«Huis clos (A porta tancada)», de Jean-Paul Sartre. Traducció de Manuel de Pedrolo. Intèrprets: Patrícia Mendoza, Xavier Ripoll, Kathy Sey i Mireia Trias. Disseny llums: Raimon Rius. Escenografia: Ricard Prat i Coll. Assistent escenografia: Pau Teber. Contrucció elements escenogràfics: Guille Góngora. Vestuari: Míriam Compte. Caracterització: Àngels Salinas. Tècnic de sala: Xavier Alabart. Ajudanta direcció: Esther Villamor. Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala Atrium, Barcelona, 14 febrer 2016.

 Jean-Paul Sartre (París, 1905 - 1980) va escriure «Huis clos (A porta tancada)», el 1943 i la va representar per primera vegada el 1944. Malgrat que sempre s'ha associat la seva obra i les seves idees al corrent existencialista, no es pot deslligar aquesta data clau de la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust i, en conseqüència, al despertar de la consciència col·lectiva de la caiguda de l'ésser humà civilitzat al pou de l'infern. Els tres personatges principals de l'obra (Garcin, Inès i Stelle) són tres ànimes en pena que arriben en un ascensor intern acompanyats d'un/a grum a una cambra tancada que tant podria semblar un espai aburgesat com el saló privat d'un bordell de luxe. Que un hagi tingut la mala sort de passar a millor vida i que, al damunt, arrossegui el càstig d'entendre que ha estat destinat allà per a tota l'eternitat no és per fer bots d'alegria. D'aquí ve que els tres personatges, que no es coneixen entre ells, hi arribin, un darrere l'altre, reticents i amb cara de pomes agres, esquerps entre ells i amb la violència a flor de pell... [+ crítica]