«Falsestuff (La muerte de las musas)». Dramatúrgia: Nao Albet, Marcel Borràs. Composició musical: Nao Albet. Col·laboració en la dramatúrgia i la direcció: Lisaboa Houbrechts. Intèrprets: Nao Albet, Marcel Borràs, Jango Edwards, Naby Dakhli, Thomas Kasebacher, Victor Lauwers, Diana Sakalauskaité, Laura Weissmar, Sau-Ching Wong. Col·laboració de Pedro Azara. Escenografia: Adrià Pinar, amb la col·laboració d’Oscar Van der Put. Ajudantia escenografia: Maria Alejandre. Vestuari: Vera Moles, amb la col·laboració de Maria Gasa. Il·luminació: Cube BZ. Disseny so: Albert Balada. Vídeo: Oslo Albet. Coreografia: Nao Albet, Marcel Borràs, Sau-Ching Wong. Caracterització: Toni Santos. Estudiant en pràctiques Màster Universitari Estudis Teatrals (MUET): Laura Alcalà. Traducció: Signewords. Producció executiva: Anabel Labrador. Fotografia: Kiku Piñol. Muntatges, assaigs: Equips tècnics TNC. Ajudantia direcció: Anna Serrano. Direcció: Nao Albet, Marcel Borràs. Una coproducció de Grec 2018 Festival de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya i l’Associació Uns Nois que fan Teatre. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona, 4 juliol 2018.

Diuen els pagesos que una bona esporgada a temps fa recréixer l'arbre encara més ufanós. L'espectacle «Falsestuff» és com un arbre esponerós, però encara ho seria més si se li fes una bona esporgada. I com que la intenció de l'autoria de proposar un muntatge de teatre físic o creació híbrida, és a dir: inclassificable, ha donat com a resultat un muntatge amb un respectable gruix de text, doncs com més sintetitzat millor o, en llenguatge pagès, com més ben esporgat millor. Hi ha qui potser esporgaria la tesi de «Falsestuff» per la cua —l'espectacle arriba als 190 minuts més entreacte— però jo diria que el que li convé és esporgar-lo i sintetitzar-lo pel principi i fer arribar com més aviat millor als espectadors la gresca que es destapa a la mitja hora final de la primera part i que es reprèn sense aturador a l'hora i mitja que ve a la segona part. La primera hora de la primera part serveix per plantejar la nova juguesca del tàndem Nao Albet i Marcel Borràs, creadors, autors i directors de «Falsestuff», que no és altra sinó deixar clar que la cosa va de destapar la nafra de la falsificació, posar sobre la taula els personatges principals en el rerefons de l'obra (un tal Boris Kaczynski, disposat a desemmascarar per falsificador un tal altre André Féikiévich) o, més ben dit, admetre que tot, absolutament tot, el teatre inclòs i també el mateix contingut de «Falsestuff» —i per extensió el subtítol «La muerte de las musas», atribuït a una falsa publicació d'un tal Xavier Albertí— és una mentida, en honor d'un dels mentiders més cèlebres de l'univers shakesperià: el senyor Falstaff... [+ crítica]