Recull crítiques Grec 2019: Richard III. And They’ve Never Heard Of Love. The Mamzelles. Autoria: Bàrbara Mestanza i Paula Ribó. Direcció: Jason Trucco.

Richard III. And They’ve Never Heard Of Love. The Mamzelles. Autoria: Bàrbara Mestanza i Paula Ribó. Direcció: Jason Trucco. Dramatúrgia: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Jason Trucco. Interpretació: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Eduard Tudela i Eugene The Poogene. Composició musical: Bàrbara Mestanza, Paula Ribó, Eduard Tudela Producció: Júlia Simó Puyo. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Amici Miei produccions, Teatre la Gleva, La Mama Experimental theatre i Inconvinience Store. La Gleva. Del 6 al 14 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: Valenciana (la realitat no és suficient). Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas. Interpretació: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verónica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero, Carlos Amador.

Valenciana (la realitat no és suficient). Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas. Interpretació: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verónica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero, Carlos Amador. Coordinació de la documentació: Eugenio Viñas. Ajudantia de direcció: Maria Almudéver. Disseny i realització de l’escenografia i de la il·luminació: Maria de la Cámara, Gabriel Paré (Cube.bz). Disseny del so i composició musical: Damián Sánchez. Disseny i realització del vestuari: Pascual Peris. Producció audiovisual: Manuel Conde. Radiantelab. Caracterització: Inma Fuentes. Moviment: Cristina Fernández. Fotografies: Vicente Jiménez. Disseny de la campanya de comunicació: Boke Bazán (Nociones Unidas). Direcció de producció: Majo Urieta. Producció delegada: Marisol Limiñana. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, l'Institut Valencià de Cultura i la Diputació de València. Aquest text teatral ha estat escrit gràcies a la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals 2018 de la Fundación BBVA. Teatre Goya. Del 28 al 29 de juny. [descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: Nenes i nens. Autor: Dennis Kelly. Traducció: Carme Camacho i Neus Bonilla. Director Joel Joan. Amb: Anna Sahun.

Nenes i nens. Autor: Dennis Kelly. Traducció: Carme Camacho i Neus Bonilla. Director Joel Joan. Amb: Anna Sahun. Escenografia: Joan Sabaté. Vestuari: Ariadna Julià. Il·luminació: Ignasi Camprodon. Producció executiva: Núria Costas. Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas. Premsa: Cosmica. Màrqueting i comunicació: Publispec. Disseny gràfic Santi&Kco. Agraïments: MUNICH, Mango, NAF-NAF i Analuacotó. És una producció de La Villarroel, Arriska i Rereescenes. La Villarroel. Del 26 de juny al 7 de juliol.[descarregueu document Word amb les crítiques]

Recull crítiques Grec 2019: «Amor mundi». Autoria i direcció: Victoria Szpunberg. Repartiment: Marta Angelat, Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó.

«Amor mundi». Autoria i direcció: Victoria Szpunberg. Repartiment: Marta Angelat, Aina Calpe i Blanca Garcia-Lladó. Amb la participació de: Sofía Szpunberg, Ana Barrero i Sofía Brenchley. Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Paula Miranda. Vestuari: Sílvia Delagneau. Espai sonor: Lucas Ariel Vallejos. Fotografia: Kiku Piñol. Vídeo: Joan Rodón (dLux.pro). Interfície videoconferència: Enric Blasi. Assessorament lingüístic: Miquel Cabal. Ajudantia de direcció: Iban Beltran. Estudiant en pràctiques (MUET): Mireia Izquierdo. Agraïments: Escola Nostra Senyora de Lurdes, Escola Pere IV, Albert Pijoan, Diana González i Mireia Estrada. Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i la Sala Beckett. Sala Baix. Sala Beckket. Del 26 de juny al 28 de juliol [descarregueu document Word amb les crítiques]

«Això ja ho he viscut (I Have Been There Before)», de J. B. Priestley. Traducció de Martí Guillén. Intèrprets: Míriam Alamany, Jordi Banacolocha, Sílvia Bel, Roc Esquius, Carles Martínez i Lluís Soler. Escenografia: Max Glaenzel. Llums: Kiko Planas. So: Jordi Bonet. Vestuari: Nina Pawlowsky. Regidor: Marc Serra. Tècnics de funcions: Roger Blasco i Joan Boné. Tècnic de suport: Emili Vallejo. Construcció de l'escenografia: Xarli Hernández Pol. Confecció de vestuari: Època Bcn i Sastreria Giordano. Caracterització: Helena Fenoy i Marta Ferrer. Suport tècnic muntatge: Fer Acosta, Genís Cordomí, Luca Migliorucci i Ester Porcel. Estudiants en pràctiques de l'ESTAE: Marina Solés i Pau Vila. Fotografia: Bito Cels. Atenció al públic: Ailin Migliora i Núria Ubiergo. Ajudant de direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Producció: La Perla 29. Teatre Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 14 juny 2019.

Un fals thriller. Sí, d'acord, hi ha una pistola... Hi ha fins i tot un tret... I hi ha un enigma... O un fals enigma... Hi ha un «ai, ai, ai!»... Però ni el doctor Görtler és l'inspector que trucava en aquella altra obra de l'autor J. B. Priestley (Bradford, 1894 - Stratford-Upon-Avon, 1984) ni els hostes de l'hostal del camp anglès són la família dels seus Conway. «Això ja ho he viscut» és una altra cosa dins de la trilogia del temps de l'autor («Times Plays») i diria que és també la que, sota l'aparença de senzillesa, acaba complicant més la comprensió o el seguiment dels espectadors, sobretot perquè no hi passa «res» i el que hi passa de rerefons exigeix entrar en el camp del teatre no només de text sinó científic i filosòfic. És cert, tothom ha viscut en un moment donat que allò que veu, escolta i viu ho ha vist, escoltat i viscut en un altre temps. En diuen el somni precognitiu, en argot, el déjà vu. I això és el que es desenvolupa en la trama de l'obra. El principal artífex d'aquest fenomen és el doctor Görtler, un físic alemany, amb un passat enigmàtic, que arriba a l'hostal i que acabarà alterant el benestar de tots els altres. «Això ja ho he viscut», sense el sextet d'intèrprets que ha dirigit Sergi Belbel, correria el risc de desconcertar l'auditori que, al cap de dues hores i mitja amb entreacte inclòs —i la versió ha estat lleugerament escurçada—, sembla que encara esperin que passi allò que no passarà mai... [+ crítica]

«Mundo obrero». Creació d'Alberto San Juan. Música original: Santiago Auserón. Intèrprets: Luis Bermejo, Lola Botello, Pilar Gómez i Alberto San Juan. Escenografia i vestuari: Beatriz San Juan. Il·luminació: Raúl Baena. So: Adrian Foulkes. Moviment: Paloma Díaz. Ajudanta de direcció: Ana Belén Santiago. Direcció: Alberto San Juan. Producció: Teatre Español de Madrid. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 13 juny 2019.

Del 1909 al 2019 han passat cent anys. Un segle convuls que la ficció històrica creada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan retrata amb un seguit d'escenes breus en les quals pren protagonisme progressivament la parella formada per Pilar i Luis, que alternen la multitud de personatges i salten de generació en generació, des de l'afany d'alfabetització a l'Escola Moderna creada per Francesc Ferrer i Guàrdia fins a tocar de l'actualitat quan, en un miratge diabòlic i incendiari, els grans imperis espanyols sembla que s'ensorrin. Alberto de San Juan projecta una mirada tan crítica com lúdica i irònica al passat per entendre el present i qui sap si per predir el futur. Com en anteriors espectacles seus («El Rey», «Recortes», «Autorretrato de un joven capitalista español» o «Ruz-Bárcenas»), tant els botxins com les víctimes són tractats amb afecte, com si formessin part d'un inevitable patrimoni col·lectiu emmarcat en un quadre musical amb peces originals de Santiago Auserón que, durant una hora i mitja, es va deconstruint... [+ crítica]

«Dolors / Capítols 5 i 6». Idea original de Meritxell Yanes. Dramatúrgia de Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Intèrprets: Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes. Argument: Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo. Escenografia: Lluís Nadal 'Koko'. Vestuari: Carme PuigdevalliPlantés. Il·luminació: August Viladomat 'Gutty' i Àngel Puertas. Música original i espai sonor: Carles Cors. Vídeo: FromZero. Perruqueria: Anna Rosillo. Assistent d'assaigs: Marc Morote. Disseny gràfic: ARTIC Studio. Producció tècnica: Punt de Fuga. Producció executiva: Meritxell Yanes i Arnau Nadal. Xarxes: Paula Lasheras (MeriYanes Produccions). Ajudant de direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel i Cristina Clemente. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 6 juny 2019.

I continua... Tercera i última tongada de la sèrie teatral «Dolors», amb els capítols 5 i 6. L'experiència, tant per als intèrprets com per als autors —i també per als espectadors— es pot considerar força positiva. Sobretot, esclar, per l'energia que hi han de dipositar els tres intèrprets, amb els constants canvis d'acció i, en aquesta última part, també de personatges secundaris (un metge, una infermera, una doctora...) «Dolors» arriba al final amb la trama deixada en un punt ben àlgid després dels capítols 3 i 4. Però com passa en el tradicional "plantejament" (capítols 1 i 2), "nus" (capítols 3 i 4) i "desenllaç" (capítols 5 i 6), aquests dos últims esgoten la possibilitat d'obrir noves vies que deixessin la sèrie en un punt de fuga obert. Tancat i barrat, doncs. No hi haurà seqüela. Ep!, si l'audiència no ho demana! Els dos últims capítols de «Dolors» serveixen perquè surtin a la llum els destins fatals de cadascun dels tres personatges. De les «calces» dels capítols anteriors —ara ja força oblidades— hem passat a les conseqüència d'un embaràs que, mantenint la línia de la sèrie, continua jugant amb la incògnita de la paternitat... [+ crítica]