30 d’abril 2016

«Cabaret Voltaire». A partir de textos i peces d'Hugo Ball, Tristan Tzara, Emmy Hennings, Richard Huelsenbeck i Marcel Janco. Traduccions de l'alemany de Bertran Cazorla. Intèrprets: Pau Bou, Maria Donoso, Xavier Llorens i Alberto Riballo. Escenografia i vestuari: Dolors Juárez. Discjòquei i direcció: Xavier Giménez Casas. Teatre Kaddish i Nozomi 700. Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 29 abril 2016.

A la veterania de quaranta anys de la companyia Kaddish, fundada al Prat de Llobregat, comandada primer pel desaparegut Jordi Mesalles i després per Josep Costa, s'hi ha fusionat recentment la jove companyia Nozomi 700, que s'ha especialitzat en l'experimentació entre teatre, arts visuals i música. D'aquesta fusió de dues companyies neix ara aquest espectacle que recorda el naixement del mític Cabaret Voltaire, el 1916, a la localitat suïssa de Zuric, enmig de la Gran Guerra, com a reacció amb una alenada d'aire fresc i de rebel·lia a la vegada, creat per alguns emigrants polítics, desertors de la barbàrie bèl·lica, poetes i diversos artistes que va culminar amb la gènesi del Dadaisme o moviment dadà, precursor del surrealisme... [+ crítica]

«Reload. The Gospel Viu Choir». Idea de Moisès Sala. Cor i solistes dones: Abril Gabriele, Aida Blanco, Anna Batiste-Alentorn, Anna Borrell, Ariadna Colomer, Carme Vera, Cira Romero, Cristina Abenza, Cristina Collado, Emi Garcia, Esther Pujol, Eva M. Gil, Imma Colomer, Isa Mnez-Quintanilla, Isatou Faye, Júlia Sala, Lídia Navarro, Mila Kuzmenko, Marga Prats, Marisa Cano, Núria Caudet, Núria Fabregat, Núria Itchart, Núria Saurí, Roser Salvat, Sol Teixidó, Tània Vidal, Verónica Gómez, Assumpta Aniento, Carmen Ávila, Cristina Bernat, Doriene E. Landburg, Maria Riera, Marina Kaudasch, Marta Ponce, Montse Badia, Nani Villén, Neus Collado, Neus Garriga, Noemí Paniello, Rosa Solés, Sílvia Mnez-Quintanilla, Sun Foradada, Uxue Ekai, Vicky Serrano, Yolanda Berzosa. Cor i solistes homes: Albert Cutrinas, Toni Escobar, Jordi Sans, Josep M. Mesquida, Sam Sabata, Santi Garcia, Xavier Falgueras, Xavier Julià, Xavier Romero, Alberto Acero, Àlex Peralta, Antonio Macías, Bernat Patxot, Carles Biosca, Carles Carretero, Dani Sánchez, Eduard Tamames, Ignasi Pineda, Issac Aguilà, Joan Pera, Juan Carlos Salazar, Lluís Carazo, Manel Montero, Marcel Farré, Quim Estengre, Quim Lloret, Sergio Nevado, Xavier Gironès. Músics: Joan Carles Dulsat (bateria), Bernat Guàrdia (baix), Francesc Ubanell (guitarra), Xavier Dotras (piano) i Àlex Carbonell (teclats). Ballarí: Samuel Faye. Producció tècnica: Xavier Yelo. Cap tècnic teatre: Roger Muñoz. Companyia TGVChoir (The Gospel Viu Choir). Direcció: Moisès Sala. Teatre Condal, Barcelona, 28 abril 2016.

Hi ha bateries recarregables. Reload. Fins al final. Till The End. Hi ha bateries que no s'esgoten mai. Les de la comunitat de cantants The Gospel Viu Choir fa deu anys llargs que duren. I no mostren pas símptomes d'esgotament tot i que segurament sí que hi ha dins del grup anades i vingudes i relleus volguts o involuntaris. Un cop d'ull a la fitxa artística de l'espectacle «Reload» porta de seguida a fer una reflexió: ¿Com resisteix una macrocoral com aquesta amb un centenar d'integrants mantenir la flama de la companyia setmana rere setmana? Una de les primeres respostes, els espectadors la trobaran de seguida en la personalitat de qui, des de la població de Palafolls (Maresme) es va inventar el que després seria un conjunt de gospel multicomarcal per la procedència dels seus integrants que ha trepitjat escenaris com els del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o L'Auditori de Barcelona i que ha format part de la programació de diversos festivals de música i que ja és en l'agenda de molts programadors... [+ crítica]

26 d’abril 2016

Primer avançament de la programació de la 40a edició del Festival Grec 2016

El Festival d'Estiu de Barcelona - Grec 2016 celebra aquest any la seva 40a edició. Un primer avançament de la programació desvela alguns dels espectacles de teatre, dansa, circ i familiar i, sobretot, molts dels concerts que tindran lloc en diferents espais. El Grec 2016 s'obrirà amb una festa popular oberta a la Plaça Margarida Xirgu amb l'Orquestra Plateria, el 30 de juny, i l'1 de juliol, a l'Amfiteatre de Montjuïc, amb l'obra 'Les bruixes de Salem', d'Arthur Miller, en traducció d'Eduardo Mendoza, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Lluís Homar. Podeu visionar el vídeo promocional amb el primer avançament de la programació [+ informació]

23 d’abril 2016

Apunt biografic d'Esteve Polls, mor als 93 anys el dia de Sant Jordi de 2016

Esteve Polls i Condom (Barcelona 1922 - 2016), actor i director de teatre. Va debutar professionalment el 1952 dirigint 'L'amor viu a dispesa', de Josep Maria de Sagarra, i el 1957, 'Juli Cèsar', primer clàssic en català autoritzat per la censura franquista. A partir d'aquell moment va dirigir nombroses companyies de Barcelona com la Companyia Maragall del Teatre Romea, el Teatre Experimental de Barcelona i l'Orfeó Gracienc. És considerat el mestre de l'actriu Núria Espert. El 1965 va marxar a Amèrica, on va col·laborar en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia el 1967 i de Costa Rica el 1971. El 1973 va tornar a Catalunya, i des del 1980 va dirigir algunes obres a Catalunya com 'Canigó', amb text de Jacint Verdaguer; 'Les dones sàvies', de Molière; 'Romeo i Julieta', de William Shakespeare; 'Fedra', de Jean Racine; 'Caos dempeus', de Véronique Olmi; 'Poema de Nadal', de Josep Maria de Sagarra; i 'Jugant amb Molière', de Juan Antonio Castro. El seu fons es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i consta de 36 arxius amb fotografies, premsa, mecanoscrits i documentació administrativa i una carpeta amb cartells. És autor del llibre «Esteve Polls. Cinc minuts abans que caigui el teló. Memòries de tota una vida dedicada al teatre», publicat el 2009 amb pròleg de Núria Espert i gairebé 1.000 pàgines, publicat per Viena Edicions. El 1995 es va retirar del món teatral, i el 1998 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Estava casat amb l'actriu Montserrat Salvador. El seu fill, amb la primera parella, Concepció Borrell, és Esteve Polls (Barcelona, 1950), il·lustrador i autor de còmic.

17 d’abril 2016

«Enchanté!». Idea original: Companyia Divinas i Martí Torras. Dramatúrgia: Martí Torras. Intèrprets: Carla Móra (soprano), Marta Móra (mezzosoprano) i Irene Ruiz (contralt). Músics: Juli Aymí / Cesc Miralta (clarinetistes); Federico Mazzanti / Bernat Font / Marc Torres (pianistes). Disseny escenografia: Martí Torras. Construcció escenografia: La Forja del Vallès i Fusteria Gaspar. Disseny so: Pere Albiñana (Sclat!). Disseny il·luminació: Martí Torras i Marc Llobet. Creació i direcció coreogràfica: Carla Móra. Coreografia claqué: Marta Móra. Disseny maquillatge, perruqueria, vestuari i assessoria imatge: Glòria Duran. Perruqueria: Toni Santos. Producció vestuari: Glòria Duran i Ximena Topolansky. Arranjaments instrumentals: Bernat Font, Gabriel Amargant i Santos Martínez. Composició tema 'Enchanté': Mario Cobo i Ben Rowdon. Adaptació musical Stravinsky: Irene Ruiz. Direcció musical: Irene Ruiz. Direcció escènica: Martí Torras. Producció: Companyia Divinas. Sala Muntaner, Barcelona, 16 abril 2016.

Ara fa aproximadament un any que la companyia Divinas va presentar a la Sala Muntaner de Barcelona el seu espectacle «Paradís». Després de «Sing! Sing! Sing!» i «Chocolat!», la promesa era estrenar nou espectacle aquest any. I ja tenia títol anunciat: «Histèriques». Però el fet que la directora convidada, Carol López, s'ha retirat per motius personals del projecte que ja havia començat a prendre forma —fins i tot amb una incorporació nova, la de l'actriu Laura Guiteras— ha obligat les Divinas a no faltar a la cita amb el seu públic i a reposar el que potser és l'espectacle que les ha portades per més escenaris d'aquí i de fora, «Enchanté!», la història del cafè parisenc i de les tres artistes que fugen del kabaret de Berlín amb l'ascens del nazisme i que viuen després la invasió hitleriana de París el 1940. Els gairebé cinc anys des de l'estrena d'aquest espectacle no li han fet gens de mal sinó que, ben al contrari, amb l'experiència escènica acumulada de les integrants de Divinas, tornar als inicis representa aportar-hi encara més maduresa, retocar alguns aspectes i aconseguir un resultat tan brillant com ja s'intuïa que ho seria de bon principi... [+ crítica]

«Tripula». Creació de Jordi Palet, Pep Farrés i Jordi Farrés. Text de Jordi Palet i Puig. Intèrprets: Jordi Farrés i Pep Farrés. Veu en off: Pere Arquillué. Espai escènic: Jordi Enrich, Farrés Brothers i Cia. i Alfred Casas. Música: Jordi Riera. Il·luminació: Jordi Llongueras. Enregistrament veu en off: Francesc Puig. Direcció: Jordi Palet i Puig. Producció: Farrés Brothers i Cia. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 abril 2016. A partir de 3 anys.

Viatjar en aquest globus aerostàtic dels Farrés Brothers porta sort. No podia ser altrament si tenim en compte que aquest viatge ja fa tres anys que dura, des de la seva estrena al Festival Temporada Alta del 2013, la Mostra d'Igualada 2014, el Festival Grec 2014 al Teatre Lliure de Montjuïc o el recent FETEN de Gijón 2016, on han estat reconeguts amb el premi a l'espectacle en un espai inusual i, entre altres indrets, ara els toca aterrar al Teatre Nacional de Catalunya amb les funcions de cap de setmana per a públic familiar exhaurides. De la companyia dels germans Farrés, ja hi ha diversos espectacles que han deixat empremta en el sector del públic familiar: «La maleta d'Agustí», «El rei de casa» o «Un bosc de cames», per exemple, en una trajectòria que va camí dels quinze anys. Però aquest «Tripula» fa un salt en la seva línia escènica perquè, tot i que manté en el seu interior els titelles, les ombres xineses, la màgia, la música, la paraula, el clown i la participació, l'embolcall del muntatge el converteix en un espectacle especial, únic, original i tal com diu el premi FETEN, representant d'un espai "inusual"... [+ crítica]

«Vremya Musei». Creació col·lectiva: Companyia Voltäla. Intèrprets: Jordi Font i Toni Guillemat. Espai, vestuari i il·luminació: Alba Macfarlane i Helena Torres. Composició musical original: Miquel G. Font. Disseny de so: Víctor Fernández i Nicolas Hermansen. Tècnic companyia: Mario Andrés. Assessorament direcció: Joan Cusó i Carlos Gallardo. Direcció: Companyia Voltäla. El Maldà, Barcelona, 16 abril 2016.

La vida dels guàrdies d'un museu és dura. Del tamboret a passejar per les sales. I de pesar figues en un racó a ser aspirants a figures de cera. I encara és més dura si treballen en un museu rus que està amenaçat de tancament tot i que aguanta gràcies a una promesa que assegura que hi arribarà a una de les sales una peça d'art que necessitarà una gran rebuda i una extrema vigilància de la parella de guàrdies protagonistes. L'absurditat envolta aquesta peça breu de gest (60 minuts a tot estirar), amb poquíssims murmuris i algunes paraules russes macarròniques, a més d'uns misatges en off que es transmeten arreu de les sales del museu. La interpretació de la companyia acabada de crear per Jordi Font i Toni Guillemat —els dos amb uns anys a les espatlles den tota mena d'espectacles de petit format— adopta un estil que beu de les fonts clàssiques del gènere, sense que hi falti molt d'humor i també una mica de juguesca de clowns que la parella facilita sense que ni l'un ni l'altre acabin de ser mai ni l'august ni el blanc, sinó que sembla que els dos papers se'ls juguin als quinze dits o al "pedra, paper, tisora"... [+ crítica]

16 d’abril 2016

«Sota la ciutat», de Llàtzer Garcia. Intèrprets: Marta Aran, Oriol Casals, Muguet Franc, Laura López i Albert Pérez. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: August Viladomat. Espai sonor: Arcàdia. Cap tècnic en gira: Lluís Robirola. Ajudanta direcció: Maria Casellas. Direcció: Llàtzer Garcia. Producció: Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions, S.L.) amb la col·laboració de Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona i Salt. Companyia Arcàdia. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 15 abril 2016.

Ganivetada de doble tall al món del teatre. Scrash!!! L'autor Llàtzer Garcia (Girona, 1981) continua endinsant-se en el laberint inesgotable de les relacions humanes (recordem només dues peces seves anteriors prou valorades com «La terra oblidada» o «La pols»). I dic ganivetada de doble tall perquè a «Sota la ciutat», estrenada l'any passat dins el Festival Temporada Alta, hi continua planant la família, tot i que sigui la família d'última generació, però aquesta vegada gratant també amb força en les misèries de la gent del teatre, en la frustració dels que hi han jugat un paper en un moment donat i que, a poc a poc, han anat quedant oblidats en el bagul del passat, i en la pèrdua de la il·lusió jove quan s'esfondren les esperances posades en les expectatives professionals, personals o artístiques, en el somni trencat de les oportunitats de la gran ciutat i en la descoberta de la ferum que surt de les clavagueres de la cultura. I malgrat l'amargor que es respira durant tota la trama de «Sota la ciutat», un pot acabar tenint la sensació que també hi ha rastre de comèdia. O de tragicomèdia, esclar... [+ crítica]

15 d’abril 2016

«Concerto a tempo d'umore» torna a fer una breu temporada, ara al Teatre Apolo de Barcelona

«Concerto a tempo d'umore», de Jordi Purtí. Intèrprets de L'orquestra: Carles Coll Costa (director), Naeon Kim (concertino), Natalia Klymyshyn (ajudant concertino), Nacho Lezcano (violí 1r), Cecília Burguera (violí 1r), David Sanmartí (cap de violins 2n), Tamara Caño (violí 2n), Sergi Ruiz (violí 2n), Queralt Garcia (cap de violoncels), Carles Coll Bardés (violoncel), Tigran Yeritsyan (cap de violes), Mónica Cruzata (viola) i Juan Pablo Serna (cap de contrabaixos). Arranjaments musicals: Carles Coll Costa, Francesc Gener i Orquestra de Cambra de l'Empordà. Percussió corporal: Santi Serratosa. Disseny il·luminació: Jordi Surroca. Direcció musical: Carles Coll Costa. Direcció escènica: Jordi Purtí. Coproducció Festival Còmic de Figueres i Enllaç Musical. Teatre Condal, Barcelona, 14 gener 2015. Reposició: 13 maig 2015. Reposició: Teatre Apolo, 16 abril 2016.

A Avinyó, el 2015, els que van anar al Festival Internacional de Teatre van estar d'enhorabona perquè els tornava a visitar el director Jordi Purtí amb un espectacle que els recordava l'èxit esclatant que el va portar després per una gira internacional amb la troupe de la gresca coral d''Operetta'. Aquest 'Concerto a tempo d'umore' va pel mateix camí. Un espectador veí sento que comenta amb la seva acompanyant, quan s'ha acabat l'espectacle: "¿Que són italians...?" I una apreciació com aquesta, que els puristes de teatre i música titllarien segurament d'espectador "escombraria", és el millor senyal que l'espectacle té un embolcall universal que fins i tot fa que, els més despistats, en desconegui l'ADN, ni que sigui amb denominació d'origen de l'Empordà. El director Jordi Purtí —cal recordar que en el seu moment va ser carn dels primers Joglars— és capaç de transgredir i transfigurar tots els gremis amb l'avantatge de no perdre ni un pèl de rigor i qualitat i aconseguint sempre que l'humor abasti el seu màxim nivell de seriositat, valgui la contradicció... [+ crítica]

«Interior», de Maurice Maeterlinck. Traducció de Jordi Coca. Dramatúrgia de Sabine Dufrenoy. Intèrprets: Carles Arquimbau, Òscar Intente, Padi Padilla i Laia de Mendoza. Veu en off: Nausicaa Bonnín. Intervencions escèniques: Joan Cruspinera. Vídeo: Kiku Piñol. Espai sonor: Orestes Gas. Il·luminació: Albert Julve. Caracterització: Toni Santos. Vestuari; Nídia Tusal. Ajudanta vestuari: Cristina Salvatierra. Moviment escènic: Leo Castro. Estudiant en pràctiques: Juan Marea. Ajudanta direcció: Savine Dufrenoy. Direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 14 abril 2016.

A les acaballes del segle XIX, les arts van fer un tomb i el moviment francès conegut com a simbolisme, influït en els seus inicis per «Les fleurs du mal», de Charles Baudelaire, es va rebel·lar contra el naturalisme i el realisme i va reforçar la idea que, amb la imaginació i els somnis, s'aconseguia arribar a l'essència de la veritat. Maurice Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1962 - Niça, França, 1949) és un dels representants del teatre simbolista. La metàfora, la suggestió, el suggeriment i la creació d'un estat anímic que passa dels intèrprets als espectadors són els elements que fa servir per crear un paisatge, una situació i fins i tot una trama que s'entengui a través d'un significat simbòlic. «La intrusa» va ser una d'aquestes obres i la primera que va posar en contacte Hermann Bonnín amb el teatre de Maeterlinck. Uns anys després, hi torna amb «Interior» i amb un concepte simbolista sense concessions: personatges, so, il·luminació, moviment i silencis... [+ crítica]

14 d’abril 2016

«Orson surt, perseguit per un ós», de Gerard Vàzquez. Intèrprets: Òscar Bosch, Ramon Canals, Eduard Doncos, Xus Estruch, Toni Forteza, Ramon Hernàndez, Eva Lluch i Carles Pulido. Vestuari: TGB i Veus Humanes. Escenografia i il·luminació: Dani Gener. Tècnic sala: Albert Giner. Muntatge musical: Francesc Cutillas. Direcció: Ramon Hernàndez i Gerard Vàzquez. Producció: Veus Humanes. Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 13 abril 2016.

Orson Wells, sens dubte, és el ganxo d'aquest espectacle, però «Orson surt, perseguit per un ós» —títol que barreja el nom del protagonista amb una citació de Shakespeare a «Conte d'hivern»—enganyarà l'espectador que es pensi que la companyia li farà només una reproducció del fenomen radiofònic conegut com «La guerra dels mons», que el 30 d'octubre del 1938 va aconseguir, a través de les ones hertzianes, provocar el pànic de la població novaiorquesa i també la veïna amb la falsa notícia de l'arribada dels marcians i el seu desconegut poder destructiu. En realitat, a Nova York, un pànic semblant el van viure, en temps real, el setembre del 2001, amb la tragèdia de l'11-S i els estavellaments dels avions segrestats pels terroristes a les Torres Bessones. Però el guionista, actor i director Orson Wells (Kenosha, Wisconsin, 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 1985), sota la influència de la idea de mitjan segle XX i l'especulació de l'existència d'altres vides més enllà de la Terra, segurament que no es podia imaginar aleshores el que passaria de debò al segle XXI en ple centre del món... [+ crítica]

12 d’abril 2016

Laia Marull reposa el monòleg «La llista» de l'autora quebequesa Hennifer Tremblay a La Villarroel

«La llista», de Jennifer Tremblay. Traducció del francès de Cristina Genebat. Intèrpret: Laia Marull. Escenografia i vestuari: Jose Novoa. Realització vestuari: Goretti. Il·luminació: Mingo Albir. Vídeo: Ramon Balagué i Kitiara Ferran (Minifilms). Caracterització: Paula Ayuso. Espai sonor: Mar Orfila. Cap tècnic: Arnau Planchart. Ajudant direcció: Mia Esteve. Direcció: Allegra Fulton. Coproducció del Teatre Lliure i La Brutal. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 21 gener 2016. Reposició: La Villarroel, Barcelona, 13 abril 2016.

No sé si la història de 'La llista' ha anat a parar a Laia Marull o l'actriu Laia Marull ha anat a parar a 'La llista'. O potser les dues s'han trobat sense proposar-s'ho, per atzar, per haver anat a un rodatge al Canadà fa deu anys i haver fet amistat amb l'actriu que ara la dirigeix. En tot cas, el monòleg o el personatge al qual s'enfronta l'actriu —avui més coneguda per la seva trajectòria en cinema però fidel al seu debut al mateix Teatre Lliure, encara vell Palau de l'Agricultura en construcció, el 1993, amb 'Roberto Zucco' i Lluís Pasqual— encaixa a la perfecció amb el perfil de Laia Marull que es presenta com una dona perfeccionista, incapaç de moure's sense tenir-ho tot controlat en una o en unes quantes llistes, que ha pres la decisió d'emigrar de la ciutat per anar a viure al camp, que té marit i tres fills, i que passa comptes de la seva amistat poc valorada en el seu moment amb una altra mare de família de qui se sent culpable de la seva mort, després d'una malaltia i una errada en la intervenció quirúrgica... [+ crítica]

09 d’abril 2016

El musical «Fang i setge» es veu abocat a un concurs de creditors després de fer temporada al Teatre Victòria de BCN tot i haver rebut una subvenció de la Generalitat de Catalunya de 30.000 euros per a la producció inicial

Aquest macroespectacle de caràcter èpic es va estrenar el desembre del 2014 al Teatre de La Passió d’Olesa de Montserrat on es van fer tretze funcions i, amb una revisió de format i un canvi d’intèrprets, havia fet temporada a Barcelona, al Teatre Victòria, aquest any, des de l'11 de febrer al 27 de març. Uns dies després d’abaixar el teló, la productora Excés d’Entusiasme S.L. (Xavier Povill, Carles Farràs i Salvador Jorba) ha anunciat públicament que es veu obligada a presentar un concurs de creditors perquè les expectatives d’espectadors que es preveien en aquesta temporada al Teatre Victòria no han estat suficients per poder cobrir les despeses del muntatge en les quals s’inclouen els proveïdors, el personal tècnic i els intèrprets, als quals la mateixa productora assegura que està treballant per fer front als compromisos contrets tan aviat com sigui possible. «Fang i setge» va rebre el segon semestre del 2014 la concessió d’una subvenció atorgada pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya de 30.000 euros per encarrilar la producció. L’arrencada de «Fang i setge», com a cloenda del Tricentenari, dins de la commemoració dels 300 anys del setge borbònic del 1714 a la ciutat de Barcelona, es va fer amb la garantia d’un equip artístic de primera línia amb el director de Comediants, Joan Font; música de Salvador Brotons; dramatúrgia de Marc Rosich; lletres de Josep Pedrals; coreografia de Toni Mira i un repartiment amb més de cent intèrprets entre els quals figuraven Lloll Bertran, Pep Molina, Teresa Vallicrosa, Oriol Genís, Ferran Frauca o Xavier Ribera Vall, a més d’un cor de quinze cantants, acompanyats de deu membres de La Passió i una cinquantena més de figurants, amb una orquestra de tretze músics en directe. Tot plegat es va posar en marxa amb un pressupost, segons va anunciar la mateixa proructora, de 700.000 euros. El 2015, es va aconseguir reunir uns 7.000 euros a través d’una campanya de Verkami per enregistrar el disc del musical, mentre es van fer 8 funcions més al Teatre d’Olesa. La reposició del Teatre Victòria va reduir la durada, que va quedar en unes 2h30m, aproximadament, i va renovar el càsting que va quedar amb Neus Pàmies, Jordi Llordella, Aina Sànchez, Judith Tobella, Marc Pujol / Jan Forrellat, Annabel Totusaus, Xavier Ribera-Vall, Ferran Frauca, Albert Gràcia, Aina Quiñones / Aina Picarolo, Frank Capdet, Òscar Mas, Dolors Martínez, Carmina Checa, Ignasi Capmany, Albert Mora, Mireia Dolç, Miguel Ángel Sánchez, Clara Moraleda, Roser Cascante i Mercè Pàmies. Les dificultats per programar una gira i els resultats d’explotació de la temporada al Teatre Victòria han abocat la productora a presentar un concurs de creditors [+ crítica de l'estrena al Teatre Victòria]

04 d’abril 2016

«Homes foscos», de David Pintó i Clara Peya. Llibret: David Pintó. Composició musical: Clara Peya. Intèrprets: Rubén Yuste, Marc Vilavella. Piano: Clara Peya / Andreu Gallén. Disseny d’il·luminació: Xavi Gardés. Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena. Assessorament vocal: Mariona Castillo. Moviment: Ariadna Peya. Producció executiva: Cristina Raventós. Direcció musical: Clara Peya. Direcció escènica: David Pintó. Companyia Bohemia's. El Maldà, Barcelona, 3 abril 2016.

De fons, Patricia Highsmith. I també un guionista que sua sang i fetge per posar el desitjat The End al seu relat. I encara més de fons, el personatge de Tom Ripley. Però els espectadors poden fer dues coses: o bé apuntar-se a l'opció de l'autora escollida i del seu conegut personatge de ficció o bé entrar en la proposta amb el convenciment que David Pintó i Clara Peya han creat un musical de cap i de nou on un guionista dels anys del blanc i negre daurat de Hollywood entra en la ficció fins a l'extrem de veure's les cares amb els personatges que li ronden pel magí i amb les diferents variants que li ofereix la trama. Dic tot això perquè el que de debò guanya pes en aquest musical de cambra és la composició —autèntica banda sonora— i el llibret —autèntic guió—, més que l'anècdota mítica que l'inspira. I ja és la segona peça de la trilogia de David Pintó i Clara Peya que, interpretada exclusivament en clau de musical sense intermedis parlats, explica una història de relacions que, si primer va ser entre una mare i una filla (recordem «Mares i filles», amb Nina i Mariona Castillo), ara és entre dos homes que pateixen la repressió de l'època per la seva condició sexual i, si hi ha un tercer muntatge, com sembla que hi haurà, aquest disseccionarà la foscor entre un home i una dona... [+ crítica]

«Bhrava!». Creació i interpretació: Lali Ribalta i Anna Ros. Covers: Andreu Sans i Ares Piqué. Escenografia i materials: Anna Ros. Coreografia: Lali Ribalta. Contrucció titelles i objectes: Martí Doy i Companyia L'Animé. Vestuari: Singermornings Vestuari Teatral. Il·luminació: Joan Grané. Música: Marcel Vall i Joel Condal. Direcció: Lali Ribalta i Anna Ros. Companyia L'Animé. Sant Andreu Teatre (SaT), Barcelona, 3 abril 2016. A partir de 3 anys.

Hi ha espectacles que no necessiten paraules perquè la seva expressivitat visual té prou força per arribar als espectadors. És el cas de «Bhrava!», el primer i únic espectacle, per ara, de la companyia L'Animé que va debutar i en va estrenar un embrió el 2013, dins del COS, el Festival Internacional de Moviment i Teatre Gestual que se celebra a la ciutat de Reus. Des d'aleshores, la companyia catalana L'Animé ha anat ampliant la trama i ha fet, fa i té prevista una intensa gira per diverses poblacions dins de la qual hi ha hagut fins i tot la participació en la Cavalcada de Reis de Barcelona i diversos festivals que li han valgut recentment el Premi Especial del Jurat del Festival Internacional de Teatre de Bucarest (Romania). Les dues creadores i intèrprets de «Bhrava!» procedeixen del món de la dansa i el teatre visual i inclouen en el seu espectacle, que respira romanticisme i poesia durant els 45 minuts de durada, tècniques com les del mim, la pantomima, els titelles, la manipulació d'objectes i una atmosfera de gènere fantàstic... [+ crítica]

«Aire», de Paco Mir, Companyia Bovoj i Emilio Aragón. Intèrprets: Alejandro Aragón, Alonso Aragón, Gonzalo Aragón, Rodrigo Aragón i Punch Domínguez Aragón. Vestuari: Gabriela Salaberri. Música: Alarmantiks. Il·luminació: Adisar Media. So: Juan Carlos Ramírez. Direcció tècnica: Carlos Carmona. Direcció musical: Alonso Aragón. Ajudant direcció: Edu Pericas. Direcció: Paco Mir. Producció executiva: Emilio Aragon. Assessorament producció: Anexa. Companyia Bovoj. Producció: Caribe Teatro. Teatre Victòria. Barcelona, 3 abril 2016. A partir de 3 anys.

Es fa el fosc i bufa de valent! Venteguera, cerç, cicló, huracà, tornado, fogony, llevantada, mestralada, gregalada, tramuntanada, torb, tifó, rufagada… i calma sobre la platea del teatre. Després de la tempesta, diuen, sempre ve la calma. I aquest balanceig entre l'esclat i la serenor és el que caracteritza durant setanta minuts les diferents accions de l'espectacle familiar «Aire» que reuneix cinc descendents i integrants de la família Aragón, forjats tots ells en la comèdia de l'art, la música més eclèctica i la força clownesca heretada de la pista de circ. «Aire» és un espectacle d'aquells als quals se'ls pot adjudicar el qualificatiu de multidisciplinar perquè els cinc intèrprets estan al servei d'una quantitat considerable d'instruments, elements, objectes i recursos de tota mena, i al servei també d'una sofisticada galeria d'efectes multisonors i multicolors. Espectacle, doncs, eminentment sensorial, vista i oïda, que no deixa indiferents ni els grans ni els petits... [+ crítica]

03 d’abril 2016

«Mars Joan». Dramatúrgia de Roc Esquius. Intèrprets: Josep Sobrevals, Vanessa Segura, Núria Deulofeu i Isidre Montserrat. Escenografia: Muntsa Codina. Vestuari: Paula Arébalo. Il·luminació: Xavi Gardés. Banda sonora: Diana Roig i Bernat Mestre (Bohardilla Studio). Postproducció de so: Carles Torregrosa - TDC Estudio. Direcció: Roc Esquius. Companyia Dara. Programa El Cicló. Teatre Tantarantana. Barcelona, 2 abril 2016.

Cap allà al 2026, d'aquí a quatre dies, poden passar dues coses: que siguem independents o que, els que encara quedem, hàgim decidit emigrar a Mart per complir això que anomenen el somni col·lectiu. Ho possibilita el projecte Mars One a través d'un reality show que es proposa fundar una colònia humana a Mart i per aconseguir-ho ha de fer una selecció entre els aspirants. La dramatúrgia de l'obra «Mars Joan» parteix d'aquesta referència xarona i mediàtica de la societat actual i l'adapta a les relacions de parella. Novament, doncs, dues parelles en solfa i en crisi: una perquè el mascle vol anar a Mart per no tornar mai més i l'altra perquè el mascle és un conformista que toca de peus a terra i que no s'adona del que té a un pam del nas. No cal dir que les dues femelles també hi tenen la seva part, en el joc... [+ crítica]

02 d’abril 2016

«Un vampir ben educat», de Pere Puig. Intèrprets: Maria Àngels Buisac, Jasmina Garcia i Jordi Subirà. Veu en off narradora: Anna Carina Ribas. Projeccions: Albert Blanch. Espai escènic: Ricard Prat i Coll. Il·luminació i so: Lluís Robirola. Construcció escenografia: Lluís Nadal. Vestuari i caracterització: La Planeta i Natàlia Donato. Col·laboració especial: Sedò Garcia i Carme Mas. Direcció: Pere Puig. Companyia La Planeta. Jove Teatre Regina, Barcelona, 2 abril 2016. A partir de 3 anys.

L'escriptor i jutge, Joan Perucho (Barcelona, 1920 - 2003) va popularitzar a través de la seva novel·la «Històries naturals» un personatge vampíric inspirat en la llegenda dels dips —inicialment uns gossos de muntanya salvatges— que s'explica encara avui, fins i tot amb una ruta turística, a la població de Pratdip (Baix Camp), on l'autor passava llargues temporades. Els vampirs, que han estat un dels personatges més revisitats pel gènere fantàstic tant en literatura com en cinema, no és tan habitual trobar-los en teatre. Per això aquest espectacle familiar de la companyia La Planeta, a partir d'un guió de Pere Puig, que també el dirigeix, aproxima aquesta espècie del gènere per donar-li un tomb i mostrar que darrere de la maldat sempre hi pot haver un cor de bona jeia... [+ crítica]

«A teatro con Eduardo (Home i senyor / La gran il·lusió)», d'Eduardo de Filippo. Versió de Lluís Pasqual. Música de Dani Espasa. Intèrprets: Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Fancesca Piñón, Albert Ribalta, Marc Rodríguez i Mercè Sampietro. Músics: Laura Aubert, Robert González, Pablo Martorelli i Carles Pedragosa / Roman Gottwald. Escenografia: Alejandro Andújar i Lluís Pasqual. Ajudanta escenografia: Jorge Salcedo. Vestuari: Alejandro Andújar. Ajudanta vestuari: Maria Albadalejo. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació: Xavier Clot. So: Roc Mateu. Audiovisual: Franc Aleu. Alumna pràctiques direcció: Judith López. Assistent direcció: Òscar Fabrés. Ajudant direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Direcció: Lluís Pasqual. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona, 1 abril 2016.

El dramaturg Eduardo de Filippo ho demana a crits. El Nàpols mític ho demana a crits. I els personatges més pirandellians de tot el repertori d'Eduardo de Filippo també ho demanen a crits. Tots ells, a hores d'ara, ja només poden ser vistos, representats i recreats com una pintura al fresc, amb dues capes, una damunt de l'altra, amb barreja de morter de calç, sorra de riu, aigua, pols de marbre... I després, amb l'espargiment dels pigments, tot agafa forma i sentit, i el color va canviant de to tal com es va fent la llum. És més o menys així com diria que s'ha elaborat aquest muntatge versionat per Lluís Pasqual, «A teatro con Eduardo». Amb dues capes, com un fresc, la d'«Home i senyor (Uomo e galantuomo)» i «La gran il·lusió (La grande magia)». Dues peces que daten de dues postguerres. La primera, peça breu, del 1922, amb la ressaca de la Gran Guerra. La segona, del 1948, amb el pes arrossegat encara de la Segona Guerra Mundial. Com si Eduardo de Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) fugís de la memòria dels dos desastres i es reclogués en un món propi fet d'il·lusió, en una capsa tancada per sempre, que el protagonista de «La gran il·lusió», el noble Calogero Di Spelta, vol guardar zelosament per no enfrontar-se al risc de trobar-se amb la buidor si n'aixeca la tapa... [+ crítica]