La pròrroga de l'estat d'alarma per quinze dies més arran de la pandèmia del coronavirus deixa fora de joc molts dels espectacles de la temporada

La pròrroga fins a l'11 d'abril, com a mínim, de l'estat d'alarma arran de la pandèmia del coronavirus deixa en «escac i mat» i fora de joc obres que estaven en cartellera com «El pare de la núvia» (Teatre Condal), «Escape room« (Teatre Goya), «Instruccions per enterrar un pare» (Sala Flyhard), «Solitud« (Teatre Nacional de Catalunya), «El quadern daurat» (Teatre Lliure), «Exit» (Teatre Gaudí Barcelona), «La morta de Pompeu Crehuet» (Sala Beckett), «La nostra parcel·la» (Teatre Lliure), «La bruixa de la tramuntana» (Teatre Lliure), «Dos divas y un destino» (Teatre Gaudí Barcelona), «La gavina» (La Villarroel), «Boira a les orelles» (El Maldà), «Pecats imperdonables» (Teatre Borràs), «La canción de Ipanema» (Teatre Aquitània), «T'estimo si he begut» (Teatre Poliorama), «Eva contra Eva» (Teatre Romea), «L'home de la flor al llavi» (Teatre Akadèmia), «El médico, el musical» (Teatre Tívoli), a més de les cancel·lacions o suspensions que ja s'han fet d'altres obres com «Un encuentro sobrenatural» (Teatre del Raval), «Justícia» (Teatre Nacional de Catalunya), «A Chorus Line» (Teatre Tívoli), «Per un sí i per un no» (Teatre Akadèmia), «Perdón» (La Villarroel), «Cobertura» (Teatre Romea) o «Només la fi del món» (La Perla 29 - Teatre Biblioteca de Catalunya). Tots els teatres catalans es veuen obligats a replantejar la programació que tenien prevista i, en el cas que, un cop aixecat el tancament de les sales, cada companyia tingui possibilitats de calendari, reposar les cancel·lacions o ajornar les estrenes. Alguns dels espectacles només s'han pogut representar pocs dies abans que arribés la declaració de l'estat d'alarma, la qual cosa representa per als productors i les sales que tenien concertades una pèrdua difícilment recuperable, a banda del trasbals que significa passar alguns d'aquests espectacles a una nova temporada o fins i tot incloure'ls dins la línia de programació que el Festival Grec s'ha compromès a establir per a l'estiu. Tota una incògnita en aquest moment que ha deixat milers d'espectadors amb entrades adquirides anticipadament sense poder veure algunes de les propostes més esperades de la temporada 2019-2020 que ha vist també com s'ha hagut de suspendre la gala dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona que havia de tenir lloc el 23 de març a La Villarroel i que ja fa dies que havia fet públiques tant les nominacions com els premis honorífics... [+ crítiques]

El tancament o les restriccions d'aforament a un terç durant quinze dies representen 4 milions d'euros de pèrdua per al sector teatral

El sector teatral de Catalunya calcula que el decret de la Generalitat de Catalunya, seguint recomanacions sanitàries, que els obliga a reduir l'aforament a un terç de la capacitat de cada sala o, en el seu cas, el tancament durant la quinzena de prevenció decretada per la pandèmia del coronavirus, representa una pèrdua aproximada de 4 milions d'euros per la devolució d'entrades anticipades o venda cancel·lada. La revista digital «Clip de Teatre» ha fet un seguiment de la majoria de sales de Barcelona —fora de Barcelona la situació és similar amb cancel·lacions d'espectacles en gira— per dibuixar un mapa de la cartellera teatral durant aquesta quinzena «negra» del 12 al 26 de març.


TEATRES QUE MANTENEN LA PROGRAMACIÓ AMB UN TERÇ DE L'AFORAMENT

(CAP després de les últimes mesures decretades el divendres a la tarda del 13 de març)



TEATRES QUE HAN CANCEL·LAT LA PROGRAMACIÓ FINS AL 26 DE MARÇ

Teatre Nacional de Catalunya
(Sala Gran, Sala Petita, Sala Tallers)

Teatre Lliure de Montjuïc

Teatre Lliure de Gràcia

Espai Lliure de Montjuïc

Gran Teatre del Liceu

Mercat de les Flors

Teatre Goya
          
La Villarroel

Teatre Romea

Teatre Condal

Teatre Biblioteca de Catalunya / La Perla 29

Teatre del Raval

Sala Hiroshima

Sala Beckett

Sala Atrium

SaT (Sant Andreu Teatre)

La Gleva

Antic Teatre

Jove Teatre Regina

Eixample Teatre

Teatre Gaudí Barcelona

Teatre Akadèmia

Teatreneu

Almeria Teatre

Aquitània Teatre

Eòlia

El Maldà

Escenari Joan Brossa

Nau Ivanow

Sala Flyhard

Sala BARTS

Teatre Tantarantana

La Puntual

Sala Versus Glòries

Teatre Capitol

Teatre Borràs

Teatre Tívoli

Teatre Coliseum

Teatre Poliorama

No et riguis mai del mort perquè potser és qui et vetlla

«“La morta”, de Pompeu Crehuet», de Marc Crehuet. Intèrprets: Anna Bertran, Xavier Bertran, Francesc Ferrer i Betsy Túrnez. Amb la col·laboració especial de Laura Fernández i Enric Crehuet. Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: David Bofarull (aai). Vestuari: Míriam Compte. Música: Guillermo Martorell. Amb la col·laboració especial de Maria Rodés. Audiovisuals: Francesc Isern. Fotografia promocional: Kiku Piñol. Vídeo promocional: Raquel Barrera, Marc Crehuet i Xavi González. Estudiant en pràctiques de direcció: Laura Fernández (ERAM). Estudiant en pràctiques d'escenografia: Laia Navarro (Escola EINA). Ajudantia de direcció: Héctor Rull. Direcció: Marc Crehuet. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 12 març 2020.

¿Un «Barton Fink» a la catalana? Expliquem-ho. L'espectacle té dos plans escenogràfics. Un és l'actual, amb l'apartament on viu el mateix dramaturg i cineasta establert a Catalunya, que signa l'obra en qüestió, Marc Crehuet (Santander, Cantàbria, 1978) —marcat per l'èxit de l'obra teatral adaptada també al cinema «El rei borni»—, aparellat i amb una criatura en off que des de l'habitació no para de cridar “papa” o “mama”. Una vida en parella no sempre plàcida ni conciliadora de la feina amb la família. Un altre pla escenogràfic porta els espectadors a un temps passat, amb el també dramaturg Pompeu Crehuet (Barcelona, 1881 - Sant Feliu de Guíxols, 1941), besavi de Marc Crehuet i autor de disset obres escrites entre el 1904 i el 1936, però només una, la primera, «La morta», un drama estrenat el 1904, receptora de l'èxit de la crítica i el públic de l'època. Després, vindrien els estira-i-arronsa epistolars amb els empresaris teatrals del desaparegut Novedades o el Romea, el rebuig d'algunes de les seves obres, la caiguda en desgràcia i la competència d'un altre dramaturg que s'emporta el peix al cove, més “modern”, Josep Maria de Sagarra, si fa no fa, en un panorama precari i infidel no gaire diferent al del d'ara... [+ crítica]

A la recerca de la muntanya perduda

«Solitud», de Víctor Català. Dramatúrgia d'Albert Arribas. Intèrprets: Pepo Blasco, Oriol Guinart, Pol López, Maria Ribera, Adrià Salazar, Pau Vinyals, Ona Grau, Laula Luna, Adriana Parra. Escenografia: Sílvia Delagneau. Vestuari: Bàrbara Glaenzel. Il·luminació: Raimon Rius. So: Igor Pinto. Caracterització i ajudanta de vestuari: Núria Llunell. Ajudanta d'escenografia: Adriana Parra. Alumna en pràctiques del Màster Universitari d'Estudis Teatrals: Laura Vago. Oient: Bernat Reher. Referències de les pintures fetes per Caterina Albert (Víctor Català) de l'Arxiu Històric - Museu de l'Escala: «La germaneta Amèlia adormida» (1883), «Interior d'una masia amb la porta oberta» (principis s. XX), «Autoretrat» (1890), «Pare mort al llit» (1890), «Retrat inacabat de l'àvia materna, Caterina Farrés i Sureda (finals s. XIX). Ajudanta de direcció: Marta Tirado. Direcció: Alícia Gorina. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona, 7 març 2020.

És evident que si el teatre no va a la muntanya, en aquest cas, la muntanya no es pot fer baixar tampoc al teatre. Esclar que per a impediments físics com aquest existeix el recurs del simbolisme, però aquí se n'ha prescindit i a l'hora de convertir la novel·la modernista «Solitud» —publicada primer en fulletons a la revista “Joventut” entre 1904 i 1905—, el moll de l'os que hi va voler impregnar Víctor Català (pseudònim sisplau per força de Caterina Albert i Paradís, L'Escala, Alt Empordà, 1869 - 1966) queda molt difús, gairebé inexistent. La dramatúrgia a càrrec d'Albert Arribas ha remat contra l'impediment de la força literària però els rems no ho han resistit. I la posada en escena de la directora Alícia Gorina ha cedit a convertir l'origen literari —o fulletonesc, vaja— en una peça de teatre i ha optat per fer una relectura en veu alta amb un innegable treball i esforç recitatiu dels intèrprets, però sense allò que s'espera d'un muntatge teatral: que sigui teatral... [+ crítica]

Sala que salaràs i Cadaqués salvaràs!

«La bruixa de la tramuntana». Dramatúrgia de Marc Rosich, a partir del conte «La bruixa de Cadaqués» de Miquel Berga. Composició musical i arranjaments: Carles Pedragosa. Intèrprets: Clara Moraleda, Carles Pedragosa, Maria Santallúsia i Toni Viñals. Coreografia: Bealia Guerra. Escenografia: Laura Clos 'Closca' i Sergi Corbera. Vestuari: Joana Martí. Caracterització: Núria Llunell. Il·luminació: Sylvia Kuchynow. So: Josep Sánchez-Rico. Enregistrament musical: Jordi Santanach, Pepino Pascual, Antonio Torres, Núria Martín, Natxo Jiménez, Enric Gómez i Carles Pedragosa. Cap tècnic: Marco Mattarucchi. Ajudant producció: Bernat Grau. Producció executiva: Luz Ferrero. Cap producció: Clàudia Flores. Direcció producció: Josep Domènech. Equips Teatre Lliure. Coproducció: Bitò i Teatre Lliure. Ajudant direcció: Jordi Andújar. Direcció: Marc Rosich. Teatre Lliure Gràcia. Barcelona, 7 març 2020.

El dramaturg Marc Rosich (Barcelona, 1973) es troba com un peix a Cadaqués explorant tots els gèneres teatrals. Si ens referim ara només al teatre familiar, encara ressona l'adaptació que amb Clara Peya va fer de «Renard, el Llibre de les Bèsties», espectacle que també va estrenar la temporada 2016 / 2017 al Teatre Lliure, reconegut i premiat. Ara s'ha conjurat amb el compositor i també actor Carles Pedragosa (Barcelona, 1982), de llarga trajectòria musicoteatral, per a aquesta adaptació del conte per a primers lectors, «La bruixa de Cadaqués», que el 2014 va publicar l'autor i professor universitari Miquel Berga (Salt, Gironès, 1952) a la col·lecció El Vaixell de Vapor de l'Editorial Cruïlla. Els elements bàsics del conte literari apareixen també en la versió teatral: el Cadaqués dels anys seixanta del segle passat quan comença a ser envaida pel turisme de fora; la bruixa que vol especular amb aquest racó mig màgic de l'Alt Empordà i convertir-lo en una segona Benidorm de ciment; l'alcalde encara del règim franquista que li roda l'ull davant el negoci que s'acosta; el pescador, la mestra del poble, la peixatera... i el genial Dalí que s'emparenta amb tres gats de teulada humanitzats que, quan coneixen els plans de la bruixa que té el malnom de Tramuntana perquè les ventades fortes i els tornados arrasadors són la seva especialitat, lluitaran per esguerrar-li la festa... [+ crítica]

La roba bruta es renta a casa

«Exit», d'Agustí Franch. Intèrprets: Roser Batalla, Mingo Ràfols i Irina Robles. Veus en off: Francesca Piñón, Gemma García i Toni Clapés. Vestuari: Anna Mangot. Escenografia: Red Nose. Disseny il·luminació: Eloi Pla i Joel Pla. Música: Jofre Bardagí. Edició àudio: Guillem Fornós. Tècnic de sala: Andriy Krachyk. Fotografia: Leandro García. Imatge: Creativadisseny. Producció executiva: Òscar Contreras i Alfons Teruel (Red Nose). Producció: Escola Nacional d'Andorra, Productora 23 i Red Nose. Ajudant de direcció: Joan Hernández. Direcció: Òscar Contreras i Agustí Franch. Teatre Aquitània, Barcelona, 9 novembre 2019. Reestrena: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 6 març 2020.

Comèdia de la bona. Comèdia a la francesa, com la truita. I no és una manera de dir perquè en aquesta obra tot es capgira com una truita ben recargolada en el moment menys pensat. Quan els espectadors pensen de quina manera se'n pot sortir el trio protagonista o quina serà la vàlvula d'escapament del conflicte —que és quan la trama sembla que podria decaure— immediatament hi ha una guspira que encén novament el foc i el remolí de l'embolic torna a començar. Només es pot dir això: una empresa contracta una nova cap de recursos humans amb una missió immediata a complir des del primer minut: ha de fer fora un de dos candidats —o candidates— proposats per la directora. I ho ha decidir amb criteri profesional després de tenir una entrevista amb els dos. I fins aquí tot el que és possible desvelar, per respecte als futurs espectadors. La resta és una sorpresa constant que es manté durant noranta minuts i que aguanten amb fermesa, bon ofici escènic, humor i gràcia els tres intèrprets. D'entrada cal admetre que, només per uns segons, a un li fa l'efecte que potser l'autor, narrador i dramaturg, Agustí Franch (Manresa, Bages, 1976) oferirà una versió acolorida i remasteritzada d'«El mètode Grönholm». La presència en el repartiment de Roser Batalla (una de les Grönholms de l'època) hi influeix. Però no. De seguida un s'adona que no serà el mateix. Que allà tot anava de fora cap a dins i que aquí tot va de dins cap a fora... [+ crítica]

Mori el plàstic!

«Greta&Friday II: Amor mor», de Queralt Riera. Intèrprets: Annabel Castan i Òscar Muñoz. Vestuari: Teté Company. Assessorament musical: Sebastià Bover. Direcció: Queralt Riera. Sala Palau i Fabre. Escenari Joan Brossa. Barcelona, 5 març 2020.

Han passat els anys, prop de quaranta. I aquella parella juvenil que tenia una dèria pel circ i que havia de canviar el món, Greta i Friday, s'han fet grans, han tingut alts-i-baixos, han canviat de vida, de l'urbs a la muntanya, s'han desencantat de la que es proposaven i s'han encaterinat amb el futur més enllà del futur. N'han passat tants, d'anys, que fins i tot un dels mites del díptic «Greta&Friday», l'actual adolescent activista Greta Turnberg, ja no és en aquest món. Tothom mor. I la jove Greta també. «Greta&Friday II: Amor mor» és la segona part de «Greta&Friday I: Amor pur». El risc de la proposta en forma de díptic era l'alternança de dues autories que fan també la direcció: la primera, d'Albert Mestres, i la segona, de Queralt Riera. I el risc s'ha convertit en la millor opció perquè la segona part enllaça amb la primera, amb lleugeres referències que ajuden a resituar els espectadors que hagin seguit els dos espectacles, però que també es poden veure independents sense que se'n perdi el sentit... [+ crítica]