L'actriu i directora Núria Espert atribueix a un ressentiment personal la polèmica que envolta el director Lluís Pasqual

Fragment de l'entrevista feta a l'actriu i directora Núria Espert, recent premi especial Europa, publicada pel diari El Punt Avui, 15 juliol 2018, signada per Montse Barderi, en la qual es tracta la recent polèmica sobre Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure i, especialment, de l'experiència viscuda per la mateixa Núria Espert al costat de l'actriu Andrea Ros arran dels assajos de l'obra dirigida per Pasqual, El rei Lear, que ha estat l'origen de la controvèrsia sobre la continuïtat de Lluís Pasqual al capdavant del Teatre Lliure, ratificat com a director pel Patronat de la Fundació Teatre Lliure fins al juny de l'any 2021.

Núria Espert i Andrea Ros en una escena d'El rei Lear / © Ros Ribas

Parlant del Lluís Pasqual, com veu la polèmica que hi ha hagut a les xarxes... Que n’opina?
Jo no faig servir les xarxes socials i els hi tinc una por extraordinària, veig com destrueixen reputacions o creen falses reputacions. Només faig servir el telèfon per rebre trucades i missatges, però estant a Barcelona vaig viure l’efecte que les paraules d’Andrea Ros van causar a Lluís Pasqual. I tot plegat em va deixar glaçada.

Com tracta, segons la seva experiència, Lluís Pasqual als seus actors i actrius?
Fa quaranta anys que treballo amb ell, des que era jovenet, al Lliure de Gràcia. He vist al Lluís Pasqual créixer, madurar i convertir-se en el millor director d’aquest país, i mai, mai, mai, mai, de la vida he sentit a Lluís Pasqual faltar al respecte a ningú. A cap actor, ni gran ni petit. No puc comprendre la ferocitat d’unes paraules que semblen més pròpies d’algú que no li han donat un paper, que no pas d’una persona que té un dolor perquè s’ha sentit maltractada. Són paraules verinoses, diu coses terribles que fan un mal espantós. El Lluís estava molt commocionat, jo no tant perquè penso que les coses a les xarxes pugen com un suflé i després se’n van.

Com va viure els assajos de l’Andrea Ros mentre ella feia de Cordèlia i vostè de rei Lear?
Uns assajos que corresponen totalment al nostre dia a dia, ja que és normal que et corregeixin, que et diguin com ho has de fer i, si insisteixes una vegada i una altra en l’error, que et facin un crit, això a mi m’ha passat tantíssimes vegades al llarg de la meva carrera...! I discutir amb el director, quan les coses no funcionen. I els nervis, les tensions amb el que es fa. És una obra de teatre, és creativitat, tots estem nerviosos, tensos, i tots volem donar el millor de nosaltres mateixos. I això ho he viscut, però jo no ho considero patir, ho considero part de la feina. Estudies, treballes, de vegades el que fas no agrada, no entra dins de la concepció total del projecte... Aquesta intensitat hi és, hi ha respecte, hi ha afecte, però sempre es posa en primer lloc el teatre. Tot el que ha passat ho considero negatiu, i no puc dir coses bones de l’Andrea, era algú molt jove que feia coses d’algú molt jove. El seu paper el feia bé, però no sé res més d’ella i segurament no la veuré mai més.

© Montse Barderi / El Punt Avui