12 de novembre 2015

«Al nostre gust». Creació d'Oriol Broggi. Dramatúrgia de Marc Artigau i Oriol Broggi. Intèrprets: Laura Aubert, Jordi Figueras, Toni Gomila, Montse Vellvehí, Ramon Vila i Ernest Villegas. Col·laboració de Guillem Gelabert i Cesc Pastor. Veu en off: Pablo Derqui. Coreografia: Xavi Duch. Audovisual: Francesc Isern. Espai escènic: Oriol Broggi. Disseny so: Damien Bazin. Disseny vestuari: Berta Riera. Confecció vestuari: Nene Fernández i Imma Porta. Il·luminació: Oriol Broggi. Caracterització: Àngels Salinas. Regidoria: Anna Cuscó i Marc Serra. Ajudant direcció en pràctiques Institut del Teatre: Álvaro Sanjuan. Ajudant direcció: Marc Artigau. Direcció: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 11 novembre 2015.

La cosa va començar preparant 'Al vostre gust', de William Shakespeare. Però, un cop difunt el Festival Shakespeare, els mateixos intèrprets que feien els primers passos del muntatge 'Al vostre gust', amb Oriol Broggi al capdavant, van canviar la proposta per un 'Al nostre gust'. I com que el títol no enganya, el resultat és indubtablement "al seu gust", cosa que fa que la impressió inicial sigui d'exercici teatral, un exercici teatral que arrenca a poc a poc i que, quan s'envola del tot, fa uns quants giravolts abans no troba l'essència i la intenció de la companyia: parlar de la vida, de la mort —sobretot de la mort—, del dia a dia, del teatre, del paper dels comediants tancats sota unes voltes d'una nau gòtica i aliens a la realitat que hi ha a l'exterior, més enllà de la porta. Aposta arriscada, difícil, fins i tot perillosa —sobretot de cara a la crida als espectadors en general— perquè d'aquesta mena de teatre que aquesta vegada presenta La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya no se'n fa cada dia, i quan algú, abans de decidir anar al teatre, vol saber si li ofereixen una tragèdia, una comèdia, un vodevil, un teatre mal anomenat de text o un altre encara més mal anomenat comercial, la resposta, en aquest cas, no admet etiquetes perquè 'Al nostre gust' és d'aquells espectacles inclassificables i on la paraula mana, la interpretació decideix, els efectes de so o d'il·luminació suggereixen i el clima i l'atmosfera de les sensacions esborronen o no, segons quin sigui l'estat d'ànim de cadascun dels espectadors... [+ crítica]