19 de juny 2016

«Caïm i Abel», de Marc Artigau i Queralt. Intèrprets: Jordi Figueras, Berta Giraut, Clara de Ramon, Marc Rodríguez, Sergi Torrecilla i Lluís Villanueva. Col·laboració especial de Soaliha. Escenografia: Sebastià Brosa i Josep Iglesias. Ajudants d’escenografia: Smarlen Almonte Almonte, Núria de Arana Freixa, Yeo-Hyun Kim, Ximena Rubio Bernal, Ainhoa San Roman López, Taisa Teixeira Campos i Maria Vicente Durà (alumnes del màster en Disseny Escenogràfic de l’Escola Elisava). Il·luminació: David Bofarull. Vestuari: Isabel Velasco. Ajudant de vestuari en pràctiques: Sandra Masdevall. So: Joan Solé. Assistència so: Guillem Rodríguez. Audiovisuals: Francesc Isern. Caracterització: Àngels Salinas. Regidors: Anna Cuscó i Marc Serra. Sastressa funcions: Olga Fibla. Tècnic funcions: Guillem Gelabert. Ajudant direcció: Aleix Fauró. Direcció: Marc Artigau i Queralt. Producció de La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 16 juny 2016.

Vida i mort. Allà i aquí. Dins i fora. Valentia i por. Mar i terra. Frontera i camps a través. Qui més i menys sap què es vol dir quan s'invoquen els dos noms dels germans Caïm i Abel. L'autor Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) ha partit de l'ancestral referència bíblica per crear un immens quadre contemporani amb una paleta de colors que es mou entre la ferotgia de l'èpica i la força sentimental que neix, creix i mor dins del clan, de la tribu, del nucli familiar. «Caïm i Abel» és el salt amb perxa de l'autor que fins ara s'havia mogut per sales potser tan alternatives o de petit format com poc o molt també ho és la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya i la companyia La Perla 29, espais des d'on sovint han sortit i surten els millors fruits de la pedrera teatral catalana contemporània. Des de propostes tan singulars com la trilogia «Balneari Maldà», «Aquellos días azules», «Un mosquit petit» o «Moby Dick» a dramatúrgies compartides com les de «L'orfe del clan dels Zhao», «Al nostre gust», «El petit príncep» o «Molt soroll per no res», Marc Artigau ha arribat a la complexitat de l'obra «Caïm i Abel» amb el pòsit acumulat i imprescindible per signar un dels textos més suggerents d'aquesta temporada, amb una fusteria teatral sense concessions al divertimento fàcil i dirigit per ell mateix —sobre l'herència de la boira humida de la sorra de La Perla 29— amb un discurs que és capaç de barrejar la popularitat del futbol del Barça a la final de Wembley del 1992 i la veu de Joaquim Maria Puyal amb el karaoke de la peça «Il mondo», de Jimmy Fontana. De la bíblia, doncs, a Jimmy Fontana... Agafa't! [+ crítica]

15 de juny 2016

Toni Gomila tanca la temporada de la sala Brossa a La Seca amb la quarta reposició del seu espectacle «Acorar»

«Acorar», de Toni Gomila. Intèrpret: Toni Gomila. Espai escènic i vestuari: Rafel Lladó. Il·luminació i so: Rafel Febrer. Ajudant direcció: Antònia Jaume. Direcció: Rafel Duran. Companyia Produccions de Ferro. La Seca Espai Brossa, Barcelona, 2 novembre 2012. Reposició: 13 octubre 2013. Reposició: 25 febrer 2015. Reposició: 15 juny 2016.

I un dia va arribar 'Acorar'. Ningú no sabia ben bé què volia dir ni què era ni qui el representava. I és que el porc, per als golafres del segle XXI, se serveix en safates de plàstic, envasades per a cuinar o llestes per a menjar. El ritual ancestral de la matança del porc ha passat a millor vida per obra i gràcia de les normatives legals que regulen les matances animals als escorxadors oficials. Però queden les paraules. I l'autor i actor Toni Gomila s'hi agafa de la mateixa manera que un caminador assedegat s'ajup a beure a morro el doll d'aigua fresca. 'Acorar' és això: un doll de llengua fresca que sembla que vingui del passat, un passat encara no gaire llunyà, però que no ha perdut el sentit i que els parlants reinterpreten ni que no en tinguin conscieència gràcies al context, l'expressió, el gest, la mirada de l'actor que durant una hora intenta fer de la matança del porc la metàfora de l'ànima d'un poble... [+ crítica]

11 de juny 2016

Torna el còctel musical de «Shaking Shakespeare» a El Maldà per encarar la programació d'estiu

«Shaking Shakespeare». Concepció de Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Maicas. Dramatúrgia d'Anna Soler Horta. Arranjaments musicals de Sheila Garcia. Intèrprets: Bernat Cot, Josep Fadó, Juan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sivilla (The Hanfris Quartet), Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pindado (The Sing Song Sisters) i Paul Perera (pianista). Vestuari: Moon Vives. Coreografia: Maria Garriga. Il·luminació: Daniel Gener. Producció: Marina Marcos. Ajudant direcció i regidor: Albert Massanas. Direcció musical: Sheila Garcia. Direcció escènica: Moisès Maicas. El Maldà, Barcelona, 23 desembre 2015. Reposició: 10 juny 2016.

Un còctel és una barreja d'alcohols i de sucs de fruites que proporcionen una beguda de gust agradable. El còctel que se serveix a la sala El Maldà es diu «Shaking Shakespeare», és a dir, en versió casolana, «Sacsejant Shakespeare» o, per als amics de confiança, «Sacsejant el Gran Willy». Aquest còctel, l'han sacsejat darrere la barra, dos grups musicals, un tenor, una directora musical i un director escènic. El Maresme de Mataró de fons. Alguns d'ells, fa dos anys, al CCCB i dins del Grec 2014, ja van fer pessigolles a William Shakespeare, el Gran Willy, amb un espectacle juvenil i postadolescent, «Shakespeare on the beat», basat en el «Somni d'una nit d'estiu». I ara hi tornen, però en una versió més variada que es mou entre el teatre de petit format, el concert de cambra i el cabaret en versió light. ¿I com se sacseja tot això sense que ningú no en surti pitof? Doncs, amb una dramatúrgia que beu de les fonts de la paraula del mateix Shakespeare i posant-lo a ell mateix en escena com a mestre de cerimònies (Bernat Cot), mentre es debat entre el text i la música i allò que li inspiren els altres personatges, encapçalats pel tenor mataroní Josep Fadó, i amb intervencions, o bé dels dos grups o dels dos plegats, acompanyats al piano per Paul Perera, que interpreten el repertori musical que Shakespeare ha propiciat al llarg dels temps, des dels madrigals i les més clàssiques fins als musicals de Broadway... [+ crítica]

L'obra «Cloaca» de Maria Goos reprèn una altra reposició passant del Versus al Teatre Gaudí Barcelona

«Cloaca», de Maria Goos. Traducció de Lluís Montserrat. Adaptació de Roger Pera. Intèrprets: Xavi Casan, Ramon Godino, Miquel Sitjar, Pep Papell i Konstantina Titkova. Escenografia i vestuari: Gala Garriga. Il·luminació: Daniel Gener. Tècnic de sala: Andrey Kravchyk. Producció escènica: Jofre Blesa & Rafaela Rivas. Ajudant direcció: Jesús Milà. Direcció: Òscar Molina. Versus Teatre, Barcelona, 19 febrer 2015. Reposició: 6 agost 2015. Reposició: Teatre Gaudí Barcelona (TGB), Barcelona, 10 juny 2016.

L'obra es va veure per primera vegada a Catalunya, en versió espanyola, dirigida per Javier Daulte, fa deu anys, al Teatre Goya. Aleshores, des que circulava per diversos escenaris, dirigida per Josep Maria Mestres, es va titular 'Baraka', un nom de filiació àrab que té diverses definicions. L'autora Maria Goos (Breda, Països Baixos, 1956) va escriure 'Cloaca' —aquest és en realitat el seu títol original— el 2002 perquè fos interpretada per una companyia holandesa local, Het Toneel Speelt, però arran de l'estrena el 2004 al The Old Vic de Londres, sota la direcció de Kevin Spacey, l'obra es va convertir de seguida en un bestseller internacional. 'Cloaca' és una obra difícil de portar a escena. La dificultat parteix de la mateixa autoria perquè els quatre personatges masculins —vells amics de joventut— van a la deriva i difícilment es troben. L'anècdota de fons que els reuneix són uns quants quadres —quatre teles aparentment sense valor rebutjades en diverses exposicions oficials— acumulades o custodiades a casa seva per un funcionari de l'Ajuntament com a compensació pels més de vint anys de servei... [+ crítica]

10 de juny 2016

L'espectacle «En John i la caixa de música» es recupera a la Sala Fènix de Barcelona per al públic familiar

«En John i la caixa de música». Dramatúrgia: Xavier Pàmies i Carla Ricart. Música: Uke. Intèrprets: Xavier Pàmies i Carla Ricart. Vestuari: La Trama. Il·luminació i so: Josep Sánchez-Rico. Veu ràdio: Asun Vitoria. Tècnic il·luminació i so: Dani Tort. Direcció: Xavier Pàmies i Carla Ricart. Producció: La Trama Produccions. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 13 octubre 2012. Reposició: Sala Fènix, Barcelona, 11 juny 2016. A partir de 3 anys fins als 8 anys.

Mitjanit sempre ha estat una hora màgica. I la literatura fantàstica n'ha fet ús fins al punt de convertir les dotze en un mite de la frontera fictícia entre la realitat i el somni. De la mateixa manera que el misteri que desprèn un taller de joguines per als més petits és equivalent a la nostàlgia que desprén per als que ja han deixat la infantesa enrere. L'espectacle 'En John i la caixa de música' excel·leix per la senzillesa de la seva posada en escena i per com extreu, d'aquesta mateixa senzillesa, el gruix del contingut. En una combinació de teatre i d'ombres xineses i de teatre dins el teatre, un aviador de llauna i una ballarina de caixa de música, dues joguines convertides en carn i os, fan un viatge a l'Orient per reinterpretar la llegenda de l'estel i explicar la història xinesa del Chen i la Yin, amb el rerefons del matrimoni concertat i l'opció de la llibertat personal simbolitzada, en aquest cas, per el volateig de l'estel... [+ crítica]

Última oportunitat per veure «Pintamúsica!» abans de les vacances d'estiu dins el cicle «Babies» del CCCB

«Pintamúsica!». Idea original d'Únics Produccions. Autores: Berta Ros, Gisela Juanet i Lorena Lliró. Intèrprets i músics: Berta Ros, Jose Aladid / Raül Viana i Lorena Lliró. Assessorament art: Núria Garcia. Assessorament pedagògic: Berta Juanet. Assessorament llenguatge signes: Natàlia Ros. Disseny espai escènic: Lluís Juanet i Gisela Juanet. Construcció escenografia: Mateo Tikas. Vestuari: Montse Ginesta. Audiovisuals: Pau Gascón i Rosa Cardús. Il·luminació: Lluís Juanet. Cap tènic: Carles Merodio. Direcció musical, composició i arranjaments: Berta Ros i Lorena Lliró. Direcció escènica: Lluís Juanet i Gisela Juanet. Babies al CCCB - Viu el Teatre. CCCB Teatre, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona, 14 febrer 2015. Reposició: 5 març 2016. Reposició: 11 juny 2016. Espectacle recomanat de 0 a 3 anys.

Quan ja es compleix la tercera temporada d'aquest cicle d'Únics Produccions al Teatre del CCCB, un té la sensació que s'ho passen tan bé els petits "babies" de 6 mesos a 2 o 3 anys, als quals van adreçats els miniespectacles (no més de mitja hora de durada) com els pares i les mares que els acompanyen. L'espectacle 'Pintamúsica!' es basa en un recorregut per les estacions de l'any prenent com a base audiovisual el quadre 'Dona i ocell en la nit', de Joan Miró, i amb la utilització de diversos recursos sensorials que capten l'atenció dels més petits, així com musicals, amb combinació de clarinet, saxofon, flauta travessera o piano... [+ crítica]

09 de juny 2016

«Diari d'una miliciana», de Jaume Miró. Intèrprets: David Anguera, David Bo, Xuel Díaz, Marta Garolera, Berta Pipó, Toni Galmés, Elena Sánchez, Júlia Santacana, Jaume Viñas / Guillem Balart. Vestuari: Carla Díaz. Ajudant direcció: Clàudia Tuneu. Direcció: Toni Galmés. Companyia La Belle Ensemble. Sala Leopoldo Fregoli, La Seca Espai Brossa, Barcelona, 8 juny 2016.

¿Qui es pot sentir indiferent davant la recuperació d'una part de la memòria històrica que ha estat silenciada durant tants anys? Per això, l'obra «Diari d'una miliciana» de la companyia La Belle Ensemble, obra nascuda arran del premi del text del Teatre Principal de Palma el 2011, arriba a Barcelona després d'una llarga gira per diverses poblacions de les Illes, indret on s'ambienta el destí tràgic de cinc joves milicianes catalanes que, als inicis de la guerra civil, s'enrolen en les tropes voluntàries de reforç que es van traslladar a les Illes per aturar el feixisme. Les dones de diferents procedències socials van estar a primera fila de la resistència republicana contra el feixisme durant un curt espai de temps. Ben aviat van ser reculades a la rereguarda, amb feines de manteniment o infermeria. La discriminació de gènere ve de lluny. El 1936, no feia pas més de dos anys que les dones havien pogut votar per primera vegada. La seva presència al front va alterar la tradició capdavantera dels homes, malgrat que fossin republicans i de faccions d'esquerra radicals... [+ crítica]

01 de juny 2016

L'espectacle de gest i màscares «André & Dorine» es reposa al Teatre Poliorama

«André & Dorine». Dramatúrgia de Garbiñe Insausti, Jose Dault, Iñaki Rikarte, Edu Cárcamo, Rolando San Martín. Música original de Yayo Cáceres. Intèrprets: Jose Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo. Escenografia: Laura Eliseva Gómez. Il·luminació: Carlos Samaniego "Sama". Vestuari: Ikerne Giménez. Máscares: Garbiñe Insausti. Ajudant direcció: Rolando San Martín. Direcció: Iñaki Rikarte. Companyia Kulunka Teatro. Teatre Poliorama, Barcelona, 5 setembre 2015. Reposició: 1 juny 2016.

Sense paraules. No en calen. El gest, la màscara, l'ambientació, la banda sonora, els objectes... El silenci i el que suggereix és l'autèntic protagonista d'aquest espectacle visual, 'André & Dorine', un espectacle d'autoria basca, creat per una companyia jove, que fa quatre temporades passeja per tot el món amb aquesta mirada que fa, poètica, tendra, emocionant i d'un cert humor agredolç, a la malaltia de l'Alzheimer. Tres intèrprets i una quinzena de personatges. Una història que recula en el temps d'una parella d'avis que lluita entre la memòria que fuig i el present que la vol retenir. Ell, André, un escriptor de la vella raça. Ella, Dorine, una violoncel·lista amb la memòria a l'arquet. Vella màquina d'escriure amb el clec, clec, persistent de les tecles, com un ritme que contrasta amb la suavitat del cos i les cordes del violoncel. Estructurada en brevíssimes escenes, l'obra va mostrant l'anar i venir d'una relació que es deteriora progressivament i que enganya l'espectador des d'una presumpta proposta d'humor, amb petits gags que pouen en la vida quotidiana de la parella. Però ben aviat l'humor mostra la seva doble cara i les rialles de l'auditori es van apagant lentament mentre l'alè es corglaça i l'espurneig de l'emoció de molts espectadors s'amaga en la foscor de la sala... [+ crítica]