«Audiència i Vernissatge», de Václav Havel. Traducció de Monika Zgustová. Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Intèrprets: Joan Carreras, Rosa Gàmiz, Josep Julien. Escenografia: Max Glaenzel. Construcció escenografia: Estudi-Taller d'Escenografia Jorba-Miró. Vestuari: Míriam Compte. Confecció vestuari: Goretti. Estudiant pràctiques vestuari: Salu Forrellat. Disseny il·luminació: Jaume Ventura. Espai sonor: Raimon Segura. Caracterització: Toni Santos. Assessorament: Jordi Casasampera. Responsable tècnic: Moi Cuenca. Regidora: Sílvia Domingo. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Direcció de producció: Amparo Martínez. Cap producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro / Anna Rius. Ajudant producció: Maria Muntané. Estudiant pràctiques direcció: Marcel Clemente. Adjunt direcció i direcció moviment: Ferran Carvajal. Direcció: Pere Arquillué. Una producció de La Villarroel. Grec 2018. La Villarroel. Barcelona. 3 juliol 2018.

Més de quaranta anys després d'haver estat escrites —daten del 1975—, les peces del dramaturg Václav Havel (Praga, Txecoslovàquia, 1936 - Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 2011) no només mantenen de rerefons la causticitat del seu contingut sinó que li donen una lectura diferent perquè el teatre s'interpreta sempre des del color i el moment dels ulls de qui el miren. El llenguatge críptic de l'autor en plena dictadura comunista txeca demanava aleshores una transcripció de les claus iròniques de cada situació, dels diàlegs (o no-diàlegs) i de la caricatura dels personatges. Però tot això, avui, és vist més com un esperpent, com una sàtira i fins i tot potser com una aproximació a la comèdia, cosa que constata la intemporalitat i la universalitat de l'obra de Václav Havel. I és per aquí per on l'actor Pere Arquillué ha agafat les regnes de les dues obres breus, 45 minuts cadascuna («Audiència» i «Vernissatge»), a l'hora del seu debut com a flamant director, amb la complicitat, esclar, del trio interpretatiu: un exhuberant, en expressió i gest, Josep Julien; una divertidíssima i expressionista Rosa Gàmiz; i un esplèndidament astorat Joan Carreras. Dic tot això perquè em sembla que són els qualificatius que millor defineixen els tres personatges de Václav Havel, dels quals, Vanek (Joan Carreras) és considerat l'alter ego de l'autor... [+ crítica]