LA ROBA BRUTA ES NETEJA A CASA

«El joc de la veritat», de Miquel Murga. Intèrprets: Roger Cantos, Cristina Dilla, Octavi Pujades i Míriam Tortosa. Espai escènic: Laura Orri. Figurinisme: Àngels Cases. Disseny gràfic: Marina Cotanda. Disseny il·luminació: Oriol Pino. Fotografia: Anna Senan. Premsa: Àlex Sánchez Aragón i K de Comunicación. Tècniques de sala: Sophya Acosta i Camila Benavente. Taquilla: Bea Fenollar. Producció: Hamlet Produccions. Agraïments: Ajuntament de Sant Boi, Múnich i Josep Pons. Direcció: Miquel Murga. Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 25 maig 2023.

El director, radiofonista i dramaturg Miquel Murga ja fa temps que ha enfilat la vena de la comèdia de parelles. Els embolics són un estímul creatiu i, en aquest cas, l'autor no amaga que es repenja en l'estil dramàtic del dramaturg francès Florian Zeller, autor d'«El pare», que aquí s'ha vist en dues versions, la protagonitzada per Héctor Alterio i la protagonitzada recentment per Josep Maria Pou, les dues al Teatre Romea. Miquel Murga s'hi basa per la força que Florian Zeller dóna a la paraula, que la fa substituta de les tradicionals portes i finestres de la comèdia de bulevard, un registre que sí que va fer popular en canvi un altre autor de referència del gènere francès, el suís Marc Camoletti, amb peces com «Boeing Boeing» o «No et vesteixis per sopar», que són també conegudes aquí. La comèdia «El joc de la veritat» de Miquel Murga es podria titular també «El joc dels disbarats», aquell joc que a cau d'orella i en focs de camp embolica la troca fins a límits insospitats. Aquí el foc de camp és un catre d'hotel per partida doble, una consulta de psicòloga i una cadira de braços i orelleres de la casa d'una de les dues parelles de l'obra. I, esclar, unes trobades i unes escapades furtives, fins i tot amb una tieta absent que rebla el clau... i no se'm malinterpreti això del “clau”... [+ crítica]