12 de març 2016

«Dansa d'agost (Dancing at Lughnasa)», de Brian Friel. Traducció de Ferran Utzet. Intèrprets: Màrcia Cisteró, Mònica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina, Albert Triola i Ramon Vila. Espai escènic: Sebastià Brosa i Elisenda Pérez. So: Damien Bazin. Vestuari: Annita Ribera. Il·luminació: Guillem Gelabert. Construcció d’escenografia: Xarli. Caracterització: Àngels Salinas. Dansa irlandesa: Betlem Burcet. Assessorament moviment: Marta Filella. Tècnics assajos: Marc Serra i Guillem Gelabert. Tècnic funcions: Cesc Pastor. Regidora: Anna Cuscó. Regidoria en pràctiques: Núria Frias. Ajudant de direcció: Marc Serra. Direcció: Ferran Utzet. Producció: La Perla 29. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 11 març 2016.

El que li passa a l'antic —modern per l'època— aparell de ràdio Marconi, nom de l'inventor, és el que ara els passa a segons quines connexions d'internet. Si allà fallava l'antena, penjada d'una figuera, o la vàlvula amagada dins la tapa de fullola-cartró, aquí falla la velocitat en megues o el coure, si l'han pispat. Són dues èpoques diferents, la dels anys trenta del segle passat i les d'ara. Però no tant allunyades si es fan algunes comparacions. El neguit i l'estrés per aconseguir escoltar, ni que sigui amb dificultats, una cançó radiada i de moda d'aleshores és el neguit o l'estrés d'ara per trobar cobertura amb el mòbil i dominar el món. El neguit o l'estrés per anar al ball de la collita d'aleshores és el neguit o l'estrés per ser a tot arreu al mateix temps d'ara. Els temps no han canviat tant, doncs. I l'autor d'aquesta «Dansa d'agost», considerat el txèkhov irlandès, sap que, en fer memòria històrica de la seva gent, situada al llogarret de Baly Beg, no recula al passat sinó que remou les consciències del present. Brian Friel, en realitat, Bernard Patrick Friel (Ornagh, Irlanda, 1929 – Greencastle, Comtat de Donegal, 2015) és un dels autors de la companyia de La Perla 29 i, més concretament, del director Ferran Utzet, que ja va visitar el teatre irlandès amb l'obra «La presa», de Conor McPherson, el 2011, i amb «Translations / Traduccions», del mateix Brian Friel, el 2014, tancant ara amb «Dansa d'agost» una trilogia irlandesa que no ha decebut mai els espectadors... [+ crítica]