«Joc de miralls (Circle Mirror Transformation)», d'Annie Baker. Traducció de Cristina Genebat. Intèrprets: Aina Clotet, Eduard Farelo, Jordi Martínez, Isabel Rocatti, Elena Tarrats. Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar. Construcció escenografia: Arts-Cènics. Il·luminació: David Bofarull. So: Ramon Ciércoles. Ajudant direcció: Georgina Oliva. Direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 18 febrer 2015.

El tempo és lent. Xino-xano... i ja hi arribarem. Una mena de ioga teatral que una monitora carregada d'entusiasme imparteix en un club que l'adaptació catalana situa en un centre cívic d'un dels barris de Barcelona. Els centres cívics, com tothom sap, per aquests verals, són espais municipals on els usuaris, previ el pagament d'una quota, poden fer-hi des de punt de mitja a cursets de fotografia digital. Però també classes d'iniciació al teatre o exercicis de relaxació per treballar el cos i, si cal, la ment. L'obra té el seu origen als EUA, diria que a Nova York mateix, on l'autora exerceix de professora d'universitat, i on les relacions socials com a teràpia sembla que es fan més imprescindibles, o almenys això és el que ha venut a tot el món el cinema indie. L'autora Annie Baker (Amherst, Massachussets, 1981) va veure com 'Circle Mirror Transformation' —aquest és el títol original— era rebuda com una de les deu peces més valorades per alguns mitjans, fa sis anys, i rebia el premi que la reconeixia com a millor text teatral novell... [+ crítica]