Balanç del Grec 2015: El miracle dels pans i els peixos

Sí, ja se sap, la base del balanç haurien de ser els números i les mitjanes d'ocupació. Un clàssic tan enganyós com difícil d'analitzar en un certamen que ofereix la majoria de propostes només en dues o tres funcions i algunes altres durant un mes seguit i que algunes tenen un aforament reduït i unes altres, un aforament immens... que no s'acaba d'omplir mai del tot, tret d'algunes excepcions, sobretot musicals. Però les circumstàncies polítiques han eclipsat la naturalesa del balanç. El canvi de govern a l'Ajuntament de Barcelona —amb la gestió en minoria del col·lectiu Barcelona en Comú i l'embadocament dels que li donen suport des de l'oposició a-veure-les-venir— i el relleu al capdavant de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) del regidor de CiU anterior per una comissionada de Cultura, Berta Sureda, coneixedora de La Virreina i d'algunes de les seves estratègies culturals dels últims trenta anys, fa que, a cada intervenció dels nous representants del consistori, salti la guspira. La guspira del Grec ha estat l'anunci de Berta Sureda —de fet, no podia dir res de l'èxit de la programació perquè ni tan sols hi havia participat de lluny estant com estava al Reina Sofía de Madrid— parlant del relleu en la direcció del Grec del seu director actual, Ramon Simó, que ha batallat quatre anys amb un pressupost simbòlic (uns 3 milions €) i que ha demostrat que el miracle dels pans i els peixos —llegeixi's: els euros i els espectacles— pot ser possible malgrat l'esquerra alternativa i els vents anticlericals que corren —recordi's el lleig que li espera a la Mercè— si en comptes d'estirar més el braç que la màniga, el que es fa és arromangar-se les mànigues fins a l'alçada del colze... [+ article íntegre]