28 de desembre 2020

La Unió Europea lloga un magatzem de trasters-iglú al Pol Nord per conservar els milions de vacunes contra el coronavirus que s'aniran distribuint en els pròxims mesos a tot el continent


L'operació global de vacunació contra el coronavirus promogut per la Unió Europea —fins ara tan poc unida en segons quines “guerres” anteriors— ha portat els seus responsables a llogar un magatzem de trasters-iglú al Pol Nord per guardar-hi els milions de vacunes que necessiten una temperatura extrema sota zero abans que no siguin preparades per administrar entre els diversos col·lectius que han estat escollits com a “conillets d'índies”. El transport des del Pol Nord es farà setmanalment amb avions preparats amb cambres refrigerades que aniran repartint les dosis a cadascun dels països que les té encomanades. Ja se'ls ha anomenat com els nous “deliveroo” del coronavirus perquè la seva feina, la dels pilots i personal de vol, serà similar al que fan els “riders” quan reben els encàrrecs via mòbil per recollir les bosses de menjar fet i portar-les, si pot ser encara calentes, als compradors. L'operació de lloguer s'ha tancat amb un grup inversor inuit amb propietats al Pol Nord, tot i que no ha transcendit l'import pel qual s'ha contractat, tot i que es xifra en una elevada quantitat d'euros. Sí que s'ha sabut que, com és tradició, s'ha tancat el tracte amb fregadís de nassos, malgrat el risc de contagi i a pesar de l'inconvenient de la mascareta, però per la vacuna tot s'hi val. No hi ha fotos. [Dia dels Sants Innocents]

24 de desembre 2020

L'espia que tornava de la cambra del costat

L'espia que tornava de la cambra del costat. «El mètode Grönholm», de Jordi Galceran. Intèrprets: Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer. Escenografia: Paco Azorín. Il·luminació: Kiko Planas. Vestuari: Marta Garreta. Caracterització: Àngels Salinas. Efectes sonors: Jordi Bonet. Regidora: Teresa Navarro. Cap tècnic: Joan Segura. Cartell: Diptic. Adaptació cartell: Marc Nogué. Fotografia: Daniel Escalé. Una producció d'Anexa. Direcció: Sergi Belbel. Teatre Poliorama, Barcelona, 23 desembre 2020

Doncs, això... Una altra vegada «El mètode Grönholm» i va bola! El canvi generacional d'aquesta nova posada en escena és no només interessant sinó afortunadament regenerador. Quan el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) va estrenar el 2003, dins aquell decapitat programa T6, aquesta obra al Teatre Nacional de Catalunya (oh!, sacrilegi!, una comèdia frívola i d'autoria catalana al temple sagrat del TNC!) els classificats del diumenge de La Vanguardia encara anaven plens de demandes de multitud de feines per a executius, directius, secretàries de direcció, comptables, tècnics financers, administratius i tota mena de càrrecs d'alta, mitjana i baixa volada. Eren altres temps i el Linkedin encara dormia a les beceroles. Ara que els classificats del diumenge han passat a millor vida —i no només per mor del Linkedin sinó pel llast de la crisi immobiliària del 2008 que va deixar i encara deixa sense feina tota una generació presumptament preparada per acontentar les agències de col·locació que inserien els anuncis dominicals— la suculenta història tragicòmica d'«El mètode Grönholm» no ha perdut vigència sinó, ben al contrari, n'ha guanyat encara més davant el salvatge clima de competitivat que s'ha instal·lat en el món del treball. Dues generacions. Dos punts de vista. Dues mirades igualment sagnants. Diria, però, que ara més feridores perquè els nous espectadors hi arriben amb experiències personals també igualment més sagnants i més feridores a l'hora de trobar la manera de guanyar-se el pa de cada dia... [+ crítica]

20 de desembre 2020

Bruixes i huracans en clau de Spotify

«El màgic d'Oz». Dramatúrgia: Marc Artigau i David Selvas, basat en l'obra de Lyman Frank Baum. Composició musical: Paula Jornet, Arnau Vallvé. Intèrprets: Elena Gadel / Mercè Martínez, Jordi Vidal,  Damaris Aragón, Robert González, Marc Pociello, Jana Galindo / Roser Dresaire, amb la col·laboració de Bàrtok Meyer-Delgado. Escenografia: Raquel Ibort. Vídeo: Joan Rodón (dlux.pro). Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Oscar Villar. Audiovisuals: Joan Rodón. Vestuari: Maria Armengol. Caracterització: Clàudia Abbad. Enregistrament disc: CanSons. Coreografia i moviment: Pere Faura. Construcció escenografia: Carles Hernández “Xarli” i Oscar Hernández “Ou”. Acabats escenografia: Laura Galofré. Confecció vestuari: Marta Pell. Assesorament màgia: Sergi Armentano. Il·lustració cartell Dorothy: Efrén Bellostes. Ajudant vídeo: Laura Roda. Cap tècnic La Brutal: Arnau Planchart. Regidora: Irene Fernández Zurano “Nené”. Sastra: Marta Pell. Operador so: Efrén Bellostes. Operador llums: Enric Alarcon. Suport comunicació: Rubèn García i Sem Pons. Premsa: Anna Aurich - Còsmica. Disseny imatge: Eduard Buch. Fotografia: Lander Larrañaga. Vídeo espectacle: Jordi Boquet, Antoni Vidal i Alberto Gross. Coproducció La Brutal i Grec 2020 Festival de Barcelona amb la col·laboració del Teatre L’Artesà - Ajuntament de El Prat de Llobregat. Direcció musical: Andreu Gallén. Ajudant direcció: Daniel J. Meyer. Direcció: David Selvas. Teatre Condal, Barcelona, 20 desembre 2020.
 

Malament ho tenen a ca la Dorothy, que viuen i mengen del Bar Kansas, amb les restriccions sanitàries que obliguen el sector de la restauració a tancar barra i portes cada dos per tres! Esclar que a la terra d'Oz no es pot dir que no hi hagi ventilació a dojo perquè el vent, precisament, no és el que hi falta sinó que més aviat en sobra, per la força que té l'huracà que s'emporta la protagonista del conte clàssic, que es va publicar per primera vegada el 1900 a Chicago. La història de gènere fantàstic, «El meravellós màgic d'Oz (The Wonderful Wizard of Oz)» ha quedat com l'obra més coneguda de l'escriptor, actor i director de cinema, Lyman Frank Baum (Chittenango, Madison County, Nova York, 1856 - Hollywood, 1919) que va crear, juntament amb l'il·lustrador William Wallace Denslow (Filadèlfia, 1856 - Illes Bermudes, 1915) aquesta sèrie, coneguda ara simplement com «El màgic d'Oz» i que va tenir aleshores tretze seqüeles. La primera adaptació al cinema del conte va originar un desacord d'autoria entre l'escriptor i l'il·lustrador que va acabar per sempre amb la seva amistat, un final, paradoxalment, del tot diferent a la moralitat que vol tenir el conte en el qual l'esforç, l'enginy, el cervell, el cor i l'amistat juguen un paper important en el viatge que fa la Dorothy, una nena que es veu empesa al país d'Oz per un huracà, on viu les aventures màgiques i coneix una sèrie de personatges amb qui creix en el seu recorregut iniciàtic, abans de tornar a casa, gràcies als poders del màgic d'Oz que concedeix el que li demanen sempre que, a canvi, li portin una penyora... [+ crítica]

19 de desembre 2020

Una cabra innocent entre dues naus de l'espai

«La cabra, o qui és Sylvia? (The Goat or Who is Sylvia?)», d'Edward Albee. Traducció de Josep Maria Pou. Intèrprets: Jordi Bosch, Jordi Martínez, Roger Vilà i Emma Vilarasau. Escenografia: Marc Salicrú, amb la col·laboració d’Adrià Pinar. Il·luminació: Sam Lee. Vestuari: Nidia Tussal. Espai sonor: Clara Aguilar. Caracterització: Anna Rosillo. Moviment: David Climent. Direcció de producció: Maite Pijuan. Cap de producció: Marina Vilardell. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció oficina tècnica: Moi Cuenca. Oficina tècnica: David Ruiz. Regidoria: Vicenç Beltran. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Construcció escenografia: Pascualín. Estructures Disseny i realització de la cabra: Raquel Bonillo. Premsa: Albert López i Judit Hernández. Màrqueting i comunicació: Publispec. Disseny gràfic: Santi&Kco. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Producció: La Villarroel. Ajudant direcció: Marc Cartanyà. Direcció: Iván Morales. La Villarroel, Barcelona, 17 desembre 2020.

«¿Amb qui em poses les banyes?», podria dir la Stevie, en llenguatge de barri, esposa del prestigiós arquitecte Martin, quan olora un perfum especial com si entrés en una macrobotiga de Sephora. Però el dramaturg Edward Albee és més correcte i punyent a la vegada i li fa afirmar: «Estàs amb una altra dona!», que ve a ser el mateix però en llenguatge de parella estable, benestant i convencional. No és el mateix “portar banyes” que “estar amb una altra”. Esmento la fórmula de les banyes perquè quan l'arquitecte Martin, que pretén ser de la broma per salvar-se del compromís, li diu que està amb “la Sylvia” i que “la Sylvia” és una cabra, la seva dona, Stevie, li segueix la veta i s'ofereix fins i tot a anar a comprar un feix d'alfals, per superar la incredulitat de la resposta o per ignorar el do de la mentida del seu marit. L'obra que als EUA segurament va ser la que va causar més rebuig conservador de les que hi va estrenar Edward Albee (nom real: Edward Franklin Albee; Virgínia, EUA, 1928 - Montauk, Nova York, EUA, 2016), autor també de «Qui té por de Virginia Woolf?», va arribar als escenaris catalans el 2005, tres anys després de la seva estrena internacional, de la mà —per no dir de les quatre mans— de Josep Maria Pou (traductor, actor, director, productor), de qui ara s'ha conservat la traducció. L'acompanyava de parella escènica una brillant Marta Angelat. Aquí, contràriament als EUA, tothom estava curat d'espants. Ara no sabria dir si n'està tant com quinze anys enrere. El Teatre Romea, el 2005, no es va ensorrar amb la història de la cabra i el muntatge va ser aplaudit i posteriorment premiat com es mereixia... [+ crítica]

15 de desembre 2020

Tres germanes com tres diamants que espurnegen

«Les tres germanes», d'Anton Txékhov. Adaptació de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Mireia Aixalà, Joan Amargós, Ivan Benet, Carme Fortuny, Cristina Genebat, Jordi Rico, Marc Rius, Maria Rodríguez, Lluís Soler i Elena Tarrats. Espai escènic: Lluc Castells. Vestuari: Maria Armengol. Caracterització: Núria Llunell. Il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Ajudanta espai escènic: Mercè Lucchetti. Ajudanta vestuari: Marta Pell. Ajudanta direcció: Mireia Aixalà. Direcció: Julio Manrique. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Montjuïc, Barcelona, 13 desembre 2020.

Plaf! Plaf! Pantoflada a dues galtes! El 1900, quan Anton Txékhov (Taganrog, Rússia, 1860 - Badenweiler, Alemanya, 1904) va escriure «Les tres germanes» ja sabia com se sentiria la humanitat cent anys llargs després: feta un flam amb cobertura universal de mascareta. Que fàcil que és aconseguir que tot el món —tot, tot, sense excepcions!— es posi d'acord a amagar el nas, boca i quasi ulls i a renunciar al complement més expressiu de l'espècie, quan la senyora de la dalla truca golafre a la porta! Europa vol ser el 2050, diuen, d'aquí a només trenta anys, un continent lliure de gasos amb emissions zero. Europa —o els que ara la governen— té l'ideal de salvar el planeta. Una altra cosa és si sap com fer-ho. Potser com Irina, la més petita de «Les tres germanes», que també ho vol fer tot per canviar el que l'envolta, amb revolució de carrer inclosa, embolcallada en el seu idealisme encara fresc i jovenívol. Un contrast amb la veu de l'experiència, l'oncle ja gran, que veu com la vida se li escola i recomana a lrina que s'hi aferri, abans que no tingui temps. El director Julio Manrique ha tingut temps de deixar en xup-xup la seva primera idea d'acostar-se al món de Txékhov i el de «Les tres germanes». ¿Hauria optat pel mateix plantejament si l'obra s'hagués estrenat quan tocava, la temporada passada, en plena onada inicial del coronavirus? ¿Ha servit aquest temps en repòs, assetjat pel perill global exterior, perquè la idea originària de l'adaptació hagi pres ara més força? ¿Es miraria de la mateixa manera la gran peixera escenogràfica de vidre (feina d'alçada de Lluc Castells), que potser hauria estat considerada abans un capritx, i que ara ha estat econeguda com una metàfora de la bombolla que encercla tantes famílies, com la família Prózorov de «Les tres germanes»? Moscou, Moscou, Moscou... Sí, sí, molt de «Moscou, Moscou...» Però ¿és un desig desconegut més que una ciutat mítica per fugir de la bombolla que els/ens empresona? Els estralls del canvi climàtic planen per damunt de la gran peixera de vidre i com un déu totpoderós condicionen el discurs, les discussions, les reflexions i els ideals de tots els personatges i de cadascuna de les escenes. I, de rebot, també de l'audiència de la platea, amb les grades a dues bandes, una posició enyorada des de feia temps... [+ crítica]

08 de desembre 2020

Flamarades “rojigualdas” com coces de cavall

«L'Hèroe», de Santiago Rusiñol. Dramatúrgia: Albert Arribas. Intèrprets: Manel Barceló, Javier Beltrán, Georgina Latre, Miquel Malirach, David Marcé, Joan Marmaneu, Joan Negrié, Albert Prat, Rosa Renom, Mima Riera, Toni Sevilla i Albert Tallet. Escenografia i vestuari: Silvia Delagneau i Max Glaenzel. Il·luminació: David Bofarull. Música original: Jordi Collet. So: Jordi Bonet. Espai sonor: Jordi Bonet i Jordi Collet. Moviment coreogràfic: Montse Colomé. Ajudants escenografia i vestuari: Josep Iglesias i Adriana Parra. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta de direcció: Judith Lucchetti. Direcció: Lurdes Barba. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 6 desembre 2020.
 

Els llautons a les solapes dels uniformes militars sovint són un llast que, més que prestigiar els que els porten, els obliga a arrossegar-ne el pes de tal manera que, de tant mirar a terra, no veuen el que tenen al seu voltant. Els anomenats herois, quan entren en estat de frustració per l'oblit que pateixen, acaben etzibant flamarades —“rojigualdes” en aquest cas— com si fossin coces de cavall. Flamarades “rojigualdes” que a vegades es transformen en manifestos rancis, laments epistolars o “pronunciamentos” encoberts. El mordaç dramaturg Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), ho va saber veure de seguida al Teatre Romea del 1903, després de l'ensorrada de Cuba i les Filipines, en un moment que la pèrdua de les colònies va fer caure en depressió l'esperit nacionalista de l'Espanya patriòtica d'ultratomba dels que, si ja s'haguessin inventat les plaques solars de l'energia sostenible, s'haurien folrat d'or perquè, segons ells, temps enrere, no se'ls ponia mai el sol. La directora Lurdes Barba s'ha agafat a la possibilitat de superar el pes ideològic de «L'Hèroe» amb el recurs dramàtic de l'esperpent, que és una manera de veure el retorn del pobre soldat que torna de la derrota fet un heroi i que és rebut per les forces vives —atenció a la colla que formen ben empolainats i estarrufats amb els seus penjolls els personatges dels actors Toni Sevilla (Senyor Tomàs), Miquel Malirach (Secretari), Joan Negrié (Sargento) i Albert Tallet (Alcalde)— de la mateixa manera que avui reben els fills del poble campions del món de qualsevol disciplina esportiva, sense els crits de «¡Viva España!», esclar, tot i que un segle i mig després, de fet, sí que aquestes proclames tornen a retronar entre algunes de les bancades del congrés dels lleons en boca de nostàlgics del vell règim. No hi ha colònies en el sentit més estricte del terme, però la por a perdre un tall del formatge els esparvera... [+ crítica]

07 de desembre 2020

Germans de sang... i fetge, ni que sigui diumenge

«53 diumenges», de Cesc Gay. Intèrprets: Pere Arquillué, Marta Marco, Àgata Roca i Lluís Villanueva. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Anna Güell. Il·luminació: Carlos Lucena. So: Carles Puntí. Producció delegada: Anna Rius. Producció executiva: Daniel López-Orós. Cap tècnic: Jordi Thomàs.Operador de llums: Juli Gonzàlez. Maquinista: Jordi Fort. Regidores: Olga Fibla i Marta Garolera. Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera. Assistent de vestuari: Marta Torra. Construcció escenografia: May i Pilar Albadalejo. Confecció vestit tomàquet: Laura García. Muntatge musical: Víctor Tort. Cap de producció: Jordi Brunet. Auxiliar de comunicació: Roberta Romero. Administració: Emi Rojo. Disseny gràfic: Enric Jardí. Fotografia: David Ruano i Kiku Piñol. Website: Marc Permanyer. Premsa: Marta Suriol (La Costa comunicació). Una producció de Misògines, Elefant, Mola i Teatre Romea amb el suport de l’ICEC (Generalitat de Catalunya). Ajudant de direcció: Marta Pérez. Direcció: Cesc Gay. Festival Temporada Alta. Teatre Municipal de Girona, 26-29 novembre 2020. Teatre Romea, Barcelona, 3 desembre 2020.


Ai, germans, germans... Que el dramaturg, guionista, director i cineasta Cesc Gay (Barcelona, 1967) toqui en aquesta seva segona comèdia teatral el dilema de la decisió d'optar per una residència o no a l'hora de tenir cura dels pares —del pare, en aquest cas— cau en el moment social i familiar més oportú. Les residències d'avis, arran de la plaga del coronavirus, estan a l'ull de l'huracà. I això ha posat de manifest també el negoci de grans grups inversors que s'amaga darrere davant la farsa i la ineficàcia d'una llei de dependència pública sense recursos que només serveix per posar en una llista d'espera milers i milers d'avis i àvies, molts dels quals desapareixen progressivament de la mateixa llista per mort natural sense que es beneficiïn dels presumptes ajuts. Sense ampliació de places públiques —congelades arran de la primera crisi econòmica i recongelades ara arran del coronavirus— el negoci privat ha canviat l'especulació immobiliària de principis de segle per l'especulació humana de les residències d'avis del primer quart de segle. No sé si els tres germans de la comèdia «53 diumenges» de Cesc Gay són prou conscients del que els representaria econòmicament decidir fer anar el seu pare —que ja mostra símptomes de demència senil— a una residència. El que sí que és evident és el que han viscut i viuen moltes famílies quan es troben en aquesta situació i, sobretot, quan són diversos els germans que han decidir el que fan... [+ crítica]

06 de desembre 2020

El glamur en un pou de glaç

«Monroe-Lamarr» (Still Life [Natura morta] Monroe-Lamarr)», de Carles Batlle. Intèrprets: Elisabet Casanovas, Laura Conejero, Eloi Sànchez i David Vert. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Mercè Paloma. Il·luminació: Kiko Planas. So: Òscar Villar. Caracterització: Laura Pérez i Luz Fulgado. Vídeo: Joan Rodón. Direcció producció: Carles Manrique. Ajudants producció executiva: Laura Alonso i Laura García. Cap tècnic: Xavier Xipell "Xipi". Distribució: Elena Blanco. Estudiant en pràctiques: Clàudia Serra. Ajudant direcció: Marc Morote. Direcció: Sergi Belbel. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, 2 desembre 2020 

Mirallet, mirallet... ¿qui és la més guapa del món? Si Hedy Lamarr s'hagués fet aquesta pregunta qui sap el que el mirallet del conte li hauria respost: «La més guapa del món ets tu!», als ays quaranta, o potser «La més guapa del món és la Marilyn!», als anys cinquanta. Saber qui de les dues guanyaria l'aposta és gairebé com inventar el secret de com s'havia de posar punt i final a la Guerra Freda que va marcar una primera part de la segona meitat del segle XX i, de rebot, el cinema i la literatura de gènere. I això que Hedy Lamarr, era una enginyera que fins i tot inventava i no s'hi posava per poc perquè diuen que el WiFi i el Bluetooth actuals podrien trobar els orígens en el «despistatorpedes» bél·lic, un enginy per fer la guitza a l'enemic. El dramaturg Carles Batlle (Barcelona, 1963) situa una potser probable trobada el 1962 —a tocar de la gestació i naixença de l'autor—, en plena Guerra Greda, entre aquesta enginyera i actriu de Hollywood, Hedy Lamarr (Viena, Austria,1914 - Casselberry Florida, EUA, 2000), d'origen jueu i casada amb un empresari nazi a qui abandona, i una altra mena d'enginyera i també actriu de Hollywood, reina de l'invent del glamur, Marilyn Monroe (nom real: Norma Jane Baker o Norma Jane Mortenson, Los Angeles, Califòrnia, EUA, 1926 - 1962), les dues en pendent de baixada. Una, mig oblidada quan havia superat els quaranta —Batlle n'hi concedeix 48— i l'altra, quan diuen que menjava al mateix plat del malaguanyat president dels EUA, John Fitzgerald Kennedy, en una decadència massa sobtada i en plena maduresa —només als 35/36 anys— abans de suïcidar-se com una nina trencada amb una sobredosi —tot i que això no s'ha confirmat mai—fruit d'una vida atzarosa... [+ crítica]

24 d’octubre 2020

El símbol de poder negre sobre el blanc

«El combat del segle», de Denise Duncan. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Queralt Albinyana, Alex Brendemühl, Armando Buika, Andrea Ros i Yolanda Sikara. Músics de la banda sonora enregistrada: Manel Fortià (contrabaix), Carlos Falanga (bateria) i Marco Mezquida (piano). Escenografia: Víctor Peralta. Il·luminació: Guillem Gelabert. Vestuari: Nina Pawlowsky. Espai sonor: Jordi Bonet. Gravació estudi: Jordi Bonet i Marçal Cruz (OIDO). Fotografia: Kiku Piñol. Vídeo: Raquel Barrera. Assessorament dramatúrgic: Isaias Fanlo. Assessorament en boxa: Xavier “Machete” Flotats. Assessorament coreografia: Jeanette Moreno Silva. Assessorament dicció: Ignasi Guasch. Ajudant direcció: Xavi Buxeda Marcet. Estudiant en pràctiques direcció: Katja Diao (ERAM). Agraïments: Catalina Calvo García. Coproducció Sala Beckett, Grec 2020 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional i Teatre Principal de Palma. Direcció musical: Marco Mezquida. Direcció: Denise Duncan. Sala Baix, La Beckett, 23 octubre 2020.
 

No sé si, sense el combat de boxa a la Monumental de Barcelona, el 23 d'abril del 1916, del poeta i boxejador suís d'origen anglès, precursor del dadaisme, Arthur Cravan (nebot d'Oscar Wilde) amb el campió mundial de pesos pesats, l'afroamericà Jack Johnson, la figura d'aquest últim aixecaria aquí una onada mítica, cent anys després de la seva estada temporal d'uns tres anys a Barcelona, fugint de la justícia dels EUA, freqüentant les nits de cabaret, els caus del Paral·lel i intentant també fer de torero, ni si seria tan recordada ara com una de les icones del caràcter cosmopolita i noctàmbul de la ciutat catalana. El combat de boxa Cravan & Johnson va tenir també un preàmbul hores abans, en clau de roda de premsa, a la pista del popular cabaret Excelsior, un local de la Rambla on assistia “la crème de la crème” barcelonina, acabat d'obrir feia un any per un grup d'afeccionats al billar que hi organitzaven autèntiques timbes amb boles. Allà, Arthur Cravan i Jack Johnson, davant els tribuletes de l'època, ja van fer un pols amb les mans serrades damunt d'una de les taules de l'Excelsior per demostrar cadascú la seva força. Aquest parell d'anècdotes, la de la Monumental i la referència de l'Excelsior, entre algunes altres, serveixen a la dramaturga i actriu Denise Duncan (Costa Rica, 1979), establerta aquí des de fa més de quinze anys i resident aquesta temporada de La Beckett, per mostrar un retrat de la intransigència, la por a la diferència i la feble línia del racisme tan viu durant el segle XX i tan reviscolat al segle XXI... [+ crítica]

23 d’octubre 2020

Bordant... la gent s'entén!

«Els gossos», de Nelson Valente. Traducció: Joan Negrié. Intèrprets: Mercè Arànega, Sandra Monclús, Joan Negrié i Albert Pérez. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Disseny llums: Guillem Gelabert. Producció: Eloi Isern. Premsa i comunicació: Mariona Garcia. Premsa Focus: Albert López i Judit Hernández. Fotografia i disseny: Albert Rué. Ajudant direcció: Pau Ferran. Direcció: Nelson Valente. Producció: Sala Trono en col·laboració amb el Festival Grec de Barcelona 2020. La Villarroel, Barcelona, 22 octubre 2020.
 

Quan en un escenari hi ha taula parada, la tradició teatral diu que els personatges s'acabaran tirant els plats pel cap. Si la taula és el fogar de la conversa, també pot ser el fogar de la incomunicació. El dramaturg argentí Nelson Valente (Buenos Aires, 1971) ho sap bé per herència dramatúrgica de formació i ho porta al límit, però de tal manera com aquell qui no vol la cosa, com si els quatre personatges —pare, mare, fill i nora— se li escapessin del guió i acabessin anant pel seu compte. És a dir, els dóna una llibertat de quotidianitat i naturalisme tan subtil que la història fuig de ser de l'autoria i penetra en la interioritat de tantes i tantes famílies de tots els temps. Joan Negrié, un dels quatre intèrprets, ha estat l'autor de la versió catalana i no s'ha deixat arrossegar per expressions pròpies de l'original sinó que l'ha revestit d'un llenguatge casolà, popular i, sobretot, pel que fa a la singular relació familiar entre pare i mare, entre pares i fill, entre sogres i nora i entre marit i muller, un llenguatge descarat, però situat en un ambient absolutament creïble... [+ crítica]

22 d’octubre 2020

El pes de mig segle a les espatlles

«Bonus Track». Creació de Carol López. Intèrprets: Dolo Beltran, Paul Berrondo, Borja Espinosa, Andrés Herrera, Vicenta N'Dongo, Anna Ycobalzeta. Col·laboració: Luara Herrera Navas (en el paper de Lua). Espai escènic: Jose Novoa. Ajudanta espai escènic: Paula González. Vestuari: Myriam Ibáñez. Ajudanta vestuari: Gioia Olivieri. Il·luminació: Mingo Albir. Espai sonor: Jordi Busquets. Vídeo: Francesc Isern. Assessora de moviment: Dory Sánchez. Alumna en pràctiques de direcció de l'ITB: Núria Torres. Acabats escenogràfics: Taller Castells. Ajudanta de direcció: Anna Llopart. Direcció: Carol López. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 22 octubre 2020.
 

A «Bonus Track», com que la creació és molt compartida entre la directora Carol López i les aportacions dels intèrprets, el guió acaba sent una barreja de guions amb múltiples petites històries, tot i que una barreja ben amanida, que acaba tenint sentit més aviat per la percepció ambiental que se'n treu que no pas pel que el discurs ha expressat. Cadascun dels personatges de «Bonus Track» deixa anar la seva sobre el que fa el cas personal o de parella, però amb una absència força notable de diàleg convencional. Aquest recurs dramatúrgic, que sempre resulta suggerent per als espectadors perquè els obliga a anar més enllà del que veuen i el que escolten, corre el risc —sense risc no hi ha art— que cada personatge faci la impressió que vagi una mica a la seva, allò que en argot ja gairebé vintage, de la generació que ja trepitja el mig segle de vida, és a dir, la barrera dels cinquanta que protagonitza l'obra, es diu també “a la seva bola”. Aquí, dues parelles de fet i una parella de germà i germana van força “a la seva bola”. Sis personatges que ja no tenen la prioritat d'anar, com deia aquell, a la recerca de cap autor sinó que en realitat estan anant a la recerca d'ells mateixos, del que han deixat enrere i del que es pensaven que trobarien anant endavant sense saber com se'ls ha escapat dels dits. Tot allò, vaja, que en diuen frustració, incertesa, incomunicació, paternitat, maternitat, infidelitat... etcètera, etcètera... [+ crítica]

16 d’octubre 2020

Un quadern daurat per ordenar el caos existencial

«El quadern daurat», de Doris Lessing. Adaptació de Carlota Subirós. Intèrprets: Guillem Barbosa / Marc Tarrida (reposició), Javier Beltrán, Mia Esteve, Montse Esteve, Jordi Figueras, Nora Navas, Marta Ossó / Carlota Olcina (reposició), Fèlix Pons i Vanessa Segura. Intèrprets del vídeo «Quadern negre»: Bella Agoussou, Joan Amargós, Babou Cham, Anna Güell, Alba José, Joan Marmaneu, Marc Martin, Albert Prat, Ramon Pujol i Ernest Villegas. Dramaturgista: Ferran Dordal i Lalueza. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari i caracterització: Marta Rafa. Il·luminació: Carlos Marquerie. So: Damien Bazin. Vídeo: Daniel Lacasa. Ajudant d'escenografia: Josep Iglesias. Ajudant de vestuari: Marc Udina. Assessora de moviment: Laia Duran. Ajudanta de direcció del rodatge: Rebeca Sánchez. So del rodatge: Elena Coderch. Maquillatge i perruqueria: Anna Rosillo. Alumne en pràctiques de direcció del MUET: Erik Forsberg. Construcció mobiliari: Òscar Hernández 'Ou'. Confecció vestuari: Goretti Puente. Equips del Teatre Lliure. Ajudanta de direcció: Raquel Cors. Direcció: Carlota Subirós. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 6 març 2020. Reposició: 16 octubre 2020.
 

És la primera adaptació teatral que s'ha fet de la novel·la «El quadern daurat» de la Nobel de Literatura Doris Lessing (Kermanxah, Pèrsia, 1919 − Londres, 2013) i ha estat la directora Carlota Subirós qui n'ha fet una adaptació que ha ordenat, sintetitzat i dotat de rigor dramatúrgic les prop de mil pàgines de l'original. El personatge d'Anna Wulf —l'alter ego de Doris Lessing— ha estat interpretat per l'actriu Nora Navas que, juntament amb Mia Esteve (en el personatge de Molly, una actriu amiga d'Anna Wulf, amb matrimoni trencat com ella), són les dues estrelles que il·luminen un espectacle de primera línia, probablement l'aposta més forta de la passada temporada del Teatre Lliure que lamentablement va haver de ser cancel·lada arran del coronavirus només una setmana després d'haver estrenat i haver pogut oferir quatre úniques funcions perquè entremig la companyia es va apuntar a la vaga feminista del 8-M. I és que la mateixa Doris Lessing s'hauria aixecat de la tomba si no ho haguessin fet amb una obra com la seva que té tots els colors del feminisme empeltats! La reposició actual —que la torna a enxampar amb una nova onada de restriccions sanitàries— queda reduïda ara a dues hores perquè les mesures preventives pel coronavirus impedeixen un intermedi amb excés de moviment dels espectadors, el cinquanta per cent de la sala. I també hi ha un petit canvi de repartiment: l'actriu Carlota Olcina substitueix Marta Ossó i l'actor Marc Tarrida substitueix Guillem Barbosa... [+ crítica]

06 d’octubre 2020

¿Hi ha algun lampista a la sala...?

«Decameró». «Poesia per l’Zlatan (Manifest per un nou teatre)», de Davide Carnevali. Direcció: Ferran Dordal. Traducció: Albert Arribas. Intèrpret: Melcior Casals. «Fantasmes de la nit (Un nocturn)», de Narcís Comadira. Direcció: Marta Angelat. Intèrpret: Víctor Pi. «Saliva legal», de Cristina Morales. Direcció: Neus Suñé (Chroma Teatre). Intèrpret: Desirée Cascales Xalma. «La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos», de Marta Marín-Dòmine. Direcció: Yvette Vigatà. Intèrpret: Carol Muakuku. «Fam», de Najat El Hachmi. Direcció: Ester Nadal. Intèrpret: Adriana Fuertes. «Tàntal», de Dimitris Dimitriadis. Direcció: Albert Arribas. Traducció: Joan Casas. Intèrprete: Sàskia Giró. «L’ull de la matèria», de Valère Novarina. Direcció: Xavier Albertí. Traducció: Albert Arribas. Intèrpret: Oriol Genís. «L’esperança cega», de Gregorio Luri. Direcció: Glòria Balañà Altimira. Intèrpret: Pepo Blasco. «L’arboricultor», de Perejaume. Direcció: Mia Parcerisa. Intèrpret: Paula Blanco. «Una visita al Museu Criminològic», de Lluïsa Cunillé. Direcció: Imma Colomer. Intèrpret: Lina Lambert. Espai escènic: Marsa Amenós. Vestuari: Águeda Miguel: Il·luminació: Joaquín Guirado (aai). Espai sonor i vídeo: Carles Gómez. Coordinació artística: Albert Arribas. Ajudantia de direcció: Eva Vilar. Producció TNC. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 4 octubre 2020.
 

A Florència, el 1348, van patir la pandèmia coneguda com a Pesta Negra que ja aleshores, com tantes pandèmies que han assotat la humanitat, va començar a la Xina i va fer un tomb a la Terra seguint la ruta que també ha fet ara el coronavirus. El recorregut sí que no entén de fronteres, ni de canvis de segle, ni de canvis climàtics. D'aquella efemèride negra, Giovanni Boccacio en va fer el seu «Decameró». Una obra medieval intensa on deu joves “confinats” en una vil·la als afores de Florència s'expliquen històries entre ells durant deu dies. El «Decameró» de Bocaccio porta a pensar en relats d'obscenitats, això sí, obscenitats intel·ligents i fins i tot humanistes. L'escriptor Pier Paolo Pasolini, el 1971, no es va deixar encaterinar per la característica de la desena i en la seva versió cinematogràfica va readaptar només nou de les històries de l'original de Bocaccio. A l'hora de rememorar Bocaccio i Pasolini, Xavier Albertí —director artístic del TNC a la línia de sortida per passar el relleu a Carme Portaceli—, sí que ha tornat al mite de la desena i, a més, l'ha multiplicat per tres: 10 dramatúrgies, 10 direccions i 10 intèrprets. Una estratègia en part, sisplau per força, arran de les mesures de prevenció del mesos anteriors a l'obertura de temporada que han obligat a treballar durant el procés d'assajos, si no sempre telemàticament, sí que separadament, cosa que s'evidencia durant tota l'obra i es nota que no s'hi pretén crear un fil unitari sinó fomentar més aviat una mirada unitària per part de cada espectador després d'escoltar deu històries, deu reflexions, que formen part d'un temps i d'un moment determinat marcat per la incertesa, la por i l'absència del futur premeditat... [+ crítica]

17 de setembre 2020

Tercera temporada de l'espectacle «Escape room» de Joel Joan i Hèctor Claramunt, que aixeca el teló del Teatre Condal amb la incorporació en el repartiment de Míriam Tortosa

«Escape room», de Joel Joan i Hèctor Claramunt. Intèrprets 2020: Joel Joan, Paula Vives, Biel Duran i Miriam Tortosa. Intèrprets 2019: Joel Joan, Paula Vives, Mònica Pérez i Biel Duran. Intèrprets 2018: Joel Joan, Àgata Roca, Oriol Vila i Paula Vives. Amb la col·laboració especial de Ferran Carvajal. Escenografia: Joan Sabaté. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Vestuari: Ariadna Julià. So: Albert Manera. Caracterització: Toni Santos. Producció vídeo: Miquel Àngel Raió. Ajudant escenografia: Carlos Gómez. Efectes especials maquillatge: My Effects. Meritòria escenografia: Yaiza Gervilla. Producció executiva: Núria Costas. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Construcció escenografia: Estudi-Taller d'Escenografia Jorbà-Miró. Premsa: Anna Casasayas i Clara M. Clavell. Màrqueting i publicitat: Publispec. Fotografia: David Ruano. Disseny gràfic: Santi&Kco. Ajudant direcció i regidoria: Giulia Grumi. Direcció: Joel Joan i Hèctor Claramunt. Coproducció de Focus i Arriska. Teatre Goya, Barcelona, 24 novembre 2018. Reposició: 18 desembre 2019. Reposició: Teatre Condal, Barcelona, 17 setembre 2020.

    El guió de l'espectacle és trepidant, cinematogràfic, carregat d'humor, gairebé fet de gags camuflats i, un detall que no pot passar per alt, arriscat, que ve d'Arriska. Qui més qui menys sap que el que s'anomena «Escape room» —el Termcat en diria: «Joc d'escapada en viu», per fer-ho més interessant— és un joc d'adults per a grups de quatre o sis persones que es tanquen en una habitació des d'on, a manera d'anar desxifrant i aclarint pistes, han d'aconseguir escapar en aproximadament una hora o una hora i mitja. La cosa està basada en els videojocs «Escape the room» que situen els “ninotets” en espais tenebrosos, cel·les, coves, masmorres... Del món virtual, el joc va saltar al món físic i real. A Catalunya, la primera sala de jocs es va obrir el 2010. Actualment sembla que ja superen el centenar, la gran majoria a Barcelona, on hi ha el Game Point Center, prop del Fòrum, tocant a Sant Adrià de Besós, la sala més gran d'Europa. Portar, doncs, aquest fenomen al teatre juga amb el bon criteri dramatúrgic de portar el carrer a l'escenari. Em fa l'efecte que bona part dels espectadors de la meva funció sabien de què anava la pel·lícula perquè ho havien experimentat en pròpia pell. Per tant, la mirada irònica que en fan els autors de l'obra, Joel Joal i Hèctor Claramunt, dispara amb avantatge... [+ crítica]

Torna al Teatre Goya en la franja de segona hora el musical «Pegados», de Ferran González i Alícia Serrat, deu anys després amb un nou repartiment generacional i la coproducció d'El Terrat i Kaktus Music

«Pegados (un musical diferente)». Llibret: Ferran González. Música i lletres: Ferran González i Alícia Serrat. Intèrprets: Iñaki Mur, Júlia Bonjoch, Gemma Martínez i Raúl Patiño. Coreografia: Marta Tomasa. Disseny escenografia: Raquel Ibort. Disseny il·luminació: Albert Pastor Disseny so: Carles Aulí. Producció: Cristina Prunell. Producció Executiva: Mercè Puy i Joan Miquel Pérez. Comunicació: Meritxell Abril, Andrea Calbet, Gemma Saperas. Comunicació digital: Mia Font. Imatge i disseny del cartell: Javier Naval. Distribució: Sarah Martínez (El Terrat). Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Màrqueting i comunicació: Publispec. Disseny gràfic: Santi&kco. Una producció d'El Terrat i Kaktus Music. Música Addicional i Direcció Musical: Joan Miquel Pérez. Cover Pianista Doctor: Oscar Machancoses. Director Musical Resident: Raúl Patiño. Direcció: Alícia Serrat i Enric Cambray. Reposició: Teatre Goya, Barcelona, 17 setembre 2020.

Aquesta crítica està basada en la primera versió del muntatge. Fitxa artística producció original: Text de Ferran González. Música i lletres de Ferran González i Alícia Serrat. Intèrprets: Xènia Reguant / Sandra de Victoria, Ferran González, Gemma Martínez / Isa Mateu, Joan Miquel Pérez. Arranjaments i direcció musical: Joan Miquel Pérez. Escenografia i vestuari: Enric Naudi i Elena Vitarelli. Il·luminació: Marc Llobet. Disseny de so: Carles Aulí. Coreografia: Óscar Reyes. Ajudant de direcció: Alícia Serrat. Direcció: Víctor Conde. Teatre Club Capitol, Barcelona, 30 setembre 2011. Reposició: 3 octubre 2013.
 

Musical de petit format, però no tant. Musical diferent, molt més del que diu i sembla. Musical que té el mèrit d'haver arrencat en una sala emergent, l'Almeria Teatre de Barcelona. Musical que, després, ha fet les Amèriques a Madrid durant una llarga temporada. Musical que ha estat reconegut pels espectadors catalans amb un dels Premis Butaca. Musical que va ser considerat el millor espectacle de teatre musical del 2010 en l'última edició dels Premis Max. Aquest és el currículum, fins ara, d'aquesta creació conjunta de Ferran González i Alícia Serrat, que treballen plegats des de fa anys i que han estat també els autors de nombroses bandes sonores d'espectacles familiars del Jove Teatre Regina. Amb «Pegados», una part de surrealisme i una altra de trapelleria juvenil s'apleguen en un espectacle que, tot i que reposa essencialment en la partitura musical, té també una part d'escenes intermèdies de diàleg i una altra de coqueteria humorística que donen l'oportunitat a la parella protagonista de fer els canvis oportuns en la seva estrambòtica situació: aparellats en l'acte sexual als lavabos d'una discoteca, un estrany acoblament no permet que se'n desfacin. Això sol ja crea un estat insòlit que fuig de qualsevol realisme i que només té referència en el món animal, comparació que fa de mal fer, però és inevitable. La parella en qüestió, doncs, ha de recórrer a Urgències on, pretesament, el metge de guàrdia els visitarà i posarà remei al seu acoblament. I és a la sala d'Urgències, en una llitera, on l'acció de la trama musical es desenvoluparà des d'aleshores... [+ crítica]

Es reprenen les representacions de l'obra «Cobertura», amb Bruno Oro i Clara Segura, en la reobertura de temporada del teatre Romea. Crítica de l'estrena

«Cobertura». Una idea de Bruno Oro. Dramatúrgia de Bruno Oro i Alejo Levis. Intèrprets: Bruno Oro i Clara Segura. Escenografia, audiovisuals i disseny gràfic: Alejo Levis. Vestuari: Maria Armengol. Il·luminació: Guillem Gelabert. Disseny de so: Damien Bazin. Caracterització: Clàudia Abbad. Ajudant d'escenografia: Montse Figueras. Música original: Bruno Oro. Arranjaments de corda: Max Vilavecchia. Col·laboració musical: Martí Ferrer Segura. Fotografia: Alejo Levis. Tècnic de so i vídeo: Dani Saoane. Regidor: Marc Serra. Cap tècnic: Arnau Planchart. Caps tècnics del teatre: Sergi Lobaco i Raúl Martínez. Premsa: Lidia Giménez i Albert Lopez. Màrqueting i comunicació: Publispec. Ajudant de direcció: Alejo Levis. Direcció: Clara Segura. Producció de Total Memos, acollida i executada per La Perla 29. Teatre Romea, Barcelona, 11 febrer 2020. Reposició: 17 setembre 2020.
 

Han passat deu anys llargs, però la memòria audiovisual deixa empremta. La sèrie de peces breus «Vinagre» (TV3, 2008) va marcar els dos protagonistes, Bruno Oro i Clara Segura. I això explica que deu anys després, quan indirectament les dues caixeres de supermercat, Yeni i l'Eli —o potser els seus esperits— han fet el salt al teatre, els espectadors de la pantalla petita els hagin volgut retrobar en carn i os amb una temporada —gairebé es pot assegurar que més tard o més d'hora n'hi haurà una altra— pràcticament o totalment exhaurida. De la capacitat interpretativa de l'actor Bruno Oro, tothom en sap el resultat, no només pel seu llarg paper de caricatures i imitacions que va teixir a «Polònia» sinó pel seu espectacle en solitari, «Immortal», farcit de personatges, i per la seva faceta dramàtica amb una obra que li era tan pròxima per qüestions autobiogràfiques com «Natale in casa Cupiello», d'Eduardo de Filippo, amb La Perla 29. El mateix es pot dir de l'actriu Clara Segura que, en les últimes temporades, ha protagonitzat algunes de les obres més destacades als escenaris catalans. Però «Cobertura», que surt de la llarga coneixença dels dos intèrprets que ja compta més de vint anys i dels seus inicis emprenedors amb la companyia Total Memos rondant per tota mena d'escenaris que va desembocar en la sèrie «Vinagre», és un parèntesi en la seva trajectòria. Primer perquè si bé Bruno Oro torna al seu paper més còmic i estrafolari, quan vol, Clara Segura reposa momentàniament de papers dramàtics i fins i tot molt durs a més de debutar ara en la direcció... [+ crítica]

16 de setembre 2020

La versió de «Van Gogh» basat en les «Cartes a Theo» de l'autor Ever Blanchet interpretada per Jaume Garcia es reposa al Teatre Gaudí Barcelona després de l'estrena de fa vuit anys al Versus Teatre. Crítica de l'estrena

«Van Gogh». Basat en les «Cartes a Théo». Autor: Ever Blanchet. Traducció de Josep M. Vidal. Intèrpret: Jaume García Arija. Videoart: Nito Cilintano. Espai i caracterització: Martina Buroni. Il·luminació: Blai Blanchet. Tècnic il·luminació: Ignasi Peralta. Vestuari: Rafató Teatre. Direcció: Maria Clausó i Ever Blanchet. Producció: Companyia Versus Teatre. Estrena: Versus Teatre, Barcelona, 9 juliol 2002. Reestrena: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 9 octubre 2012. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 16 setembre 2020.

    Hi ha grans noms de la història que només pronunciar-los provoquen uns instants de silenci perquè tothom sap que darrere d'ells hi ha sempre alguna cosa que trenca l'esquema ordinari. Un d'aquests és el nom de Van Gogh. No cal ser un expert en art per interessar-se per la figura del pintor del quadre «Els gira-sols». És clar que, parlant d'art, sovint es pot pensar què en seria d'algun gran pintor clàssic si, un cop mort, les seves obres no haguessin batut rècords de cotització en subhastes amanegades per marxants que probablement no han tingut mai un pinzell entre els dits. Per a bé o per a mal, el reconeixement absolut en forma de diners embruta i fomenta a la vegada el reconeixement i l'admiració per l'artista. Per això un muntatge teatral com «Van Gogh», estrenat fa divuit anys al Versus Teatre, dins el Festival Grec 2002, i revisat i reestrenat ara al Teatre Gaudí Barcelona, representa una excepció de la manera tòpica de veure Van Gogh i es transforma en una reflexió lúcida, poètica i punxant a la vegada que Ever Blanchet ha adaptat a partir del recull «Cartes a Théo», el germà de Van Gogh que més de prop va viure les seves crisis... [+ crítica]

15 de setembre 2020

L'obra d'Àlex Rigola amb Alba Pujol i Pep Cruz, estrenada a La Beckett, que recrea les converses del director amb el pare de l'actriu, malalt terminal de càncer, es reposa al Teatre Poliorama

«Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers», d'Àlex Rigola. Assistència a la dramatúrgia: Dobrin Plamenov, Alba Pujol i Irene Vicente. Intèrprets: Pep Cruz i Alba Pujol. Espai escènic: Max Glaenzel. Disseny audiovisual i cap tècnic: Igor Pinto. Estudiant en pràctiques: Dobrin Plamenov. Assistent a la producció: Clara Aguilar. Comunicació: Còsmica. Distribució. Iva Horvat i Elise Garriga (Art Republic). Producció executiva: Irene Vicente. Coproducció de Titus Andrònic, S.L., Heartbreak Hotel, Temporada Alta i Sala Beckett. Direcció: Àlex Rigola. Teatre de Salt, 21 novembre 2019. Reposició: Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 31 gener 2020. Reposició: Teatre Poliorama, Barcelona, 15 setembre 2020.
 

Feia només un mes, el 22 d'octubre del 2019, que havia mort el pare de l'actriu Alba Pujol quan ella i l'actor Pep Cruz, sota la direcció d'Àlex Rigola, estrenaven a Temporada Alta aquest espectacle de línia experimental confeccionat i extret de les converses que el mateix Rigola havia mantingut amb Josep Pujol i Andreu (1956-2019) —catedràtic d'Història d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona—, durant els mesos de maig a juliol, coincidint amb l'últim cicle de quimioteràpia per combatre el càncer de pulmó que li havien diagnosticat poc temps abans. Aquelles dues primeres representacions al Teatre de Salt van estar marcades sobretot per l'emotivitat del dol per la pèrdua encara massa present, amb alguns moments d'emoció inevitables que potser alguns espectadors podien pensar aleshores que formava part “estratègica del guió”. Tres mesos després, l'emotivitat, ara ja més continguda, continua aflorant en algun moment, com si el temps i l'enfrontament a un mes de representacions a la Sala Beckett —diria que cada funció pot ser diferent segons l'estat d'ànim dels dos intèrprets— es disposessin a actuar no ja de teràpia de dol sinó de consol, de record i sobretot de reconeixement al pare... [+ crítica]

06 de setembre 2020

El Maldà obre temporada amb la reposició de l'obra «Barbes de balena» sobre la doctora Dolors Aleu, una pionera en el sector de la medicina

«Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles)». Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Composició musical: Ariadna Cabiró. Intèrprets 2019: Núria Cuyàs, Cinta Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell, Ariadna Cabiró / Gemma Pujol. Intèrprets 2017: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López / Cinta Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell. Intèrprets 2020: Núria Cuyàs, Cinta Moreno, Anna Romaní, Ariadna Cabiró. Coreografia: Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos 'Closca'. Estudiant en pràctiques: Laura Solé. Producció: Marina Marcos. Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona, 12 març 2017. Reposició: 19 setembre 2017. Reposició: 12 setembre 2019. Reposició: 6 setembre 2020.
 

Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina... [+ crítica]

25 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Sonoma». Idea i direcció artística: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb les intèrprets Interpretació: Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Sau-Ching Wong, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Àngela Boix, Laia Duran, Anna Hierro, Alba Barral Text: El Conde de Torrefiel, La Tristura, Carmina S. Belda. Repetidores: Estela Merlos, Alba Barral. Assesorament dramatúrgic: Roberto Fratini. Assistència vocal: Mònica Almirall. Direcció tècnica i disseny de la il·luminació: Bernat Jansà. Regidor d'escena, maquinària i efectes especials: David Pascual. Disseny del so: Juan Cristóbal Saavedra. Veu: María Pardo. Escenografia: Bernat Jansà, David Pascual. Disseny del vestuari: Silvia Delagneau. Confecció: Maria Carmen Soriano. Barrets: Nina Pawlowsky. Màscares: Juan Serrano, Gadget. Efectes Especiales Gegant: Martí Doy. Utillatge: Mirko Zeni. Producció i logística: Cristina Goñi Adot. Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo. Fotografia: Marina Rodríguez. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona – Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz im August/ HAU Hebbel am Ufer, Oriente Occidente Dance Festival, Theater Freiburg, Centro Cultural Conde Duque, Hessisches Staatsballett / Staatstheater Darmstadt & Hessisches Staatstheater Wiesbaden, Sadler’s Wells, Mercat de les Flors, Temporada Alta. Sala Oval, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Sonoma». Idea i direcció artística: Marcos Morau. Coreografia: Marcos Morau, en col·laboració amb les intèrprets Interpretació: Lorena Nogal, Marina Rodríguez, Sau-Ching Wong, Ariadna Montfort, Núria Navarra, Àngela Boix, Laia Duran, Anna Hierro, Alba Barral Text: El Conde de Torrefiel, La Tristura, Carmina S. Belda. Repetidores: Estela Merlos, Alba Barral. Assesorament dramatúrgic: Roberto Fratini. Assistència vocal: Mònica Almirall. Direcció tècnica i disseny de la il·luminació: Bernat Jansà. Regidor d'escena, maquinària i efectes especials: David Pascual. Disseny del so: Juan Cristóbal Saavedra. Veu: María Pardo. Escenografia: Bernat Jansà, David Pascual. Disseny del vestuari: Silvia Delagneau. Confecció: Maria Carmen Soriano. Barrets: Nina Pawlowsky. Màscares: Juan Serrano, Gadget. Efectes Especiales Gegant: Martí Doy. Utillatge: Mirko Zeni. Producció i logística: Cristina Goñi Adot. Direcció de producció: Juan Manuel Gil Galindo.  Fotografia: Marina Rodríguez. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona – Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Tanz im August/ HAU Hebbel am Ufer, Oriente Occidente Dance Festival, Theater Freiburg, Centro Cultural Conde Duque, Hessisches Staatsballett / Staatstheater Darmstadt & Hessisches Staatstheater Wiesbaden, Sadler’s Wells, Mercat de les Flors, Temporada Alta. Sala Oval, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Del 24 al 26 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

24 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Spiritual Boyfriends». Direcció, coreografia i interpretació: Núria Guiu Sagarra. Acompanyament artístic: Esther Freixa, Sònia Gómez. Assessorament dramatúrgic: Lluc Ubach. Disseny de l’escenografia i assessorament de vestuari: Lola Belles. Foto i vídeo: Alice Brazzit. Disseny de llums: Joana Serra. Tècnic: Sergio Roca. Producció i mànager: Fani Benages. Aquest espectacle ha fet residències a la Sala Hiroshima (Barcelona), La Caldera Les Corts (Barcelona), Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Cra’p (Mollet del Vallès) i La Briqueterie (París). Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Briqueterie (París) i Núria Guiu Sagarra. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Recull crítiques Grec 2020: «Spiritual Boyfriends». Direcció, coreografia i interpretació: Núria Guiu Sagarra. Acompanyament artístic: Esther Freixa, Sònia Gómez. Assessorament dramatúrgic: Lluc Ubach. Disseny de l’escenografia i assessorament de vestuari: Lola Belles. Foto i vídeo: Alice Brazzit. Disseny de llums: Joana Serra. Tècnic: Sergio Roca. Producció i mànager: Fani Benages. Aquest espectacle ha fet residències a la Sala Hiroshima (Barcelona), La Caldera Les Corts (Barcelona), Graner - Centre de creació de dansa i arts vives, Cra’p (Mollet del Vallès) i La Briqueterie (París). Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, La Briqueterie (París) i Núria Guiu Sagarra. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona. Del 22 al 23 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

23 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Covid-451». Dramatúrgia, direcció i interpretació de la lectura dramatitzada: Sergio Blanco. Interpretació: Lucas Ilzarbe Sánchez (metge), María Eugenia Casanova (infermera), Ivan Requena Palomares (portalliteres), Anna Abadia Escartín (treballadora social), Sascha Sofía Ormaza Loor (treballadora de la neteja). Col·laboració artística: Philippe Koscheleff. Local production: Sandra Casals, Clara Giménez. Producció general i circulació: Matilde López Espasandín. Agraïments: Raúl González Rodríguez, Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i, especialment, a tothom qui es va interessar per la convocatòria i hi va respondre. Producció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Covid-451». Dramatúrgia, direcció i interpretació de la lectura dramatitzada: Sergio Blanco. Interpretació: Lucas Ilzarbe Sánchez (metge), María Eugenia Casanova (infermera), Ivan Requena Palomares (portalliteres), Anna Abadia Escartín (treballadora social), Sascha Sofía Ormaza Loor (treballadora de la neteja). Col·laboració artística: Philippe Koscheleff. Local production: Sandra Casals, Clara Giménez. Producció general i circulació: Matilde López Espasandín. Agraïments: Raúl González Rodríguez, Hospital del Mar, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Vall d’Hebron, Hospital Universitari de Bellvitge, Hospital Universitari Dexeus – Grup Quirónsalud, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti), Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i, especialment, a tothom qui es va interessar per la convocatòria i hi va respondre. Producció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 20 al 21 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

21 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Díptic: La porta absent i La cambra perduda». Companyia Peeping Tom. Concepció i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier. Interpretació: Konan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede, Wan-Lun Yu. Assistència artística: Thomas Michaux. Composició sonora i arranjaments: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Annalena Fröhlich, Louis-Clément da Costa, Eurudike De Beul. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Disseny del vestuari: Seoljin Kim, Yichun Liu, Louis-Clément da Costa. Disseny de l’escenografia: Gabriela Carrizo, Justine Bougerol. Coordinació tècnica: Pjotr Eijkenboom (creació), Hugues Girard (gira). Cos tècnic: Emily Brassier, Bram Geldhof (llums), Tim Thielemans (so). Amfiteatre Teatre Grec, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Díptic: La porta absent i La cambra perduda». Companyia Peeping Tom. Concepció i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier. Interpretació: Konan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede, Wan-Lun Yu. Assistència artística: Thomas Michaux. Composició sonora i arranjaments: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Annalena Fröhlich, Louis-Clément da Costa, Eurudike De Beul. Disseny de la il·luminació: Tom Visser. Disseny del vestuari: Seoljin Kim, Yichun Liu, Louis-Clément da Costa. Disseny de l’escenografia: Gabriela Carrizo, Justine Bougerol. Coordinació tècnica: Pjotr Eijkenboom (creació), Hugues Girard (gira). Cos tècnic: Emily Brassier, Bram Geldhof (llums), Tim Thielemans (so). Regidoria: Giuliana Rienzi (regidoria d’escena), Clement Michaux (ajudantia d’escena). Mànager en gira: Thomas Michaux. Cap de producció: An Van Der Donckt. Responsable de comunicació: Sébastien Parizel. Mànager de la companyia: Veerle Mans. Producció: Peeping Tom. Distribució: Frans Brood Productions. Fotografia: Louis-Clément da Costa, Jesse Willems. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Òpera Nacional de París, Òpera de Lille, Tanz Köln, Göteborg Dance and Theatre Festival, Théâtre National Wallonie-Bruxelles - deSingel-Antwerp, Festival Aperto - Fondazione I Teatri (Reggio Emilia), Torinodanza Festival - Teatro Stabile di Torino - Teatro Nazionale (Torí), i Dampfzentrale Bern. Amb el suport de les autoritats flamenques. L'espectacle ha estat creat amb el suport del Tax Shelter del Govern federal belga. Basat en Adrift i creat amb els ballarins i ballarines del Nederlands Dans Theater: Chloe Albaret, Lydia Bustinduy, César Faria Fernandes, Fernando Hernando Magadan / Spencer Dickhaus, Anna Hermann, Anne Jung, Marne van Opstal, Roger van der Poel, Meng-Ke Wu, Ema Yuasa / Rena Narumi. Amfiteatre Teatre Grec, Barcelona. Del 19 al 20 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

19 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Desdèmona». Autoria: A partir de l’«Otel·lo» de William Shakespeare. Adaptació i direcció: Alba Sarraute. Posada en escena: Laia Sanmartín. Interpretació: Alba Sarraute, Anna Pascual, Berta Pascual, Martí Soler, Noè Escolar, Laura Martí, Jordi Claret, Manel Rosés. Composició musical: Furmi Gómez, Jordi Claret, Jorge Sarraute, Laura Martí. Direcció musical: Jordi Claret. Interpretació musical: Noè Escolar, Jordi Claret, Laura Martí, Tomeu Amer, Anna Pascual, Martí Soler, Alba Sarraute. Escenografia: Montse Pons, Alba Sarraute. Moviment: Berta Pascual. Vestuari: Alba Sarraute. Disseny de la il·luminació: Ton Mentruit, Laia Sanmartín, Alba Sarraute, Joaquim Aragó. Disseny del so i concepció sonora: Ton Mentruit. Disseny de vídeo: Caterina Angeloni, El Gato Productions. Producció: Camaleònica d’Espectacles. Fotografia: El Gato Productions. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Mataró i Cronopis Espai De Circ de Mataró. Espectacle recomanat per a persones de més de 12 anys. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Desdèmona». Autoria: A partir de l’«Otel·lo» de William Shakespeare. Adaptació i direcció: Alba Sarraute. Posada en escena: Laia Sanmartín. Interpretació: Alba Sarraute, Anna Pascual, Berta Pascual, Martí Soler, Noè Escolar, Laura Martí, Jordi Claret, Manel Rosés. Composició musical: Furmi Gómez, Jordi Claret, Jorge Sarraute, Laura Martí. Direcció musical: Jordi Claret. Interpretació musical: Noè Escolar, Jordi Claret, Laura Martí, Tomeu Amer, Anna Pascual, Martí Soler, Alba Sarraute. Escenografia: Montse Pons, Alba Sarraute. Moviment: Berta Pascual. Vestuari: Alba Sarraute. Disseny de la il·luminació: Ton Mentruit, Laia Sanmartín, Alba Sarraute, Joaquim Aragó. Disseny del so i concepció sonora: Ton Mentruit. Disseny de vídeo: Caterina Angeloni, El Gato Productions. Producció: Camaleònica d’Espectacles. Fotografia: El Gato Productions. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Mataró i Cronopis Espai De Circ de Mataró. Espectacle recomanat per a persones de més de 12 anys. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 16 al 17 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

18 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «El sexe dels fongs». Idea original i direcció: Silvia Delagneau. Dramatúrgia: Albert Arribas. Escenografia: Max Glaenzel, Silvia Delagneau. Disseny del so: Lucas Ariel Vallejos. Disseny de llums: Marc Salicrú. Producció executiva: Anabel Labrador. Una producció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Aforament per passi: 1 persona. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «El sexe dels fongs». Idea original i direcció: Silvia Delagneau. Dramatúrgia: Albert Arribas. Escenografia: Max Glaenzel, Silvia Delagneau. Disseny del so: Lucas Ariel Vallejos. Disseny de llums: Marc Salicrú. Producció executiva: Anabel Labrador. Una producció del Grec 2020 Festival de Barcelona. Aforament per passi: 1 persona. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 15 al 24 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

16 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Teatro Amazonas». Autoria: Azkona&Toloza. Posada en escena i dramaturgia: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Interpretació: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Veus en off: Agnes Mateus, Tobias Temming. Ajudantia de direcció: Raquel Cors. Banda sonora original i disseny de l’espai sonor: Rodrigo Rammsy. Concepte sonor: Juan Cristóbal Saavedra. Disseny de llums: Ana Rovira. Disseny audiovisual: MiPrimerDrop. Disseny espacial: Xesca Salva, A&T. Estilisme: Sara Espinosa. Recerca: Leonardo Gamboa Caneo. Disseny de producció: Elclimamola. Transcripció del portuguès: Livia Diniz. Traducció de la llengua tucana: Joao Paulo Lima Barreto. Relator del procés: Pedro Granero. Il·lustració: Jeisson Castillo. Suport: Conrado Parodi. Producció de la companyia: Helena Febrés. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Azkona&Toloza, Théâtre de la Ville – Paris / Festival d’Automne à Paris, Théâtre Garonne - Scène Européenne, Marche Teatro / Inteatro Festival, i Antic Teatre de Barcelona. Amb la col·laboració de DNA Creación 2019; Azala Kreazio Espazioa; Graner, Centre de creació – Mercat de les Flors; La Caldera Les Corts; Teatre L’Artesà; Teatro Gayarre; NAVE, Centro de creación y residencia; i Innova Cultural, promogut per la Fundación Bancaria Caja Navarra i l’Obra Social “la Caixa”. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Teatro Amazonas». Autoria: Azkona&Toloza. Posada en escena i dramaturgia: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Interpretació: Laida Azkona Goñi, Txalo Toloza-Fernández. Veus en off: Agnes Mateus, Tobias Temming. Ajudantia de direcció: Raquel Cors. Banda sonora original i disseny de l’espai sonor: Rodrigo Rammsy. Concepte sonor: Juan Cristóbal Saavedra. Disseny de llums: Ana Rovira. Disseny audiovisual: MiPrimerDrop. Disseny espacial: Xesca Salva, A&T. Estilisme: Sara Espinosa. Recerca: Leonardo Gamboa Caneo. Disseny de producció: Elclimamola. Transcripció del portuguès: Livia Diniz. Traducció de la llengua tucana: Joao Paulo Lima Barreto. Relator del procés: Pedro Granero. Il·lustració: Jeisson Castillo. Suport: Conrado Parodi. Producció de la companyia: Helena Febrés. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Azkona&Toloza, Théâtre de la Ville – Paris / Festival d’Automne à Paris, Théâtre Garonne - Scène Européenne, Marche Teatro / Inteatro Festival, i Antic Teatre de Barcelona. Amb la col·laboració de DNA Creación 2019; Azala Kreazio Espazioa; Graner, Centre de creació – Mercat de les Flors; La Caldera Les Corts; Teatre L’Artesà; Teatro Gayarre; NAVE, Centro de creación y residencia; i Innova Cultural, promogut per la Fundación Bancaria Caja Navarra i l’Obra Social “la Caixa”. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 15 al 17 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

15 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Please Please Please». Concepció: La Ribot, Mathilde Monnier, Tiago Rodrigues. Interpretació: La Ribot, Mathilde Monnier. Disseny de la il·luminació: Éric Wurtz. Música: Nicolas Houssin. Traducció: Thomas Resendes. Escenografia: Annie Tolleter. Vestuari: La Ribot, Mathilde Monnier. Vestuari: Julie Z. Producció executiva: Otto Productions / Théâtre Garonne. Subtítols: Noucinemart Fotografia: Bruno Simao, Gregory Batardon, Christophe Martin. Una coproducció de Le Quai - Centre Dramatique National d’Angers - Pays de la Loire; Teatros del Canal, Madrid (Espanya); Théâtre Vidy-Lausanne (Suïssa); Centre national d’art et de culture Georges-Pompidou, París (França); Festival d’Automne à Paris (França); Comédie de Genève (Suïssa) ; Teatro Nacional D. Maria II, Lisboa (Portugal); Teatro Municipal do Porto (Portugal); Le Parvis Scène Nationale Tarbes Pyrénées (França); Theaterfestival Boulevard (Països Baixos); Les Hivernales - CDCN d’Avignon (França); BIT Teatergarasjen, Bergen (Noruega); Compagnie MM; La Ribot - Ginebra. Amb el suport d’OPART / Estúdios Victor Córdon. Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Please Please Please». Concepció: La Ribot, Mathilde Monnier, Tiago Rodrigues. Interpretació: La Ribot, Mathilde Monnier. Disseny de la il·luminació: Éric Wurtz. Música: Nicolas Houssin. Traducció: Thomas Resendes. Escenografia: Annie Tolleter. Vestuari: La Ribot, Mathilde Monnier. Vestuari: Julie Z. Producció executiva: Otto Productions / Théâtre Garonne. Subtítols: Noucinemart Fotografia: Bruno Simao, Gregory Batardon, Christophe Martin. Una coproducció de Le Quai - Centre Dramatique National d’Angers - Pays de la Loire; Teatros del Canal, Madrid (Espanya); Théâtre Vidy-Lausanne (Suïssa); Centre national d’art et de culture Georges-Pompidou, París (França); Festival d’Automne à Paris (França); Comédie de Genève (Suïssa) ; Teatro Nacional D. Maria II, Lisboa (Portugal); Teatro Municipal do Porto (Portugal); Le Parvis Scène Nationale Tarbes Pyrénées (França); Theaterfestival Boulevard (Països Baixos); Les Hivernales - CDCN d’Avignon (França); BIT Teatergarasjen, Bergen (Noruega); Compagnie MM; La Ribot - Ginebra. Amb el suport d’OPART / Estúdios Victor Córdon. Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 14 al 16 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

11 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «The Mountain». Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performance: Anna Pérez Moya, Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz. Veu en off: Amelia Larkins. Música: Nico Roig. Videoprogramació: David Muñiz. Videocreació: Jordi Soler. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano, Lola Belles. Vestuari: Lola Belles. Software de face tracking: Román Torre. Cap de producció: Barbara Bloin. Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Núria Guiu, Pablo Acosta García, Danila Gambettola, Martín García Guirado, Pasqual Gorriz Marcos, Denis van Laeken, Simone Milsdochter, Eugenio Szwarcer, Alla Zakiullina. Fotografia: Jordi Soler. Agrupación Señor Serrano. Coproducció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «The Mountain». Creació: Àlex Serrano, Pau Palacios, Ferran Dordal. Performance: Anna Pérez Moya, Àlex Serrano, Pau Palacios, David Muñiz. Veu en off: Amelia Larkins. Música: Nico Roig. Videoprogramació: David Muñiz. Videocreació: Jordi Soler. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Espai escènic i maquetes: Àlex Serrano, Lola Belles. Vestuari: Lola Belles. Software de face tracking: Román Torre. Cap de producció: Barbara Bloin. Producció executiva: Paula Sáenz de Viteri. Management: Art Republic. Agraïments: Núria Guiu, Pablo Acosta García, Danila Gambettola, Martín García Guirado, Pasqual Gorriz Marcos, Denis van Laeken, Simone Milsdochter, Eugenio Szwarcer, Alla Zakiullina. Fotografia: Jordi Soler. Agrupación Señor Serrano. Coproducció Grec 2020. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 10 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

09 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Caminant cap a Life (de com els arbres ens van salvar la vida)». Autoria i direcció escènica: Lali Álvarez. Interpretació: Sonia Espinosa, Clara Garcés, Alba Sáez, David Teixidó. Disseny de l’espai sonor: Pau Matas. Ajudantia de direcció: Jordi Casado Producció: Aina Juanet. Distribució i acompanyament: Àngels Queralt. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona i Hui Basa. Grec en obert. Jardí Botànic, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Caminant cap a Life (de com els arbres ens van salvar la vida)». Autoria i direcció escènica: Lali Álvarez. Interpretació: Sonia Espinosa, Clara Garcés, Alba Sáez, David Teixidó. Disseny de l’espai sonor: Pau Matas. Ajudantia de direcció: Jordi Casado Producció: Aina Juanet. Distribució i acompanyament: Àngels Queralt. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona i Hui Basa. Grec en obert. Jardí Botànic, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques

Recull crítiques Grec 2020: «Assedegats», de Wajdi Mouawad i Benoît Vermeulen. Traducció: Ramon Vila. Direcció: Oriol Broggi. Ajudant de direcció: Albert Reverendo. Intèrprets: Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró. Col·laboracions especials en els audiovisuals: Clara Segura, Ivan Benet i Xavi Ruano. Disseny de vídeo: Francesc Isern. Disseny de so: Damien Bazin. Realització de vídeo en directe: Francesc Isern, Cesc Pastor, Juan Boné i Arnau Planchart. Operador SteadyCam: Roger Blasco. Regidor d’espai: Marc Serra. Concepció gràfica: Carla Vilaró. Atenció al públic: Ailin Migliora, Juan Boné, Marc Serra, Arnau Planchart i Roger Blasco. Una producció de La Perla 29 amb la col·laboració del Festival Grec 2020. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Assedegats», de Wajdi Mouawad i Benoît Vermeulen. Traducció: Ramon Vila. Direcció: Oriol Broggi. Ajudant de direcció: Albert Reverendo. Intèrprets: Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró. Col·laboracions especials en els audiovisuals: Clara Segura, Ivan Benet i Xavi Ruano. Disseny de vídeo: Francesc Isern. Disseny de so: Damien Bazin. Realització de vídeo en directe: Francesc Isern, Cesc Pastor, Juan Boné i Arnau Planchart. Operador SteadyCam: Roger Blasco. Regidor d’espai: Marc Serra. Concepció gràfica: Carla Vilaró. Atenció al públic: Ailin Migliora, Juan Boné, Marc Serra, Arnau Planchart i Roger Blasco. Una producció de La Perla 29 amb la col·laboració del Festival Grec 2020. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Del 6 al 17 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

08 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Rèquiem nocturn». Concepte, direcció i coreografia: Pere Faura. Concepte i espai escènic: Jordi Queralt. Assessorament en la dramatúrgia: Marc Angelet. Composició i direcció musical: Aurora Bauzà, Pere Jou (Telemann Rec.). Interpretació: Odo Cabot, Montse Colomer, Raffaella Crapio, Mario Garcia, Júlia Irango, Anamaria Klajnscek, Gloria March, Víctor Pérez Armero, Toni Viñals, Guillermo Weickert. Hi col·labora: Pere Arquillué. Interpretació musical: Aurora Bauzà, Pere Jou. Videocreació: Sergi Faustino. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Disseny del vestuari: Adriana Parra. Disseny gràfic i comunicació web: Joan Escofet. Coordinació tècnica: Arnau Sala. Espai sonor: Stéphane Carteaux. Ajudantia de direcció: Anna Serrano. Ajudantia de coreografia: Claudia SolWat. Producció executiva: Clara Giménez (Blanc Produccions). Administració: Joan Gay. Traduccions del llatí: Neus Faura. Estudiant en pràctiques de l’Institut del Teatre: Vicente Roldán. Fotografia: Tristán Pérez-Martín. Agraïments: Alberto Alonso, Laia Bardella, Anna Briansó, Aixa González, Alejo Levis, Fundació Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya i a tots els participants de l’audició. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Mercat de les Flors i Plataforma Cultural La Diürna SL. El coreògraf Pere Faura és artista resident del Mercat de les Flors aquesta temporada. Aquest espectacle neix com a part del Projecte Cèl·lula. Amb la col·laboració de Camper. Amb el suport de Fundació Banc de Sabadell. Coproducció Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Rèquiem nocturn». Concepte, direcció i coreografia: Pere Faura. Concepte i espai escènic: Jordi Queralt. Assessorament en la dramatúrgia: Marc Angelet. Composició i direcció musical: Aurora Bauzà, Pere Jou (Telemann Rec.). Interpretació: Odo Cabot, Montse Colomer, Raffaella Crapio, Mario Garcia, Júlia Irango, Anamaria Klajnscek, Gloria March, Víctor Pérez Armero, Toni Viñals, Guillermo Weickert. Hi col·labora: Pere Arquillué. Interpretació musical: Aurora Bauzà, Pere Jou. Videocreació: Sergi Faustino. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Disseny del vestuari: Adriana Parra. Disseny gràfic i comunicació web: Joan Escofet. Coordinació tècnica: Arnau Sala. Espai sonor: Stéphane Carteaux. Ajudantia de direcció: Anna Serrano. Ajudantia de coreografia: Claudia SolWat. Producció executiva: Clara Giménez (Blanc Produccions). Administració: Joan Gay. Traduccions del llatí: Neus Faura. Estudiant en pràctiques de l’Institut del Teatre: Vicente Roldán. Fotografia: Tristán Pérez-Martín. Agraïments: Alberto Alonso, Laia Bardella, Anna Briansó, Aixa González, Alejo Levis, Fundació Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya i a tots els participants de l’audició. Una coproducció de Grec 2020 Festival de Barcelona, Mercat de les Flors i Plataforma Cultural La Diürna SL. El coreògraf Pere Faura és artista resident del Mercat de les Flors aquesta temporada. Aquest espectacle neix com a part del Projecte Cèl·lula. Amb la col·laboració de Camper. Amb el suport de Fundació Banc de Sabadell. Coproducció Grec 2020. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 7 al 9 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2020: «La melancolía del turista». Creació, realització i interpretació: Shaday Larios, Jomi Oligor. Col·laboració poètica: Ángel Hernández. Col·laboració inventiva: Ivan Puig, Jordi Fondevila. Col·laboració musical i sonora: Suetszu i Jayrope. Agraïments: Guillermina Delis Barrientos, Juan Obregón “el Peque”, L’animal a l’esquena, Taller 30_SMA, Jordi Fondevila, Yanisbel Martínez, Claudio i Charo, David Continente, Gilberto Esparza, Cabo San Roque, Violeta Gil, Lirio i Martín, Aitor, La uÑa RoTa i totes les persones, paisatges i éssers que romanen en les instantànies de la malenconia. Coproducció Companyia Oligor i Microscopía i Grec 2020. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «La melancolía del turista». Creació, realització i interpretació: Shaday Larios, Jomi Oligor. Col·laboració poètica: Ángel Hernández. Col·laboració inventiva: Ivan Puig, Jordi Fondevila. Col·laboració musical i sonora: Suetszu i Jayrope. Agraïments: Guillermina Delis Barrientos, Juan Obregón “el Peque”, L’animal a l’esquena, Taller 30_SMA, Jordi Fondevila, Yanisbel Martínez, Claudio i Charo, David Continente, Gilberto Esparza, Cabo San Roque, Violeta Gil, Lirio i Martín, Aitor, La uÑa RoTa i totes les persones, paisatges i éssers que romanen en les instantànies de la malenconia. Coproducció Companyia Oligor i Microscopía i Grec 2020. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona. Del 7 al 12 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

07 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Inventions». Direcció: María Muñoz i Pep Ramis. Intèrprets dansa: Leo Castro, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis, Zoltán Vakulya. Quartet de corda: Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola), Daniel Claret (violoncel). Quartet de veus: Quiteria Muñoz, (soprano), David Sagastume (contratenor), Mario Corberán (tenor), Giorgio Celenza (baix). Direcció musical: Joel Bardolet. Música: Johann Sebastian Bach. Ajudantia de direcció: Leo Castro. Espai sonor: Fanny Thollot. Il·luminació: August Viladomat, Punt de Fuga. Espai escènic: Kike Blanco. Vestuari: CarmePuigdevalliPlantéS. Tècnica d’il·luminació: Irene Ferrer. Tècnic de so: Andreu Bramon. Producció executiva: Gemma Massó, Eduard Teixidor. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona, Festival Internacional Temporada Alta i Mal Pelo. Hi col·labora: L’animal a l’esquena. Companyia Mal Pelo. Museu Marítim de Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Inventions». Direcció: María Muñoz i Pep Ramis. Intèrprets dansa: Leo Castro, Enric Fàbregas, María Muñoz, Federica Porello, Pep Ramis, Zoltán Vakulya. Quartet de corda: Joel Bardolet (violí), Jaume Guri (violí), Masha Titova (viola), Daniel Claret (violoncel). Quartet de veus: Quiteria Muñoz, (soprano), David Sagastume (contratenor), Mario Corberán (tenor), Giorgio Celenza (baix). Direcció musical: Joel Bardolet. Música: Johann Sebastian Bach. Ajudantia de direcció: Leo Castro. Espai sonor: Fanny Thollot. Il·luminació: August Viladomat, Punt de Fuga. Espai escènic: Kike Blanco. Vestuari: CarmePuigdevalliPlantéS. Tècnica d’il·luminació: Irene Ferrer. Tècnic de so: Andreu Bramon. Producció executiva: Gemma Massó, Eduard Teixidor. Una coproducció del Grec 2020 Festival de Barcelona, Festival Internacional Temporada Alta i Mal Pelo. Hi col·labora: L’animal a l’esquena. Companyia Mal Pelo. Museu Marítim de Barcelona. Del 4 al 6 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

06 de juliol 2020

Un teatre de “guerra” que lamentablent s'esguerra

«No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)». Dramatúrgia: Albert Boronat, Judith Pujol, Carme Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Intèrprets: Carme Conesa, Carlota Olcina, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Pilar Matas, Rosa Renom, Carlota Ferrer, Jordi Collet, Ferran Carvajal, Nao Albet, Borja Luna, David Fernández Fabu, Mohamed el Bouhali, Eduard Farelo, entre altres. Interpretació musical en directe: The Sey Sisters (Edna, Kathy, Yolanda). Dansa: Sol Picó. Espai escènic: Paco Azorín. Disseny audiovisual: Miquel Àngel Raió. Vestuari: Carlota Ferrer. Coreografia: Ferran Carvajal. Il·luminació: David Picazo. Banda sonora: Jordi Collet. Ajudantia de direcció: Judith Pujol. Fotografia: Geraldine Leloutre. Produció: Grec 2020. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 4 al 5 de juliol. 

Diu la directora Carme Portaceli en el programa de mà —bé, de mà, no, virtual, per mor del coronavirus— que la dramaturga Susan Sontag (Nova York, 1933 - 2004) va anar a la ciutat bosniana de Sarajevo —era l'agost del 1993—, enmig del terrible setge que la ciutat patia, per representar-hi l'obra «Tot esperant Godot» de Samuel Beckett en plena guerra. Afegeix Portaceli que el teatre de Sarajevo estava ple de públic que, a pesar del perill dels franctiradors serbis i els obusos, volien participar d'aquell ritual col·lectiu sota qualsevol risc. Crec que aquesta reflexió de la directora Carme Portaceli reflecteix l'esperit amb el qual s'ha arriscat a muntar aquest espectacle de títol quilomètric. Amb un esperit que tingués caràcter de ritual, de retorn després del “setge” del coronavirus i per intentar reconfortar també tant els intèrprets, músics i tècnics com els espectadors. Les presses no són amigues del teatre. Carme Portaceli ha hagut de deixar aparcat fins a l'any vinent l'adaptació de «La casa de los espíritus», d'Isabel Allende i ha acceptat la proposta que el Grec li ha fet en un temps rècord que s'evidencia quan tots els intèrprets ballen, es mouen, giren i giren sobre les tarimes ho fan amb el bloc del guió a les mans convertint el que seria una olla barrejada de fragments monologats en una aparent lectura dramatitzada, salpebrada, això sí, amb una treballada il·luminació, esquitxades de projecció sobre el rocam del Grec i amb elements de vestuari mínims —caretes, carotes i altres artilugis propis de la Commedia dell'Arte— i píndoles musicals com un bàlsam amb el trio de The Sey Sisters i la coreografia electritzant amb Sol Picó, a quatre mans amb Ferran Carvajal... [+ crítica]

05 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)». Dramatúrgia: Albert Boronat, Judith Pujol, Carme Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Intèrprets: Carme Conesa, Carlota Olcina, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Pilar Matas, Rosa Renom, Carlota Ferrer, Jordi Collet, Ferran Carvajal, Nao Albet, Borja Luna, David Fernández Fabu, Mohamed el Bouhali, Eduard Farelo, entre altres. Interpretació musical en directe: The Sey Sisters (Edna, Kathy, Yolanda). Dansa: Sol Picó. Espai escènic: Paco Azorín. Disseny audiovisual: Miquel Àngel Raió. Vestuari: Carlota Ferrer. Coreografia: Ferran Carvajal. Il·luminació: David Picazo. Banda sonora: Jordi Collet. Ajudantia de direcció: Judith Pujol. Fotografia: Geraldine Leloutre. Produció: Grec 2020. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)». Dramatúrgia: Albert Boronat, Judith Pujol, Carme Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Intèrprets: Carme Conesa, Carlota Olcina, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Pilar Matas, Rosa Renom, Carlota Ferrer, Jordi Collet, Ferran Carvajal, Nao Albet, Borja Luna, David Fernández Fabu, Mohamed el Bouhali, Eduard Farelo, entre altres. Interpretació musical en directe: The Sey Sisters (Edna, Kathy, Yolanda). Dansa: Sol Picó. Espai escènic: Paco Azorín. Disseny audiovisual: Miquel Àngel Raió. Vestuari: Carlota Ferrer. Coreografia: Ferran Carvajal. Il·luminació: David Picazo. Banda sonora: Jordi Collet. Ajudantia de direcció: Judith Pujol. Fotografia: Geraldine Leloutre. Produció: Grec 2020. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 4 al 5 de juliol. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Porno intel·lectual amb cucurutxo de penitent

«The Scarlet Letter». Text, escenografia, vestuari i direcció: Angélica Liddell. Inspirat en: The Scarlet Letter, de Nathaniel Hawthorne. Interpretació: Pietro Quadrino, Tiago Costa, Julian Isenia, Angélica Liddell, Borja López, Tiago Mansilha, Daniel Matos, Thomas Conor Doherty, Nuno Nolasco, Antonio Pauletta, Antonio L. Pedraza, Sindo Puche. Amb la participació de: Valeri Bernat, Thomas Sgarra, Philomène Troullier. Disseny de la il·luminació: Jean Huleu. Disseny del so i del vídeo: Antonio Navarro. Coordinació tècnica: Tirso Izuzquiza. Regidoria: Nicolas Guy i Michel Chevallier. Assistència en la il·luminació: Octavio Gómez. Maquinistes: Carlos Martínez, José Gil. Subtítols: 36caracteres. Producció: Sindo Puche. Assistència en la producció: Borja López, Saite Ye. Comunicació: Génica Montalbano. Fotografia: Bruno Simao. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 3 de juliol 2020

Tota provocació escènica corre el perill que faci que una obra acabi sent desigual. Forma part del joc i de les convencions que assumeixen tant la companyia com la platea. El muntatge «The Scarlet Letter» és farcida d'invocacions a Sòcrates, Nietsche, Althusser, Lacan, Deleuze, Artaud i sobretot Foucault, entre cèlebres pintures religioses, bustos clàssics, projeccions, un nen en patins fluorescents i Adam i Eva al Paradís. Apa, fot-li!, que és l'autora, dramaturga, actriu, directora, escenògrafa, dissenyadora de vestuari i intèrpret Angélica Liddell (Angélica González de nom real, filla de Figueres, empordanesa des del 1966, sí, com aquell senyor dels bigotis refistolats i el pa al cap). A Angélica Liddell no li agrada un món on les dones han deixat d'estimar els homes, segons ella. No escatima insults contra les dones que han superat els quaranta: «Rabioses per la pèrdua de la bellesa, són pura amargor i maldat.» Nyaca! Cal tenir en compte que l'espectacle va créixer en temps del Me Too. Que en plena revolta feminista es deixi anar una arenga misògina té no només la seva gràcia sinó també el seu impacte. «Ens rebel·lem contra la violència de la hipocresia moral en temps de puritanisme. Hem perdut en l'art la força de la natura salvatge per sempre. Hem guanyat en estupidesa i mentida. La covardia i la hipocresia són més agressives que mai. Abans era la religió. Ara la ideologia. Avui es pretén que la ideologia i la llei siguin una mateixa cosa, i s'exigeix a l'art que sigui ideologia, i per tant que sigui la mateixa cosa que la llei.»... [+ crítica]

04 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Orbital». Creació: Jordi Farrés, Pep Farrés, Jordi Palet. Direcció i dramatúrgia: Jordi Palet i Puig. Ajudant de direcció i coreografia: Montse Colomé. Interpretació: Pep Farrés, Jordi Farrés. Interpretació enregistrada: Judit Farrés. Música: Òscar Roig. Titelles i dibuixos animats: Alfred Casas. Escenografia: Xavi Erra. Construcció: Miquel Ruiz. Vestuari: Nídia Tusal. Confecció de llana: Ernestina Morera. Vídeo: Alfonso Ferri. Ajudantia de vídeo: Alberto Molinero. Il·luminació i tècnic: Roger Oriol. Producció executiva: Sylvie Lorente. Oficina: Maite Velàzquez. Veus infantils: Júlia Guadayol, Martí Caraltó, Biel Pérez. Gats: Pipa, Lot. Assessorament científic: Guillem Anglada (astrofísic), Serni Ribó (enginyer en telecomunicacions), Aitor Auz. Assessorament en DapoStar (pizza acrobàtica): Genís Baulida. Hi col·labora: Elena Escobar, Rosa Díaz “la Rous”, Guillem Albà, Pere Romagosa, Francesc Orella, Ramon Molins, Toti Toronell, Pere Hosta. Agraïments: Casal Cultural d’Ullastrell, Teatre Atrium de Viladecans, LaSala de Sabadell, Teatre Foment de Juneda, Convent de les Arts d’Alcover, Munich Sports, Escola de Teatre Les Pisanes de Terrassa. Alumnes de 4t de l’escola La Roda de Terrassa i, molt especialment, a les nostres famílies. Companyia Farrés Brothers i Cia. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona

Recull crítiques Grec 2020: «Orbital». Creació: Jordi Farrés, Pep Farrés, Jordi Palet. Direcció i dramatúrgia: Jordi Palet i Puig. Ajudant de direcció i coreografia: Montse Colomé. Interpretació: Pep Farrés, Jordi Farrés. Interpretació enregistrada: Judit Farrés. Música: Òscar Roig. Titelles i dibuixos animats: Alfred Casas. Escenografia: Xavi Erra. Construcció: Miquel Ruiz. Vestuari: Nídia Tusal. Confecció de llana: Ernestina Morera. Vídeo: Alfonso Ferri. Ajudantia de vídeo: Alberto Molinero. Il·luminació i tècnic: Roger Oriol. Producció executiva: Sylvie Lorente. Oficina: Maite Velàzquez. Veus infantils: Júlia Guadayol, Martí Caraltó, Biel Pérez. Gats: Pipa, Lot. Assessorament científic: Guillem Anglada (astrofísic), Serni Ribó (enginyer en telecomunicacions), Aitor Auz. Assessorament en DapoStar (pizza acrobàtica): Genís Baulida. Hi col·labora: Elena Escobar, Rosa Díaz “la Rous”, Guillem Albà, Pere Romagosa, Francesc Orella, Ramon Molins, Toti Toronell, Pere Hosta. Agraïments: Casal Cultural d’Ullastrell, Teatre Atrium de Viladecans, LaSala de Sabadell, Teatre Foment de Juneda, Convent de les Arts d’Alcover, Munich Sports, Escola de Teatre Les Pisanes de Terrassa. Alumnes de 4t de l’escola La Roda de Terrassa i, molt especialment, a les nostres famílies. Companyia Farrés Brothers i Cia. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 3 al 4 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

03 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «The Scarlett Letter». Text, escenografia, vestuari i direcció: Angélica Liddell. Inspirat en: The Scarlet Letter, de Nathaniel Hawthorne. Interpretació: Pietro Quadrino, Tiago Costa, Julian Isenia, Angélica Liddell, Borja López, Tiago Mansilha, Daniel Matos, Thomas Conor Doherty, Nuno Nolasco, Antonio Pauletta, Antonio L. Pedraza, Sindo Puche. Amb la participació de: Valeri Bernat, Thomas Sgarra, Philomène Troullier. Disseny de la il·luminació: Jean Huleu. Disseny del so i del vídeo: Antonio Navarro. Coordinació tècnica: Tirso Izuzquiza. Regidoria: Nicolas Guy i Michel Chevallier. Assistència en la il·luminació: Octavio Gómez. Maquinistes: Carlos Martínez, José Gil. Subtítols: 36caracteres. Producció: Sindo Puche. Assistència en la producció: Borja López, Saite Ye. Comunicació: Génica Montalbano. Fotografia: Bruno Simao. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Recull crítiques Grec 2020: «The Scarlett Letter». Text, escenografia, vestuari i direcció: Angélica Liddell. Inspirat en: The Scarlet Letter, de Nathaniel Hawthorne. Interpretació: Pietro Quadrino, Tiago Costa, Julian Isenia, Angélica Liddell, Borja López, Tiago Mansilha, Daniel Matos, Thomas Conor Doherty, Nuno Nolasco, Antonio Pauletta, Antonio L. Pedraza, Sindo Puche. Amb la participació de: Valeri Bernat, Thomas Sgarra, Philomène Troullier. Disseny de la il·luminació: Jean Huleu. Disseny del so i del vídeo: Antonio Navarro. Coordinació tècnica: Tirso Izuzquiza. Regidoria: Nicolas Guy i Michel Chevallier. Assistència en la il·luminació: Octavio Gómez. Maquinistes: Carlos Martínez, José Gil. Subtítols: 36caracteres. Producció: Sindo Puche. Assistència en la producció: Borja López, Saite Ye. Comunicació: Génica Montalbano. Fotografia: Bruno Simao. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 2 al 4 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

02 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020: «Dimonis» Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: CaboSanRoque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro). Text: Jacint Verdaguer, Maya Deren. Traducció del text de Maya Deren: Martí Sales. Música original: CaboSanRoque (versions del «Veni creator», de Raban Maur, i de «The Unanswered Question», de Charles Ives). Instal·lacions sonores: CaboSanRoque. Disseny de la il·luminació: Cube.bz, i CaboSanRoque. Vídeo: Frau - Recerques Visuals, CaboSanRoque. Construcció de l’escenografia: Kike Blanco, CaboSanRoque. Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich. Participació enregistrada: Niño de Elche (cantaor), Rocío Molina (bailaora), Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (especialista en Verdaguer), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Helena Pielias i Vicenç Viaplana (videoartistes), Laia Torrents i Roger Aixut (CaboSanRoque). Interpretació dels versos de Jacint Verdaguer: Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora de la Fundació Verdaguer). Interpretació del pare A. F. (exorcista): Joan Solana. Agraïments: Casa Museu Verdaguer, Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i Enric Casasses, perquè sense els seus «Dimonis» (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els nostres. Fotografia: José Hevia. El Born Centre de Cultura i Memòria, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2020: «Dimonis» Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: CaboSanRoque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro). Text: Jacint Verdaguer, Maya Deren. Traducció del text de Maya Deren: Martí Sales. Música original: CaboSanRoque (versions del «Veni creator», de Raban Maur, i de «The Unanswered Question», de Charles Ives). Instal·lacions sonores: CaboSanRoque. Disseny de la il·luminació: Cube.bz, i CaboSanRoque. Vídeo: Frau - Recerques Visuals, CaboSanRoque. Construcció de l’escenografia: Kike Blanco, CaboSanRoque. Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich. Participació enregistrada: Niño de Elche (cantaor), Rocío Molina (bailaora), Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (especialista en Verdaguer), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Helena Pielias i Vicenç Viaplana (videoartistes), Laia Torrents i Roger Aixut (CaboSanRoque). Interpretació dels versos de Jacint Verdaguer: Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora de la Fundació Verdaguer). Interpretació del pare A. F. (exorcista): Joan Solana. Agraïments: Casa Museu Verdaguer, Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i Enric Casasses, perquè sense els seus «Dimonis» (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els nostres. Fotografia: José Hevia. El Born Centre de Cultura i Memòria, Barcelona. De l’1 al 12 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

01 de juliol 2020

Recull crítiques Grec 2020;: «A tocar!». Creació: Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Frederic Amat, Raül Refree, Lina, Tortell Poltrona, María Muñoz, Nicolas Lafourest, Roc Mateu Trias, María de la Cámara, Gabriel Paré Lezcano, Imma Colomer. Text de l’Imma Colomer: Marina Garcés. Disseny del so: Roc Mateu. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Disseny del vídeo: Xavier Gibert Mateu. Assistència pictòrica: Arnau Colomo. Regidoria de plató: Luara Mateu Trias. Col·laboració en la producció: Montserrat Trias Muñoz (Circ Cric), Mar Girona. Imatge: Frederic Amat. Ajudantia de direcció: Oriol Pla. Direcció: Baró d’evel. Producció: Grec 2020 Festival de Barcelona. Teatre Grec Montjuïc. Barcelona. Del 30 de juny a l'1 de juliol.

Recull crítiques Grec 2020: «A tocar!». Creació: Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias, Frederic Amat, Raül Refree, Lina, Tortell Poltrona, María Muñoz, Nicolas Lafourest, Roc Mateu Trias, María de la Cámara, Gabriel Paré Lezcano, Imma Colomer. Text de l’Imma Colomer: Marina Garcés. Disseny del so: Roc Mateu. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Disseny del vídeo: Xavier Gibert Mateu. Assistència pictòrica: Arnau Colomo. Regidoria de plató: Luara Mateu Trias. Col·laboració en la producció: Montserrat Trias Muñoz (Circ Cric), Mar Girona. Imatge: Frederic Amat. Ajudantia de direcció: Oriol Pla. Direcció: Baró d’evel. Producció: Grec 2020 Festival de Barcelona. Teatre Grec Montjuïc. Barcelona. Del 30 de juny a l'1 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

25 de juny 2020

Una quinzena d'espectacles o concerts del Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2020 es podran veure en streaming o en diferit a Betevé televisió inclòs el muntatge «A tocar!» de la companyia Baró d'Evel

Una quinzena d'espectacles o concerts del Grec 2020 es podran veure en “streaming” o en diferit a Betevé, la televisió de Barcelona, a través del servei a la carta. El primer serà el de la inauguració de l'amfiteatre Grec, destinada a equips sanitaris, dimarts 30 de juny, 22:00 h. Es tracta de la proposta muldicisplinar i multilingüe «A tocar!», amb aires de circ, de la multipremiada companyia Baró d'Evel (Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Crítica, entre altres), un muntatge creat amb molt poc temps i que només es representarà en dues funcions, la de l'estrena, i la de la reestrena, l'1 de juliol. La reducció d'aforament per la crisi sanitària del coronavirus ha fet que molts dels espectacles del Grec 2020 estiguin ja esgotats abans d'obrir el certamen. En l'especacle de la companyia franco-catalana Baró d'Evel, hi participen els seus dos creadors, Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, que volen que sigui una injecció d’essencialitat i d’energia. «A tocar!», amb una mirada de pallasso carregada de poesia, fa que els creadors de la companyia actuïn com a mestres de cerimònies d’un espectacle que comptarà amb escenografia de Frederic Amat i en el qual participen artistes de diferents disciplines i generacions: hi conviuen les imatges creades per Frederic Amat, els tangos de Refree i Lina (que recentment han publicat un disc conjunt), la dansa de Maria Muñoz, el circ amb Tortell Poltrona (pare de Blaï Mateu) i Roc Mateu (el seu germà), la guitarra de Nicolas Lafourest (que ja va col·laborar amb Baró d’Evel a la pel·lícula «Missing part», que la companyia va codirigir amb Salvador Sunyer l’any 2015) o la veu i presència escènica de l’actriu Imma Colomer —en aquest cas, a causa d'un procés de parkinson que pateix, acompanyada de la seva filla—, que posarà veu a un text escrit per la filòsofa Marina Garcés. Signa el disseny d’il·luminació Cube.bz mentre que l'actor i director Oriol Pla, un dels intèrprets destacats de l'espectacle anterior de Baró d'Evel, «Falaise», hi fa d'ajudant de direcció.

El calendari de les quinze retransmissions de Betevé [són aquestes]

30 juny / 22 h – Teatre Grec / Baró d’Evel / «A tocar!»

10 juliol / 22 h – Teatre Grec / «La nit urbana». Filosofia hip-hop

12 juliol / 19 h – Mercat de les Flors / Farrés Brothers i Cia / «Orbital»

15 juliol / 22 h – Teatre Grec / Compagnie XY / «Möbius» (només en directe)

18 juliol / 19 h – Mercat de les Flors / «Roseland musical», de Geometria

19 juliol / 22 h – Teatre Grec / Peeping Tom, «La porta absent» i «La cambra perduda» (només en directe)

20 juliol / 22 h – Teatre Grec / Manel / «Per la bona gent»

23 juliol / 22 h – Teatre Grec / Mayte Martín / «Dèjá vu» (només en directe)

26 juliol / 22 h – Teatre Grec / El Petit de Cal Eril, «La llum de totes les coses»

27 juliol / 20:30 h – Teatre Lliure Montjuïc / En família / Sílvia Pérez Cruz i Marco Mezquida / «MA. live in Tokyo»

28 juliol / 22 h – Teatre Grec / «I sing a song about bananas». Nit tropical d’homenatge a Xavier Cugat (només en directe)

29 juliol / 22 h – Teatre Grec / Els Amics de les Arts / «Els dies més dolços»

10 de maig 2020

La pel·lícula «A stormy night (Una nit de tempesta)» de David Moragas Llevat clausura el D'A Film Festival 2020 que s'ha projectat exclusivament a través de la plataforma Filmin a causa de la situació excepcional pel coronavirus

Rodada en blanc i negre, a Brooklyn, Nova York, i amb algun moment a Barcelona, la pel·lícula «A stormy night (Una nit de tempesta)» que ha clausurat el D'A Film Festival 2020 (Festival d'Autor), que excepcionalment a causa de la crisi del coronavirus s'ha projectat exclusivament a través de la plataforma Filmin, és l'opera prima en llargmetratge de David Moragas Llevat, jove director, i en aquest cas també guionista i actor, nascut a Almoster (Baix Camp) el 1993, i format a la Universitat Pompeu Fabra en Comunicació Audiovisual, amb un postgrau a la New York University després d'una beca de la Fundació La Caixa.

«A stormy night (Una nit de tempesta» és la història de dos joves, el novaiorquès Alan (Jacob Perkins), que acull durant unes hores al seu apartament de Brooklyn a Marcos, jove documentalista amb un primer treball de temàtica gai (David Moragas) de pas per Nova York, en una escala forçada del vol en el qual tornava a casa arran d'una amenaça de tempesta. La trama té aires de Woody Allen (per l'ús de la conversa com a eix central) i de Xavier Dolan (per una implicació directa del director en el paper protagonista).

Al servei d'una excel·lent fotografia (Alfonso Herrera Salcedo), hi ha converses que poden anar des d'una filosofia sobre la monogàmia a una torrada amb mantega, desitjos mutus que no passen d'aquí, intent d'apropament i rebuig inconscient, sempre amb un rerefons de cultura gai sense complexos ni tampoc excessos. L'austeritat del blanc i negre es reprodueix també en l'austeritat del guió que sembla que no vulgui desvelar més del que l'espectador ja sap.

Com a guionista, David Moragas Llevat ja havia signat el llarmetratge «Two sisters», que el 2019 va rebre una distinció de la universitat novaiorquesa on va fer el postgraduat. També havia rodat un parell de curts, «Boyfriend» i «Only fools rush in», els dos del 2018. La pel·lícula, produïda per Oberon Films i distribuïda per Filmin és expecialment i volgudament narrativa. No ha d'estranyar si es té en compte que, encara adolescent, als 17 anys, el jove director va obtenir el XXXII Premi Antoni Bofarull de narració, dels Premis Literaris Baix Camp d'Òmnium Cultural, amb «Perdut a la cambra fosca», un relat on la fotografia i el cinema, a més d'una voluntat internacional, ja s'hi deixen entreveure, com evidencia aquest fragment: «La meva carrera com a fotògraf s’ha format a partir de diverses peces de puzle. He fet de periodista fotogràfic, fotògraf publicitari, he fotografiat artistes, estrelles i models. He cobert festes, gales i altres esdeveniments. Tot va començar amb un objectiu: trobar la fotografia perfecta. Encara no sé com vaig acabar aquí. Abans m’agradava reconèixer escenes que poguessin transmetre l’essència que les fes belles. M’agradava caminar perdut pels camins de Nova York buscant allò que produís el plaer visual. Creava històries a partir de personatges que, per accident, haguessin acabat a les meves fotografies.»

El D'A Film Festival 2020, que ha arribat ja a la desena edició, ha fet públics els premis d'aquesta inusual edició virtual. El premi a la millor pel·lícula ha distingit «A White, White Day (Un blanco, blanco día)», d'Hlynur Palmason (Islàndia), amb una menció especial a «Nocturnal», de Nathalie Biancheri (Regne Unit). El jurat d'aquest premi ha estat integrat per Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner. El Premi de la crítica ha estat per a «Abou Leila», d'Amin Sidi-Boumédine (Algèria, França, Quatar), amb una menció especial per a «La mami», de Laura Herrero Garvín (Mèxic, Espanya). El jurat d'aquest premi l'han integrat Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso amb la col·laboració de l'Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica (ACCEC). El Festival ha posat a disposició dels usuaris de la plataforma Filmin, entre el 30 d'abril i el 10 de maig, un total de 45 llargmetratges i 20 curts. Finalment, un cop tancat, el certamen atorga un premi del públic d'acord amb les votacions dels espectadors.

30 d’abril 2020

El Teatre Lliure programa un pla de supervivència digital mentre duri el tancament forçós a causa del coronavirus amb lectures dramatitzades, clàssics per a tota la família, sessions de l'Escola de pensament, un projecte internacional i un xatbot a càrrec de Roger Bernat

El Teatre Lliure s'adapta a la situació actual de confinament que ha dut a la cancel·lació de la programació convencional d'aquesta temporada i convoca un programa d'ajuts extraordinaris a la creació i estrena una programació íntegrament digital, pensada i produïda per a ser gaudida a través dels canals i les xarxes socials del teatre.

Aquesta programació, que començarà al maig i s'allargarà fins al mes de juny, s'inclou sota el lema #TheShowMustGoOn i agafa el relleu a les iniciatives #LliureAlSofà i #TeatreAlFil, que des de finals de març i durant el mes d'abril han omplert de contingut escènic per via digital.

El pla de la nova programació inclou des del dijous, 7 de maig, el cicle de nova creació Lectures dramatitzades. Pau Vinyals i Júlia Barceló interpretaran l'autoficció «El gegant del Pi», escrit i dirigit per l'actor i amb música d'Arnau Vallvé, que es podrà veure fins al 10 de maig pel canal youtube. Del 28 al 31 de maig, oferirà un muntatge metateatral a tres veus sobre l'especulació, «El segon principi», de Mercè Sàrrias i Miguel Casamayor, interpretat per Mònica Glaenzel, Eli Iranzo i Maria Pau Pigem. Aquestes lectures dramatitzades es podran representar-se en format radiofònic o audiovisual. Els dies 10 i 31 de maig es farà un xat postfunció obert amb Pau Vinyals i Itziar González.

El Lliure obrirà l'11 de maig al web la proposta «Màkina SHK» de Roger Bernat. El dramaturg i director posa a disposició del públic un xatbot, un bot conversacional, creat i alimentat a partir de frases de Shakespeare amb qui es podrà mantenir una conversa virtual en anglès.

Per al públic familiar, hi haurà un contingut digital específic al canal de youtube del teatre amb adaptacions de clàssics teatrals per a nens i nenes acompanyades d'il·lustracions, com «La casa de Bernarda Alba» de Federico García Lorca, per Victoria Szpunberg (del 21 al 24 de maig), «Terra baixa», d'Àngel Guimerà, adaptada per Pau Miró (del 28 al 31 de maig) i «Antígona», de Sòfocles, adaptació d'Helena Tornero (del 4 al 7 de juny) i «El rei Lear», de William Shakesperare per Jordi Oriol (11 a 14 de juny).

La novetat internacional d'aquesta programació digital arriba de la mà de la xarxa de teatres europea «mitos21», de la qual el Teatre Lliure és membre. El Lliure se suma a «Històries d’una Europa en crisi i reflexió [Stories from a Europe in crisis and reflection]», un projecte especialment creat davant la situació de confinament actual, que coordina el teatre Dramaten d’Estocolm, en el qual participen sis teatres europeus més. La proposta està dirigida a la creació de monòlegs a partir d’entrevistes a persones que han treballat o treballen pel manteniment dels serveis essencials o a primera línia de la crisi sanitària. A partir de l'1 de juny, el Lliure mostrarà els seus resultats per youtube, tant del seu projecte com dels realitzats per la resta de teatres participants.

Durant el maig i el juny torna també l'Escola de pensament, un punt de trobada del teatre i el pensament, dinamitzat per Marina Garcés i Albert Lladó. El 19 de maig s'emetrà per youtube la conversa «El coratge i la representació. Sarajevo, 1993», amb el periodista de guerra, escriptor i dramaturg Alfonso Armada i el director de l’East West Theatre Company de Sarajevo, Haris Pašović com a convidats, i el 9 de juny, posarà punt i final a l'Escola el diàleg «L’humor com a acció directa. Escena i transgressió», que comptarà amb la participació de la pallassa Pepa Plana i el compositor Benet Casablancas.

En l'àmbit educatiu, el projecte Magda Puig EN RESiDÈNCiA a l'Institut Joan Fuster s'obrirà al públic general i a altres centres educatius que vulguin participar-hi. Amb el títol «No és art si no té la potencialitat de ser un desastre», una frase de l'artista Banksy, la creadora planteja una intervenció creativa que barreja llenguatges i convida els alumnes a descobrir i experimentar accions artístiques contemporànies. Cada dilluns entre l'11 de maig i l'1 de juny es farà pública una proposta creativa i es convidarà tothom que la segueixi i comparteixi a les xarxes socials fent servir el hashtag #MagdaPuigENRESiDÈNCiA. Aquest és un programa de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) i és el segon any que el Teatre Lliure hi participa com a equip mediador. El 8 de juny, se'n farà una presentació pública de forma virtual.

I també en la branca educativa, el programa Escena Pilot, dut a terme en col·laboració amb l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB) i capitanejat aquest primer any per la creadora i directora Lali Àlvarez i l'actriu Gemma Martínez, tampoc s'atura. Les formacions al professorat seguiran online i es reconvertirà el que havia de ser un espectacle teatral de creació col·lectiva entre els instituts barcelonins Barri Besòs, Domènech i Montaner i Vila de Gràcia, en la realització d'un vídeo documental i artístic sobre la bellesa que es podrà veure el 4 de juny.

Programa extraordinari d'Ajuts a la creació Carlota Soldevila

El Teatre Lliure llança una nova línia d’Ajuts a la creació Carlota Soldevila per tal d’intentar fer front a la davallada de l’activitat degut al tancament dels teatres i continuar incentivant la creació teatral en situació de confinament.

La convocatòria està formada per un total de 20 ajuts dividits en 4 modalitats: disseny de projectes escènics (5 ajuts de 2.500 € cadascun), textos dramàtics (5 ajuts de 3.000 € cadascun), dramatúrgies en arts de carrer (5 ajuts de 2.500 € cadascun) i escena distant (5 ajuts de 1.250 € cadascun). Les dues darreres modalitats compten amb la complicitat de Fira Tàrrega i Temporada Alta respectivament, que formaran part dels jurat que seleccionarà les propostes.

La convocatòria estarà oberta entre el 2 i el 31 de maig i el veredicte es comunicarà de forma pública a finals de juny. Els projectes guanyadors hauran de desenvolupar la seva proposta en un disseny o un text (segons la modalitat) entre l’1 de juliol i el 15 de setembre de 2020.

22 de març 2020

La pròrroga de l'estat d'alarma per quinze dies més arran de la pandèmia del coronavirus deixa fora de joc molts dels espectacles de la temporada

La pròrroga fins a l'11 d'abril, com a mínim, de l'estat d'alarma arran de la pandèmia del coronavirus deixa en «escac i mat» i fora de joc obres que estaven en cartellera com «El pare de la núvia» (Teatre Condal), «Escape room« (Teatre Goya), «Instruccions per enterrar un pare» (Sala Flyhard), «Solitud« (Teatre Nacional de Catalunya), «El quadern daurat» (Teatre Lliure), «Exit» (Teatre Gaudí Barcelona), «La morta de Pompeu Crehuet» (Sala Beckett), «La nostra parcel·la» (Teatre Lliure), «La bruixa de la tramuntana» (Teatre Lliure), «Dos divas y un destino» (Teatre Gaudí Barcelona), «La gavina» (La Villarroel), «Boira a les orelles» (El Maldà), «Pecats imperdonables» (Teatre Borràs), «La canción de Ipanema» (Teatre Aquitània), «T'estimo si he begut» (Teatre Poliorama), «Eva contra Eva» (Teatre Romea), «L'home de la flor al llavi» (Teatre Akadèmia), «El médico, el musical» (Teatre Tívoli), a més de les cancel·lacions o suspensions que ja s'han fet d'altres obres com «Un encuentro sobrenatural» (Teatre del Raval), «Justícia» (Teatre Nacional de Catalunya), «A Chorus Line» (Teatre Tívoli), «Per un sí i per un no» (Teatre Akadèmia), «Perdón» (La Villarroel), «Cobertura» (Teatre Romea) o «Només la fi del món» (La Perla 29 - Teatre Biblioteca de Catalunya). Tots els teatres catalans es veuen obligats a replantejar la programació que tenien prevista i, en el cas que, un cop aixecat el tancament de les sales, cada companyia tingui possibilitats de calendari, reposar les cancel·lacions o ajornar les estrenes. Alguns dels espectacles només s'han pogut representar pocs dies abans que arribés la declaració de l'estat d'alarma, la qual cosa representa per als productors i les sales que tenien concertades una pèrdua difícilment recuperable, a banda del trasbals que significa passar alguns d'aquests espectacles a una nova temporada o fins i tot incloure'ls dins la línia de programació que el Festival Grec s'ha compromès a establir per a l'estiu. Tota una incògnita en aquest moment que ha deixat milers d'espectadors amb entrades adquirides anticipadament sense poder veure algunes de les propostes més esperades de la temporada 2019-2020 que ha vist també com s'ha hagut de suspendre la gala dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona que havia de tenir lloc el 23 de març a La Villarroel i que ja fa dies que havia fet públiques tant les nominacions com els premis honorífics... [+ crítiques]

12 de març 2020

El tancament o les restriccions d'aforament a un terç durant quinze dies representen 4 milions d'euros de pèrdua per al sector teatral

El sector teatral de Catalunya calcula que el decret de la Generalitat de Catalunya, seguint recomanacions sanitàries, que els obliga a reduir l'aforament a un terç de la capacitat de cada sala o, en el seu cas, el tancament durant la quinzena de prevenció decretada per la pandèmia del coronavirus, representa una pèrdua aproximada de 4 milions d'euros per la devolució d'entrades anticipades o venda cancel·lada. La revista digital «Clip de Teatre» ha fet un seguiment de la majoria de sales de Barcelona —fora de Barcelona la situació és similar amb cancel·lacions d'espectacles en gira— per dibuixar un mapa de la cartellera teatral durant aquesta quinzena «negra» del 12 al 26 de març.


TEATRES QUE MANTENEN LA PROGRAMACIÓ AMB UN TERÇ DE L'AFORAMENT

(CAP després de les últimes mesures decretades el divendres a la tarda del 13 de març)



TEATRES QUE HAN CANCEL·LAT LA PROGRAMACIÓ FINS AL 26 DE MARÇ

Teatre Nacional de Catalunya
(Sala Gran, Sala Petita, Sala Tallers)

Teatre Lliure de Montjuïc

Teatre Lliure de Gràcia

Espai Lliure de Montjuïc

Gran Teatre del Liceu

Mercat de les Flors

Teatre Goya
          
La Villarroel

Teatre Romea

Teatre Condal

Teatre Biblioteca de Catalunya / La Perla 29

Teatre del Raval

Sala Hiroshima

Sala Beckett

Sala Atrium

SaT (Sant Andreu Teatre)

La Gleva

Antic Teatre

Jove Teatre Regina

Eixample Teatre

Teatre Gaudí Barcelona

Teatre Akadèmia

Teatreneu

Almeria Teatre

Aquitània Teatre

Eòlia

El Maldà

Escenari Joan Brossa

Nau Ivanow

Sala Flyhard

Sala BARTS

Teatre Tantarantana

La Puntual

Sala Versus Glòries

Teatre Capitol

Teatre Borràs

Teatre Tívoli

Teatre Coliseum

Teatre Poliorama

11 de març 2020

No et riguis mai del mort perquè potser és qui et vetlla

«“La morta”, de Pompeu Crehuet», de Marc Crehuet. Intèrprets: Anna Bertran, Xavier Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez. Amb la col·laboració especial de Laura Fernández i Enric Crehuet. Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: David Bofarull (aai). Vestuari: Míriam Compte. Música: Guillermo Martorell. Amb la col·laboració especial de Maria Rodés. Audiovisuals: Francesc Isern. Fotografia promocional: Kiku Piñol. Vídeo promocional: Raquel Barrera, Marc Crehuet i Xavi González. Estudiant en pràctiques de direcció: Laura Fernández (ERAM). Estudiant en pràctiques d'escenografia: Laia Navarro (Escola EINA). Ajudantia de direcció: Héctor Rull. Direcció: Marc Crehuet. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 12 març 2020.

¿Un «Barton Fink» a la catalana? Expliquem-ho. L'espectacle té dos plans escenogràfics. Un és l'actual, amb l'apartament on viu el mateix dramaturg i cineasta establert a Catalunya, que signa l'obra en qüestió, Marc Crehuet (Santander, Cantàbria, 1978) —marcat per l'èxit de l'obra teatral adaptada també al cinema «El rei borni»—, aparellat i amb una criatura en off que des de l'habitació no para de cridar “papa” o “mama”. Una vida en parella no sempre plàcida ni conciliadora de la feina amb la família. Un altre pla escenogràfic porta els espectadors a un temps passat, amb el també dramaturg Pompeu Crehuet (Barcelona, 1881 - Sant Feliu de Guíxols, 1941), besavi de Marc Crehuet i autor de disset obres escrites entre el 1904 i el 1936, però només una, la primera, «La morta», un drama estrenat el 1904, receptora de l'èxit de la crítica i el públic de l'època. Després, vindrien els estira-i-arronsa epistolars amb els empresaris teatrals del desaparegut Novedades o el Romea, el rebuig d'algunes de les seves obres, la caiguda en desgràcia i la competència d'un altre dramaturg que s'emporta el peix al cove, més “modern”, Josep Maria de Sagarra, si fa no fa, en un panorama precari i infidel no gaire diferent al del d'ara... [+ crítica]

08 de març 2020

A la recerca de la muntanya perduda

«Solitud», de Víctor Català. Dramatúrgia d'Albert Arribas. Intèrprets: Pepo Blasco, Oriol Guinart, Pol López, Maria Ribera, Adrià Salazar, Pau Vinyals, Ona Grau, Laula Luna, Adriana Parra. Escenografia: Sílvia Delagneau. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminació: Raimon Rius. So: Igor Pinto. Caracterització i ajudanta de vestuari: Núria Llunell. Ajudanta d'escenografia: Adriana Parra. Alumna en pràctiques del Màster Universitari d'Estudis Teatrals: Laura Vago. Oient: Bernat Reher. Referències de les pintures fetes per Caterina Albert (Víctor Català) de l'Arxiu Històric - Museu de l'Escala: «La germaneta Amèlia adormida» (1883), «Interior d'una masia amb la porta oberta» (principis s. XX), «Autoretrat» (1890), «Pare mort al llit» (1890), «Retrat inacabat de l'àvia materna, Caterina Farrés i Sureda (finals s. XIX). Ajudanta de direcció: Marta Tirado. Direcció: Alícia Gorina. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona, 7 març 2020.

És evident que si el teatre no va a la muntanya, en aquest cas, la muntanya no es pot fer baixar tampoc al teatre. Esclar que per a impediments físics com aquest existeix el recurs del simbolisme, però aquí se n'ha prescindit i a l'hora de convertir la novel·la modernista «Solitud» —publicada primer en fulletons a la revista “Joventut” entre 1904 i 1905—, el moll de l'os que hi va voler impregnar Víctor Català (pseudònim sisplau per força de Caterina Albert i Paradís, L'Escala, Alt Empordà, 1869 - 1966) queda molt difús, gairebé inexistent. La dramatúrgia a càrrec d'Albert Arribas ha remat contra l'impediment de la força literària però els rems no ho han resistit. I la posada en escena de la directora Alícia Gorina ha cedit a convertir l'origen literari —o fulletonesc, vaja— en una peça de teatre i ha optat per fer una relectura en veu alta amb un innegable treball i esforç recitatiu dels intèrprets, però sense allò que s'espera d'un muntatge teatral: que sigui teatral... [+ crítica]

07 de març 2020

Sala que salaràs i Cadaqués salvaràs!

«La bruixa de la tramuntana». Dramatúrgia de Marc Rosich, a partir del conte «La bruixa de Cadaqués» de Miquel Berga. Composició musical i arranjaments: Carles Pedragosa. Intèrprets: Clara Moraleda, Carles Pedragosa, Maria Santallúsia i Toni Viñals. Coreografia: Bealia Guerra. Escenografia: Laura Clos 'Closca' i Sergi Corbera. Vestuari: Joana Martí. Caracterització: Núria Llunell. Il·luminació: Sylvia Kuchynow. So: Josep Sánchez-Rico. Enregistrament musical: Jordi Santanach, Pepino Pascual, Antonio Torres, Núria Martín, Natxo Jiménez, Enric Gómez i Carles Pedragosa. Cap tècnic: Marco Mattarucchi. Ajudant producció: Bernat Grau. Producció executiva: Luz Ferrero. Cap producció: Clàudia Flores. Direcció producció: Josep Domènech. Equips Teatre Lliure. Coproducció: Bitò i Teatre Lliure. Ajudant direcció: Jordi Andújar. Direcció: Marc Rosich. Teatre Lliure Gràcia. Barcelona, 7 març 2020.

El dramaturg Marc Rosich (Barcelona, 1973) es troba com un peix a Cadaqués explorant tots els gèneres teatrals. Si ens referim ara només al teatre familiar, encara ressona l'adaptació que amb Clara Peya va fer de «Renard, el Llibre de les Bèsties», espectacle que també va estrenar la temporada 2016 / 2017 al Teatre Lliure, reconegut i premiat. Ara s'ha conjurat amb el compositor i també actor Carles Pedragosa (Barcelona, 1982), de llarga trajectòria musicoteatral, per a aquesta adaptació del conte per a primers lectors, «La bruixa de Cadaqués», que el 2014 va publicar l'autor i professor universitari Miquel Berga (Salt, Gironès, 1952) a la col·lecció El Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla. Els elements bàsics del conte literari apareixen també en la versió teatral: el Cadaqués dels anys seixanta del segle passat quan comença a ser envaida pel turisme de fora; la bruixa que vol especular amb aquest racó mig màgic de l'Alt Empordà i convertir-lo en una segona Benidorm de ciment; l'alcalde encara del règim franquista que li roda l'ull davant el negoci que s'acosta; el pescador, la mestra del poble, la peixatera... i el genial Dalí que s'emparenta amb tres gats de teulada humanitzats que, quan coneixen els plans de la bruixa que té el malnom de Tramuntana perquè les ventades fortes i els tornados arrasadors són la seva especialitat, lluitaran per esguerrar-li la festa... [+ crítica]