«Tots som Anna Allen». Text de Pau Olivé. Música: SPLAC. Arranjaments: Ernest Fuster. Intèrprets: Mònica Macfer, Noèlia Pérez, Sergi Cervera i Ernest Fuster. Escenografia: Maria Roser Ferrer. Llums: Sergio Gracia Gutiérrez i Justo Gallego. So: Joan Olivé. Direcció: Joan Olivé. Companyia Tes Tistos Tigues. Almeria Teatre. Barcelona, 19 març 2016.

Els musicals de nova creació —com es diu dels catalans—, sembla que, de les pedres, en treguin pans. Vull dir que, crear una trama basada en un fet tan anecdòtic com el de les recents falsedats de l'actriu catalana Anna Allen és gairebé com aconseguir fer un pa de pagès en forn de llenya ben cruixent d'un simple còdol de riu. Anna Allen (Girona, 1977) havia obtingut una certa popularitat arran d'un paper televisiu dins de la sèrie espanyola «Cuéntame cómo pasó» i havia treballat en altres sèries com «Acusados» o la catalana «La Riera». Però, de cop i volta, s'inventa una falsa participació com a actriu en la sèrie «The Big Bang Theory» o en una producció francesa sobre Versalles, o en treballs per a la BBC, invitacions falses als Oscar i relacions inexistents amb personatges del món artístic de Los Angeles. La xarxa, el mitjà que havia servit perquè ella mateixa difongués la seva falsa personalitat, va ser també el botxí que va acabar amb la seva fantasia d'èxit. Per cert, parlant d'«Èxit», el títol d'una obra d'autoria pròpia —se suposa— que mai va vendre, com havia afirmat, a uns coneguts productors nord-americans perquè fos adaptada a Broadway... [+ crítica]