«L’alquimista». Basat en «L’Œuvre au noir», de Marguerite Yourcenar. Versió: Michael De Cock. Traducció de Sergi Belbel. Dramatúrgia musical: Alain Franco. Intèrprets: Babou Cham, Francesc Garrido, Anna Moliner, Teresa Urroz, David Vert i Arnau Ramos Puigdellívol. Músic: i músic: Jürgen De Bruyn. Escenografia i vestuari: Marie Szersnovicz. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Disseny de so: Roc Mateu. Coreografia: Nuria Legarda. Projeccions: Francesc Isern. Ajudanta de vestuari. Nina Lopez-Le Galliard. Ajudant d’escenografia: Sergi Corbera Gaju. Caracterització: Imma Capell. Assessor dramatúrgic: Gerardo Salinas. Construcció d’escenografia: Pascualin Estructures, Stage Tecnology, Taller Jorba Miró, Christian Saavedra, NTI, S.L. Confecció de vestuari: Carlota Ricart, Goretti Puente. Pintura i acabats de vestuari: Xavi Oró, Marta Pell. Construcció del set i assistència en les projeccions: Taller d’escenografia Castells. Agraïments: Carles Roig. Director de fotografia de les projeccions: Damià Haro. Fotografia: David Ruano. Producció: Teatre Nacional de Catalunya amb la coproducció de KVS de Brussel·les. Direcció musical: Jürgen De Bruyn. Adjunta de direcció: Ester Nadal. Direcció: Michael De Cock. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 11 maig 2023.
Una dramatúrgia filosòfica, poètica i complexa com és la de la versió de «L'alquimista», basada en l'obra «L’Œuvre au noir», de Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 - Mount Desert, Maine, EUA, 1987), exigeix una posada en escena i una direcció igualment filosòfica, poètica i complexa com la que ha fet el director, actor, guionista i cineasta flamenc Michael De Cock (Mortsel, Anvers, Flandes, 1972) que s'ha convertit gairebé en un resident habitual de l'intercanvi artístic entre el KSV de Brussel·les i el Teatre Nacional de Catalunya, en la línia de vocació europea i internacional, amb peces com «Mrs. Dalloway» o la recent «Bovary», les dues en col·laboració amb la directora Carme Portaceli. «L'alquimista» és un esclat de paraula, de música, de plàstica i de coreografia que delata de seguida que la mateixa exigència que hi ha en el contingut del discurs de Marguerite Yourcenar s'aplica a cadascuna de les escenes, a cadascun dels intèrprets, a cadascun dels moviments, a cadascuna de les intervencions discursives dels diferents personatges, i a tot el conjunt dramatúrgic, aconseguint una peça simfònica que trasllada els espectadors a l'Europa del segle XVI i a la ciutat idíl·lica de Bruges tot i que, per exigències de l'excepcional sequera, l'ambientació amb aigua dels canals ha hagut de ser reduïda sota mínims i substituïda per altres efectes com les projeccions o la boira del fum. L'obra té un protagonista indiscutible que és el personatge de Zenó, un metge i alquimista flamenc que es debat en una Europa del 1500 que bascula entre les tenebres de l'Edat Mitjana i la lluminositat del Renaixement. I Zenó és, en aquesta esplèndida versió, l'actor Francesc Garrido (Barcelona, 1969), un veterà de l'escena, del cinema i la televisió, amb un extens catàleg a les seves espatlles, però que poques vegades ha tingut l'oportunitat de ser redescobert pels espectadors de teatre més veterans i també pels nous espectadors com un dels intèrprets en maduresa i de primera fila, com passa en aquest cas... [+ crítica]
