19 de setembre 2017

La versió de «Don Joan» de la companyia La Brutal amb Julio Manrique de protagonista es reposa al Teatre Goya

«Don Joan», de Molière. Traducció de Cristina Genebat. Adaptació de Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas. Intèrprets 2016: Anna Azcona, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Cristina Genebat, Julio Manrique, Lluís Marco, Xavi Ricart i Manel Sans. Intèrprets 2017: Anna Azcona, Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Jordi Collet, Julio Manrique, Lluís Marco, Sandra Monclús i Manel Sans. Veus en off: Montse Llussà i Fiona Rycroft. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudants escenografia. Jacqueline Netter i Josep Iglesias. Construcció escenografia: Carles Hernández "Xarli" i Òscar Hernández "Ou". Il·luminació: Mingo Albir. Vestuari: Maria Armengol. Ajudant vestuari: Clara Peluffo. Realització vestuari: Nene Fernández i Dress Art. Audiovisuals i espai sonor: Mar Orfila. Disseny so: Lucas Ariel Vallejo. Disseny audiovisuals: Alfons Ferri. Realització efectes especials: Zero SFX. Caracterització: Paula Ayuso. Moviment: Nuria Legarda. Cap tècnic: Carles Hernández "Xarli". Alumnes en pràctiques: Marina Soteras (escenografia), Aina Bergés (il·luminació) i Raquel Ibort (escenografia i vestuari). Col·laboració: Marco Pascali, Punto Blanco i Òptica Sanabre. Ajudanta direcció: Sandra Monclús. Direcció: David Selvas. Producció: Focus, Companyia La Brutal i TNC. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 març 2016. Reposició: Teatre Goya, Barcelona, 19 setembre 2017.

El món és ple de desgraciats que enganyen les dones. Ho diu Don Joan a Carlota, una cambrera d'hotel que festeja i té compromès el casori amb el grum i guarda de seguretat i que acabarà sent una de les dones víctimes de la seducció joanesca. Per tant, situem-nos. I allunyem-nos sense por a perdre'ns de l'època de Molière quan, a mitjan segle XVII, París bullia i volia compensar amb la imatge del llibertinatge, el cinisme i la hipocresia de Don Joan la plaga social dels matrimonis de conveniència. La versió actual de la companyia La Brutal —que han elaborat a vuit mans i diria que algunes més la gent de l'equip— s'ambienta en un saló menjador d'un hotel que deu tenir, a jutjar per les aparences més aviat clàssiques, entre quatre i cinc estrelles. De la taverna de tercer ordre de Molière i el seu «Dom Juan ou le Festin de Pierre» saltem a la barra de bar del saló menjador de l'hotel modern on —atenció espectadors que ja han esgotat les entrades de totes les funcions— hi ha mitja dotzena de taules ocupades amb alguns dels espontanis sisplau per força mentre dura l'escena introductòria quan, Sganarelle, el criat convertit aquí en un dels sicaris de Don Joan, ronda a primera hora pel bufet lliure per picar alguna cosa per esmorzar al qual s'afegirà també de seguida Don Joan fent equilibris sobre cadires i butaques de braços, una imatge que es retrobarà en la penombra del final —després d'uns cent minuts— quan l'estàtua de pedra de Don Joan entri en escena. Amb una considerable esporgada del text original de Molière i una adaptació ambiental que gairebé confegeix una obra de nova creació, la versió combina el realisme d'acció a l'estil James Bond 007 amb el simbolisme que conté de fons el mite de Don Joan... [+ crítica]

La història de la pionera doctora Dolors Aleu es reposa a la sala El Maldà en un espectacle íntim i entranyable

«Barbes de balena (o de què estan fetes les cotilles)». Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Composició musical: Ariadna Cabiró. Intèrprets: Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs, Laura López / Cinte Moreno, Anna Romaní / Anna Rosell. Coreografia: Anna Romaní. Escenografia i vestuari: Maria Albadalejo. Il·luminació: Laura Clos 'Closca'. Estudiant en pràctiques: Laura Solé. Producció: Marina Marcos. Direcció: Mònica Bofill. El Maldà, Barcelona, 12 març 2017. Reposició: 19 setembre 2017.

Si la doctora Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 3 abril 1857 - 19 febrer 1913) aixequés el cap, es passegés per les Galeries Maldà i veiés al teatre El Maldà qui ha creat aquest espectacle en memòria seva... potser li cauria de debò la cotilla per terra. Un cop d'ull a la fitxa artística deixa clar que l'espectacle «Barbes de balena» és un muntatge fet exclusivament per dones de diferents disciplines artístiques. És a dir, a mil anys llum del que la doctora va viure en la seva joventut i maduresa, que va representar una excepció i una decisió pionera per fer-se un espai en el gremi de la medicina. Malgrat que la jove Dolors Aleu va tenir el suport del seu pare, un polític de l'època, perquè fes carrera —va ser la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol— diuen que va ser ell qui li va posar i pagar dos escortes perquè l'acompanyessin a les classes de la Facultat de Medicina! Tot un detall. La jove Dolors Aleu va haver d'esperar quatre anys, un cop acabats els estudis, per aconseguir fer l'examen final, que va aprovar amb excel·lent i, des d'aleshores es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil (allò que ara se'n diria popularment «Dexeus Salut de la Dona») i va exercir durant 25 anys amb consulta pròpia a la Rambla de Canaletes. Juntament amb la filla d'Idelfons Cerdà, Clotilde Cerdà, una altra dona liberal, van fundar l'Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona, un projecte que va durar poc per falta d'ajuts. En el camp social relacionat amb la medicina, Dolors Aleu i Riera va ser qui va lluitar per fer desaparèixer la vella cotilla del cos de les dones perquè va demostrar que els dificultava la circulació sanguínia i els provocava desmais... [+ crítica]

17 de setembre 2017

El Jove Teatre Regina recupera l'espectacle familiar «El llibre de la selva» basat en el relat de Rudyard Kipling

«El llibre de la selva». Sobre el relat de Rudyard Kipling. Versió de Macià G. Olivella. Música original de Ferran González. Intèrprets: Maria Berenguer, Mariona Campos, Gerard Flores, Marc Miramunt, Roc Olivé i Esther Pérez-Ferrer. Disseny escenografia i vestuari: Lleo Quintana. Construcció escenografia: Tero Guzmán. Confecció vestuari : Lleo Quintana. Disseny llums i so : Francesc Campos. Coreografies: Esther Pérez. Direcció musical: Olga Fañanàs. Producció executiva: Maria Agustina Solé. Direcció de Gerard Nicasi. Companyia La Trepa, Jove Teatre Regina, Barcelona, 18 febrer 2017. Reposició: 16 setembre 2017. Espectacle recomanat a partir de 5 anys.

 L'espectacle té tant de risc com d'ambició. ¿Com es representen els principals personatges de la faula de Rudyard Kipling (Bombai, 1865 - Londres, 1936) que envolten Mowgli a la jungla dels llops o els que ronden per la selva o les mones que es pensen que Mowgli és com una mena de titella o joguina que es pot trencar, quan l'imaginari col·lectiu els té identificats per la múltiple influència audiovisual? La companyia La Trepa ho fa amb un treball de vestuari excel·lent de Lleo Quintana i amb una interpretació coral musical, amb partitura del veterà de la casa, Ferran Gonzàlez, que aconsegueix una tonalitat allunyada de les melodies típiques d'altres musicals familiars i entra de ple en l'atmosfera singular que requereix la selva. També ho fa convertint les bèsties en éssers humanitzats sense que es noti la conversió i fent que, a manera que avança l'espectacle, es fusionin sense trencaments la personalitat humana i la del bestiari... [+ crítica]

15 de setembre 2017

«Nit de reis (o el que vulguis)», de William Shakespeare. Versió de Pau Carrió. Música d'Arnau Vallvé. Intèrprets: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Jaume Madaula, Lluís Marquès, Joan Solé, Júlia Truyol. Músic: Arnau Vallvè / Pau Carrió. Espai escènic: Sebastià Brosa i Pau Carrió. Ajudanta escenografia: Mercè Lucchetti. Construcció escenografia: Jorba Miró. LED Control Technology: ProtoPixel. Vestuari: Silvia Delagneau. Ajudanta vestuari: Adriana Parra. Confecció vestuari: Goretti Puente. Caracterització: Toni Santos. Il·luminació: Raimon Rius. Vídeo i tatuatges: Alejo Levis. So: Igor Pinto. Moviment: Anna Rubirola. Alumna Col·legi del Teatre: Lola López. Ajudanta direcció: Anna Serrano. Direcció: Pau Carrió. Cia. La Kompanyia Lliure. Coproducció Teatre Lliure i Festival Grec 2017. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 14 setembre 2017.

De versions de «Nit de reis» n'hi ha hagut, n'hi ha i sembla que n'hi haurà per a tots els gustos. D'entre les més recents, se'n troben dues —n'hi ha hagut alguna altra—, que contrasten per les seves dimensions escèniques: la del TNC, el 2010, dirigida per Josep Maria Mestres, i la del Maldà el 2014, dirigida per Adrià Aubert. Les esmento per constatar la capacitat versàtil que té l'obra i el joc que permet, tant si la companyia és més veterana, com era el cas del TNC, com si és més jove, com era el cas d'El Maldà, i com és ara també el cas de La Kompanyia Lliure. La trama és la mateixa, però la mirada i la concepció escènica és el que les diferencia i el que les dota d'una singularitat que fa que «Nit de reis (o el que vulguis)» sigui rebuda pels espectadors com una obra nova... i diferent. Aquí, Pau Carrió (Barcelona, 1981), autor de la versió i també director, ha posat l'èmfasi en la juguesca romàntica que té l'obra i el to de comèdia d'alguns dels seus personatges. És a dir, ha explotat a fons allò que cadascun dels integrants de La Kompanyia Lliure —i els que s'hi han afegit temporalment per a l'ocasió— podien donar d'ells mateixos. I el recital es converteix en una passarel·la de virtuts escèniques que mostren les aptituds de cadascú... [+ informació]

12 de setembre 2017

La Sala Beckett reprèn les representacions de l'obra «Un tret al cap», de Pau Miró, amb Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins, substituïda per Vicky Luengo en les representacions finals

«Un tret al cap», de Pau Miró. Intèrprets: Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins / Vicky Luengo (en la reposició i gira des del 27 de setembre). Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Berta Riera. Disseny il·luminació: David Bofarull. Caracterització: Toni Santos. Construcció escenografia: Xarli. Espai sonor: Marta Folch. Vídeo: Taller Estampa. Alumna en pràctiques: Gerard Jaurena. Ajudant direcció: Alícia Gorina. Direcció: Pau Miró. Grec 2017. Sala Beckett, Barcelona, 13 juliol 2017. Reposició: 13 setembre 2017... [+ crítica]

06 de setembre 2017

La Perla 29 reprèn les representacions de l'obra «Bodas de sangre» a la Biblioteca de Catalunya amb les entrades exhaurides

«Bodas de sangre», de Federico García Lorca. Creació musical: Joan Garriga. Intèrprets: Ivan Benet, Anna Castells, Nora Navas, Pau Roca, Clara Segura, Montse Vellvehí i el cavall Juguetón. Músics: Joan Garriga, Marià Roch i Marc Serra. Espai escènic: Oriol Broggi. Vestuari: Berta Riera. Llums: Pep Barcons. So: Damien Bazin. Vídeo: Francesc Isern. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Confecció vestuari: Irene Fernández. Suport tècnic muntatge: Irene Ferrer, Jordi Larrea, Dani Pino i Arnau Planchart. Estudiant en pràctiques Estudis Teatrals IT: Carles Algué. Atenció al públic: Mireia Colomer i Núria Ubiergo. Ajudant direcció i suport regidoria: Anna Castells. Regidora: Anna Cuscó. Tècnic llums: Juan Boné. Tècnic so: Òscar Villar. Direcció: Oriol Broggi. La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 15 juny 2017. Reposició: 6 setembre 2017.

Tragèdia sobre la sorra. ¿I com es representa una tragèdia on es branda la navalla, flueixen la ràbia i l'odi, es tensa l'ambient, però a l'hora de la venjança tot queda elevat a categoria poètica gràcies a la paraula? La resposta és García Lorca que escriu l'obra a partir d'una notícia tràgica ocorreguda en una boda a Níjar (Almeria) i basada, doncs, en un fet real que llegeix l'estiu del 1928 en un retall del diari. Trenta anys després, d'aquesta transfusió de la realitat a la literatura se'n diria "realisme social". Actualment, la ficció ha retornat a la realitat i ha quedat superada en comparació a les notícies quotidianes de violència de gènere. És aquí on es vol que l'obra «Bodas de sangre» connecti ara amb la generació de la societat del segle XXI, però diria que continua guanyant la partida la veu del poeta que narra i musica a la vegada i que, malgrat que fa un fresc sobre la realitat que l'envolta, no s'està d'incorporar-hi encara alguns dels elements simbòlics, com la Lluna i la Mort, que l'havien fet un autor difícil de portar al teatre i que amb «Bodas de sangre», torna a la tragèdia realista, es reconcilia amb el públic... [+ crítica]

23 d’agost 2017

El musical «Rent» tanca la seva gira a l'Amfiteatre Grec de Montjuïc amb una única funció en versió concert

«Rent». Llibret, música i lletres de Jonathan Larson. Adaptació i versió catalana de Daniel Anglés i Marc Gómez. Arranjaments musicals: Steve Skinner. Concepte original i lletres adicionals: Billy Aronson. Supervisió musical i arranjaments adicionals: Tim Weil. Dramatúrgia: Lynn Thomson. Coreografia: Óscar Reyes. Intèrprets: Nil Bofill, Víctor Arbelo, Mireia Òrrit, Xavi Navarro, Albert Bolea, Roger Berruezo, Queralt Albinyana, Anna Herebia, Lu Fabrés, Jana Gómez, Víctor Gómez, Edgar Martínez, Lucía Torres, Iban Valero, Oriol Burés, Marc Gómez i Carol González. Músics: Miquel Tejada, Oriol Padrós, Dani HDZ, Pol Barbé i Betel M. Daura. Escenografia i vestuari: Raquel Ibori, Marc Salicrú, Marc Udina. So: Jordi Ballbé i Albert Ballbé. Il·luminació: Xavi Costas i Daniel Anglés. Assistent de direcció: Berta Adell. Assistent de coreografia: Helena Jara. Coach vocal: Susanna Domènech. Coach d’acting: Mireia Sanmartín. Producció executiva: Daniel Anglés, Víctor Arbelo, Nil Bofill, Jordi Taixés, Miquel Tejada i Javier Pérez-Tenessa. Direcció producció: Sol Blasi. Direcció musical: Miquel Tejada. Direcció: Daniel Anglés. Acord especial amb Music Theatre International (MTI). Casino Aliança del Poblenou. Barcelona, 30 gener 2016. Tancament de gira en versió concert: Amfiteatre Grec Montjuïc, Barcelona, 24 agost 2017... [+ crítica]

04 d’agost 2017

«Sota la catifa», de Jordi Calafí i Alexis García. Banda sonora original: Malacara & Wilson Band. Intèrprets: Jordi Casdellans, Ramon Godino, Òscar Jarque i Raül Tortosa. Intèrprets audiovisual: Sílvia Sabaté, Rafaela Rivas, Enric Barba, Unai Mayo i Jan Garcia. Escenografia, vestuari i direcció de producció: Jofre Blesa. Disseny il·luminació i espai sonor: Daniel Gener. Tècnic sala: Aitor Larrea. Direcció fotografia: Clàudia Pujol. Ajudant direcció audiovisual: Xavier Pijuan. Direcció audiovisual: Esteve Rovira. Producció audiovisual: Laboina Produccions. Direcció escènica: Òscar Molina. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 3 agost 2017.

Els dos autors d'aquesta obra escrita a quatre mans debuten en el teatre amb un tema que es pot situar a mig camí del thriller i la comèdia. Jordi Calafí (Martorell, Baix Llobregat, 1974) i Alexis García (Matanzas, Cuba, 1977) provenen principalment del món del cinema i el guionatge, i aquesta etiqueta es nota en l'estructura de «Sota la catifa», que arrenca com si els espectadors es disposessin a veure una pel·lícula en blanc i negre, inclou alguns petits muntatges audiovisuals també en blanc i negre que desvelen les interioritats dels protagonistes i segueix les lleis del guió creant una certa incògnita fins a trobar la clau del desenllaç. Tot això, dit i explicat força linealment amb alguns flaixbacs, sense que els espectadors hagin de decidir, per exemple com es fa en algunes obres teatrals prou conegudes, qui és el culpable i per què ho és ni tampoc qui és el mort i per què hi està. Dic això perquè com que en tot thriller, com mana el gènere, hi ha un mort, no seria gens estrany que dels altres tres presumptes culpables —Agatha Christie ho posava més difícil per als lectors i espectadors— els guionistes decidissin optar per tres solucions diferents i fer que els espectadors en triessin una. M'ho va semblar, que potser seria això, durant el plantejament, però al cap de tres quarts d'hora ben bons —el muntatge dura uns 70 minuts— ja vaig veure que la cosa no anava per aquí i que tot quedaria resolt i ben resolt... [+ crítica]

01 d’agost 2017

Balanç del Grec 2017: «Un Grec 2017 concentrat, amb millors resultats, i que demana un Off Grec»

Bon balanç del Grec 2017. Amb les limitacions que el Festival d'Estiu de Barcelona sembla que tingui des de sempre a l'hora d'augmentar espectadors —aquí el turisme cultural no compta. La reducció d'espectacles en relació a l'anterior edició ha propiciat la concentració d'esforços i, per tant, un millor resultat de la mitjana d'ocupació dels més destacables. La nova direcció de Francesc Casadesús —la marca de l'empremta de la dansa heretada de la seva anterior direcció al Mercat de les Flors s'ha fet notar— ha començat per fixar la mirada en Grècia. I si no s'hi repensa, diu que continuarà per Àsia, Amèrica... La volta al mòn en uns quants Grecs! Dades objectives: un total de 121.795 espectadors (no s'especifiquen els que són de pagament i els convidats). D'aquests, 55.994 han ocupat els espais de l'anomenat Grec Montjuïc (Amfiteatre, Teatre Lliure, Mercat de les Flors...). I 56.950 s'han escampat per les sales de l'anomenat Grec Ciutat. La resta, 8.851 espectadors, es comptabilitzen a partir de les activitats paral·leles (biblioteques, tallers, assaigs oberts...). Si comptéssim, doncs, només, els espectadors autèntics, és a dir, aquells que han ocupat una localitat, el total seria de 112.994 espectadors, lleugerament superior a altres edicions... [+ article íntegre]

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Teatre Grec Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Troyanas», d’Eurípides. Versió i traducció: Alberto Conejero. Dramatúrgia: Margarita Borja. Interpretació: Ernesto Alterio, Maggie Civantos, Alba Flores, Gabriela Flores, Míriam Iscla, Pepa López i Aitana Sánchez-Gijón. Escenografia: Paco Azorín. Disseny de la il·luminació: Pedro Yagüe. Disseny de vestuari: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Jordi Collet. Moviment: Ferran Carvajal. Disseny del vídeo: Arnau Oriol. Disseny del so: Fran Gude. Ajudantia de direcció: Judit Pujol. Disseny i direcció de producció: Sandra Avella. Producció executiva: Rovima / Miguel García De Oteyza. Gerència en gira i regidoria: Isabel Echarren. Ajudantia d’escenografia: Isabel Sáiz. Ajudantia de vestuari: Charo Jiménnez. Fotografia i cartell: Sergio Parra. Vídeos: Arnau Oriol. Premsa: María Díaz. Realització del vestuari: Sastrería Cornejo. Realització de l’escenografia: Teatre Auditori Sant Cugat. Cap tècnic i il·luminació: Alberto Hernández. Maquinària: Javier Cala. So: Pablo De La Huerga. Sastreria: Purificación Fernández. Distribució: Rovima Producciones. Direcció: Carme Portaceli. Una producció del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida 2017, Rovima Producciones, el Teatro Español i Pentación. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc. Barcelona. 30 juliol... [+ crítica]

29 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «No se registran conversaciones de interés». Concepció: Roger Bernat. Dramatúrgia: Roberto Fratini. Interpretació: Laura Calvet, Maria Salgado i Alessandra García. Disseny del so / Concepció sonora: Carlos Gómez. Disseny del vídeo, direcció tècnica i ajudantia de direcció: Txalo Toloza. Grafisme: Marie-Klara González. Coordinació general: Helena Febrés Fraylich. Coordinació al Marroc: Arts&Love i Ahmed Hammoud. Una producció d’Elèctrica Produccions. Coproduït pel Mucem (Marsella), Grec 2017 Festival de Barcelona i Temporada Alta de Girona. Amb el suport de: Les Bancs Publics / Les Rencontres à l’échelle (Marsella). Direcció: Roger Bernat. Grec 2017. Sala Pina Bausch. Mercat de les Flors. Barcelona. Del 27 al 29 de juliol... [+ crítica]

28 de juliol 2017

«La grenouille avait raison». Concepte: James Thiérrée. Interpretació: Sonia SonYa Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassince, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thiérrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thiérrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Direcció: James Thiérrée. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 juliol 2017.

El conte «El rei granota» o «El príncep granota», recollit pels germans Grimm el 1812, explica que una princesa que està jugant li cau una pilota d'or a l'estany. Una granota s'ofereix a ajudar-la per recuperar la pilota a canvi d'un regal. La princesa li ofereix riqueses, que és l'únic que sap que té, però la granota demana només ser la seva amiga, seure plegades a taula i dormir juntes. La princesa hi accedeix a contracor, però quan té novament la pilota, fuig de pressa i corrents sense complir la promesa. L'endemà, la granota, indignada, va a Palau per reclamar el compliment del pacte amb la princesa. El rei hi consent i obliga la seva filla, la princesa, a obrir la porta a la granota i a sopar plegades. Però, a la nit, quan són les dues a la cambra, la princesa no vol que la granota estigui al seu llit i l'estimba contra la paret. I, pataplaf!, la presumpta granota es transforma en un príncep que havia estat encantat per una bruixa malèfica. Aleshores, la parella —príncep i princesa— comença una nova vida d'amor. Per descomptat, les versions posteriors del conte ensucren la situació i canvien el pacte per un petó, per evitar l'escena de la violència. I així és com es fa famós el petó que totes les criatures coneixen i que serveix per desfer encanteris. James Thiérrée fa una mena d'abstracció del conte de la granota —en realitat es queda amb la granota— i, sota el filtre del gènere fantàstic, crea una nova versió de la importància de complir amb les promeses, de la hipocresia de les aparences i del guany de la maduresa a partir de la sexualitat, ja sigui posant-te una granota al llit o fent-li un petó i descobrint el príncep blau esperat de tota la vida. Però el creador de l'espectacle multidisciplinar (teatre, dansa, música, circ...) no dóna cap pista sobre la gènesi de «La grenouille avait raison», tira pilotes fora quan se li pregunta per la qüestió, i deixa qualsevol interpretació a la imaginació dels espectadors. I aquesta és, probablement, la clau de l'encanteri de l'espectacle al qual els espectadors s'han d'acostar amb ulls i cor d'infant i creient també que fent-li un petó els descobrirà què amaga realment... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Fugit». Direcció artística i creació: Cia. Kamchàtka / Adrian Schvarzstein. Regidor de la companyia: Laurent Driss, amb l’ajuda de Jordan Maia. Autoria: Cia. Kamchàtka. Interpretació: Cristina Aguirre, Maïka Eggericx, Sergi Estebanell, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz, Lluís Petit, Josep Roca, Edu Rodilla, Santi Rovira, Gary Shochat, Prisca Villa. Amb la participació especial de: Jan Estebanell, Leo Ferrer, Joan Rodilla, Carlota i Emma Rovira. Escenografia: Cia. Kamchàtka. Vestuari: Cia. Kamchàtka. Producció: CARRER88, S.L. Mànager: Jérôme Devaud (Melando). Distribució a Espanya i Portugal: Ana Sala (Ikebanah Artes Escénicas). Una producció de Carrer88 S.L. acompanyada per Melando. Grec 2017. Carrers i places del Poble Sec. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «La grenouille avait raison». Concepte i direcció: James Thierrée. Interpretació: Sonia “SonYa” Bel Hadj Brahim, Ofélie Crispin, Samuel Dutertre, Hervé Lassïnce, Thi Mai Nguyen i James Thierrée. Bestiari: Victoria Thierrée. Escenografia i música: James Thierrée. Ajudantia de direcció: Pénélope Biessy i Sidonie Pigeon. Ajudantia d’escenografia: Laura Léonard. Vestuari: Pascaline Chavanne. Coordinació tècnica: Anthony Nicolas. Il·luminació: Alex Hardellet, James Thierrée. So: Thomas Delot. Regidoria: Samuel Dutertre, Lorenzo Graouer i Anthony Nicolas. Guarda-roba: Emilie Revel. Construcció, manufactura i creació de l’escenografia i l’utillatge: Thomas Delot, Samuel Dutertre, Fabrice Henches, Anthony Nicolas, Sabine Schlemmer, Monika Schwarzl, Matthieu Bony, Olvido Lanza Bermejo, Simon Zaoui, Patrick Lebreton i Camille Joste. Pintures i pàtines: Marie Rossetti. Producció i coordinació: Emmanuelle Taccard i Stéphanie Liodenot. Producció delegada: La Compagnie du Hanneton/Junebug. Una coproducció de Théâtre de Carouge-Atelier de Genève Célestins, Théâtre de Lyon, Radiant-Bellevue Théâtre du Rond-Point Paris, Théâtre de la Ville Paris, Théâtre Royal de Namur, La Coursive Scène nationale de La Rochelle, Sadlers Wells Londres en cooperació amb Crying Out Loud, L’arc Scène nationale Le Creusot, Opéra de Massy Odyssud Blagnac, Théâtre de Villefranche sur Saône, La Comédie Clermont Ferrand, Théâtre Sénart, Espace Jean Legendre, Théâtre de Compiègne - Scène nationale de l’Oise en préfiguration i el Festival international d’Edimbourg. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona. Del 26 al 27 de juliol... [+ crítica]

23 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Cine». Autoria, dramatúrgia i direcció: Itsaso Arana i Celso Giménez. Interpretació: Itsaso Arana, Fernanda Orazi i Pablo Und Destruktion. Veus: Roberto Baldinelli, Javier Gallego, Miren Iza, Eduardo G. Castro i Adriana Salvo. Escenografia: Ana Muñiz. Disseny de la il·luminació i direcció tècnica: Eduardo Vizuete. Ajudantia de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Ajudantia tècnica: Roberto Baldinelli. Disseny del so / Concepció sonora: Eduardo G. Castro. Ajudant de direcció: Violeta Gil i Emilio Rivas. Fotografia: Mario Zamora. Una producció de La tristura, el Festival de Otoño a Primavera de Madrid, Las Naves. Espai de Creació de València i la Comunitat de Madrid. Amb la col·laboració de Tafalla Kulturgunea, el Teatro Pradillo i el Centro Dramático Nacional. Sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors, Barcelona. Del 22 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.Grec 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Oklahoma». Dramatúrgia: Gemma Beltran, inspirada en textos de Kafka, Lewis Carroll, Pirandello i Calderón de la Barca. Interpretació: Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch. Arranjaments musicals: Paco Viciana. Espai escènic: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Entrenament / laboratori: Moreno Bernardi. Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Disseny de la il·luminació: David Bofarull. Fotografia: Sergi Garriga Riu. Ajudantia de direcció: Boris Daussà. Ajudant d’espai escènic: Estanis Aboal. Producció executiva: Cristina Ferrer / Marta Riera. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, la Companyia Dei Furbi i el Teatro Libero de Palerm. Direcció: Gemma Beltran. Grec 2017. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 19 al 21 de juliol. [+ crítica]

22 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Les Larmes d’Oedipe (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Interpretació: Jérôme Billy, Charlotte Farcet i Patrick Le Mauff. Música: Michael Jon Fink. Composició i interpretació (cant): Jérôme Billy. Escenografia: Emmanuel Clolus Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec, 2017. Sala Fabià Puigserver,Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Inflammation du verbe vivre (Des mourants)». Autoria i direcció: Wajdi Mouawad. Traducció al francès: Françoise Arvanitis. Dramatúrgia: Charlotte Farcet. Interpretació: Dimitris Kranias i Wajdi Mouawad. Composició musical: Michael Jon Fink. Escenografia: Emmanuel Clolus. Vestuari: Emmanuelle Thomas. Disseny de la il·luminació: Sébastien Pirmet. Disseny del so / Concepció sonora: Michel Maurer. So: Jérémie Morizeau. Imatge, so i muntatge: Wajdi Mouawad. Mescla: Adéa Guillot i Ilia Papaspyrou. Ajudantia de direcció: Alain Roy. Ajudantia de direcció en gira: Valérie Nègre. Plató: Marion Denier i Magid El Hassouni. Ajudantia d’imatge i traducció: Vassilis Doganis. Ajudantia de muntatge de vídeo: Dominique Daviet. Responsable tècnic: Stefan McKenzie. Encarregada de decorats: Marion Denier. Responsable d’utilleria: Camille Lissarre. Llums: Gilles Thomain. So: Olivier Renet. Vídeo: Olivier Petitgas. Representant: Ysarca Art Promotions – Pilar de Yzaguirre. Una producció de La Colline - théâtre national (París). Coproduït amb Au Carré de l’Hypoténuse (França) & Abé Carré Cé Carré (Quebec), compagnies de création; Mons 2015-Capitale européenne de la culture; Théâtre Royal de Namur; Mars-Mons arts de la scène i Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique. Amb el suport de l’École nationale supérieure d’architecture de Nantes i del Château des Ducs de Bretagne. Grec 2017. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona. Del 21 al 22 de juliol... [+ crítica]

21 de juliol 2017

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Grec 2017. Anfiteatre Grec Montjuïc, Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Calígula», d’Albert Camus. Dramatúrgia de Mario Gas. Traducció: Borja Sitjà. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Mònica López, Bernat Quintana, Xavier Ripoll, Pep Ferrer, Pep Molina, Anabel Moreno i Ricardo Moya. Escenografia: Paco Azorín. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Figurinista: Antonio Belart. Música original i espai sonor: Orestes Gas. Edició d’imatges i ajudantia d’escenografia: Alessandro Arcangeli. Caracterització: Toni Santos. Ajudantia de direcció: Montse Tixé. Ajudantia de vestuari: Maria Albaladejo. Direcció de producció: Amparo Martínez. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Marina Vilardell. Ajudantia de producció: Cristina Moral. Cap de l’oficina tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Carles Capdet. Regidora: Anna Gas. Tècnic de llums: Paloma Parra. Tècnic de so: Guillem Rodríguez. Tècnic maquinista: Joan Bailón. Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia de Sant Cugat. Confecció del vestuari: Goretti i Sastreria Cornejo. Una coproducció del Grec 2017 Festival de Barcelona, el Teatre Romea i el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida. Direcció: Mario Gas. Amfiteatre Teatre Grec Montjuïc, Barcelona. Del 20 al 23 de juliol... [+ crítica]

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Sala Hiroshima. Grec 2017. Barcelona.

Recull crítiques Grec 2017: «Utopia». Dramatúrgia:
Pau Masaló i Ferran Dordal. Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Melcior Casals, Marina Congost, Àlex Moreu i Júlia Rodón. Escenografia i vestuari: Joana Martí . Producció: Eduard Autonell. Una producció del Grec 2017 Festival de Barcelona i la Companyia Ignífuga. Premi Adrià Gual 2016 de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Amb la col·laboració de Fabra i Coats Fàbrica de creació. Direcció: Pau Masaló. Sala Hiroshima, Barcelona. Del 18 al 20 de juliol... [+ crítica]