31 de maig 2023

GERMANES DE SANG I FETGE

«El viento es salvaje», d'Ana López Segovia. Intèrprets: Alejandra López, Teresa Quintero / Alicia Rodríguez, Ana López Segovia i Rocío Segovia. Vestuari: Miguel A. Milán. Disseny d'il·luminació: Agustín Maza. Espai sonor: Mariano Marín. Direcció de producció: Alejandra López. Assistents de producció: Susana Luque i Violeta Hernández. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Màrqueting i comunicació: Focus. Imatge: Susana Martín i Isa Vicente. Disseny gràfic: Santi&Kco. Col·laboració en la direcció: José Troncoso. Agraïments: José Troncoso, Espacio Guindalera. Ajudantia direcció: Alicia Rodríguez.
Direcció: Ana López Segovia. Cia. Las Niñas de Cádiz. Teatre Condal, Barcelona, 30 maig 2023 / 4 juny 2023.

 

Les integrants de la companyia Las Niñas de Cádiz es van rellançar fa tres anys als Max amb el premi Revelació amb aquest espectacle, «El viento es salvaje». Fruit d'això, a l'última gala dels Premis Max van tenir al seu càrrec el guió i la direcció i ja es va veure també quina era la seva línia: fusionar, sense que es noti, la modernitat i la tradició. Això és el que fan amb «El viento es salvaje». Parteixen de la tragèdia grega, de Fedra i de Medea, diuen, però ho fan de tal manera que la tragèdia és com un murmuri de fons perquè amb humor, lucidesa, desvergonyiment i molt de rigor reinventen la tragèdia i la fan contemporània, d'avui mateix. Si Fedra es va enamorar del fill del seu marit Teseu, provocant el que va provocar, Medea es repenjava en els seus presumptes dots de bruixeria i xamanisme amb l'embolic familiar que va crear. D'aquest parell de llegendes tràgiques parteix «El viento es salvaje». Però dit així, pot semblar que ens trobem davant d'un muntatge clàssic apte només per a entesos. I res més lluny que això perquè les quatre intèrprets de Las Niñas de Cádiz beuen de les fonts populars del seu Cadis nadiu, de les populars xirigotes, del vers popular, de la vida quotidiana, del vent gadità que sembla tenebrós, del xiulet de l'esmolet i de les fanfàrries del circ que té la carpa parada lluny de la vida urbana... [+ crítica]