09 de maig 2015

«Mots de ritual per a Electra», de Josep Palau i Fabre. Dramatúrgia de Jordi Coca. Intèrprets: Àngels Bassas, Dafnis Balduz, Carme Callol, Quimet Pla, Carme Sansa. Personatges vídeo: Josep Costa i Carme Sansa. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Ajudant escenografia: Montse Garre. Vestuari: Marta Rafa. Realització vestuari: Goretti. Il·luminació: Quico Gutiérrez. Audiovisuals: Xavier Manich. So: Lucas Ariel Vallejo. Assessoria dicció: Roser Güell. Ajudant direcció: Cristina Raventós. Direcció: Jordi Coca. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 8 maig 2015.

Tothom és esclau del seu temps i de l'etiqueta que li pengen. A Palau i Fabre, per mèrits propis, sel recorda més com a estudiós i expert en l'obra de Pablo Picasso i també, esclar, com a poeta, amb la seva obra escrita entre el 1936 i el 1950 reunida en el volum 'Poemes de l'Alquimista'. Però la seva flaca, i potser el seu reconeixement frustrat, va ser el teatre. Palau i Fabre volia ser dramaturg, però quan la guerra i l'exili van torçar-ho tot, segons quines vocacions van passar als llimbs dels oblits. D'aquí ve que el Teatre Nacional de Catalunya hagi dedicat el cicle 'L'origen de l'oblit' al teatre sepultat per les circumstàncies polítiques i socials entre els anys quaranta i els anys seixanta del segle passat. Oblit a mitges, esclar, perquè Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - 2008) va poder veure encara en vida algunes de les estrenes que l'Espai Escènic Joan Brossa (a l'antiga seu) li va fer a principis de segle XXI, precisament per recomanació del mateix Joan Brossa... [+ crítica]