20 d’octubre 2017

«Los bancos regalan sandwicheras y chorizos». Creació col·lectiva de José y sus Hermanas. Textos de Sílvia Ferrando, El Conde Torrefiel, Federico García Lorca, Jean Anouilh, Séneca i Angélica Lidell. Dramatúrgia de Sílvia Ferrando. Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. Assessorament espai i il·luminació: Roger Orra i Patricia Albizu. Assessorament vestuari: Alejandra Lorenzo. Peça escènica adscrita al programa Talent It de l'Institut del Teatre de Barcelona. Direcció: Sílvia Ferrando. Companyia José y sus Hermanas. Sala Baixos22, Teatre Tantarantana, Barcelona, 20 octubre 2017.

Si es dóna un cop d'ull als currículums de la majoria dels integrants de la nova companyia José y sus Hermanas, les dates de naixement de tots ells fan feredat: 1992, 1993, 1994... Tots van arribar en aquest món quan ja semblava que no hi havia rastre del que havia estat el franquisme i la Dictadura durant quaranta anys fins al 1975. No és estrany, doncs, que els esdeveniments més recents els hagin transportat amb perplexitat i com un tornado al passat i que el grafit que apareix ara en segons quines parets del carrer amb la imatge del dictador dient «Soy Franco. He vuelto» presagiïn un mal averany. És per això, segurament, que la companyia grata en el passat no viscut per ells per intentar entendre el present que viuen. I ho fan, esclar, amb els recursos artístics que han perfilat a l'Institut del Teatre o altres escoles i que van des del trencament de la quarta paret, al text, la cançó, el moviment, la coreografia, la sàtira, l'humor, el desvergonyiment amb una certa influència de muntatges —micro, músics, llums de sala, interconnectivat...— que encara anomenem «contemporanis» quan, en realitat, porten recorrent escenaris gairebé els mateixos anys que tenen tots ells... [+ crítica]

19 d’octubre 2017

La companyia Lazzigags recupera l'espectacle per a joves «Tom Sawyer, detectiu» al Jove Teatre Regina

«Tom Sawyer, detectiu». Basat en la novel·la de Mark Twain. Dramatúrgia de Miquel Agell. Música de Marc Sambola. Lletres cançons: Lídia Linuesa. Intèrprets: Marc Andurell, Marc Udina, Xavi Duch, Belén Alonso i Ferran Castells. Amb la participació del Cor d'Alumnes Lazzigags i l'Aula de Teatre de les Escoles Concepció i Vila Olímpica de Barcelona. Coachs del Cor: Lluís Garrido i Marta Fíguls. Músics enregistrament: Andreu Moreno, Isaac Coll, Pau Figueres, Gerard Alonso, Laia Martí i Naüm Monterde. Coreografia: Ester Bartomeu. Disseny escenografia i construcció: Eloi Linuesa. Ajudant escenografia: Carlos Santos. Disseny vestuari i confecció: Leo Quintana. Disseny so i il·luminació: Roger Blasco. Caracterització: Toni Santos. Regidoria: Xavi Petit. Direcció musical: Marc Sambola. Ajudant direcció: Lluís Garrido. Direcció: Miquel Agell. Companyia Lazzigags. Jove Teatre Regina, Barcelona, 22 febrer 2014. Reposició: 21 octubre 2017. A partir 5 anys.

 En la novel·la 'Tom Sawyer, detectiu', de Mark Twain (Florida, Missouri, 1835 - Redding, Conneticut, 1910), on apareixen en clau de seqüela els dos personatges més cèlebres de l'autor, els orfes i aventurers Tom Sawyer i Huckleberry Finn, hi ha, entre altres accions, un robatori de diamants valorats en milers de dòlars. I en l'extensa i variadíssima producció d'espectacles per a infants i joves hi ha, a partir d'ara, aquesta proposta de la companyia Lazzigags, que és també com un diamant en brut que promet i hauria de tenir una llarga trajectòria. L'espectacle, de factura musical enriquidora i enganxadissa, compta amb un repartiment bàsic reduït, només cinc intèrprets, que fan tots els papers de l'auca sense amagar els recursos humorístics dels maniquís i en un constant canvi de caracterització i vestuari al llarg de l'hora i quart de la representació. Però el repartiment és encara més extens, si tenim en compte que almenys dues companyies alternes de nois i noies integren el cor d'una quinzena de personatges secundaris que intervé en algunes de les escenes... [+ crítica]

«Islàndia», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Jordi Oriol, Paula Blanco, Abel Rodríguez, Oriol Genís, Joan Anguera, Lurdes Barba, Albert Prat, Joan Carreras, Albert Pérez i Àurea Márquez. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudant escenografia: Josep Iglesias. Construcció escenografia: Taller Jorba-Miró, Scp. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Vestuari: María Araujo i Marian García. Confecció vestuari: Sombrereria Mil i I.T. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Àngels Palomar. Alumnes en pràctiques: Diana Sofia Muñoz, Elodie Chiper i Anna Gil. Vídeos: Maria Andreu, Júlia Genís i Max Glaenzel. Ajudant direcció: Albert Arribas. Direcció: Xavier Albertí. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 18 octubre 2017.

«Islàndia» és una estrella de cinc puntes. Vull dir que pots agafar l'obra per cadascuna de les puntes i treure'n conclusions diferents. Fins i tot es podria estirar cadascuna d'aquestes puntes i construir mitja dotzena d'històries diferents. És una de les característiques de l'escriptura dramàtica de Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), que deixa tantes portes obertes com possibilitats d'interpretació. Però això no vol dir que «Islàndia» sigui una obra críptica, en tot cas, diria que és una obra misteriosa pel que fa als personatges, perquè tots van apareixent per separat, al llarg de dues hores, en diferents escenes, principalment totes de parella, sense que acabin d'exposar quina és la història personal de cadascun d'ells. ¿Avantatge o desavantatge? Les dues opcions alhora. Avantatge perquè els espectadors poden recrear en el seu imaginari allò que no es diu de cadascun dels individus. Desavantatge perquè els espectadors corren el risc de fer un retrat de cadascun d'ells que no s'ajusti a la intenció de la trama i de l'autora... [+ crítica]

11 d’octubre 2017

«Els veïns de dalt» de Cesc Gay torna al Teatre Condal però en versió espanyola i repartiment diferent

«Los vecinos de arriba (El veïns de dalt)», de Cesc Gay. Intèrprets versió espanyola 2017: Eva Hache, María Lanau, Andrew Tarbet i Josep Julien. Intèrprets versió catalana 2015: Pere Arquillué, Àgata Roca, Nora Navas (Carme Pla, desembre-gener 2015) i Jordi Rico. Escenografia: Alejandro Andújar. Ajudanta escenografia: Adriana Parra. Construcció escenografia: Taller Jordi Castells i Pascualin. Vestuari: Anna Güell. Il·luminació: Carlos Lucena. Operador il·luminació: Rubèn Taltavull. Operador de so: Roger Àbalos. Maquinista: Román Ogg. Regidora: Carmen Álvarez. Ajudanta direcció: Marta Pérez. Direcció: Cesc Gay. Coproducció d'Elefant, Romea i Mola Produccions. Teatre Romea, Barcelona, 25 març 2015. Reposició: 11 novembre 2015. Versió espanyola: Teatre Condal, Barcelona, 11 octubre 2017.

¿Ara ens n'explicaran una altra de parelles...?, pot pensar algú. Doncs, sí, una altra de parelles. Però la clau de l'encert de la història 'Els veïns de dalt' rau no en l'embolcall sinó en la manera com es destapa la capsa i acaba saltant la sorpresa. En aquesta comèdia del cineasta Cesc Gay —la seva primera incursió teatral com a autor i director— tot sembla fet a mida per als quatre intèrprets. Des del primer moment, a un se li fa difícil pensar que, sense cap d'ells quatre, la impressió que se'n treu seria la mateixa. Hi ha, doncs, una bona dosi d'espontaneïtat en la interpretació, de ser ells mateixos, de dotar cadascú el seu personatge amb la personalitat que els quatre porten adquirida com a actors i actrius de llarga trajectòria. I un cop feta la diana amb el càsting al quadrat, el guió s'emporta la resta i bona part dels mèrits. Vuitanta minuts —breu, breu— en què els espectadors difícilment podran deixar de fer-se còmplices del que hi passa amb les rialles permanents de cada rèplica, de cada frase, de cada sortida, de cada expressió, de cada tret de cinisme, de cada manera de dominar el ping pong amb què un rebat els arguments de l'altre... [+ crítica]

07 d’octubre 2017

«Cabaret» es representa al Teatre Victòria amb Elena Gadel i Ivan Labanda entre els principals protagonistes

«Cabaret». Llibret de Joe Masteroff. Música de John Kander. Lletres de les cançons: Fred Ebb. Intèrprets: Elena Gadel, Ivan Labanda, Bernat Mestre / Alejandro Tous, Amparo Saizar, Enrique R. del Portal, Víctor Díaz-Janeiro, Teresa Abarca, Anna Coll, José Carlos Campos, Miguel Ángel Collado, Gerard Mínguez, Alejandro Fernández, Xabi Nogales, Evangelina Esteves, Maite Fernández, Julia Pérez, Marina Martín i Maria Reina / Olga Moral. Músics: Raúl Patiño, Marc Garcia / Andreu Gallén, Marta Muñoz, Ivó Oller / Josep Gomariz, Jorge Pastor / Miguel Moisés, Miguel Ángel Royo / Albert Carrique, Marcel·lí Bayer / Jordi Santanach, Ara Vaquero / Ariadna Gabarrell, Xavier Sánchez / Guillermo Prats, Eloi López / Martí Soler / Salvador Suau. Disseny escenografia: Ricardo Sánchez Cuerda. Disseny il·luminació: Juanjo Llorens. Disseny so: Gaston Briski. Maquillatge: Antonio Belart i Laura Rodríguez. Disseny vestuari: Antonio Belart. Disseny maquillatge i caracterització: Antonio Belart i Laura Rodríguez. Col·laboracions de perruqueria i maquillatge: Toni Santos; de vestuari: Goretti Puente; de compres de vestuari: Raquel Ibort; sponsor de pantys i mitges: Cecilia de Rafael; de llum i so: Proyect Arte; de barrets: Nina Pawlowski; de cortinatges: Pilar Albadalejo; de motors elevadors: Pro-Rigging. Direcció tècnica teatre: Ignasi Morros. Regidoria: Maria Laporta. Vestuari: Fernando Juárez i Laura Casellas. Perruqueria i maquillatge: Rut Fulgado i Míriam Torres. Operador de so: Jordi Ballbè. Auxiliar de so: Jaume Vergé. Microfonista: Pepe Bel. Elèctric i canons: Sergio Santafé i Miki Esteban. Cap de maquinària: Joan Bonany. Maquinista: Fèlix Mendoza "Piraña" i Bernat Salvà. Maquinista i utillatge teatral: Ema G. Blanco. Gerent companyia: Teresa Navarro. Cap de sala: Sara Ribalaygue / Raquel Vílchez. Equi de sala: Miguel Vílchez i Òscar Espinosa. Producció: 3XTR3S (Tricicle, Dagoll Dagom, Anexa, i Artistic Events) amb l'acord de SOM Produce. Productors associats: Robin de Levita i B2B. Ajudants producció: Cristina Aragay i Ona Albadalejo. Producció original: SOM Produce. Producció executiva: Anexa. Coreografia: Federico Barrios. Assistent coreografies: José Félix Romero. Direcció tècnica: Guillermo Cuenca i Javier Ortiz. Disseny coreografia i director associat: Federico Barrios. Arranjaments i orquestracions: Raúl Patiño i Tomàs Peire. Assistent de direcció musical: Marc Garcia i Andreu Gallén. Direcció musical: Raul Patiño. Ajudant direcció: Maximiliano Levia. Ajudant direcció Barcelona: David Pintó. Direcció: Jaime Azpilicueta. Teatre Victòria, Barcelona, 4 octubre 2017.

Han passat cinquanta anys des de l'estrena de la primera versió de «Cabaret», el 1966 a Broadway, i l'adaptació cinematogràfica el 1972, de Bob Fosse amb Liza Minnelli. Des d'aleshores, els «revivals» s'han anat succeint cíclicament i el nombre d'espectadors ha augmentat progressivament fins a convertir-se en un dels musicals més vistos de la història amb la xifra astronòmica de més de 30 milions d'espectadors. I tot a partir de l'adaptació d'una novel·la del 1951, «Goodbye to Berlin», de Christopher Isherwood, ambientada el 1931 a Alemanya, en el moment que el nazisme comença el seu ascens cap al poder que es convertiria en tragèdia. L'espai ambiental és el Kit Kat Club. I els seus protagonistes principals: una vedet, Sally Bowles; un jove escriptor nord-americà que arriba a Berlín per trobar la inspiració per a una novel·la, Cliff Bradshaw; i el Mestre de Cerimònies de l'espectacle del cabaret, Emcee. «Cabaret» excel·leix per les seves peces musicals que permeten moments tan especials com compromesos en actuacions solistes dels dos personatges emblemàtics de l'obra: Sally Bowles i el Mestre de Cerimònies. Aquí, la responsabilitat del pes d'aquest duet que aguanta encara avui «Cabaret», mig segle després, recau en la qualitat i la matisada dolcesa musical d'Elena Gadel —cal recordar que va ser en aquest mateix escenari del Teatre Victòria on l'actriu, que ara s'ha incorporat a la sèrie «Com is fos ahir», de TV3, va créixer en el paper de Blanca de «Mar i cel» de Dagoll Dagom— i en aquest autèntic mestre de tota mena de cerimònies, de transvestisme, de caracterització i de multiplicitat de registres teatrals i televisius (és una de les ànimes de «Polònia» de TV3) que coincideixen en les qualitats escèniques d'Ivan Labanda... [+ crítica]

04 d’octubre 2017

L'actor Ernest Villegas es torna a posar a la pell del personatge de l'obra «Un obús al cor», de Wajdi Mouawad a la Biblioteca de Catalunya

«Un obús al cor», de Wajdi Mouawad. Traducció de Ramon Vila. Intèrpret: Ernest Villegas. Il·luminació: Quim Blancafort. Vestuari: Berta Riera. Col·laboració en el so: Damien Bazin. Col·laboració audiovisual: Francesc Isern. Tècnic de funció: Juan Boné. Regidor: Marc Serra. Cap tècnic: Cesc Pastor. Direcció: Oriol Broggi i Ferran Utzet. Producció de La Perla 29 i Festival Temporada Alta, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 25 novembre 2016.

Als qui han fet un seguiment de Wajdi Mouawad (Dayr al-Qamar, Beirut, Líban, 1968) a través de les versions teatrals de la tetralogia «La sang de les promeses», la veu de l'autor els portarà un ressò del que els espectadors han vist i sentit en les últimes temporades en aquelles altres obres («Litoral», «Cels», «Incendis»), totes de La Perla 29, i encara falta «Boscos», tan diferents del monòleg «Soeurs», amb rastre d'humor, vist al Teatre Lliure de Montjuïc. «Un obús al cor» és també un monòleg, adaptat de la primera incursió en novel·lística de l'autor, sobretot de la part final de l'obra («Visage retrouvé», Actes Sud, 2002). Aquí hi torna a haver l'infant tocat per la guerra i l'exili (recordem que Wajdi Mouawad deixa el Líban amb la família, viu a França i acaba al Canadà) i les imatges sagnants del terrorisme (l'explosió i incendi d'un autobús). No és gens estrany, doncs, relacionar el protagonista de ficció del monòleg, a qui anomena Wahab, amb el mateix autor, amb la distància que li permet la ficció de caire realista... [+ crítica]

«La visita inesperada (The Unexpected Guest)», d'Agatha Christie. Traducció i adaptació de Tamar Aguilar. Intèrprets: Jordi Corominas, Empar López, Lluís Altés, Manel Solàs, Muntsa Tur, Gerard Clavell, Carme Capdet, Àngel Amazares i Bernat Muñoz. Escenografia: Pablo Paz. Disseny llums: Xavier Costas. Vestuari: Rafató Teatre. Tècnic: Raül Beldarrain. Ajudant direcció: Enric Cervera. Direcció: Pau Guix. Teatre del Raval, Barcelona, 30 setembre 2017.

La intriga està servida. Com en totes les obres d'Agatha Christie (Torquay, Regne Unit, 1890 - Winterbrook, Regne Unit, 1976), el culpable tant pot ser un com en podrien ser deu. Precisament una versió íntegra de «Diez negritos», camuflada sota el títol «Y no quedará ninguno», es representa també actualment al Teatre Apolo de Barcelona. No és la primera vegada que la companyia del Teatre del Raval recorre a Agatha Christie. Un dels èxits de la sala va ser la recent «Testimoni de càrrec», que es va mantenir una temporada llarga en cartellera amb l'oportunitat que alguns espectadors hi fessin de membres del jurat. En el cas de «La visita inesperada», una obra del 1958, l'estructura segueix la marca del gènere de l'autora: hi ha el mort de rigor i, al seu voltant, en un espai tancat i allunyat de l'urbs, una sèrie de personatges que de seguida es converteixen en aspirants a culpables d'assassinat. Per fer-ho encara més evident, el Teatre del Raval reparteix una plantilla amb el «fotomatón» dels nou personatges —amb llapis carbó inclòs— perquè cada espectador marqui a l'avançada qui creu que pot ser el culpable i, si l'encerta, té opció d'entrar en un sorteig per obtenir noves localitats... [+ crítica]

02 d’octubre 2017

La singular versió de «Les dones sàvies» amb Enric Cambray i Ricard Farré es reposa a El Maldà

«Les dones sàvies». A partir de l'obra de Molière. Dramatúrgia de Lluís Hansen. Intèrprets: Enric Cambray i Ricard Farré. Composició musical: Gerard Sesé. Escenografia: Enric Romaní. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: Adrià Aubert. Coreografia: Júlia Bonjoch. Assessoria escènica: Júlia Barceló. Ajudant de direcció: Júlia Bonjoch. Direcció: Enric Cambray i Ricard Farré. El Maldà, Barcelona, 10 octubre 2016. Reposició: 2 octubre 2017.

Potser a algú li pot semblar que aquest espectacle és un exercici de transvestisme —les imatges promocionals amb els dos protagonistes ho faciliten—, però és molt més que això. Els dos únics intèrprets d'aquesta versió «lliure-lliure-molt lliure» de l'obra «Les dones sàvies», estrenada per Molière el 1672, fan els papers més importants de l'auca molieriana i aconsegueixen que els espectadors se'ls creguin tots, malgrat els canvis de vestuari i de caracterització constants —ara la còfia de la minyona, ara el vestit de la senyora, ara el vestit de les filles, ara el vestit de la tia, ara el vestit del pare, ara el vestit dels pretendents, ara les perruques...—, canvis fets, la majoria, a cor obert, i els altres, darrere d'un paravent doble que per davant és una biblioteca i per darrere un joc de portes entapissades, tot plegat en una proposta escènica que forma part del joc divertidíssim que s'han proposat els dos actors i responsables de la «malifeta»: Enric Cambray (en els papers d'Enriqueta, Belisa, Crisal i senyor Cunill) i Ricard Farré (en els papers d'Armanda, Clitandre, Martina i Filaminta)... [+ crítica]

30 de setembre 2017

«La calavera de Connemara», de Martin McDonagh. Traducció i adaptació de Pau Gener, sobre una idea d'Iván Morales. Intèrprets: Pol López, Marta Millà, Oriol Pla i Xavi Sáez. Escenografia: Marc Salicrú. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Espai sonor: Pau Matas. Caracterització: Toni Santos. Moviment: David Climent, Los Corderos. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Responsable tècnic: Moi Cuenca. Regidoria: Ainhoa Bernaola. Estudiant en pràctiques vestuari: David Valero. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Construcció escenografia: Germans Óscar i Carles Hernández Pol (Ou i Xarli), Laura Galofré i Raquel Ibor. Escultura calaveres: David Abrodos. Ajudant direcció: Anna Maria Ricart. Direcció: Iván Morales. La Villarroel, Barcelona, 29 setembre 2017.

No guanyaran prou per pagar les calaveres que esmicolen en cada funció a cops de maça. Forma part del joc teatral. Si no has pogut revenjar-te del veïnat en vida, fes-ho quan ja fan malves. Set anys després de ser enterrats, les restes dels vilatans del llogarret de Connemara —som a les terres verdes de Galway a Irlanda— s'han d'exhumar (per dir-ho finament) i fer espai per als altres vilatans que vagin fent l'últim badall. Feina de mal executar. L'enterramorts oficial és Mick Dowd, vidu, solitari, borratxo, apartat del món i potser també amb un passat fosc. La feina d'exhumació se li tira al damunt i el mossèn de Connemara, que és qui el paga, li envia un ajudant, el bala perduda del poble, el jove Mairtin Hanlon, que provocarà que la història es converteixi en una peça d'humor negre tintada de thriller però també en un espatarrant entremès de clown. Amb una proposta així, incrementada amb algun excés que els espectadors aplaudeixen pel director Iván Morales, l'atractiu del muntatge és innegable. I més encara si el que hi ha de rerefons és el text de l'autor d'origen irlandès, Martin McDonagh (Camberwell, Londres, 1970), dramaturg i guionista internacional, del qual, quan gairebé ni se'n parlava, es va veure aquí, el 1998, tot just a la mateixa sala de l'antic Villarroel, el director Mario Gas va muntar una versió tan memorable com «La reina de bellesa de Leenane» amb Montserrat Carulla i Vicky Peña, mare i filla a la ficció i a la vida real, de protagonistes... [+ crítica]

23 de setembre 2017

El Teatre Gaudí Barcelona obre la temporada familiar amb la reposició de l'espectacle musical «Singing Talent Show»

«Singing Talent Show». Guió de Lluís Grifé, Marta Torras i Benjamí Conesa. Coreografia: Hugo Riveros i Maria Torras. Intèrprets: Benjamí Conesa, Maria Torras, Hugo Riveros, Marta Torras, Dani Claramunt, Josep Gámez, Cristina Anchuela, Claudia Gregorio. Veu en off: Roger Pera. Pianista: Juan Diego Fidalgo / Juli Rodríguez. Il·luminació: Dani Gener. Vestuari i caracterització: Cristina Anchuela i Rafató Teatre. Disseny so: Roger Blasco. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció musical: Juan Diego Fidalgo. Ajudanta direcció: Maria Torras. Direcció: Benjamí Conesa. Producció: Namar Teatre Musical. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 28 maig 2017. Reposició: 23 setembre 2017. Espectacle recomanat a partir de 7 anys.

Ens movem entre els xous temàtics de Disneylàndia i Port Aventura passant per les bandes sonores de les produccions cinematogràfiques de ca n'Ànec Donald dels últims temps. Es tracta d'un espectacle familiar eminentment musical que recrea els temes principals dels personatges de ficció de l'imaginari infantil, des de Tarzan o Hèrcules a la Ventafocs o Pocahontas. Tots ells, prínceps, princeses, herois, malvats o bons jans participen, quan ja estan gairebé a l'atur de les seves ocupacions, en un concurs televisiu estil càsting per optar a formar part d'una pròxima producció de dibuixos animats. Qui guia el xou és un locutor que té la veu en off de l'actor Roger Pera i que recorda el to solemne olímpic del desaparegut Constantino Romero. El guió marca les pautes de tota la trama, però de fet no hi ha una trama que plantegi, anusi i desenllaci en la línia convencional sinó que només serveix perquè cadascun dels personatges, individualment, en parella o amb l'ajut coral, faci el seu do de pit i demostri les seves aptituds com a cantant... [+ crítica]

22 de setembre 2017

El Teatre Romea recupera en espai off el muntatge «Xarnegos» estrenat fa dues temporades a l'Almeria Teatre

«Xarnegos», de Marc González de la Varga. Dramatúrgia de Marc González de la Varga i Jorge Paz. Intèrprets: Roser Batalla, Camilo García, Albert Eguizábal, Marta Arán i Alzira Gómez. Intèrprets 2016: Roser Batalla, Pedro Cámara, Albert Eguizábal, Alícia Puertas i Alzira Gómez. Intèrprets 2017: Roser Batalla, Camilo García, Alicia Puertas, Albert Eguiazábal i Alzira Gómez. Il·luminació: Dani Guerrero. Tècnic funcions: Josep Sánchez-Rico. Direcció: Marc González de la Varga. Producció de Pentateatre. Amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música i Centre de les Arts (EMMCA). Almeria Teatre, Barcelona, 17 gener 2016. Reposició: 11 maig 2017. Reposició: Teatre Romea, Barcelona, 22 setembre 2017.

Em sembla que superada la frontera del segle XX amb el segle XXI, l'ús, primer despectiu i després costumista i fins i tot afectiu, entre les dècades dels anys seixanta i vuitanta del segle passat, d'anomenar "xarnegos" a una determinada societat immigrada a Catalunya ha caigut totalment en l'oblit. Però també és cert que quan el jove autor d'aquesta obra (29 anys) l'ha revifat, no s'ha fet gens estrany perquè tot acaba deixant rastre en el subsconscient d'aquells que ho han viscut... [+ crítica]

21 de setembre 2017

«Desconcerto». Autoria de Jordi Purtí. Intèrprets / músics de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà: Naeon Kim, Nacho Lezcano, Natalia Klymyshyn / Cecilia Burguera, David Sanmartí, Tamara Caño / Sergi Ruiz, Queralt Garcia, Carles Coll Bardés, Tigran Yeritsyan, Mónica Cruzata i Dmitry Yaroslavtsev. Arranjaments musicals: Carles Coll Costa, Naeon Kim i David Sanmartí. Disseny il·luminació: Àngel Puertas i Jordi Purtí. Cap tècnic teatre: Sergi Gracia. Direcció musical: Carles Coll Costa. Direcció artística: Jordi Purtí. Teatre Condal, Barcelona, 20 setembre 2017.

Desconcertant. Mai més ben dit. Desconcertant perquè la troupe de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i la batuta de Carles Coll, amb la complicitat de la trapelleria escènica de Jordi Purtí són capaços de fer veure que estan disposats a fer un concert “seriós” i de seguida, després de les primeres notes de cada peça, trenquen l'esquema i enganyen els espectadors amb un espectacle sense paraules i molta corda... molta corda, vull dir, per temps. Hi ha precedents. Només cal recordar l'anterior espectacle, «Concerto a tempo d'umore», des de fa dos anys en gira internacional, una targeta de presentació que ben segur els obrirà novament les portes de «Desconcerto». En només una hora i quart, el repertori de les peces escollides és extens i variat. Una introducció serveix perquè els músics, encara sense el “maestro” al davant i amb roba d'assaig, facin i toquin allò que més els agrada. Però quan el “maestro” es presenta, toca canviar d'uniforme, negre de rigor, i posar-se a la feina... [+ crítica]

19 de setembre 2017

La versió de «Don Joan» de la companyia La Brutal amb Julio Manrique de protagonista es reposa al Teatre Goya

«Don Joan», de Molière. Traducció de Cristina Genebat. Adaptació de Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Intèrprets 2016: Anna Azcona, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Cristina Genebat, Julio Manrique, Lluís Marco, Xavi Ricart i Manel Sans. Intèrprets 2017: Anna Azcona, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Jordi Collet, Julio Manrique, Lluís Marco, Sandra Monclús i Manel Sans. Veus en off: Montse Llussà i Fiona Rycroft. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudants escenografia. Jacqueline Netter i Josep Iglesias. Construcció escenografia: Carles Hernández "Xarli" i Òscar Hernández "Ou". Il·luminació: Mingo Albir. Vestuari: Maria Armengol. Ajudant vestuari: Clara Peluffo. Realització vestuari: Nene Fernández i Dress Art. Audiovisuals i espai sonor: Mar Orfila. Disseny so: Lucas Ariel Vallejo. Disseny audiovisuals: Alfons Ferri. Realització efectes especials: Zero SFX. Caracterització: Paula Ayuso. Moviment: Nuria Legarda. Cap tècnic: Carles Hernández "Xarli". Alumnes en pràctiques: Marina Soteras (escenografia), Aina Bergés (il·luminació) i Raquel Ibort (escenografia i vestuari). Col·laboració: Marco Pascali, Punto Blanco i Òptica Sanabre. Ajudanta direcció: Sandra Monclús. Direcció: David Selvas. Producció: Focus, Companyia La Brutal i TNC. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 març 2016. Reposició: Teatre Goya, Barcelona, 19 setembre 2017.

El món és ple de desgraciats que enganyen les dones. Ho diu Don Joan a Carlota, una cambrera d'hotel que festeja i té compromès el casori amb el grum i guarda de seguretat i que acabarà sent una de les dones víctimes de la seducció joanesca. Per tant, situem-nos. I allunyem-nos sense por a perdre'ns de l'època de Molière quan, a mitjan segle XVII, París bullia i volia compensar amb la imatge del llibertinatge, el cinisme i la hipocresia de Don Joan la plaga social dels matrimonis de conveniència. La versió actual de la companyia La Brutal —que han elaborat a vuit mans i diria que algunes més la gent de l'equip— s'ambienta en un saló menjador d'un hotel que deu tenir, a jutjar per les aparences més aviat clàssiques, entre quatre i cinc estrelles. De la taverna de tercer ordre de Molière i el seu «Dom Juan ou le Festin de Pierre» saltem a la barra de bar del saló menjador de l'hotel modern on —atenció espectadors que ja han esgotat les entrades de totes les funcions— hi ha mitja dotzena de taules ocupades amb alguns dels espontanis sisplau per força mentre dura l'escena introductòria quan, Sganarelle, el criat convertit aquí en un dels sicaris de Don Joan, ronda a primera hora pel bufet lliure per picar alguna cosa per esmorzar al qual s'afegirà també de seguida Don Joan fent equilibris sobre cadires i butaques de braços, una imatge que es retrobarà en la penombra del final —després d'uns cent minuts— quan l'estàtua de pedra de Don Joan entri en escena. Amb una considerable esporgada del text original de Molière i una adaptació ambiental que gairebé confegeix una obra de nova creació, la versió combina el realisme d'acció a l'estil James Bond 007 amb el simbolisme que conté de fons el mite de Don Joan... [+ crítica]

La història de la pionera doctora Dolors Aleu es reposa a la sala El Maldà en un espectacle íntim i entranyable

«Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles)». Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Composició musical: Ariadna Cabiró. Intèrprets: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López / Cinte Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell. Coreografia: Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos 'Closca'. Estudiant en pràctiques: Laura Solé. Producció: Marina Marcos. Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona, 12 març 2017. Reposició: 19 setembre 2017.

Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina. Malgrat que la jove Dolors Aleu va tenir el suport del seu pare, un polític de l'època, perquè fes carrera —va ser la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol— diuen que va ser ell qui li va posar i pagar dos escortes perquè l'acompanyessin a les classes de la Facultat de Medicina! Tot un detall. La jove Dolors Aleu va haver d'esperar quatre anys, un cop acabats els estudis, per aconseguir fer l'examen final, que va aprovar amb excel·lent i, des d'aleshores es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil (allò que ara se'n diria popularment «Dexeus Salut de la Dona») i va exercir durant 25 anys amb consulta pròpia a la Rambla de Canaletes. Juntament amb la filla d'Idelfons Cerdà, Clotilde Cerdà, una altra dona liberal, van fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, un projecte que va durar poc per falta d'ajuts. En el camp social relacionat amb la medicina, Dolors Aleu i Riera va ser qui va lluitar per fer desaparèixer la vella cotilla del cos de les dones perquè va demostrar que els dificultava la circulació sanguínia i els provocava desmais... [+ crítica]

17 de setembre 2017

El Jove Teatre Regina recupera l'espectacle familiar «El llibre de la selva» basat en el relat de Rudyard Kipling

«El llibre de la selva». Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió de Macià G. Olivella. Música original de Ferran González. Intèrprets: Maria Berenguer, Mariona Campos, Gerard Flores, Marc Miramunt, Roc Olivé i Esther Pérez-Ferrer. Disseny escenografia i vestuari: Lleo Quintana. Construcció escenografia: Tero Guzmán. Confecció vestuari : Lleo Quintana. Disseny llums i so : Francesc Campos. Coreografies: Esther Pérez. Direcció musical: Olga Fañanàs. Producció executiva: Maria Agustina Solé. Direcció de Gerard Nicasi. Companyia La Trepa, Jove Teatre Regina, Barcelona, 18 febrer 2017. Reposició: 16 setembre 2017. Espectacle recomanat a partir de 5 anys.

 L'espectacle té tant de risc com d'ambició. ¿Com es representen els principals personatges de la faula de Rudyard Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936) que envolten Mowgli a la jungla dels llops o els que ronden per la selva o les mones que es pensen que Mowgli és com una mena de titella o joguina que es pot trencar, quan l'imaginari col·lectiu els té identificats per la múltiple influència audiovisual? La companyia La Trepa ho fa amb un treball de vestuari excel·lent de Lleo Quintana i amb una interpretació coral musical, amb partitura del veterà de la casa, Ferran Gonzàlez, que aconsegueix una tonalitat allunyada de les melodies típiques d'altres musicals familiars i entra de ple en l'atmosfera singular que requereix la selva. També ho fa convertint les bèsties en éssers humanitzats sense que es noti la conversió i fent que, a manera que avança l'espectacle, es fusionin sense trencaments la personalitat humana i la del bestiari... [+ crítica]

15 de setembre 2017

«Nit de reis (o el que vulguis)», de William Shakespeare. Versió de Pau Carrió. Música d'Arnau Vallvé. Intèrprets: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Lluís Marquès, Joan Solé, Júlia Truyol. Músic: Arnau Vallvè / Pau Carrió. Espai escènic: Sebastià Brosa i Pau Carrió. Ajudanta escenografia: Mercè Lucchetti. Construcció escenografia: Jorba Miró. LED Control Technology: ProtoPixel. Vestuari: Silvia Delagneau. Ajudanta vestuari: Adriana Parra. Confecció vestuari: Goretti Puente. Caracterització: Toni Santos. Il·luminació: Raimon Rius. Vídeo i tatuatges: Alejo Levis. So: Igor Pinto. Moviment: Anna Rubirola. Alumna Col·legi del Teatre: Lola López. Ajudanta direcció: Anna Serrano. Direcció: Pau Carrió. Cia. La Kompanyia Lliure. Coproducció Teatre Lliure i Festival Grec 2017. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 14 setembre 2017.

De versions de «Nit de reis» n'hi ha hagut, n'hi ha i sembla que n'hi haurà per a tots els gustos. D'entre les més recents, se'n troben dues —n'hi ha hagut alguna altra—, que contrasten per les seves dimensions escèniques: la del TNC, el 2010, dirigida per Josep Maria Mestres, i la del Maldà el 2014, dirigida per Adrià Aubert. Les esmento per constatar la capacitat versàtil que té l'obra i el joc que permet, tant si la companyia és més veterana, com era el cas del TNC, com si és més jove, com era el cas d'El Maldà, i com és ara també el cas de La Kompanyia Lliure. La trama és la mateixa, però la mirada i la concepció escènica és el que les diferencia i el que les dota d'una singularitat que fa que «Nit de reis (o el que vulguis)» sigui rebuda pels espectadors com una obra nova... i diferent. Aquí, Pau Carrió (Barcelona, 1981), autor de la versió i també director, ha posat l'èmfasi en la juguesca romàntica que té l'obra i el to de comèdia d'alguns dels seus personatges. És a dir, ha explotat a fons allò que cadascun dels integrants de La Kompanyia Lliure —i els que s'hi han afegit temporalment per a l'ocasió— podien donar d'ells mateixos. I el recital es converteix en una passarel·la de virtuts escèniques que mostren les aptituds de cadascú... [+ informació]

12 de setembre 2017

La Sala Beckett reprèn les representacions de l'obra «Un tret al cap», de Pau Miró, amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins, substituïda per Vicky Luengo en les representacions finals

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins / Vicky Luengo (en la reposició i gira des del 27 de setembre). Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumna en pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudant direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona, 13 juliol 2017. Reposició: 13 setembre 2017... [+ crítica]

06 de setembre 2017

La Perla 29 reprèn les representacions de l'obra «Bodas de sangre» a la Biblioteca de Catalunya amb les entrades exhaurides

«Bodas de sangre», de Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón. Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 15 juny 2017. Reposició: 6 setembre 2017.

Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», torna a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic... [+ crítica]

23 d’agost 2017

El musical «Rent» tanca la seva gira a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc amb una única funció en versió concert

«Rent». Llibret, música i lletres de Jonathan Larson. Adaptació i versió catalana de Daniel Anglés i Marc Gómez. Arranjaments musicals: Steve Skinner. Concepte original i lletres adicionals: Billy Aronson. Supervisió musical i arranjaments adicionals: Tim Weil. Dramatúrgia: Lynn Thomson. Coreografia: Óscar Reyes. Intèrprets: Nil Bofill, Víctor Arbelo, Mireia Òrrit, Xavi Navarro, Albert Bolea, Roger Berruezo, Queralt Albinyana, Anna Herebia, Lu Fabrés, Jana Gómez, Víctor Gómez, Edgar Martínez, Lucía Torres, Iban Valero, Oriol Burés, Marc Gómez i Carol González. Músics: Miquel Tejada, Oriol Padrós, Dani HDZ, Pol Barbé i Betel M. Daura. Escenografia i vestuari: Raquel Ibori, Marc Salicrú, Marc Udina. So: Jordi Ballbé i Albert Ballbé. Il·luminació: Xavi Costas i Daniel Anglés. Assistent de direcció: Berta Adell. Assistent de coreografia: Helena Jara. Coach vocal: Susanna Domènech. Coach d’acting: Mireia Sanmartín. Producció executiva: Daniel Anglés, Víctor Arbelo, Nil Bofill, Jordi Taixés, Miquel Tejada i Javier Pérez-Tenessa. Direcció producció: Sol Blasi. Direcció musical: Miquel Tejada. Direcció: Daniel Anglés. Acord especial amb Music Theatre International (MTI). Casino Aliança del Poblenou. Barcelona, 30 gener 2016. Tancament de gira en versió concert: Amfiteatre Grec Montjuïc, Barcelona, 24 agost 2017... [+ crítica]

04 d’agost 2017

«Sota la catifa», de Jordi Calafí i Alexis García. Banda sonora original: Malacara & Wilson Band. Intèrprets: Jordi Casdellans, Ramon Godino, Òscar Jarque i Raül Tortosa. Intèrprets audiovisual: Sílvia Sabaté, Rafaela Rivas, Enric Barba, Unai Mayo i Jan Garcia. Escenografia, vestuari i direcció de producció: Jofre Blesa. Disseny il·luminació i espai sonor: Daniel Gener. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció fotografia: Clàudia Pujol. Ajudant direcció audiovisual: Xavier Pijuan. Direcció audiovisual: Esteve Rovira. Producció audiovisual: Laboina Produccions. Direcció escènica: Òscar Molina. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 3 agost 2017.

Els dos autors d'aquesta obra escrita a quatre mans debuten en el teatre amb un tema que es pot situar a mig camí del thriller i la comèdia. Jordi Calafí (Martorell, Baix Llobregat, 1974) i Alexis García (Matanzas, Cuba, 1977) provenen principalment del món del cinema i el guionatge, i aquesta etiqueta es nota en l'estructura de «Sota la catifa», que arrenca com si els espectadors es disposessin a veure una pel·lícula en blanc i negre, inclou alguns petits muntatges audiovisuals també en blanc i negre que desvelen les interioritats dels protagonistes i segueix les lleis del guió creant una certa incògnita fins a trobar la clau del desenllaç. Tot això, dit i explicat força linealment amb alguns flaixbacs, sense que els espectadors hagin de decidir, per exemple com es fa en algunes obres teatrals prou conegudes, qui és el culpable i per què ho és ni tampoc qui és el mort i per què hi està. Dic això perquè com que en tot thriller, com mana el gènere, hi ha un mort, no seria gens estrany que dels altres tres presumptes culpables —Agatha Christie ho posava més difícil per als lectors i espectadors— els guionistes decidissin optar per tres solucions diferents i fer que els espectadors en triessin una. M'ho va semblar, que potser seria això, durant el plantejament, però al cap de tres quarts d'hora ben bons —el muntatge dura uns 70 minuts— ja vaig veure que la cosa no anava per aquí i que tot quedaria resolt i ben resolt... [+ crítica]

01 d’agost 2017

Balanç del Grec 2017: «Un Grec 2017 concentrat, amb millors resultats, i que demana un Off Grec»

Bon balanç del Grec 2017. Amb les limitacions que el Festival d'Estiu de Barcelona sembla que tingui des de sempre a l'hora d'augmentar espectadors —aquí el turisme cultural no compta. La reducció d'espectacles en relació a l'anterior edició ha propiciat la concentració d'esforços i, per tant, un millor resultat de la mitjana d'ocupació dels més destacables. La nova direcció de Francesc Casadesús —la marca de l'empremta de la dansa heretada de la seva anterior direcció al Mercat de les Flors s'ha fet notar— ha començat per fixar la mirada en Grècia. I si no s'hi repensa, diu que continuarà per Àsia, Amèrica... La volta al mòn en uns quants Grecs! Dades objectives: un total de 121.795 espectadors (no s'especifiquen els que són de pagament i els convidats). D'aquests, 55.994 han ocupat els espais de l'anomenat Grec Montjuïc (Amfiteatre, Teatre Lliure, Mercat de les Flors...). I 56.950 s'han escampat per les sales de l'anomenat Grec Ciutat. La resta, 8.851 espectadors, es comptabilitzen a partir de les activitats paral·leles (biblioteques, tallers, assaigs oberts...). Si comptéssim, doncs, només, els espectadors autèntics, és a dir, aquells que han ocupat una localitat, el total seria de 112.994 espectadors, lleugerament superior a altres edicions... [+ article íntegre]

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Teatre Grec Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Escenografia: Paco Azorín. Disseny de la il·luminació: Pedro Yagüe. Disseny de vestuari: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Jordi Collet. Moviment: Ferran Carvajal. Disseny del vídeo: Arnau Oriol. Disseny del so: Fran Gude. Ajudantia de direcció: Judit Pujol. Disseny i direcció de producció: Sandra Avella. Producció executiva: Rovima / Miguel García De Oteyza. Gerència en gira i regidoria: Isabel Echarren. Ajudantia d’escenografia: Isabel Sáiz. Ajudantia de vestuari: Charo Jiménnez. Fotografia i cartell: Sergio Parra. Vídeos: Arnau Oriol. Premsa: María Díaz. Realització del vestuari: Sastrería Cornejo. Realització de l’escenografia: Teatre Auditori Sant Cugat. Cap tècnic i il·luminació: Alberto Hernández. Maquinària: Javier Cala. So: Pablo De La Huerga. Sastreria: Purificación Fernández. Distribució: Rovima Producciones. Direcció: Carme Portaceli. Una producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2017, Rovima Producciones, el Teatro Español i Pentación. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc. Barcelona. 30 juliol... [+ crítica]

29 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Disseny del so / Concepció sonora: Carlos Gómez. Disseny del vídeo, direcció tècnica i ajudantia de direcció: Txalo Toloza. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació general: Helena Febrés Fraylich. Coordinació al Marroc: Arts&Love i Ahmed Hammoud. Una producció d’Elèctrica Produccions. Coproduït pel Mucem (Marsella), Grec 2017 Festival de Barcelona i Temporada Alta de Girona. Amb el suport de: Les Bancs Publics / Les Rencontres à l’échelle (Marsella). Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona. Del 27 al 29 de juliol... [+ crítica]

28 de juliol 2017

«La grenouille avait raison». Concepte: James Thiérrée. Interpretació: Sonia SonYa Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassince, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thiérrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thiérrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Direcció: James Thiérrée. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 juliol 2017.

El conte «El rei granota» o «El príncep granota», recollit pels germans Grimm el 1812, explica que una princesa que està jugant li cau una pilota d'or a l'estany. Una granota s'ofereix a ajudar-la per recuperar la pilota a canvi d'un regal. La princesa li ofereix riqueses, que és l'únic que sap que té, però la granota demana només ser la seva amiga, seure plegades a taula i dormir juntes. La princesa hi accedeix a contracor, però quan té novament la pilota, fuig de pressa i corrents sense complir la promesa. L'endemà, la granota, indignada, va a Palau per reclamar el compliment del pacte amb la princesa. El rei hi consent i obliga la seva filla, la princesa, a obrir la porta a la granota i a sopar plegades. Però, a la nit, quan són les dues a la cambra, la princesa no vol que la granota estigui al seu llit i l'estimba contra la paret. I, pataplaf!, la presumpta granota es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa malèfica. Aleshores, la parella —príncep i princesa— comença una nova vida d'amor. Per descomptat, les versions posteriors del conte ensucren la situació i canvien el pacte per un petó, per evitar l'escena de la violència. I així és com es fa famós el petó que totes les criatures coneixen i que serveix per desfer encanteris. James Thiérrée fa una mena d'abstracció del conte de la granota —en realitat es queda amb la granota— i, sota el filtre del gènere fantàstic, crea una nova versió de la importància de complir amb les promeses, de la hipocresia de les aparences i del guany de la maduresa a partir de la sexualitat, ja sigui posant-te una granota al llit o fent-li un petó i descobrint el príncep blau esperat de tota la vida. Però el creador de l'espectacle multidisciplinar (teatre, dansa, música, circ...) no dóna cap pista sobre la gènesi de «La grenouille avait raison», tira pilotes fora quan se li pregunta per la qüestió, i deixa qualsevol interpretació a la imaginació dels espectadors. I aquesta és, probablement, la clau de l'encanteri de l'espectacle al qual els espectadors s'han d'acostar amb ulls i cor d'infant i creient també que fent-li un petó els descobrirà què amaga realment... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Regidor de la companyia: Laurent Driss, amb l’ajuda de Jordan Maia. Autoria: Cia. Kamchàtka. Interpretació: Cristina Aguirre, Maïka Eggericx, Sergi Estebanell, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz, Lluís Petit, Josep Roca, Edu Rodilla, Santi Rovira, Gary Shochat, Prisca Villa. Amb la participació especial de: Jan Estebanell, Leo Ferrer, Joan Rodilla, Carlota i Emma Rovira. Escenografia: Cia. Kamchàtka. Vestuari: Cia. Kamchàtka. Producció: CARRER88, S.L. Mànager: Jérôme Devaud (Melando). Distribució a Espanya i Portugal: Ana Sala (Ikebanah Artes Escénicas). Una producció de Carrer88 S.L. acompanyada per Melando. Grec 2017. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thierrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

23 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Veus: Roberto Baldinelli, Javier Gallego, Miren Iza, Eduardo G. Castro i Adriana Salvo. Escenografia: Ana Muñiz. Disseny de la il·luminació i direcció tècnica: Eduardo Vizuete. Ajudantia de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Ajudantia tècnica: Roberto Baldinelli. Disseny del so / Concepció sonora: Eduardo G. Castro. Ajudant de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Fotografia: Mario Zamora. Una producció de La tristura, el Festival de Otoño a Primavera de Madrid, Las Naves. Espai de Creació de València i la Comunitat de Madrid. Amb la col·laboració de Tafalla Kulturgunea, el Teatro Pradillo i el Centro Dramático Nacional. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 22 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.Grec 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Arranjaments musicals: Paco Viciana. Espai escènic: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Entrenament / laboratori: Moreno Bernardi. Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Disseny de la il·luminació: David Bofarull. Fotografia: Sergi Garriga Riu. Ajudantia de direcció: Boris Daussà. Ajudant d’espai escènic: Estanis Aboal. Producció executiva: Cristina Ferrer / Marta Riera. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, la Companyia Dei Furbi i el Teatro Libero de Palerm. Direcció: Gemma Beltran. Grec 2017. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 19 al 21 de juliol. [+ crítica]

22 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Composició i interpretació (cant): Jérôme Billy. Escenografia: Emmanuel Clolus Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec, 2017. Sala Fabià Puigserver,Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Traducció al francès: Françoise Arvanitis. Dramatúrgia: Charlotte Farcet. Interpretació: Dimitris Kranias i Wajdi Mouawad. Composició musical: Michael Jon Fink. Escenografia: Emmanuel Clolus. Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so / Concepció sonora: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Imatge, so i muntatge: Wajdi Mouawad. Mescla: Adéa Guillot i Ilia Papaspyrou. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Plató: Marion Denier i Magid El Hassouni. Ajudantia d’imatge i traducció: Vassilis Doganis. Ajudantia de muntatge de vídeo: Dominique Daviet. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

21 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Grec 2017. Anfiteatre Grec Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Escenografia: Paco Azorín. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Figurinista: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Orestes Gas. Edició d’imatges i ajudantia d’escenografia: Alessandro Arcangeli. Caracterització: Toni Santos. Ajudantia de direcció: Montse Tixé. Ajudantia de vestuari: Maria Albaladejo. Direcció de producció: Amparo Martínez. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Marina Vilardell. Ajudantia de producció: Cristina Moral. Cap de l’oficina tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Carles Capdet. Regidora: Anna Gas. Tècnic de llums: Paloma Parra. Tècnic de so: Guillem Rodríguez. Tècnic maquinista: Joan Bailón. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia de Sant Cugat. Confecció del vestuari: Goretti i Sastreria Cornejo. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. Direcció: Mario Gas. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 20 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Sala Hiroshima. Grec 2017. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Escenografia i vestuari: Joana Martí . Producció: Eduard Autonell. Una producció del Grec 2017 Festival de Barcelona i la Companyia Ignífuga. Premi Adrià Gual 2016 de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Amb la col·laboració de Fabra i Coats Fàbrica de creació. Direcció: Pau Masaló. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Trànsit & Cuba», de Maria Rovira. Artista convidada: Marianela Boán. Mercat de les Flors, Grec 2017. Barelona

Recull crítiques Grec 2017: «Trànsit & Cuba», de Maria Rovira. Artista convidada: Marianela Boán. Interpretació: Ballarins de la companyia Trànsit i del Ballet Acosta Danza. Una producció Promo’art & Bustamante, amb la col·laboració de CREA. Grec 2017. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 20 al 21 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Ones». Autoria: Ona Beneït. Interpretació: Ona Beneït. Direcció: Joan Fullana. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors, Grec 2017. Barcelona.

«Ones». Autoria: Ona Beneït. Interpretació: Ona Beneït. Dramatúrgia: Creació col·lectiva d’Ona Beneït, Joan Tomàs Martínez i Joan Fullana. Escenografia i disseny de la il·luminació: Col·lectiu Ones. Vídeo: Ona Beneït. Ajudantia de direcció: Joan Tomàs Martínez. Producció: Col·lectiu Ones i El somni Produccions. Una producció de Col·lectiu Ones amb el suport d’ILLENC. Direcció: Joan Fullana. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 18 al 19 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Històries d’Istanbul, a contrapeu», de Yeşim Özsoy. Dramatúrgia i traducció: Carles Batlle. Interpretació: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Grec 2017. Barcelona

Recull crítiques Grec 2017: «Històries d’Istanbul, a contrapeu», de Yeşim Özsoy. Dramatúrgia i traducció: Carles Batlle. Suport a la traducció: Yildiray Ileri. Interpretació: Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer i Elena Fortuny. Composició musical: Nuu (Guillem Llotje i Aida Oset). Escenografia: Adrià Pinar. Vestuari: Rosa Lugo. Disseny de la il·luminació: Adrià Pinar. Disseny del so / Concepció sonora: Nuu. Ajudantia de direcció i assistent de moviment: Andreu Martínez. Ajudantia d’escenografia i atrezzo: Maria Alejandre. Realització de vídeo: Erol Ileri – Bonobo Films. Direcció tècnica: David Pascual. Producció: Carles Manrique-Velvet Events. Fotografies i disseny gràfic: Clara Pousa. Distribució: Elena Blanco-Magnetica Management. Direcció: Joan Arqué Solà.  Una coproducció del Grec 2017 i Velvet Events S.L. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Del 13 al 16 de juliol... [+ crítica]

20 de juliol 2017

«CabaretA», de Maria Molins i Bárbara Granados. Dramatúrgia: Joan Maria Segura, Bárbara Granados i Maria Molins. Composició i direcció musical: Bárbara Granados. Intèrprets: Maria Molins, Bárbara Granados, Dick Them i Miquel Malirach. Disseny vestuari: Irantzu Ortiz. Disseny il·luminació: Marc Salicrú. Disseny so: Marc Santa. Disseny escenografia: Joan Maria Segura. Ajudant vestuari: Silvia Iglesias. Alumna en pràctiques: Magdalena Capellà. Producció executiva: Júlia Simó. Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi”. Fotografia: David Ruano. Premsa: Joan Estrada. Distribució: Elena Blanco-Magnetica Management. Direcció: Joan Maria Segura Bernadas. Producció: Grec 2017, Sala Muntaner i Velvet Events S.L. Amb la col·laboració del Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Sala Muntaner, Barcelona, 19 juliol 2017.

Reivindicar el Paral·lel —no vull dir pas les obres de remodelatge de les rotondes del segle XXI sinó el vell Paral·lel canalla dels anys 20 i 30 del segle passat— és un exercici sa i recurrent en el teatre català que afortunadament reapareix de tant en tant. I és que no hi ha res millor que engrandir els mites per mantenir-los vius i per continuar circulant per aquest món fins a convertir-nos en un esquelet, com l'esquelet, peça de facultat de medicina, que hi ha entre l'utillatge teatral d'aquest espectacle. Per cert, i no és malastrugança, però que consti que ja en són tres o quatre, els esquelets del Grec 2017, si sumem al de «CabaretA» els que també formen part, en os i os, de la banda de música de «Bodas de sangre» de La Perla 29. Aquí, l'esquelet de «CabaretA» és un personatge més que, en clau de titella gegant, tindrà el seu moment de glòria sota la manipulació de l'actor i músic Miquel Malirach: «Que tinguem salut», proclama l'ànima en pena! «CabaretA» és un espectacle fresc, divertit, breu, amarg com una ametlla borda i dolç com un gelat d'estiu... [+ crítica]

15 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Clean City». Autoria i direcció: Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Interpretació: Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

«Clean City». Autoria i direcció: Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris. Dramatúrgia: Margarita Tsomou. Interpretació: Lauretta Macauley, Rositsa Pandalieva, Fredalyn Resurreccion, Drita Shehi i Valentina Ursache. Composició musical: Panagiotis Manouilidis. Escenografia i vestuari: Eleni Stroulia. Ajudantia d’escenografia: Zaira Falirea. Construcció dels titelles: Yiannis Katranitsas. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Disseny del vídeo: Nikos Pastras. Intervenció en el vídeo: Nelly Kambouri. Ajudantia de direcció: Ioanna Valsamidou i Liana Taousiani. Producció: Vasilis Chrysanthopoulos. Suport en la gira: Onassis Cultural Centre-Athens. Una coproducció de l’Onassis Cultural Centre-Athens i el Goethe Institut, dins del projecte Europoly Europoly és un projecte dels Instituts Goethe d'Europa en cooperació amb el Münchner Kammerspiele, Onassis Cultural Centre-Athens, Sirenos-Vilnius International Theatre Festival, Teatro Maria Matos de Lisboa i el Tiger Dublin Fringe. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 13 al 14 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «What is the Word». Direcció, coreografia i interpretació: Constanza Brncic. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona.

«What is the Word». Direcció, coreografia i interpretació: Constanza Brncic. Música: Triadic memories de Morton Feldman, interpretada per John Tilbury. Textos absents: Samuel Beckett. Ajudantia de direcció: Beatriz González Magadán. Disseny de so: Carlos Gómez. Espai escènic: Sara Ojanguren. Disseny de la il·luminació: Cube.bz. Vestuari: Marina Diaz. Producció: Anabel Labrador. Assessorament dramatúrgic: Albert Tola. Fotografia: Roman Rubert. Vídeo de l’espectacle i teaser: Cordelia Alegre i Clàudia Barberà. Una producció de La Sospechosa 2014-2016. Amb el suport de: L’Estruch, Ajuntament de Sabadell, Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet i La Caldera Les Corts. Grec 2017. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 13 al 15 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Man Ray». Coreografia: Meritxell Barberá i Inma García. Sant Andreu Teatre SaT, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Man Ray». Coreografia: Meritxell Barberá i Inma García en col·laboració amb els ballarins. Ballarins: Cristina Reolid, Cristian Arenas, Miguel Ángel Fernández, Víctor Fernández, Kilian García, Cristian González, Jon López, Joel Mesa, Martxel Rodríguez, Mauricio Pérez. Mestre repetidor: José Belda. Assessorament artístic: Roberto Fratini. Vestuari: Estudio Savage. Acompanyament dramatúrgic: Eva Zapico. Composició musical i sonora: Caldo (David Barberá). Direcció i interpretació musical: Caldo. Moviment: Taiat Dansa. Direcció tècnica: Pablo Fernández. Disseny i creació de l’espai escènic: Lluís Crespo. Disseny de la il·luminació: Ramón Jiménez. Management i producció: Diego López. Relacions internacionals: Marta Fernández. Disseny gràfic: Pilar Estrada. Grec 2017, l’Institut Valencià de Cultura, el Ballet de la Generalitat, Taiat Dansa i Sagunt a Escena 2017. Sant Andreu Teatre SaT, Barcelona. Del 13 al 14 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Perra de nadie». Creació i interpretació: Marta Carrasco. Grec 2017. Sala Hiroshima. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Perra de nadie». Creació i interpretació: Marta Carrasco. Col·laboració artística (Vigilants de la nit): Dominique Falda. Direcció i dramatúrgia: Marta Carrasco, Pep Cors, Antoni Vilicic. Creació de la banda sonora: Marta Carrasco. Muntatge musical: Joan Valldeperas. Direcció musical: Marta Carrasco. Escenografia: Marta Carrasco. Urban coreography: Albert Hurtado. Vestuari: Pau Fernández i Cia. Marta Carrasco. Disseny de la il·luminació: Quico Gutiérrez. Disseny del vídeo: Jose Prados. Producció tècnica: Antoni Vilicic. Producció audiovisual: Jose Prados. Fotografia: David Ruano. Una producció de la Companyia Marta Carrasco. En coproducció amb el Centre Cultural Vilanova del Vallès (CC.VV.). Grec 2017. Sala Hiroshima. Barcelona, 2017. Del 12 al 14 de juliol... [+ crítica]

14 de juliol 2017

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumna en pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudant direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona, 13 juliol 2017.

L'any 2004 «plovia» teatralment a l'antiga Sala Beckett de Barcelona. A l'estiu del 2017, al Poblenou fa una calor que bat rècords. Però el dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974), autor d'aquella celebrada i exportada obra «Plou a Barcelona» i també de «La trilogia animal» o la més recent «Victòria», recorda que la pluja, en la veu introductòria de la principal protagonista, la Periodista (Emma Vilarasau), a vegades és el detonant d'una decisió radical, potser perquè com cantava en Raimon, «Al meu país, la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc, és la sequera, / si plou massa, és la catàstrofe.» A «Un tret al cap», el dramaturg Pau Miró, sota una subtil pàtina d'humor que, malgrat la malaltia, hi aporta una altra de les tres protagonistes, la Dona (Imma Colomer), amaga una «sequera» i una «catàstrofe» personal —o col·lectiva— que també s'ha apoderat per extensió de la tercera protagonista del triangle femení de l'obra, la Noia (Mar Ulldemolins)... [+ crítica]

13 de juliol 2017

«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 12 juliol 2017.

Si aquest espectacle s'hagués presentat en una galeria d'art o un espai polivalent d'activitats multidisciplinars artístiques diríem, sense cap mena d'escrúpol, que és una performance. Però com que s'ha estrenat dins de la programació de final de temporada del TNC i, a més, sota el paraigua del Grec 2017, el qualificatiu es pot mal interpretar. Però sí que cal advertir que, malgrat el punt de partida de l'obra —la pel·lícula «Teorema», del 1968, de Pier Paolo Pasolini, amb Silvana Mangano i Terence Stamp, entre altres intèrprets, i música d'Ennio Morricone—, la versió teatral que n'ha fet el dramaturg Davide Carnevali (Milà, Itàlia, 1981), establert i relacionat amb el sector teatral català, i que ha adaptat al català el director Albert Arribas (Blanes, 1981) té realment molt de performance i, malgrat això, manté l'equilibri just entre el contingut textual de caire críptic i aire intel·lectual —combinatòria de Pier Paolo Pasonili, Walter Benjamin i textos bíblics— i la posada en escena, amb un cert ús i abús del farciment d'utillatge i maquinària escenogràfica, però també amb una mesurada direcció d'actors que la trama ha deixat que actuïn gairebé en solitari, amb pastilles idònies per a cadascú d'ells —amb breus minimonòlegs— però també en "solidaritat" amb el conjunt de la companyia... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes.Almeria Teatre, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les véritables aventures de don Quichotte de la Mancha», de Philippe Soldevila, a partir del text de Miguel de Cervantes. Intèrprets: Victor Alvaro, Savina Figueras, Pierre Robitaille i Nicola-Frank Vachon. Músic en escena i compositor: François Leclerc. Concepció de les marionetes: Pierre Robitaille. Escenografia i il·luminació: Christian Fontaine. Vestuari: Érica Schmitz. Realització del vídeo: Marilyn Laflamme. Integració i programació del vídeo: Marc Doucet. Assessoria de moviment: Geneviève Dorion-Coupal. Ajudantia de direcció i subtítols: Léa Touzé. Maquillatge: Élène Pearson. Pintura i perruqueria de les marionetes: Zoé Laporte. Equip de construcció de les marionetes: Pierre Robitaille, Marie McNicoll, Zoé Laporte i Geneviève Bournival. Ajudantia d’escenografia i accessoris: David Mendoza. Construcció de l’escenografia: Alain Gagné (Québec), Art Coolers (Espanya). Sastreria: Hélène Ruel. Ajudantia de vestuari de les marionetes: Laurelou Famelart, Valerie Gagnon-Hamel, Jeanne Lapierre Tall: Judith Fortin. Enregistrament de vídeo: Hugo Pothier. Fotos d’assaig i funcions: Stéphane Bourgeois. Foto del cartell: Nicola-Frank Vachon. Direcció de producció (Québec) i producció delegada: Marc-Antoine Malo. Ajudantia de direcció de producció (Québec): Sophie Côté. Direcció de producció (Barcelona): Savina Figueras. Direcció de gira: Jo-Anne Sanche. Direcció tècnica i so: François Leclerc. Il·luminació i vídeo Périscope (Québec): Alexandra Gendron. Il·luminació i vídeo (Espanya): Juantxi Fernández. Direcció artística: Philippe Soldevila, Pierre Robitaille, Victor Alvaro. Una producció del Grec 2017, Théâtre Sortie de Secours (Québec), Pupulus Mordicus (Québec), Gataro (Catalunya) i Fundación Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro (Castella-la Manxa). Direcció: Philippe Soldevila. Almeria Teatre, Barcelona. De l’11 de juliol al 6 d’agost... [+ crítica]

12 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz. Sala Beckett, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Tender napalm», de Philip Ridley. Traducció: Adriana Nadal. Intèrprets: Ariadna Cabrol, Pau Roca, Anna Pascual, Wanja Kahlert i Adrià Montaña. Espai i il·luminació: Guillem Gelabert. Moviment: Mercedes Boronat. Col·laboració moviment: Guillermo Weickert. Disseny il·luminació: Guillem Gelabert. Espai sonor: Txume Viader. Construcció escenografia: Alambic Creativitat Tècnica. Construcció làmpades: Luminosos Viloro. Producció: Gerard Belenes, Adriana Nadal. Màrqueting: David Costa i María Antolín. Ajudant de direcció: Jan Vilanova Claudín. Direcció: Pau Roca. Companyia Sixto Paz PSiRC. Grec 2017. Sala Beckett. Barcelona. Del 8 al 16 de juliol... [+ crítica]

11 de juliol 2017

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol.

Un muntatge teatral com «Beware of pity» —llegiu aproximadament: «Aneu amb compte amb la compassió»—, basat en la novel·la de tesi d’Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Rio de Janeiro, Brasil, 1942), titulada «Ungeduld des Herzens», traduïda de l’alemany al català per Joan Fontcuberta amb el títol «La impaciència del cor» (Quaderns Crema, 2010), una de les obres del llegat del malaguanyat editor Jaume Vallcorba —gairebé es podria dir, editor-recuperador de l’obra de l’autor austríac— requereix que els espectadors coneguin damunt per damunt, i molt millor si l’ha llegida íntegra, la trama que l’autor hi destil·la. Només així serà capaç de copsar plenament el discurs en V.O. sobretitulada, esclar, que la producció de la companyia anglesa Complicité i l’alemanya Schaubühne porta de gira aquest any per diversos teatres europeus, com el Teatre Lliure de Montjuïc dins el Grec 2017... [+ crítica]

10 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Mercat de les Flors.

«We love Arabs». Coreografia i dramatúrgia: Hillel Kogan. Interpretació: Adi Boutrous, Hillel Kogan. Música: Kazem Alsaher, Wolfgang Amadeus Mozart. Assessorament artístic: Inbal Yaacobi, Rotem Tashach. Il·luminació: Amir Castro. Direcció: Hillel Kogan. Producció: DDD – www.dddames.eu. Amb el suport del Ministeri de Cultura d’Israel i l’Israeli Lottery Arts Council. Sala Pina Bausch, Mercat de les Flors. Grec 2017. Barcelona. Del 9 al 10 de juliol... [+ crítica]

09 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney. Complicité and Schaubühne. Teatre Lliure Montjuïc.

«Beware of pity (La impaciència del cor)», de Stefan Zweig. Versió / adaptació: Simon McBurney, James Yeatman, Maja Zade i els membres de la companyia. Interpretació: Robert Beyer, Marie Burchard, Johannes Flaschberger, Christoph Gawenda, Moritz Gottwald, Laurenz Laufenberg i Eva Meckbach. Escenografia: Anna Fleischle. Vestuari: Holly Waddington. Disseny il·luminació: Paul Anderson. Disseny de so i concepció sonora: Pete Malkin. Col·laboració disseny so: Benjamin Grant. Disseny vídeo: Will Duke. Codirecció: James Yeatman. Direcció: Simon McBurney. Una coproducció de Complicité and Schaubühne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 8 al 9 de juliol... [+ crítica]

08 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona.

«Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment del messies)». Text de Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Intèrprets: Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Sílvia Delagneau, Oriol Genís, Antònia Jaume, Sergi Torrecilla. Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: Ignasi Camprodon. So: Lucas Ariel Vallejos. Caracterització: Toni Santos. Teaser i vídeo: Roger Vila. Ajudanta de producció: Maria G. Rovelló. Ajudanta d’escenografia: Laura Clos “Closca”. Alumnes en pràctiques del Màster Universitari d’Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (direcció i dramatúrgia): Silvana Pérez i Georgina de Yebra Pintó. Direcció: Albert Arribas. Grec 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 6 al 16 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. La Seca Espai Brossa, Barcelona.

«Aüc. El so de les esquerdes». Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Júlia Barceló, Olga Lladó, Ariadna Peya, Clara Peya i Maria Salarich. Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Composició i interpretació musical: Clara Peya. Escenografia: Sarah Bernardy. Vestuari: Núria Llunell. Disseny il·luminació: Jordi Berch. Disseny so: Josep Sánchez-Rico. Producció i distribució: Gràcia Camps. Assessorament a la dramatúrgia: Marta Mariñas, Glòria Casas, Abril Frías i Gràcia Camps. Comunicació: Elena Gisbert. Assessorament artístic: Arantza López. Veu en off: Abril Frías. Una producció de Les Impuxibles. Grec 2017. Sala Brossa, La Seca Espai Brossa, Barcelona. Del 7 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Mercat de les Flors, Barcelona.

«Cementary». Coreografia: Patricia Apergi. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Ilias Chatzigeorgiou, Nondas Damopoulos, Chara Kotsali, Giorgos Michelakis, Ioanna Paraskevopoulou, Eva Georgitsopoulou. Composició musical: Vassilis Mantzoukis. Escenografia: Dimitris Nassiakos. Vestuari: Vassiliki Syrma. Disseny de la il·luminació: Nikos Vlassopoulos. Ajudantia de coreografia: Dimitra Mitropoulou. Una producció de l’Onassis Cultural Center. Coproduccions i residències: Maison de la Danse (Lió), Centro Cultural Villa Flor (Guimaraes) i O Espaço do Tempo (Montemor-o-Novo). Amb el suport del Ministeri Grec de Cultura i Esports. Grec 2017. Aerites Dance Company. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. De l'1 al 2 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria: Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Mercat de les Flors, Barcelona.

«El tigre de Yuzu. La història de Ferran Adrià i el Mibu». Autoria:
Kaiseki Teatre. Direcció: Roger Julià. Dramatúrgia: Roger Julià i Silvia Navarro. Producció: Isaac Lázaro, Núria Tejón i Roger Zanuy. Ajudants de direcció: Silvia Navarro i Cristina Martí. Interpretació: Xavier Frau, Andy Fukutome, Akemi Goto, Isaac Lázaro, Bàrbara Roig, Júlia Santacana, William Yazaki i Roger Zanuy. Escenografia i il·luminació: CUBE. Maria de la Cámara, Gabriel Paré. Vestuari: Núria Cardoner. Composició i direcció musical: Pep Sala. Coreografia: Maite Marcos. Regidoria: Eli Siles. Cap tècnic: Andreu Fàbregas. Disseny del so: Carles Puntí. Creació de vídeo: Pol Turrents i Glassworks. Operador de vídeo: Xavier Gibert. Traducció al japonès: Akiko Yamada i Akiko Iwasawa. Shôdo i sumi-e (cal·ligrafia japonesa i dibuix): Mitsuru Nagata. Entrenament actoral: Elena Fortuny. Ajudantia de producció: Míriam Mantolan, Akiko Yamada. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona i Kaiseki Teatre. Amb la col·laboració d’elBulli Foundation, Mibu, Tickets, Dos Palillos, Disfrutar Restaurant, comerjapones.com, Hattori School of Nutrition, K.K. Fantasy, MAPPA, Casa Àsia i Fabra i Coats Fàbrica de Creació. Amb l’assessorament de: elBulli Foundation: Ferran Adrià, Oriol Castro, Eduard Xatruch, Lluis Garcia i molt especialment Juli Sole. Mibu: Hiroyoshi Ishida, Tomiko Ishida, Hyroko Muramatsu, Susumu Muramatsu i Yukie Fukuda. elBarri: Albert Adrià i Kyoko Ii. Dos Palillos: Albert Raurich i Tamae Imachi. comerjapones.com: Roger Ortuño. Hattori School of Nutrition: Dr. Yukio Hattori. K.K. Fantasy: Yasuko Yoshida, Naomi Tanaka. MAPPA: Masao Maruyama. Grec 2017. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 3 al 5 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Sala Hiroshima, Barcelona.

«Titans». Coreografia i escenografia: Euripides Laskaridis. Interpretació: Euripides Laskaridis, Dimitris Matsoukas. Vestuari: Angelos Mentis. Composició musical i disseny del so: Giorgos Poulios. Programació, disseny de so i música en viu: Themistocles Pandelopoulos. Instal·lació de so i música en viu: Nikos Kollias. Disseny de la il·luminació: Eliza Alexandropoulou. Instal·lació de la il·luminació: Konstantinos Margkas, Giorgos Melissaropoulos. Assessorament en la dramatúrgia: Alexandros Mistriotis. Col·laboracions artístiques: Drosos Skotis, Diogenis Skaltsas, Simos Patieridis, Nikos Dragonas i Thanos Lekkas. Ajudantia de direcció: Dimitris Triandafyllou, Paraskevi Lypimenou. Assistent d’escenografia i disseny de vestuari: Ioanna Plessa. Ajudantia de producció: Samuel Esteves Querido i Lisandra Caires. Coordinació de la producció: Elisabeth Tsouchtidi. Direcció de producció: Maria Dourou. Una producció de l’Osmosis Performing Arts Co. Amb el suport de la Fondation d’entreprise Hermès, en el marc del programa New Settings. Coproducció: Athens Festival (Grècia), Theatre de la Ville (França), Eleusis 2021 European Capital of Culture (Grècia), Festival TransAmériques (Canadà), Julidans Amsterdam (Països Baixos) i Megaron - The Athens Concert Hall (Grècia). Amb el suport de: O Espaço do Tempo (Portugal), NEON Organisation for Culture and Development (Grècia), Centre Culturel Hellenique (França), Isadora & Raymond Duncan Dance Research Centre (Grècia). Línia aèria patrocinadora: AEGEAN Airlines. Direcció: Euripides Laskaridis. Grec 2017. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 5 al 7 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Un tret al cap». Autor i director: Pau Miró. Sala Beckett, Barcelona.

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció d’escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumne pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudanta direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona. Del 5 al 30 de juliol. [+ crítica]

«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola.


«Who is me. Pasolini (Poeta de las cenizas)». Autoria: Pier Paolo Pasolini. Traducció: Fernando González García. Adaptació: Àlex Rigola. Interpretació: Gonzalo Cunill. Escenografia: Max Glaenzel. Vestuari: Sílvia Delagneau. Ajudanta direcció: Alba Pujol. Dramatúrgia: Carlota Subirós. Construcció escenografia: Carles Hernàndez “Xarli”. Distribució: Art Republic (Elise Garriga i Iva Horvat). Producció: Jordi Puig “Kai". Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L, Temporada Alta. Festival de tardor de Catalunya i Trànsit Projectes. Direcció: Àlex Rigola. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 4 al 23 de juliol... [+ crítica]

07 de juliol 2017

«Paraules encadenades», de Jordi Galceran. Intèrprets: David Bagés i Mima Riera. Escenografia: Max Glaenzel. Disseny il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Audiovisuals: Oriol Paulo. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia. Coordinació tècnica: Jordi Thomàs. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Producció executiva: Íngrid Marín. Cap producció: Nati Sarrià. Direcció producció: Josep Domènech. Ajudant direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Producció: Bitò. Grec 2017. La Villarroel, Barcelona, 6 juliol 2017.

Quan David Bagés (Reus, 1966), un dels dos intèrprets protagonistes de «Paraules encadenades», psicòpata (¿de broma?), funcionari avorrit del Departament d'Agricultura de la Generalitat Catalunya i aspirant a obtenir el títol de psicòpata amb D.O. catalana per normalitzar el país, estira i arrenca el fil del telèfon fix per evitar que l'altra protagonista de l'obra, Mima Riera (Manlleu, 1986), infermera i psicòloga, exparella d'ell, segrestada en un teatre tancat i mort en ruïnes, faci una trucada, un pensa que el thriller angoixant que va descobrir fa vint anys el dramaturg Jordi Galceran (Barcelona, 1964) no es pot moure de l'època en què se situa —la dels anys noranta del segle passat— perquè la clau de la trama és que no hi hagi telèfon mòbil. Si n'ha canviat de trames l'aparell mòbil! I això es nota, sobretot, en les obres teatrals, les pel·lícules, les sèries o les novel·les de gènere negre. Res seria com és si existís el mòbil dins de l'acció. I això també és el que fa que imprimeixi en cada obra l'empremta del temps en què s'ha creat... [+ crítica]

06 de juliol 2017

«E.V.A.», de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique. Intèrprets: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez / Chantal Aimée, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca. Col·laboració especial: Carme Fortuny, Mamen Duch. Música: Marco Mezquida. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Maria Armengol. So: Damien Bazin. Il·luminació: Jaume Ventura. Vídeo: Francesc Isern. Producció executiva: Daniel López-Orós. Ajudanta vestuari: Marta Pell. Cap tècnic i operador il·luminació: Rubèn Taltavull. Operador so: Roger Ábalos. Maquinistes: Roman Ogg i Erin Bassa. Regidora: Carmen Álvarez. Transportista: Miguel Yuste. Construcció escenografia: Pascualín i Fusteria Roca Fitó. Caps tècnics teatre Romea: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Assistència direcció: Carolina Morro. Ajudant direcció: Marc Artigau. Direcció: Julio Manrique. Coproducció de la Companyia T de Teatre, Teatre Romea i Grec 2017. Teatre Romea, Barcelona, 5 juliol 2017.

Que difícil que és convèncer un auditori teatral predisposat a trobar l'etiqueta de l'humor quan del que es tracta és de reflectir el dolor que pateixen cadascuna de les dones protagonistes d'aquesta nova aposta de T de Teatre que commemora els 25 anys de l'eclosió de la companyia des d'aquells «Petits contes misògins», descoberta juvenil de l'Institut del Teatre del 1991 que, sense pecar de nostàlgia, es pot dir que encara no s'han superat, tot i que sí que s'han imitat sense el mateix resultat ni la mateixa capacitat de sorpresa. Així, doncs, ara les T de Teatre demanen que els espectadors que es preparen les funcions com a bons minyons abans d'entrar al teatre sàpiguen que l'acrònim «EVA» és el que defineix l'escala mèdica per avaluar el grau de dolor d'un pacient. ¿I si no ets espectador bon minyó què...? Doncs, aleshores, t'exposes a pensar que les T de Teatre continuen amb la comèdia i amb l'humor de sempre que les va fer populars i que, mira, ves, s'han pres la llicència d'embolicar-ho una mica per fer-ho més interessant i com que, entre les veteranes de la companyia, hi ha l'actriu Carolina Morro —jove hereva del 25 aniversari—, que fa diferents papers de l'auca: d'ajudant de direcció de l'espectacle amb Julio Manrique, de filla d'un dels personatges, amb nom de fonts Eva, de cangur de les criatures d'un altre dels personatges, de cambrera en un restaurant d'upa de Copenhaguen amb un anglès excel·lent i de cambrera d'anar per casa en un local de tercer ordre a Barcelona, acabes interpretant que la metàfora intel·lectual potser rau en el fet de relacionar l'acrònim EVA amb el nom de fonts Eva —el de la noia aquella de la poma que ens ha costat tan cara— i que en el fons, de dolor, res, sinó alegria, alegria, que la colla fa 25 anys i s'ha de celebrar, ni que sigui cedint el pas a la nova generació que va néixer quan les T de Teatre també naixien. I per això l'auditori correspon a algunes de les escenes de l'obra «E.V.A.» amb sonores riallades perquè, de la mateixa manera que diuen que qui canta els seus mals espanta, també es pot dir que rient-se'n del dolor se n'espanten els efectes... [+ crítica]

El Cirque du Soleil torna a PortAventura World amb l'espectacle «Varekai» sota la carpa de la companyia

«Varekai». Dramatúrgia de Dominic Champagne. Compositora banda sonora: Violaine Corradi. Músics: Brigitte Larochelle, Denise Rachel, Paul Bannerman, Luke Notary, Laurent Gaudais, Chris Rua i Vuk Krakovic. Germans Santos (acròbates), Germans Bello (acròbates), Irina Naumengo (contorsionista), Octavio Alegría (malabarista), Dergin Tokman (dansa sobre crosses), Mercedes Hernández (pallassa), Steven Bishop (clown) fins a uns cinquanta artistes, acròbates, trapezistes, malabaristes i ajudants de pista. Disseny so: François Bergeron. Escenografia: Stèphane Roy. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Disseny maquillatge: Nathalie Gagné. Dissenyadora vestuari: Eiko Ishioka. Coreografia: Michael Montanaro i Bill Shannon. Disseny il·luminació: Nol Val Genuchten. Dissenyador números aeris: Andreé Simard. Creador números pallassos: Cahal McCrystal. Dissenyador de rigging: Jaque Paquin. Disseny projeccions: Francis Laporte. Director de creació: Andrew Watson. Director d'escena: Dominic Champagne. Creació i guia de Guy Laliberté. Cirque du Soleil. Grand Chapiteau, Barcelona, 11 novembre 2010 (data de la crítica). Reposició: Palau Sant Jordi, Barcelona, 1 gener 2016.

Els espectacles del Cirque du Soleil es basen en un argument de fons que uneix tots els números dels artistes que hi participen i que converteix cadascuna de les actuacions en escenes d'una dramatúrgia sense paraules on els gestos, el ball, la dansa, la música, l'humor, els efectes teatrals, el multicolor i la il·luminació s'erigeixen també en coprotagonistes. Això continua passant a 'Varekai', un dels espectacles que té en gira des de fa vuit anys la companyia canadenca creada el 1984 per Guy Laliberté i Daniel Gauthier i que, després d'aquesta minitemporada a Barcelona, quatre setmanes, instal·lat encara a la futura plataforma del zoo marítim, espai mirant al mar veí del Fòrum, tanca la seva ruta europea per iniciar la d'Àsia. En el cas de Varekai —paraula d'origen romaní que vol dir aproxidament "en qualsevol lloc" en relació a l'esperit nòmada gitano— el protagonista és un jove Ícar que cau, un cop s'ha envolat en el seu desig de ser com un ocell, en un món desconegut, ple de criatures fantàstiques, on l'esperen tot un seguit d'aventures representades amb els números de circ, i on també canviarà la seva manera de viure i de veure's en el món perquè hi trobarà l'amor. La fusió del desig i la frustració, el bé i el mal, la guerra i la pau, el cel i l'infern, l'Orient i l'Occident, circulen per la trama de dues hores —hi ha una mitja hora d'intermedi per visitar tranquil·lament la zona de merchandising i restauració— que manté alguns dels elements característics del registre filosòfic dels creadors del Cirque du Soleil... [+ crítica]

05 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván.

«La fiesta». Concepció, direcció artística i coreografia: Israel Galván. Interpretació: Israel Galván, Eloísa Cantón, Emilio Caracafé, El Junco, Ramón Martínez, Niño de Elche, Alejandro Rojas-Marcos, Alia Sellami i Uchi. Amb la col·laboració especial del Cor Byzantine Ensemble Polytropon: Panagiotis Andriopoulos (director), Angelos Bentis, Charalampos Kalapanidas i Dimitrios Karadimas. Col·laboració posada en escena: Patricia Caballero. Coordinació artística: Carole Fierz.Aparell dramatúrgic: Pedro G. Romero. Escenografia i direcció tècnica: Pablo Pujol. Vestuari: Peggy Housset. Disseny de la il·luminació: Carlos Marquerie. Disseny del so / concepció sonora: Pedro León. Ajudantia de direcció i regidoria: Balbina Parra. Direcció de producció: Cisco Casado- A Negro Producciones. Assessoria de producció: Dietrich Grosse. Ajudantia de producció: Amparo Hernández. Una producció d’A Negro Producciones. En coproducció amb Festspielhaus St. Pölten (inkl. Artist Residency), Théâtre de la Ville / La Villette (París), Festival d’Avignon, Théâtre de Nîmes - scène conventionée pour la danse contemporaine, Sadler’s Wells London, Movimentos Festwochen der Autostadt in Wolfsburg, MA scène nationale - Pays de Montbéliard, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Théâtre De l’Archipel - scène nationale de Perpignan, L’Onde – Théâtre et Centre d’art de Vélizy-Villacoublay, Teatro Central de Sevilla. Amb la col·laboració de l’Agencia Andaluza de Instituciones Culturales - Consejería de Cultura - Junta de Andalucía, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM) del Ministerio de Cultura. Amfiteatre Grec Montjuïc, Teatre Grec, Barcelona, 4 i 5 de juliol... [+ crítica]

04 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou.

«The Great Tamer (El gran domador)». Concepció, visualització i direcció: Dimitris Papaioannou. Interpretació: Pavlina Andriopoulou, Costas Chrysafidis, Ektor Liatsos, Ioannis Michos, Evangelia Randou, Kalliopi Simou, Drossos Skotis, Christos Strinopoulos, Yorgos Tsiantoulas, Alex Vangelis. Disseny escenografia i direcció d’art en col·laboració amb: Tina Tzoka. Col·laboració artística en el vestuari: Aggelos Mendis. Disseny il·luminació en col·laboració amb: Evina Vassilakopoulou. Col·laboració artística en el so: Giwrgos Poulios. Disseny de so: Kostas Michopoulos. Música: Johann Strauss II, Al bell Danubi blau, Op. 314. Adaptació de la música: Stephanos Droussiotis. Disseny de l’escultura: Nectarios Dionysatos. Vestuari i pintura de l’utillatge: Maria Ilia. Producció i creació executiva i ajudantia de direcció: Tina Papanikolaou. Assistència al director: Stephanos Droussiotis. Direcció d’assajos: Pavlina Andriopoulou. Direcció tècnica: Manolis Vitsaxakis. Regidoria: Dinos Nilolaou. Assistència a l’enginyer de so: Nikos Kollias. Assistència al disseny i la pintura de l’escenografia: Mary Antonopoulou. Assistència a l’escultor: Maria Papaioannou, Konstantinos Kotsis. Asistència de producció: Tzela Christopoulou. Mànager en gira i relacions internacionals: Julian Mommert Assistència a la producció executiva: Kali Kavvatha. Una coproducció de l’Onassis Cultural Centre – Atenes (Grècia). Coproduït per CULTURESPACES Greece 2017 (Suïssa), Dansen Hus Sweden (Suècia), EdM Productions, Festival d’Avignon (França), Fondazione Campania dei Festival – Napoli Teatro Festival Italia (Itàlia), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), National Performing Arts Center-National Theater & Concert Hall | NPAC-NTCH (Taiwan), Seoul Performing Arts Festival | SPAF (Corea), Théâtre de la Ville – Paris / La Villette – Paris (França). Producció executiva: 2WORKS. Amb el suport de l’ALPHA BANK Air Carrier Sponsor: AEGEAN Airlines. Grec 2017. Sala Maria Aurèlia Capmany, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 2 al 4 de juliol... [+ crítica]

02 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani.

«Jacopo Godani / Dresden Frankfurt Dance Company». Programa mixt: «Metamorphers», «Echoes from a restless soul» i «Moto perpetuo». Coreografies, il·luminació, vestuari i escenografia: Jacopo Godani. Coordinació artística: Luisa Sancho Escanero. Interpretació: Iolanda Filipa Almeida, Felix Berning, Daphne Fernberger, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. «Metamorphers»: Música: Béla Bartók, Quartet de corda número 4. Interpretació en directe: Kubus Quartett (Ola Sendecki: violí, Ruth Gierten: violí, Liese Mészár: viola, Trude Mészár: violoncel). «Echoes from a restless soul». Música: Maurice Ravel, Ondine i Le Gibet, de Gaspard de la Nuit Piano, interpretació en directe: Ruslan Bezbrozh. «Moto perpetuo»: Música: 48nord (Ulrich Müller i Siegfried Rössert). Coordinació de la gira: Mondigromax – Cultius de cultura. Una producció de la Dresden Frankfurt Dance Company i el Teatro Arriaga Bilbao. Amb la col·laboració del Kubus Quartett. Estrena: 16 de novembre de 2016, Bockenheimer Depot, Frankfurt del Main, Alemanya. Dresden Frankfurt Dance Company: Director artístic i coreògraf: Jacopo Godani. Directora administrativa: Dr. Vera Battis Reese. Pianista: Ruslan Bezbrozh. Assistent del departament artístic i responsable de les xarxes socials: Raffaele Irace. Director tècnic, responsable de so i dissney de vídeo: Dietrich Krüger. Responsable de vestuari: Dorothee Merg. Compositor (48nord): Ulrich Müller. Producció tècnica i supervisió de llums / regidor: Ulf Naumann. Assistent del departament de premsa, relacions públiques i màrqueting: Sangram Singh Pabla. Compositor (48nord): Siegfried Rössert. Responsable de premsa, relacions públiques i màrqueting: Mechthild Rühl. Coordinació artística i representant del director artístic: Luisa Sancho Escanero. Producció, Planificació i management de la gira: Thomas Seidel. Assistent de la direcció administrativa: Martina Zimmer. Ballarins: Iolanda Filipa Almeida, Daphne Fernberger, Anne Jung, Barbora Kubátová, Maeva Lassere, Zoe Lenzi, Emilie Nguyen, Viktoria Nowak, Claudia Phlips, Carola Sicheri, Felix Berning, Tamás Darai, Rob Fordeyn, Gustavo Gomes, Julian Nicosia, Michael Ostenrath, Joel Small, David Leonidas Thiel, Ulysse Zangs. Amb el suport de l’Ajuntament de Dresden i l’Estat de Saxònia i també de la ciutat de Frankfurt am Main i l’Estat de Hesse. Companyia en residència a l’HELLERAU – European Center for the Arts in Dresden i al Bockenheimer Depot de Frankfurt am Main. Espectacle inaugural Grec 2017. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 1 i 2 juliol... [+ crítica]

«Letter to a man». Basat en el «Diari», de Vaslav Nijinkski. Text de Christian Dumais-Lvowski. Dramatúrgia de Darryl Pinckney. Música de Hal Willner. Intèrpret: Mikhail Baryshnikov. Disseny escenografia i concepte il·luminació: Robert Wilson. Vestuari: Jacques Reynaud. Col·laboració en el moviment i locució text: Lucinda Childs. Disseny d’il·luminació: A. J. Weissbard. Ajudanta disseny escenografia: Annick Lavallée-Benny. Ajudant direcció: Nicola Panzer. Disseny so: Nick Sagar i Ella Wahlström. Disseny vídeo: Tomek Jeziorski. Assistent direcció: Fani Sarantari. Regidora: Thaiz Bozano. Cap tècnic: Mauro Farina. Director tècnic: Reinhard Bichsel. Cap d’il·luminació: Marcello Lumaca. Cap d’escenari: Michele Iervolino. Operador canó seguiment: Fabio Bozzetta. Assistent dissenyador vestuari: Micol Notarianni. Assistent de Robert Wilson: Owen Laub. Maquillatge: Claudia Bastia. Productora delegada: Simona Fremder. Un projecte de Change Performing Arts i Baryshnikov Productions. Productors executius: Elisabetta di Mambro, Franco Laera Associat amb Huong Hoang. Per encàrrec de l'Spoleto Festival dei 2Mondi, BAM, Cal Performances University of California Berkeley i Center for the Art of Performance at UCLA. Amb la col·laboració de Teatros del Canal de Madrid i Les Ballets de Monte-Carlo / Monaco Dance Forum i CRT Teatro dell’Arte. Sobretitulació català: Glòria Nogué. Direcció: Robert Wilson. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 1 juliol 2017.

El director Robert Wilson i el ballarí Mikhail Baryschnikov fan una exploració, lliure i al seu aire, i un exercici d'immersió poètica en la bogeria del ballarí i coreògraf d'origen polonès, Vàtslav Nijinkski (Kíev, Ucraïna, 1889 - Londres, 1950) a través del seu «Diari», escrit quan es va veure afectat per l'esquizofrènia, ballarí que, per cert, la història diu que havia actuat a Barcelona el 1917, dos anys abans de la malaltia, on va tenir un enfrontament amb l'empresari dels Ballets Russos, Serguei Diàghilev, el seu antic amant, que va acabar amb la seva sortida de la companyia, conflicte en el qual va intervenir judicialment —anècdotes de la trista vida— l'advocat i polític Francesc Cambó. No sé si tant Robert Wilson com Mikhail Baryschnikov tenen coneixement d'aquesta anècdota catalana en la trajectòria del personatge que recreen en l'espectacle de dansa-teatre o teatre-dansa o ni teatre ni dansa, «Letter to a man», però en tot cas, no apareix en cap de les accions de l'espectacle, que són 70 minuts de color, llum, música, moviment, gest, fantasia, ombres xineses, absurd i una mica de surrealisme que tot ho acaba amanint i posant-li el punt de sal que el fa gustós.... [+ crítica]

30 de juny 2017

Quim Masferrer reposa només per 3 dies el seu espectacle «Temps» a la Sala BARTS

«Temps». Text i dramatúrgia de Quim Masferrer. Intèrpret: Quim Masferrer. Regidor i partner d'escena: Agustí Rovira. Espai escènic: Llorenç Corbella. Vídeo: Sara Boldú. Moviment: Sílvia Brossa. Coreografia cadira: Martí Prades. Espai sonor: Dani Tort. Il·luminació: Cesc Pastor. Construcció escenografia: Guille Góngora. Cançó L'Angle noir: Roger Mas i Cobla Sant Jordi. Veu en off: Òscar Dalmau. Direcció: Ramon Fontserè. Producció: República de Guerrilla en col·laboració amb Festival Temporada Alta. Companyia Teatre de Guerrilla. BARTS (Barcelona Arts on Stage), Barcelona, 3 setembre 2014. Reposició: 30 juny 2017.

Expliquen que el pallasso Charlie Rivel un dia va sortir a la pista amb la seva mirada silenciosa i el seu habitual tempo lent. Una criatura es va posar a plorar sense deixar-lo començar. L'august universal va començar també a plorar i només així va aconseguir, després d'una llarga marranada de pista i de ficció, que la criatura es consolés. Silenci, mirada trista i complicitat amb l'espectador. Tres ingredients que l'actor Quim Masferrer esprem també al màxim durant noranta minuts clavats, els últims noranta minuts de la vida del seu personatge. Quim Masferrer no és Charlie Rivel, esclar, tot i que, en aquest excel·lent espectacle que titula simplement 'Temps', li falta poc perquè deixi anar també un clapit a la lluna com ho feia Rivel. El que ell fa es posar-se en la pell d'un home del carrer, com diria Pi de la Serra, que aprofita el seu últim alè per esbravar-se a doll sobre tot el que l'envolta. 'Temps' —que ve de lluny perquè es va estrenar el 2012 dins el Festival Temporada Alta i va fer una primera gira— no havia entrat encara a Barcelona a causa que Quim Masferrer es va embrancar després en la també celebrada aventura del programa 'El foraster', de TV3, que ja té en marxa la tercera temporada... [+ crítica]

29 de juny 2017

El musical «Sugar» es reposa, ara en espanyol, al Teatre Tívoli de Barcelona després de la seva arrencada en català el 2016 al Teatre Gaudí Barcelona

«Sugar (Con faldas y a lo loco)». Basat en el musical de Billy Wilder i I.A.L. Diamond. Llibret de Peter Stone. Lletres de Bob Merrill. Música de Jule Styne. Traducció i adaptació del guió: Bernat Hernández i Laura Olivella. Traducció i adaptació de les cançons: Roser Batalla i Roger Peña. Intèrprets: Bealia Guerra, Xavi Duch, Rubén Yuste, Pep Cortés, Maria Santallusia, Jordi Llordella i Dani Claramunt. Ballarins: Lorena García, Ariadna Canals, Núria Torrentallé, Ana Micó, Cristina Murillo, Paula Espinal, Roberto Provenzano, Adrià Garcia, Zuhaitz Sanbuenaventura, Óscar Planells, Javier Arroyo “Jota” i Pep Ribas. Músics: Filippo Fanó i Jairo Ortega (piano), Josema Martín i Valentí Querol (bateria),Bernat Hernández i Pau Lligadas (contrabaix), Ángel Girón (trompeta), Jordi Santanach i Sergi Felipe (saxo). Disseny so: Enric Vinyeta. Disseny il·luminació: Jordi Thomàs. Disseny vestuari: Som-hi Films. Vestuari: Rafató Teatre i Som-hi Films. Utilleria: Anna Gas. Il·lustracions, títols, grafisme i maquetatge: Addcom. Escenografia: Pau Doz i Mollet Escenografies. Coreografia: Laura Olivella. Assistent coreografia: Ana Micó. Ajudant direcció: Lluís Parera. Direcció musical: Bernat Hernández. Direcció: Pau Doz. Producció executiva: Som-hi Films. Producció associada: Addcom. Estrena en català: Teatre Gaudí Barcelona (TGB), 3 gener 2016. Reposició en català: Eixample Teatre, Barcelona, 15 novembre 2016. Reposició en espanyol: Teatre Tívoli, Barcelona, 29 juny 2017.

Ella era: Marilyn Monroe. I ells: Jack Lemmon i Tony Curtis. La pel·lícula: 'Some Like It Hot aka'. En doblatge barroer: 'Con faldas y a lo loco'. Any 1959. Billy Wilder i I.A.L. Diamond es van basar en una pel·lícula francesa del 1935, 'Fanfare d'amour', de Richard Pottier. De fet, aquest film ja havia promogut el 1951 un remake en alemany: 'Fanfaren der Liebe'. No seria fins al 1972 que la pel·lícula es convertiria en el musical de Broadway, 'Sugar', dirigit per Gower Champion. Des d'aleshores, en diferents versions, ha voltat pel món (el 2015 la mateixa companyia en va fer per primera vegada una versió catalana prou celebrada i premiada). Més val tard que mai. Per als qui no han vist la pel·lícula —ha plogut molt de color a la pantalla des del 1959!—, diguem que la trama passa durant l'època de la coneguda Llei Seca que va perdurar entre els anys 1920 i el 1933, i amb Chicago com a icona central. Dos músics sense gaire pedigrí i sense feina accepten un encàrrec de missatgers per recollir unes presumptes partitures, però es veuen obligats a fugir cames ajudeu-me perquè han estat testimonis d'una revenja criminal entre màfies. Troben la sortida i l'amagatall fent-se passar per dones entrant en una banda de música femenina que actua en hotels i sales de festa. Dels trets de metralleta al romanticisme. De la violència pistolera a la dolcesa. De la lletra, al ball i la cançó... [+ crítica]

28 de juny 2017

Josep Maria Flotats reposa al Teatre Borràs l'obra «Serlo o no» estrenada en català al Teatre Lliure el 2015

«Ser-ho o no (Per acabar amb la qüestio jueva», de Jean-Claude Grumberg. Traducció del francès («L'être ou pas. Pour en finir avec la question juive») de Salvador Oliva. Dramatúrgia de Josep Maria Flotats. Intèrprets: Josep Maria Flotats i Arnau Puig. Escenografia: Alejandro Andújar. Construcció escenografia: Neo Escenografia, S.L. Disseny abric: Goretti. Perruqueria: Toni Santos. Il·luminació: Albert Faura. Interpretació musical en off: Dani Espasa. Direcció: Josep Maria Flotats. Coproducció Teatre Lliure i Taller 75. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 5 novembre 2015. Reposició en espanyol «Serlo o no»: Teatre Borràs, Barcelona, 28 juny 2017.

El fanatisme, de qualsevol mena, es fabrica. Aquesta és, em sembla, una de les conclusions amagades que es poden extreure i que hi ha darrere d'aquesta obra breu de l'autor francès, escriptor i guionista, Jean-Claude Grumberg (París, 1939), molt conegut i reconegut a França però, fins ara, inèdit aquí i, casualment o no, de la mateixa generació de Josep Maria Flotats (Barcelona, 1939). Totes les funcions exhaurides només començar. De moment fins al 6 de desembre. Espectadors a la cua d'espera. Espectacle que demana pròrroga o, si més no, com en altres casos, reposició més endavant. Jean-Claude Grumberg, francès d'origen jueu víctimes de l'Holocaust, troba la manera de parlar de la tragèdia de la comunitat jueva amb ironia, humor afinadíssim i burxada emocional. I Josep Maria Flotats, com a intèrpret i director, ha sabut copsar aquesta intenció de Jean-Claude Grumberg disseccionant no tot un discurs —9 escenes de diàleg a dos i un breu monòleg d'epíleg— sinó cada frase, cada paraula, gairebé cada monosíl·lab, per dotar-los de tota la força expressiva del to en la manera de dir... [+ crítica]

21 de juny 2017

Suso Silva reposa al Moll de la Fusta de Barcelona el seu espectacle «Manicomio» del Circo de los Horrores

«Manicomio (El Circo de los Horrores)». Idea original: Suso Silva. Intèrprets: Suso Silva, Damian Pranay, Andrey Aversuskyn, Ganna Stepavova, Chris Lemon, Morian Hambright, Trío Essence, Barto, Graziella, Troupe Ceban, Carolina Coria i Carlos Pérez. Escenografia: Miguel Brayda. Disseny llums: Juanjo Llorens. Coreografia: Lola González. Vestuari: Menkes. Producció: Suma y Sigue Espectáculos. Direcció muntatge: Circ Hermanos Rossi. Direcció: Suso Silva. Port Vell, Moll de la Fusta, Barcelona, 11 febrer 2015. Espectacle recomanat a partir de 10 anys.

Quan una companyia que té les seves arrels en el circ integra en un espectacle les dues columnes vertebrals: pares i, en aquest cas, una filla petita, ja hi ha una bona part de continuïtat garantida. Suso Silva, aquest clown gallec nascut a Orense el 1962, participant en els seus inicis en el Circo de los Muchachos, guardonat amb el Premi Nacional de Circ del 2003, ha evolucionat cap a un concepte de circ que barreja l'antic art de pista amb el teatre, l'humor, el cabaret, la màgia i, de rerefons, el cinema.De tot plegat en surt un espectacle extraordinari com 'Manicomio' —abans va estrenar el 2009 al Teatre Victòria, 'Psicosis'— on els artistes, tots especialitzats i de primea línia en alguna de les tècniques del circ, es converteixen en múltiples personatges terrorífics, monstruosos, freakies, tocats per la bogeria i, per això, també molt lúcids... [+ crítica]

Investiguen l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma perquè els infants canten l'«Himne dels pirates» de l'obra «Mar i cel» de Dagoll Dagom per considerar-la d'adoctrinament gihadista

Pot semblar insòlit però és cert. La policia espanyola ha investigat l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma perquè en un concert de final de curs un grup de nois i noies va interpretar la coneguda peça «Himne dels pirates» del musical «Mar i cel» de Dagoll Dagom. Una mare es va negar que el seu fill cantés una cançó que, segons ella, té consignes contra els cristians. La mateixa mare també va protestar perquè els nois i noies anaven descalços i vestits de negre. La investigació se centra en diversos passatges de la cançó quan diu... [+ informació]

18 de juny 2017

«La Lloll i el secret d'El Maldà». Idea i dramatúrgia de Lloll Bertran. Actriu: Lloll Bertran. Actor: Eduard Autonell. Pianista: Ariadna Cabiró. Disseny de llums: Adrià Aubert. Tècnic de llums i so: Jorge Mur. Ajudant direcció: Bernat Cot. Direcció: Lloll Bertran. El Maldà, Barcelona, 16 juny 2017.

De segur que la majoria d'espectadors habituals d'El Maldà, quan enfilen el ram d'escales de la Casa Cortada (àlies Palau de Maldà) que porta a la petita sala teatral, pensen quins secrets deu amagar la història de la residència de l'antic baró que —si ell ho sabés es feriria!—, és més conegut per la decadència actual de les velles galeries reciclades en basar paquistanès que per la seva feina literària i periodística, precedent del costumisme i la crònica urbana. Amb aquest espectacle de la multifacètica actriu Lloll Bertran, potser ara els espectadors pensaran que, per fi, algú els explicarà els autèntics secrets del personatge i del casal del barri del Pi de Barcelona. Que s'ho treguin del cap, doncs. La Lloll és capaç d'anar més enllà del mateix baró i empescar-se una història de ficció que, si ella hi insisteix, pot passar a l'antologia de llegendes urbanes del passat com aquelles que, de tant explicar-les, acaben convertint-se en veritat... [+ crítica]