02 de febrer 2015

«L'alè de la vida (The breath of life)», de David Hare. Traducció de Mònica Bofill. Adaptació de Magda Puyo i Mònica Bofill. Intèrprets: Mercè Arànega i Anna Güell. Escenografia i vestuari: Montse Amenós. Construcció escenografia: Arts-Cenics. Espai sonor: Bàrbara Granados. Il·luminació: Sylvia Kuchinow. Perruqueria: Àngels Salinas. Ajudant direcció: Mònica Bofill. Direcció: Magda Puyo. Companyia Q-Ars Teatre. Sala Muntaner, Barcelona, 31 gener 2015.

Del dramaturg, guionista i director, David Hare (St. Leonards-on-Sea, Anglaterra, 1947) et vénen de seguida a la memòria tres de les seves creacions dels últims anys: l'obra 'Celobert' (1995), representada aquí el 2003 i el 2012; 'L'habitació blava' (1998), adaptació de 'La ronda', d'Arthur Schnitzler (2012), i el guió de la pel·lícula 'The reader' (2008), basat en la novel·la autobiogràfica de Bernhard Schlink. I aquestes només són tres de les seves credencials perquè, tant en teatre, com en cinema i televisió, la llista seria llarga i exitosa. Per això, quan t'acostes a la distància curta d'una obra de cambra com 'L'alè de la vida', escrita per David Hare el 2002, la potència d'aquelles tres peces esmentades abans s'ha de deixar de banda per disposar-te a assistir a un matx entre els dos personatges femenins de l'obra: dues dones d'un mateix home, l'amant i l'esposa. Les dues, maltractades pel temps i enganyades a parts iguals amb una tercera més jove (absent) que els va prendre el relleu... [+ crítica]