27 de febrer 2015

Mor l'actriu Rosa Novell als 61 anys a causa del càncer que la va deixar cega els últims mesos

L'actriu Rosa Novell ha mort [divendres, 27 de febrer], a causa del càncer que se li va declarar dos anys enrere i que la va deixar cega. Tot i així, l'actriu va acceptar el que ha estat l'últim paper a l'escenari de la seva carrera teatral, amb l'obra «L'última trobada», de Christopher Hampton, basada en la novel·la homònima de Sándor Márai, dirigida per Abel Folk, i que es va representar al Teatre Romea, el novembre passat. En els últims mesos, Agustí Villaronga ha rodat un documental sobre la seva situació, pendent d'estrena. Rosa Novell (Barcelona 1953 - 2015) es va llicenciar en Filologia Catalana a la UAB i va estudiar a l'Institut del Teatre, on va conèixer Fabià Puigserver, que es va convertir en el seu mestre. Va debutar al teatre el 1974 amb "Les Troianes" d'Eurípides. Provenia d'una família amant de la cultura i del teatre. Amb el seu germà, Queco Novell —un dels actors més essencials de 'Polònia'— van recitar l'any passat, al Teatre Lliure, fragments de converses entre el seu avi, l'activista cultural Manel Clausells, i el compositor Eduard Toldrà. Rosa Novell havia triomfat com a intèrpret i també com a directora d'autors clàssics i contemporanis. Va portar als escenaris obres de la seva parella, l'escriptor Eduardo Mendoza. També va actuar al cine i en sèries televisives. Havia treballat en obres com 'Fedra', de Jean Racine, 'Coriolà' de William Shakespeare, 'La Marquesa Rosalinda' de Ramón María del Valle-Inclán, 'Zona zero' de Neil LaBute, 'El misantrop' de Molière o 'Restauració' d'Eduardo Mendoza. També resta en la memòria 'La nit de Molly Bloom', un monòleg de l''Ulisses' de James Joyce. Va dirigir diverses obres: 'Maria Rosa', d'Àngel Guimerà; 'Greus qüestions' i 'Sin noticias de Gurb', d'Eduardo Mendoza,  'Fi de partida', de Samuel Beckett, o "Les dones sàvies", de Molière. Al llarg de la seva carrera va rebre reconeixements importants, com el Premi Nacional d'Interpretació, el de la Crítica o el Margarida Xirgu. O el recent Premi Honorífic Anna Lizaran dels Premis Butaca del 2014.

24 de febrer 2015

Torna per tercera vegada l'espectacle «Acorar» de Toni Gomila a La Seca Espai Brossa

«Acorar», de Toni Gomila. Intèrpret: Toni Gomila. Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó. Il·luminació i so: Rafel Febrer. Ajudant direcció: Antònia Jaume. Direcció: Rafel Duran. Companyia Produccions de Ferro. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 2 novembre 2012. Reposició: 13 octubre 2013. Reposició: 25 febrer 2015.

I un dia va arribar 'Acorar'. Ningú no sabia ben bé què volia dir ni què era ni qui el representava. I és que el porc, per als golafres del segle XXI, se serveix en safates de plàstic, envasades per a cuinar o llestes per a menjar. El ritual ancestral de la matança del porc ha passat a millor vida per obra i gràcia de les normatives legals que regulen les matances animals als escorxadors oficials. Però queden les paraules. I l'autor i actor Toni Gomila s'hi agafa de la mateixa manera que un caminador assedegat s'ajup a beure a morro el doll d'aigua fresca. 'Acorar' és això: un doll de llengua fresca que sembla que vingui del passat, un passat encara no gaire llunyà, però que no ha perdut el sentit i que els parlants reinterpreten ni que no en tinguin conscieència gràcies al context, l'expressió, el gest, la mirada de l'actor que durant una hora intenta fer de la matança del porc la metàfora de l'ànima d'un poble... [+ crítica]

«Brodas Bros / Concierto concepto». Idea original de la companyia Brodas. Creació musical de Jean Philippe Barrios, Kapi (Camilo Sampayo) i El Pulcro (Lucas Cervantes). Ballarins: Pol Fruitós, Clara Pons, Berta Pons, Lluc Fruitós, Carlos Carmona (cover). Bboy Kadoer: Àngel Patiño; Bboy Plastik: Quim Marín; Bboy Gravity: Albert Mendoza. Músics: Jean Philippe Barrios (percussió), Kapi DJ i Flowtizta (beat box, flauta i saxo). Coreografia: Brodas. Il·luminació: Ignasi Morros. Assessorament escenogràfic: Mònica Quintana. Construcció escenografia: Gege, Patuleco i Facundo. Construcció capgrossos: Jordi Grau. Grafits: Kapi. Coproducció: 3xtr3s i Companyia Brodas. Direcció artística: Lluc Fruitós. Direcció escènica: Joan Gràcia (Tricicle). Teatre Victòria, Barcelona, 21 gener 2010. Revisió i reposició: Teatre Coliseum, Barcelona, 25 febrer 2015.

Els integrants d'aquest espectacle coreogràfic i musical formen part d'una companyia, la Brodas —una interpretació fonètica de l'anglès brothers— que si bé ja fa prop de deu anys que ha estat creada amb intervencions diverses —no van fer la seva presentació oficial al teatre Victòria fins al 2010— amb un muntatge que té com a base el hip hop però que aleshores ja es va deixar harmonitzar escènicament sota la direcció de Joan Gràcia, un dels tres membres del Tricicle, amb la qual cosa, a la bona tècnica, l'energia i el domini del moviment que reflecteixen els ballarins i músics, cal afegir el lligam, si no estrictament dramatúrgic, sí que tendint a explicar una sèrie de microhistòries breus dins d'una història conjunta. L'espectacle de Brodas Bros es pot considerar idoni per a adolescents i fans del gènere, però no deixa indiferents tampoc els que ja no tenen les condicions físiques per moure l'esquelet com el mouen la desena de ballarins. És un espectacle també que serveix per situar en un espai com el teatre allò que, fins ara, podia semblar patrimoni del carrer, la matèria prima, de fet, d'on beuen els Brodas, amb la incorporació de gèneres i subgèneres, a més del grafit i l'aproximació al rap... [+ crítica]

22 de febrer 2015

«Teenage Dream». Creació del Projecte NISU. Intèrprets: Guillem Gefaell, Xavier Torra, Albert Pérez Hidalgo / Nicolás Carbaj. Escenografia i vestuari: Margherita Mantovani. Disseny de so: Oscar Palenque i Guillem Gefaell. Disseny de llums: Oscar Palenque. Direcció: Companyia Projecte NISU. Teatre Tantarantana, Barcelona, 21 febrer 2015.

Quan fa cinc anys, la cantant californiana Katy Perry (Santa Barbara, 1984) va publicar el seu disc en solitari, 'Teenage Dream', un disc amb música pop tirant a rock i amb lletres sense embuts salpebrades d'humor que parlen de sexe, drogues, amor, joventut i la realitat d'un sector de l'adolescència, poc es devia pensar que una companyia catalana del nou teatre, que es torna a autonomenar independent com el de la segona meitat del segle passat, la utilitzaria com a ham en un dels seus muntatges. Katy Perry és l'altra cara de la moneda de figures plastificades i prefabricades com Lady Gaga o Miley Cirus i per això, els creadors del projecte NISU s'hi han inspirat, suposo, per crear també la seva particular altra cara de la moneda d'una generació crescuda en l'època del benestar, el consentiment, el cotó fluix i el núvol rosa, com la coberta del disc de Katy Perry, on ella mateixa apareixia a pèl com un àngel embolcallat sobre els núvols... [+ crítica]

21 de febrer 2015

«La nau dels bojos». Dramatúrgia de Joan Yago. Música original: Gori Matas. Intèrprets: Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Toni Guillemat i Júlia Truyol. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Elisenda Rodríguez. So: Josep Sànchez-Rico. Caracterització: Lucho Soriano. Ajudant de direcció: Txell Aixendri. Direcció: Israel Solà. Coproducció La Calòrica i Grec Festival de Barcelona. Mercat de les Flors, Barcelona, 18 juliol 2013. Reposició: La Seca Espai Brossa, Barcelona, 5 - 22 febrer 2015.

L'aposta de la temptació de la Muntanya la signa el diable. O la Mort, que ve a ser el mateix. Si el Bufó Klaus es penedeix de fer l'últim badall, ha de conduir els passatgers de la seva romàntica i esbojarrada nau fins a un indret que, sense ser el Paradís, ho sembli. Riu avall i riu amunt. Boira i miratge. La ciutat buscada de Geel no apareix. Si el Bufó hi fa arribar la seva nau, la Mort li tornarà l'alè de la vida. Si, ben al contrari, no se'n surt, la Mort pensa fer-se un botí no només amb l'ànima del Bufó sinó amb la de tots els viatgers que l'acompanyen, humans sense futur, caiguts en desgràcia. 'La nau dels bojos' és un espectacle inspirat en el quadre homònim del pintor flamenc Hieronymus Bosch, una tela que es data sobre el 1500 i que es pot veure al Museu del Louvre. El Bosch és el pintor que fa fortuna amb l'eclosió del Renaixement italià mentre als Països Baixos miraven encara cap al Medievalisme. El quadre —i per extensió l'adaptació dramatúrgica de la companyia La Calòrica— reflecteix una mirada entre realista i surrealista, amb personatges tocats per la bogeria, retrat d'una humanitat que ha perdut els valors que li van transmetre i que li van imposar... [+ crítica]

20 de febrer 2015

Vint companyies catalanes participen en la Fira Europea de les Arts Escèniques per a Infants (FETEN) de Gijón

La fira FETEN, que se celebra del 22 al 27 de febrer i que compleix la seva 24a edició, reuneix uns 500 programadors d'Europa i Llatinoamèrica. A més de ser un mercat d’intercanvi de les arts escèniques, és també un espai d’exhibició d’espectacles i fòrum de debat. A banda, hi ha d’altres activitats paral·leles, com ara presentacions de llibres o exposicions. Les companyies i artistes catalans que hi participen són: Solucions Camiral, Únics Produccions, Zum-Zum Teatre, Peus de Porc, Delikatessen, Engruna Teatre, Los Herrerita, Companyia de Comediants la Baldufa, Companyia Efímer, Companyia Elegants, Companyia GAAC, El Burro dels Jocs, Festuc Teatre, Ytuquepintas, Tutatis, N54 Produccions, Centre de Titelles de Lleida, Mag Edgard, Companyia Manolo Alcántara i Roseland Musical. De les 72 companyies programades a FETEN, doncs, 20 són catalanes i la resta, estrangeres, procedents de la Xina, Noruega, el Canadà, la República Txeca, Rússia, Itàlia, el País Basc, Galícia i Espanya. En total es fan 150 representacions [+ informació]

«Cloaca», de Maria Goos. Traducció de Lluís Montserrat. Adaptació de Roger Pera. Intèrprets: Xavi Casan, Ramon Godino, Miquel Sitjar, Pep Papell i Konstantina Titkova. Escenografia i vestuari: Gala Garriga. Il·luminació: Daniel Gener. Tècnic de sala: Andrey Kravchyk. Producció escènica: Jofre Blesa & Rafaela Rivas. Ajudant direcció: Jesús Milà. Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre, Barcelona, 19 febrer 2015.

L'obra es va veure per primera vegada a Catalunya, en versió espanyola, dirigida per Javier Daulte, fa deu anys, al Teatre Goya. Aleshores, des que circulava per diversos escenaris, dirigida per Josep Maria Mestres, es va titular 'Baraka', un nom de filiació àrab que té diverses definicions. L'autora Maria Goos (Breda, Països Baixos, 1956) va escriure 'Cloaca' —aquest és en realitat el seu títol original— el 2002 perquè fos interpretada per una companyia holandesa local, Het Toneel Speelt, però arran de l'estrena el 2004 al The Old Vic de Londres, sota la direcció de Kevin Spacey, l'obra es va convertir de seguida en un bestseller internacional. 'Cloaca' és una obra difícil de portar a escena. La dificultat parteix de la mateixa autoria perquè els quatre personatges masculins —vells amics de joventut— van a la deriva i difícilment es troben. L'anècdota de fons que els reuneix són uns quants quadres —quatre teles aparentment sense valor rebutjades en diverses exposicions oficials— acumulades o custodiades a casa seva per un funcionari de l'Ajuntament com a compensació pels més de vint anys de servei... [+ crítica]

19 de febrer 2015

«Joc de miralls (Circle Mirror Transformation)», d'Annie Baker. Traducció de Cristina Genebat. Intèrprets: Aina Clotet, Eduard Farelo, Jordi Martínez, Isabel Rocatti, Elena Tarrats. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Construcció escenografia: Arts-Cènics. Il·luminació: David Bofarull. So: Ramon Ciércoles. Ajudant direcció: Georgina Oliva. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 18 febrer 2015.

El tempo és lent. Xino-xano... i ja hi arribarem. Una mena de ioga teatral que una monitora carregada d'entusiasme imparteix en un club que l'adaptació catalana situa en un centre cívic d'un dels barris de Barcelona. Els centres cívics, com tothom sap, per aquests verals, són espais municipals on els usuaris, previ el pagament d'una quota, poden fer-hi des de punt de mitja a cursets de fotografia digital. Però també classes d'iniciació al teatre o exercicis de relaxació per treballar el cos i, si cal, la ment. L'obra té el seu origen als EUA, diria que a Nova York mateix, on l'autora exerceix de professora d'universitat, i on les relacions socials com a teràpia sembla que es fan més imprescindibles, o almenys això és el que ha venut a tot el món el cinema indie. L'autora Annie Baker (Amherst, Massachussets, 1981) va veure com 'Circle Mirror Transformation' —aquest és el títol original— era rebuda com una de les deu peces més valorades per alguns mitjans, fa sis anys, i rebia el premi que la reconeixia com a millor text teatral novell... [+ crítica]

18 de febrer 2015

«Pintamúsica!». Idea original d'Únics Produccions. Autores: Berta Ros, Gisela Juanet i Lorena Lliró. Intèrprets i músics: Berta Ros, Jose Aladid / Raül Viana i Lorena Lliró. Assessorament art: Núria Garcia. Assessorament pedagògic: Berta Juanet. Assessorament llenguatge signes: Natàlia Ros. Disseny espai escènic: Lluís Juanet i Gisela Juanet. Construcció escenografia: Mateo Tikas. Vestuari: Montse Ginesta. Audiovisuals: Pau Gascón i Rosa Cardús. Il·luminació: Lluís Juanet. Cap tènic: Carles Merodio. Direcció musical, composició i arranjaments: Berta Ros i Lorena Lliró. Direcció escènica: Lluís Juanet i Gisela Juanet. Babies al CCCB - Viu el Teatre. CCCB Teatre, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona, 14 febrer 2015. Espectacle recomanat de 0 a 3 anys

Quan ja es compleix la segona temporada d'aquest cicle d'Únics Produccions al Teatre del CCCB, un té la sensació que s'ho passen tan bé els petits "babies" de 6 mesos a 2 o 3 anys, als quals van adreçats els miniespectacles (no més de mitja hora de durada) com els pares i les mares que els acompanyen. L'espectacle 'Pintamúsica!' es basa en un recorregut per les estacions de l'any prenent com a base audiovisual el quadre 'Dona i ocell en la nit', de Joan Miró, i amb la utilització de diversos recursos sensorials que capten l'atenció dels més petits, així com musicals, amb combinació de clarinet, saxofon, flauta travessera o piano... [+ crítica]

17 de febrer 2015

«Un nou vestit nou». Basat en el conte 'El vestit nou de l'emperador', de Hans Christian Andersen. Adaptació i dramatúrgia: Víctor Polo i Ramon Molins. Intèrprets: Imma Juanós, Víctor Polo, Oriol Planes "Ritxi". Disseny escenografia i titelles: Maribel Pérez i Oscar Ribes. Construcció de titelles i escenografia: Creamix. Disseny vestuari: Maribel Pérez, Imma Juanós. Direcció: Ramon Molins. Companyia Xip Xap. Sant Andreu Teatre (SAT), Barcelona, 14 febrer 2015. A partir 3 anys.

Adaptació lliure, molt lliure i fins i tot satírica del popular conte de Hans Christian Andersen, 'El vestit nou de l'emperador'. Dic lliure i molt lliure perquè, a manera que avança l'acció, es va veient la intenció contestatària dels seus autors, fins al punt que l'espectacle beu feliçment d'un republicanisme, en contraposició a la monarquia establerta. El món és ple de vividors, estafadors, corruptes i lladres de guant blanc. No sé si els primers espectadors als quals va adreçat l'espectacle s'adonen ben bé de la qüestió, però els adults que els acompanyen, segur que sí. Una dramatúrgia de tots els temps, però que situada ara i aquí es podria identificar amb noms i cognoms. El regne de l'emperador en qüestió està immers en la ruïna i la bancarrota per culpa dels capritxos de vestimenta del mateix manaies de la corona, però també perquè, al seu voltant, els ministres, secretaris, subsecretaris i altres borinots similars no mouen un dit sense que se n'untin una bona part. En fi, que només faltaria parlar de targetes black dels lladres de l'antiga CajaMadrid o dels fons ocults en paradisos fiscals made in Bárcenas o made in Pujol's, per dir alguna cosa. I, per acabar-ho de reblar, posar-hi les cares de les famílies víctimes dels desnonaments o els botiguers que abaixen persianes per mor de la llei de lloguers que els ofega, com la botiga de vetes-i-fils que serveix de punt de partida de tota l'acció de l'espectacle... [+ crítica]

«El molinet màgic». Basada en la rondalla popular universal recollida en català per Joan Amades. Versió de Macià G. Olivella. Música original de Ferran Gonzàlez. Intèrprets: Mariona Campos, Olga Fañanàs, Marc Miramunt, Esther Pérez-Ferrer i Xavier Soler. Vestuari: José Carrasco. Confecció vestuari: Them. Escenografia: Thero Guzmán. Il·luminació: Francesc Campos. Màscares: Jaume Garcia. Titelles: David Laín. Coreografies: Esther Pérez. Assessorament: Maria Agustina Solé. Direcció musical: Ferran Gonzàlez. Direcció: Gerard Nicasi. Companyia La Trepa. Jove Teatre Regina, Barcelona, 14 febrer 2015. A partir 4 anys.

Aquesta rondalla, que diuen que té els seus orígens en un antic poema dels trobadors nòrdics, 'La cançó de Mill' o 'La cançó de Grotti', dins de la sèrie 'Edda poetica', va ser recollida aquí pel folklorista Joan Amades, el 1953, en el recull 'Les 100 millors rondalles populars', reeditat posteriorment en diferents edicions i de la qual parteixen diverses versions en col·leccions per a primers lectors com la de Francesc Boada, amb il·lustracions de Picanyol, dins de l'Editorial La Galera (1979 i posteriors) , o la de Núria Font, amb il·lustracions de Cristina Losantos, dins de l'Editorial Cruïlla, el 2000, amb el títol 'El molinet de sal', un títol que adopten algunes edicions modernes i que té la seva justificació perquè és precisament la sal l'element que tanca la moralitat de la rondalla que, en llenguatge popular, podríem resumir així: Qui cobeja tot el poder acaba fent salat. L'adaptació teatral de la companyia La Trepa manté el conflicte més primitiu, entre dos germans, un de ric i un de pobre. D'altres versions parlen de dos veïns amb l'enveja de l'un per l'altre. En aquest cas, l'espectacle musical de La Trepa, que ha dirigit Gerard Nicasi, situa la trama en un indret oriental on, com en molts altres indrets, també s'aprofita el conte per buscar una resposta popular al fet científic que l'aigua de la mar sigui salada... [+ crítica]

16 de febrer 2015

«Pels Pèls» (Shear Madness / Scherenschnitt), de Paul Pörtner. Versió de Marilyn Abrams i Bruce Jordan. Adaptació: Guillem-Jordi Graells. Intèrprets: Jofre Borràs, Mercè Comes, Àlex Casanovas / Dafnis Balduz, Pep Planas, Beth Rodergas i Pep Sais. (Intèrprets substituïts en relació a la 2a versió del 2006: Eduard Farelo i Enric Majó). Cantant jingle Radio Rainbow: Paz Badoque. Locutor Radio Rainbow: Xavier Serrano. Estudi de gravació: Oido. Escenografia: Montse Amenós. Construcció escenografia: Arts-cènics. Vestuari: Emma Escolano. Il·luminació: Jaume Ventura. Caracterització: Toni Santos. So: Jordi Bonet. Responsable tècnic. Txema Orriols. Cap tècnic del teatre: Arnau Planchart. Regidora / sastressa: Olga Fibla. Ajudant direcció: Pep Planas. Direcció: Abel Folk. Teatre Victòria, Barcelona, 1987 (1a versió dirigida per Pere Planella). Teatre Borràs, 2006 (2a versió dirigida per Abel Folk). Coproducció: Focus i La Projectora. Teatre Condal, Barcelona, 15 febrer 2015.

Nova versió de 'Pels pèls' a la catalana, situada ara al Gaixample de Barcelona. Com ja recordava aquí mateix fa gairebé deu anys, milions d'espectadors nord-americans d'ara i de fa més d'un un quart de segle —tants milions com tota una Catalunya rica i plena— han fet de 'Pels Pèls' un d'aquells bestsellers de consum semblants a la Coca-cola. Aquí, a finals del segle passat, el 1987, l'espectacle ja va posar els pèls eriçats a una bona colla de gent que va experimentar la participació en directe des de la platea d'un teatre —aleshores el Victòriai els teatres catalans en gira—, gairebé com el que anys després seria i encara és el pa de cada dia en un plató de televisió. Per això, poc o molt inspirat en 'Pels Pèls', la televisió de l'època va intentar posar en antena una sèrie a la catalana sota el títol de 'Qui?' que va fer el seu petit forat en el guionatge i la producció pròpia tot i que no va tenir continuïtat. El 2006, Abel Folk va agafar el relleu de 'Pels pèls' amb uns lleugers retocs adaptats als nous temps. Ara, és el mateix Abel Folk —i el que gairebé es podria anomenar la seva companyia— els que han remuntat una tercera versió catalana de 'Pels Pèls', novament amb els retocs i l'adaptació a les circumstàncies més actuals... [+ crítica]

«Cremats», de Roger Peña Carulla. Intèrprets: Isaac Alcayde, Tilda Espluga, Maife Gil i Guillermo Toledo. Escenografia: Carles Pujol. Construcció escenografia: Taller Sant Cugat. Il·luminació: Raul Martínez. Vestuari: Eulàlia Miralles. Regidoria i vestuari: Helena Muñoz. Ajudant direcció: José Pérez-Ocaña. Direcció: Roger Peña. Entresòl Produccions. Teatre Apolo, Barcelona, 14 febrer 2015.

¿Sabeu allò que es deia a la segona meitat del segle passat: "Droga, sexe i rock and roll"...? Doncs, per parlar d'aquesta comèdia, es podria aplicar una citació semblant, però lleugerament canviada: "Macarrons, sexe i sofregit". L'autor Roger Peña Carulla, que encara té la seva última comèdia, 'Iaia!' —comiat de la seva mare, l'actriu Montserrat Carulla—, voltant pels escenaris catalans, s'ha estripat del tot en aquesta nova proposta, malgrat el risc de cremar-se. Diria que, un cop va tenir l'obra enllestida, ell mateix es va adonar del perill i es va protegir amb un filtre ignífug col·locat en ple títol: 'Cremats'. No cal avisar els bombers. Els quatre intèrprets són prou autosuficients i de prou categoria escènica per fer que els espectadors fugin del foc i no caiguin en les brases. I sort d'ells quatre, perquè salven un guió que a manera que avança va donant a entendre tot el que passarà, però que no per això deixa de divertir l'auditori que diria que se sent a gust amb una sèrie de diàlegs, expressions i caricatures de la misèria humana quotidiana que ens envolta sense haver de pagar el peatge de la publicitat en televisió. És a dir, el muntatge té molt d'audiovisual, i això no és cap lleig, ben al contrari, el que passa és que fins i tot la trampa final d'una pòlissa d'assegurança de vida s'endevina de seguida per on anirà... [+ crítica]

15 de febrer 2015

«L'art de la comèdia», d'Eduardo De Filippo. Traducció de Xavier Albertí. Intèrprets: Andreu Benito, Joan Carreras, Roger Casamajor, Lluís Homar, Eduard Muntada, Victòria Pagès, Quimet Pla, Mar Ulldemolins, Oscar Valsecchi, Lluís Villanueva i Pau Viñals. Escenografia: Lluc Castells i Jose Novoa. Ajudanta escenografia: Carlota Ricart. Construcció escenografia: Taller Jordi Castells, German De Laforé, Tallers Pasqualin i TNC. Vestuari: Nina Pawlowsky. Ajudanta vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Jordi Bonet. Caracterització: Toni Santos. Moviment i ajudant direcció: Oscar Valsecchi. Ajudanta direcció: Lola Davó. Direcció: Lluís Homar. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 13 febrer 2015.

Hi ha un element en aquesta obra que sembla que sigui allò que ho pot resoldre tot com una vareta màgica: la caixa dels postissos. L'humil actor de ficció, Oreste Campese, i també director d'una companyia de còmics ambulant caiguda en desgràcia des que se li va cremar la carpa, l'anomena en diverses ocasions com si fos un elixir meravellós però també com una amenaça contra qualsevol fatalitat. D'aquesta caixa dels postissos surt tota la farsa sobre el poder i el teatre, la realitat i la ficció, que l'autor, actor i director Eduardo De Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) va escriure vint anys abans de morir, ja en plena maduresa creativa, ambientada en la postguerra dels anys cinquanta, en una Itàlia que es començava a preparar per a un canvi de progrés, amb l'arribada de la televisió, entre altres utensilis domèstics de gamma blanca, per fer la vida de les llars més feliç i més còmoda, i també per escampar la por de l'amenaça de la letargia del teatre. Lluís Homar protagonitza com a actor i director aquesta versió de 'L'art de la comèdia', traduïda de l'italià al català, en una adaptació del mateix director del TNC, Xavier Albertí, que fa que soni gairebé com a autòctona. El dramaturg Eduardo De Filippo deixa molt ben travades totes les accions, l'ambientació i el perfil dels diversos personatges. La versió del TNC respecta aquest criteri i fins i tot el reinterpreta més enllà del que el mateix De Filippo, segurament, es podia haver imaginat mai... [+ crítica]

12 de febrer 2015

«Manicomio (El Circo de los Horrores)». Idea original: Suso Silva. Intèrprets: Suso Silva, Damian Pranay, Andrey Aversuskyn, Ganna Stepavova, Chris Lemon, Morian Hambright, Trío Essence, Barto, Graziella, Troupe Ceban, Carolina Coria i Carlos Pérez. Escenografia: Miguel Brayda. Disseny llums: Juanjo Llorens. Coreografia: Lola González. Vestuari: Menkes. Producció: Suma y Sigue Espectáculos. Direcció muntatge: Circ Hermanos Rossi. Direcció: Suso Silva. Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 11 febrer 2015.

Quan una companyia que té les seves arrels en el circ integra en un espectacle les dues columnes vertebrals: pares i, en aquest cas, una filla petita, ja hi ha una bona part de continuïtat garantida. Suso Silva, aquest clown gallec nascut a Orense el 1962, participant en els seus inicis en el Circo de los Muchachos, guardonat amb el Premi Nacional de Circ del 2003, ha evolucionat cap a un concepte de circ que barreja l'antic art de pista amb el teatre, l'humor, el cabaret, la màgia i, de rerefons, el cinema. De tot plegat en surt un espectacle extraordinari com 'Manicomio' —abans va estrenar, el 2009, al Teatre Victòria, 'Psicosis'— on els artistes, tots especialitzats i de primea línia en alguna de les tècniques del circ, es converteixen en múltiples personatges terrorífics, monstruosos, freakies, tocats per la bogeria i, per això, també molt lúcids. Només arribar al teatre, els espectadors es trobaran amb alguns d'aquests monstres que els esperen a l'exterior. La pista de la carpa està en la penombra i, com en una casa de la por, els personatges es mouen entre les grades creant el primer estat de terror psicològic entre els espectadors i fent que aquests i els personatges de ficció entrin en un joc d'interrelació... [+ crítica]

09 de febrer 2015

Roger Peña ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires

El director i dramaturg Roger Peña, autor de la comèdia 'Cremats' —actualment en cartellera al Teatre Apolo de Barcelona,  i també d'obres com 'Iaia!' i 'Poder Absolut'—, ha estat el guanyador del Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic del Festival Temporada Alta a Buenos Aires. Roger Peña, que el passat mes de novembre es va proclamar també campió del IV Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta de Girona amb el text 'El recanvi', ha participat a Buenos Aires amb obres de l'autora catalana Daniela Feixas i dels dramaturgs argentins Sofía Wilhelmi i Nacho Ciatti, i dels peruans Jorge Castro, Jano Clavier, Mariana Silva i Claudia Tangoa. El dramaturg Roger Peña estrenarà l'obra 'Poder absoluto' aquesta temporada a Buenos Aires i Santiago de Xile.

07 de febrer 2015

«No feu bromes amb l'amor», d'Alfred de Musset. Traducció de Jaume Melendres. Intèrprets: Carles Martínez, Ramon Pujol, Ferran Rañé, Albert Pérez, Anna Moliner, Carmen Balagué i Clara de Ramon. Cor: Júlia Barceló, Xavier Capdet, Amanda Delgado, Oriol Escursell, Jordi Sanosa, Jordi Serra, Tomás Taboada. Escenografia: Quim Roy. Ajudanta escenografia: Laura Clos. Alumne en pràctiques escenografia Institut del Teatre: Jordi Rovira. Construcció escenografia: Gymkana, Germán De Laforé. Vestuari: María Araujo. Ajudanta vestuari: Marian García. Confecció vestuari: I.T. Il·luminació: Juan Gómez Cornejo. So i composició: Luis Miguel Cobo. Moviment: Miquel Barcelona. Assessorament direcció: Enric Majó. Direcció: Natalia Menéndez. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 5 febrer 2015.

Pòquer de francesos en aquesta represa de temporada d'hivern: Jean Racine ('Fedra', Romea), Jean Genet ('Les criades', La Seca) i Alfred de Musset ('No feu bromes amb l'amor', TNC). Tres autors, tres èpoques, tres trames diferents però amb un tret comú: tots tres, clàssics coneguts entre els que conreen encara la cultura i la literatura franceses. Diu la directora de 'No feu bromes amb l'amor', d'Alfred de Musset, que tant l'obra com l'autor formen part dels programes d'estudis als instituts francesos. Però aquí, tant Racine, com Genet com Musset són autors que aterren com caiguts gairebé del cel. D'Alfred de Musset (París, 1810 - 1857), per exemple, pràcticament només se'n coneix la posada en escena d'una altra obra seva, 'Lorenzaccio', i ens hem de remuntar a més de vint-i-cinc anys enrere, al 1987, al Teatre Lliure, dirigit per Lluís Pasqual, i el 1988, en l'etapa de Josep Maria Flotats, al Teatre Poliorama. Va ser el desaparegut autor i traductor Jaume Melendres (1941-2009) qui va fer la traducció de 'No feu bromes amb l'amor' ('On ne badine pas avec l'amour', Institut del Teatre, 1988) i la que ara s'ha recuperat amb un llenguatge refinat i intel·ligible, propi de la generació de Melendres. Per a la versió que ha dirigit Natalia Menéndez, directora del Festival de Teatro Clásico de Almagro des de fa cinc anys i debutant en català, la producció del TNC hi ha situat, en l'assessorament de direcció, l'actor Enric Majó. S'entén, doncs, el resultat de la netedat del text. Passin i escoltin i veuran com cal parlar a l'escenari perquè els espectadors no hagin de recórrer a tenir una trompeta a l'oïda i un intèrpret simultani d'argot social... [+ crítica]

05 de febrer 2015

«Animals de companyia». Idea original, autoria, dramatúrgia i desenvolupament del projecte: Estel Solé. Intèrprets: Eduard Buch, Mercè Martínez, Jacob Torres, Míriam Tortosa i Martina Tresserra. Escenografia: Ramon B. Ivars. Construcció escenografia: Ricardo Alcaide. Il·luminació i so: Bernat Tresserra. Vestuari: Maria Armengol. Regidoria: Clàudia Flores. Direcció: Estel Solé. Producció de Vània i Bitó. Club Capitol, Barcelona, 4 febrer 2015.

Us diran que és una comèdia, però, alerta!, prengueu-vos-ho amb precaució perquè 'Animals de companyia' sap com collar els espectadors quan els té engrapats en un remolí d'humor que es contagia. I és aleshores quan tot esclata, quan la comèdia amaga una amargor que apunta cap a una tragèdia, això sí, una tragèdia personal, interna, d'hipocresia sobre el concepte de l'autèntica amistat, de pèrdua de sinceritat, d'enganys i frustracions que exploten i s'expandeixen com si sortissin disparats d'un d'aquells tubs automàtics de paperets de colors. Plaf! 'Animals de companyia' ja fa gairebé dos anys que va pel món. I literalment és així perquè els que van sentir a parlar d'una companyia jove que representava una obra de teatre en cases particulars han de saber que és aquesta. I també el seu ressò va traspassar l'oceà i va arribar a diversos escenaris d'Amèrica del Sud. 'Animals de companyia' és la primera obra d'Estel Solé, una altra de les autores de l'última fornada que surt de l'Obrador de la Sala Beckett, en el seu cas, basant-se en experiències de treball amb dramaturgs com Alfredo Sanzol i Rafael Spregelburd... [+ crítica]

03 de febrer 2015

Carles Martínez, Sol Picó, el Circ Raluy i Albert Guinovart, premis Ciutat de Barcelona 2015

Els Premis Ciutat de Barcelona 2015 han distingit en l'apartat de Teatre l'actor Carles Martínez pel seu treball en els espectacles “L’encarregat” i “Vells Temps” de Harold Pinter, “Cels” de Wajdi Mouawad, “Cambó/Companys” de Frederic Roda, i “Els Feréstecs” de Carlo Goldoni i també per la convicció i la singularitat amb què resol cada repte interpretatiu, convertint els personatges en essers únics i memorables, sigui quin sigui el seu pes argumental.El jurat ha estat integrat per Salvador Sunyer, Toni Casares, Gemma Ruiz, Clara Segura i Laura Serra. En l'apartat de Dansa, el premi ha estat per a la ballarina i coreògrafa Sol Picó, perquè en l’any del 20è aniversari de la seva companyia, demostra amb diferents espectacles que es pot conduir una carrera artística amb rigor, alegria i qualitat. Els projectes són fruit del seu talent, un treball en equip, la implicació amb la ciutat i el barri, així com la col·laboració amb altres artistes. Es fa també una menció a nunART, per haver engegat amb entusiasme un espai obert a la creació i gestionat autònomament des de la transversalitat artística i l’esperit cooperatiu.El jurat l'han format Cesc Casadesús, Beatriu Daniel, Álvaro de la Peña i Bàrbara Raubert.
En l'apartat de Circ, el distingit ha estat el Circ Raluy per la qualitat de l’espectacle The big top, una eficaç combinació artesanal de números propis i atraccions internacionals. El jurat ha estat integrat per Jordi Jané, Jordi Duran, Joan Ramon Graells, Vicent Llorca i Pepa Plana. 
I en l'apartat de Música, el premi ha estat per al compositor Albert Guinovart, pel conjunt de l’obra enregistrada el 2014, amb especial menció a l’edició internacional dels dos concerts per a piano, així com per l’activitat com a pianista, per l’estrena d’obres simfòniques pròpies i per la seva personalitat musical integral, que abasta la interpretació, la composició i la pedagogia. albert Guinovart és també l'autor dels musicals 'Flor de nit' i 'Mar i cel'. Els membres del jurat han estat Oriol Pérez Treviño, Miquel Cabal, Enric Palau i Marta Porter. [+ palmarès complet]

«Trau». Idea de Guillem Albà. Guió: Companyia Guillem Albà. Música original: Anna Roig. Arranjaments musicals: Pau Albà. Intèrprets: Guillem Albà i Blai Rodríguez. Espai escènic: Alfred Casas. Il·luminació i so: Ignasi Solé i Oriol Ibàñez. Vestuari. L'Estaquirot Teatre, Alred Casas, Rosa Maria Coca i Wilja Family. Ajudant direcció: Marc Angelet. Direcció: Guillem Albà. Coproducció: Companyia Guillem Albà i Sant Andreu Teatre - SaT. Almeria Teatre, Barcelona, 10 novembre 2012. Reposició: Teatre Lliure de Gràcia, 3 febrer 2015.

El llenguatge s'escola i amb ell segons quines paraules ancestrals. Una d'aquestes és "trau", aquest forat o obertura, rodona o còncava, que en una americana, jaqueta, jersei o qualsevol altra peça de roba serveix perquè hi passi un botó que es manté cosit a l'altra vora de la mateixa roba. Guillem Albà —clown poètic, si es permet l'expressió— ha triat aquesta paraula per incloure en una obertura imaginària de la seva peça teatral un espectacle ple d'imatges, sensacions, color i fins i tot una mica de fantasmagoria... [+ crítica]

02 de febrer 2015

«Sota zero», de Carla Torres. Intèrprets: Anna Bellmunt, Carla Torres, Carles Goñi, Joel Minguet i Patrícia Mendoza. Assessorament moviment: Vero Cendoya. Espai sonor: Carles Mallol. Assessorament vestuari: Gloria Viguer. Il·luminació: Raimon Rius. Assessorament escenografia: Silvia Delaagneau. Realització escenografia: Bruno Cabrera. Direcció: Carles Mallol i Carla Torres. Companyia La Peleona. Sala Atrium, Barcelona, 1 febrer 2015.

Coincidint amb la celebració de BCNNegra i amb dies d'hivern de temperatures al límit del mercuri, sense que hi tingui una relació directa, l'autora Carla Torres (Barcelona, 1977) ha estrenat, després de vuit anys de gestació —la trama va arrencar en un seminari amb Javier Daulte el 2007—, l'obra 'Sota zero', un thriller acolorit de comèdia familiar o, si es vol, una comèdia familiar tintada de thriller. És reconfortant assistir al naixement, en circuit estable, d'una nova autora —que no vol dir que no tingui altres peces en cartera com 'L'efecte perfecte' que ha passat pel Volksbüchne de Berlín i que fa també aquests dies temporada a la Sala Beckett— i que, a més, coneix l'escenari com a actriu que l'ha trepitjat i s'hi enfronta com a directora... [+ crítica]

«L'alè de la vida (The breath of life)», de David Hare. Traducció de Mònica Bofill. Adaptació de Magda Puyo i Mònica Bofill. Intèrprets: Mercè Arànega i Anna Güell. Escenografia i vestuari: Montse Amenós. Construcció escenografia: Arts-Cenics. Espai sonor: Bàrbara Granados. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Perruqueria: Àngels Salinas. Ajudant direcció: Mònica Bofill. Direcció: Magda Puyo. Companyia Q-Ars Teatre. Sala Muntaner, Barcelona, 31 gener 2015.

Del dramaturg, guionista i director, David Hare (St. Leonards-on-Sea, Anglaterra, 1947) et vénen de seguida a la memòria tres de les seves creacions dels últims anys: l'obra 'Celobert' (1995), representada aquí el 2003 i el 2012; 'L'habitació blava' (1998), adaptació de 'La ronda', d'Arthur Schnitzler (2012), i el guió de la pel·lícula 'The reader' (2008), basat en la novel·la autobiogràfica de Bernhard Schlink. I aquestes només són tres de les seves credencials perquè, tant en teatre, com en cinema i televisió, la llista seria llarga i exitosa. Per això, quan t'acostes a la distància curta d'una obra de cambra com 'L'alè de la vida', escrita per David Hare el 2002, la potència d'aquelles tres peces esmentades abans s'ha de deixar de banda per disposar-te a assistir a un matx entre els dos personatges femenins de l'obra: dues dones d'un mateix home, l'amant i l'esposa. Les dues, maltractades pel temps i enganyades a parts iguals amb una tercera més jove (absent) que els va prendre el relleu... [+ crítica]

L'actriu Anna Barrachina substitueix Rosa Novell en el repartiment de «L'última trobada» de Sándor Márai

L'estrena d'aquesta obra al Teatre Romea de Barcelona va representar el retorn als escenaris de l'actriu Rosa Novell, després de la malaltia que la va deixar en la ceguesa. Malgrat que s'esperava que Rosa Novell continués en la gira i la reposició prevista a La Villarroel de Barcelona a partir de l'1 d'abril fins al 24 de maig, malauradament, l'actriu, a causa d'una recaiguda en la malaltia, no pot continuar, de moment, formant part del trio integrat per ella mateixa amb Abel Folk i Jordi Brau. La substitueix, a partir d'ara, l'actriu Anna Barrachina. L'obra, que dirigeix Abel Folk, es representa aquest cap de setmana a Terrassa, dins del CAET. Recupereu aquí la crítica d'estrena [+ crítica]

01 de febrer 2015

«Somni americà». A partir de textos d'Erskine Caldwell, Woody Guthrie, Arthur Miller, Eugene O'Neill, Ben Reitman, William Saroyan, John Steinbeck i Tennessee Williams. Autor i dramatúrgia: Oriol Tarrasón. Intèrprets: Pep Ambròs, Laura Aubert, Paula Blanco, Javier Beltrán, Annabel Castan, Mireia Illamola, Pol López, Arnau Puig, Bernat Quintana, Mima Riera, David Verdaguer, Tennessee (gos invisible). Imatge i escenografia: Assad Kassab. Ajudant escenografia: Paula Santos. Vestuari: Maria Armengol. Ajudant vestuari: Clara Peluffo. Alumna pràctiques vestuari Institut del Teatre: Alba Macfarlane. Caracterització: Ignasi Ruiz i Montse Sanfeliu. Il·luminació: Iñaki Garzón. So: Roger Julià. Assessora moviment: Fátima Campos. Ajudant direcció: Ariadna Castedo. Alumna pràctiques direcció Institut del Teatre: Sigrid Pérez-Obiols. Direcció: Oriol Tarrasón. La Kompanyia Lliure & Les Antonietes. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 31 gener 2015

Si La Kompanyia Lliure per una banda i la de Les Antonietes per una altra representen per separat dues bones promeses, juntes ja són "la pera", amb perdó dels puristes. I si les dues companyies s'apleguen sota el paraigua estimulant del Teatre Lliure per crear un espectacle que parteix de la lectura i el buidatge d'una vintena d'obres de mitja dotzena d'autors nord-americans, principalment del primer quart de segle XX, la proposta és més que atractiva. Mai com ara, el Crac del 29, la Gran Depressió i el miratge del somni americà havien estat un referent tan evident. Entre el 2007 i el 2008, quan el paisatge esquelètic de grues de la construcció augurava l'esclat de la bombolla de l'especulació immobiliària que encara s'arrossega, eren pocs els que s'atrevien a qualificar de "nou crac" el que després vindria. Ha estat, doncs, la generació que en aquell moment acabava d'aterrar al mercat laboral i artístic amb una motxilla de projectes sota el braç, i la que ara en pateix greument les conseqüències, la que es troba en la millor situació anímica per fer-ne una relectura i una reflexió des de la mirada dels que, com la generació dels seus besavis i avis, també han vist com s'esfondrava el somni promès... [+ crítica]

El Petit Romea suspèn l'estrena de l'espectacle familiar «Els secrets de Mr. Stromboli» de l'Avalot Teatre a causa de la impossibilitat de desmuntar l'escenografia de «Fedra»

El programa familiar, El Petit Romea —iniciat aquesta temporada— ha suspès l'estrena i totes les representacions de l'espectacle familiar 'Els secrets de Mr. Stromboli', de la companyia l'Avalot Teatre, previstes per als diumenges del mes de febrer. La suspensió, comunicada a última hora a la companyia, s'ha produït a causa que la complexitat de l'escenografia de l'obra 'Fedra' —un sorral amb roques en pendent—, que s'està representant al mateix Teatre Romea, no permet ser desmuntada i tornada a muntar en un sol dia i en poques hores —en aquests cas els diumenges— per oferir la programació familiar en sessió matinal. Tant la companyia L'Avalot Teatre com els gestors del programa El Petit Romea, Viu el Teatre d'Únics Produccions, mantenen el compromís de poder incloure l'espectacle previst dins de la temporada vinent. 'Els secrets de Mr. Stromboli' és un dels espectacles estrenats dins de l'última Mostra d'Igualada i durant el trimestre passat ja s'havia representat en diversos escenaris catalans abans d'entrar en aquesta temporada al Teatre Romea.