20 de febrer 2016

«Fusells». A partir de l'obra de Bertolt Brecht. Intèrprets: Cristina Arenas, Quim Àvila, Jaume Madaula, Jordi Llovet i Georgina Latre. Espai i vestuari: Alba Macfarlane. Il·luminació: Natàlia Ramos. Vídeo i so: Cooperativa FAR. Tràiler: Anna Serrano. Música d'Elena Gadel, Manu Guix i Toni Pagès. Producció executiva: Cristina Ferrer. Ajudanta producció: Laia Pellejà. Ajudanta direcció: Anna Serrano. Direcció: Daniel J. Meyer. Espectacle en residència Nau Ivanow. Companyia Descartable Teatre. Almeria Teatre, Barcelona, 19 febrer 2016.

La Revolució d'Astúries de l'octubre del 1934 va coincidir amb les revolucions paral·les també d'octubre al País Basc i els Fets d'Octubre de Catalunya. Els asturians de les esquerres van intentar abolir el govern republicà sorgit de la Constitució del 1931, en un moment convuls governamental encapçalat aleshores pel bienni radical-cedista (etapa de Lerroux i Gil Robles), amb l'objectiu de substituir-lo per un govern socialista. El govern republicà de torn va sufocar radicalment l'intent revolucionari, considerat un desafiament o un inici de guerra civil, posant al capdavant de la insurrecció popular i obrera els generals Goded i Franco, experts en missions repressives anteriors, amb un desplegament de milers de forces i un balanç de morts, entre 1.500 i 2.000, i uns 20.000 empresonats. Aquests fets van inspirar Bertolt Brecht a escriure i estrenar a París, el 1937, l'obra «Els fusells de la senyora Carrar», quan la guerra civil espanyola ja havia esclatat i a Europa s'entreveia l'ascens del feixisme capitalitzat després pel nazisme. Brecht es basa en la història d'una mare (la senyora Carrar), vídua arran d'aquells fets d'octubre a Astúries, que vol protegir el seu fill gran d'anar a la guerra i l'obliga a sortir a pescar en plena contesa bèl·lica. Però va ambientar l'acció en un poble de la costa andalusa i hi va plantejar la dialèctica entre la neutralitat o la implicació en un fet com una guerra civil... [+ crítica]