26 de novembre 2015

«73 raons per deixar-te». Llibret de Guillem Clua. Música de Jordi Cornudella. Intèrprets: Abel Folk, Mercè Martínez, Marc Pujol i Mone Teruel. Músics: Andreu Gallén (piano) i Víctor Pérez / Jan Omedes (violí). Escenografia: Ricard Prat i Coll. Construcció escenografia: Estudi-Taller Jorba-Miró. Il·luminació: Kiko Planas. Disseny de so: Raimon Segura i Jordi Agut. Operador taula so: Jordi Agut. Tècnic microfonista: David Garcia. Caracterització: Toni Santos. Regidora i satressa: Ainhoa Bernaola. Alumnes en pràctiques regidoria: Meritxell Daura i Laura Sánchez. Direcció musical: Andreu Gallén. Ajudant direcció i moviment: David Pintó Codisaltas. Direcció d'escena: Elisenda Roca. Coproducció de Focus i Bitò Produccions. Teatre Goya, Barcelona, 25 novembre 2015.

Un musical es pot fer suggerent per la història que explica o per la manera d'explicar-la cantant. Però, abans de parlar d'això, cal remarcar que «73 raons per deixar-te» és un espectacle musical que defuig la importació i la influència anglosaxona i fa protagonista la societat d'ara i aquí. I quan dic ara i aquí, vull dir que els espectadors se sentiran transportats tant a les acampades dels indignats de la Plaça de Catalunya com als enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra a l'hora del desallotjament, o a la picada d'ullet al món del teatre i la precarietat dels que comencen, o els joves de casa bona i els joves idealistes, o a convertir el musical 'Mar i cel' en un espectacle internacional, com si el Paral·lel fos Broadway, o en un recorregut de cap a cap de la Línia 3 del metro, entre altres referències d'ús que converteixen l'espectacle en un retrat urbà, contemporani, fresc, costumista i local, sense complexos, cosa que el fa també universal. Les comèdies, a vegades, tenen cops amagats. I l'espectacle «73 raons per deixar-te» és un musical tintat de comèdia que, en un moment donat, canvia de color i clava un parell de ventallots als espectadors, que segurament que enganyats per una trama inicial més aviat romàntica, potser no se'ls esperaven... [+ crítica]