«Humans (The Humans)», d'Stephen Karam. Versió i adaptació: Ernest Riera. Interpretació: Jordi Andújar, Jordi Bosch, Lluïsa Castell, Miranda Gas, Maife Gil, Candela Serrat. Escenografia: Jon Berrondo. Vestuari: Antonio Belart. Il·luminació: Txema Orriols. Espai sonor: Orestes Gas. Caracterització: Toni Santos. Ajudantia de vestuari: Maria Albadalejo. Sastre: Elo Díaz. Caps tècnics teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Construcció de l’escenografia: Pascualín Estructures i Arts-cenics. Cap de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Marina Vilardell. Productora: Lola Armadàs. Cap oficina tècnica: Moi Cuenca. Regidora: Montse Tixé. Ajudantia direcció: Montse Tixé. Direcció: Mario Gas. Coproducció Grec 2018 Festival de Barcelona i Focus. Teatre Romea, Barcelona, 14 juliol 2018.

L'escriptor i guionista Stephen Karam (Scranton, Pennsilvània, EUA, 1980) va obtenir amb aquesta obra el premi Tony del 2016 en l'àmbit teatral. Si l'autor hagués eliminat el telèfon mòbil de la trama, el seu guió de caràcter universal —malgrat que la bona adaptació d'Ernest Riera respecta la ubicació nord-americana— no tindria fronteres temporals ni geogràfiques. Toca el moll de l'os de qualsevol família de les que es fan i es desfan. Amb aquest fútil detall digital del mòbil, Stephen Karam situa «Humans» en un temps present que encara s'hi fa més, esclar, amb l'Alzheimer de l'àvia —la matriarca d'una família nord-americana de classe mitjana treballadora d'origen irlandès— una opció que reconeix una malaltia lamentablement massa habitual i que curiosament encara provoca somriures en l'auditori per com actua innocentment el personatge que la pateix. Aquí, però, Stephen Karam hi posa un punt d'ironia quan, el dia d'Acció de Gràcies, a taula, la bona dona, fins aleshores en cadira de rodes i incapaç de raonar, recita eufòricament l'oració, amb bis inclós, com si fos el primer dia. Només cal recordar, per justificar la veracitat d'aquesta opció, una anècdota recent del president Pasqual Maragall, en un acte del Palau de la Generalitat, lletrejant El cant de la senyera, amb lletra del seu avi Joan Maragall, i dirigint amb gest enèrgic la coral des del seu seient dels convidats... [+ crítica]