22 de maig 2015

«Incerta glòria». Adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales. Adaptació d'Àlex Rigola. Banda sonora: Nao Albet. Intèrprets: Nao Albet, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe, Joan Carreras, Laia Duran, Toni Mira, Pau Roca i Mar Ulldemolins. Escenografia: Max Glaenzel. Ajudants escenografia: Martín Eluchans i Josep Iglesias. Construcció escenografia: Estudi-Taller Jorba-Miró. Vestuari: Sílvia Delagneau. Confecció vestuari: Nené i Marina Pujadas. Il·luminació: August Viladomat. So: Albert Mosoll. Vídeo: Francesc Isern i Max Glaenzel. Il·lustració cos: Alejo Levis. Documentació: Eleonora Herder. Equip tècnic i gestió Heartbreak Hotel: Jordi Puig 'Kai', Punt de Fuga, S.L., Titus Andrònic, S.L., Trànsit Projectes. Ajudant direcció: Alba Pujol. Direcció: Àlex Rigola. Producció: TNC i Heartbreak Hotel. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 21 maig 2015.

Sembla que va ser el mateix director Àlex Rigola qui va demanar que la versió dramatúrgica que ha fet de la novel·la 'Incerta glòria' no es programés a la Sala Gran del TNC perquè volia aconseguir una atmosfera més íntima. Aquesta decisió estètica demostra el respecte amb què Rigola ha buidat l'essència de l'obra de Joan Sales (Barcelona, 1912 - 1983), com si els personatges principals, els secundaris i l'espai geogràfic principal de la trama, el front d'Aragó, fossin peces de porcellana de fràgil manipulació. Segurament per això, Àlex Rigola recorre al simbolisme per reflectir alguns dels passatges més sensibles de transcriure en llenguatge teatral. Tot i així, aconsegueix que la sensació dels retrunys dels obusos s'escampin per la Sala Petita del TNC com si fossin reals i crea també un clima tenebrós en la nit de les trinxeres quan dos dels principals personatges (en Lluís i en Juli Soleràs) es parlen de trinxera a trinxera (quan el segon ja s'ha passat al bàndol feixista) o impregna de fredor de l'hivern aragonès l'escenari quan s'arriba a la derrota i la fugida en escampadissa del que queda de l'exèrcit republicà amb una pluja de cables i micròfons que creen un paisatge laberíntic per on circulen els personatges... [+ crítica]