23 de març 2016

«Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov)», de José Sanchis Sinisterra. Traducció de Raimon Molins. Intèrprets: Tilda Espluga, Mireia Trias i Patricia Mendoza. Escenografia: Atrium. Espai sonor: Raimon Molins. Il·luminació: Raimon Rius. Assessorament vestuari: Glòria Viguer. Direcció: Raimon Molins. Sala Atrium, Barcelona, 5 febrer 2012. Reposició: 5 desembre 2012. Reposició: 23 març 2016.

La deconstrucció —un terme que de la filosofia va saltar a l'arquitectura i de l'arquitectura a la gastronomia— sembla que també ha arribat al teatre. Deconstruir una obra clàssica per obtenir-ne, doncs, un significat diferent, pot servir perquè aquells que han sentit a parlar o han vist l'obra en qüestió, acabin d'entendre'n els intríngulis. Però la deconstrucció també pot servir per fer-ne un exercici d'experimentació que acabi sent tant o potser més interessant que el mateix clàssic deconstruït. Diria que el dramaturg José Sanchis Sinisterra aconsegueix els dos objectius alhora perquè la seva proposta —elaborada per un encàrrec de la mateixa Sala Atrium— entra en les interioritats, les il·lusions i les angoixes de les tres protagonistes principals de l'obra d'Anton Txèkhov: Olga, la més gran, amb 28 anys; Maixa, la mitjana amb 25 anys; i Irina, la més jove, amb 20 anys... [+ crítica]