Una mirada gremial al melic del teatre que toca el moll de l'os

«A Chorus Line». Concepció, direcció i coreografia originals: Michael Bennett. Llibret: James Kirkwood i Nicholas Dante. Música: Marvin Hamlisch. Lletres: Edward Kleban. Co-coreografia: Bob Avian. Intèrprets: Angie Alcázar, Kristina Alonso, Miguel Ángel Belotto, Albert Bolea, Lucía Castro, Anna Coll, Fran Del Pino, Daniel Délyon, Alberto Escobar, Roberto Facchin, Pol Galcerà, Daniel Garod, Diana Girbau, Cassandra Hlong, Juan José Marco, Fernando Mariano, Enric Marimon, Graciela Monterde, Fran Moreno, Beatriz Mur, Marcela Nava, Ivo Pareja-Obregón, Lucrecia Petraglia, Pablo Puyol, Estibalitz Ruiz, Zuhaitz San Buenaventura, Aida Sánchez, Lorena Santiago, Sarah Schielke. Músics: Arturo Díez-Boscovich (director orquestra), Borja Barrigüete (piano), Pau Baiges (teclats), Adrià Aguilera (teclats), Carlos Ligero (saxo), Tete Leal (flauta), Carlos Parrado (clarinet), Jesús Martínez (trompeta), Patxi Urchegui (trompeta), Chema Muñoz (trompeta), Valentín García (trombó), Mario Fernández (trombó), Ignacio Ruíz (guitarra), Carlos Sánchez (baix / contrabaix) i Jorge Cid (bateria). Reposició de la direcció i coreografia originals: Baayork Lee. Traducció del llibret: Ignacio García May. Traducció de les lletres: Roser Batalla. Disseny de l'escenografia: Robin Wagner. Disseny del vestuari: Theoni V. Aldrege. Disseny de la il·luminació original: Tharon Musser. Disseny de l'adaptació de la il·luminació: Carlos Torrijos. Disseny de so: Javier G. Isequilla i Francisco Manuel Rubio López. Supervisor musical: Joey Chancey. Orquestracions: Jonathan Tunick, Bill Byers i Hershy Kay. Director associat: Luis Villabon. Coreògraf associat: Matthew Couvillon. Supervisió de la reposició del vestuari: Marian Milla. Disseny i confecció de sabateria: Phil LaDuca. Disseny de caracterització: Sandra Lara. Director resident: Juan José Marco. Director musical adjunt: Borja Barrigüete de Gabriel. Ajudant de direcció: Yolanda Jiménez Polonio. Ajudant de direcció musical: Pau Baiges. Director de producció i de casting: Marc Montserrat-Drukker. Director de producció tècnica: Francisco Grande. Adjunta de producció: Silvia Fiestas. Adjunta de disseny de producció: Sol Blasi. Gerent d'orquestra: Paco Cuenda. Gerente de companyia: Eva Font Marco. Regidores: Maria Laporta i Melani Gallego. Il·luminació: Albert Pastor, Raúl Cámara, Javier Torres i Lucia Blasco. So: Enric Vinyeta, Juan Antonio Sánchez i Fran Aguayo. Sastreria: Espe Pascual i Isabel Povedano. Maquinistes: Carlos Fernández i Pepe Rubio Ordiales. Programador de llums: Edu Chacón. Riggers: Carlos González, Edu Chacón, Fernando Gutiérrez i Nacho Andrés. Assistent producció de vestuari: Mariela Sernagoras. Prevenció i cura artistes: Cuídate Artista. Proveïdors: Fluge, Proyect-Arte, Peroni, Proluz, Taga, See Sound. American General Management: Joe Christopher per a RWS Entertainment Group. L'espetacle original de Broadway va ser produït pel New York Shakespeare Festival, Joseph Papp, productor, en associació amb Plum productions, Inc. L'espectacle es presenta d'acord amb Tams-Witmark LLC 229 W. 28th Street, 11th Fl. New York, NY 10001. Agraïments: María Araujo i Punto Blanco. Direcció musical: Arturo Díez-Boscovich. Codirecció: Antonio Banderas. Companyia Soho CaixaBank (Málaga). Teatre Tívoli, Barcelona, 22 febrer 2020.

Els musicals de gran volada que provenen de la seva creació de fa gairebé cinquanta anys com «A Chorus Line», que es va estrenar a Broadway el 1975, tenen l'avantatge que arrosseguen el pes de la popularitat que han adquirit al llarg del temps, però arrosseguen el llast del perill de l'envelliment del seu contingut que es representa una i una altra vegada sense cap lectura reactualitzada. A «A Chorus Line» —com a «West Side Story» o «La botiga dels horrors», per esmentar dos dels grans musicals que s'han vist recentment en els teatres de Barcelona—, li passa això. Els conflictes, les ambicions i els desitjos personals que arrosseguen els diversos personatges, tots molt joves, d'«A Chorus Line», i que el director artístic de ficció, en Zach, obliga gairebé en formació «manu militari» que expliquin en veu alta en el càsting que ha convocat, tenen la flaire d'un altre temps —l'homosexualitat, per exemple, ja no s'està sisplau per força tancada a l'armari— i d'una altra manera d'entendre les relacions entre productors, directors i artistes. ¿Es possible imaginar el tracte d'en Zach avui, a l'era digital, quan amb un parell de tuits o un comentari malintencionat a Facebook d'un o una dels aspirants ressentits acusant-lo de tracte poc respectuós, podria acabar representant el seu desprestigi o la seva dimissió? Em sembla que no. No sé de què em sona, que no. Allò, als setanta del segle passat, anava com anava i, si avui anés així, en Zach hauria de deixar el seu to de capità manaies que, els autors del llibret d'«A Chorus Line» situen durant bona part de la representació en off, com si, més que un director artístic d'un cor de ball, en Zach fos un Déu fent i desfent des de les altures. Però els fans del musical, que afortunadament per al sector del teatre són molts, coneixen aquestes convencions establertes i saben que l'argument de cadascun d'aquests espectacles és el que compta menys. El que compta de debò és la solidesa de la interpretació, l'impacte del cos de ball, la calidesa de les interpretacions corals o solistes i, amb els avantatges tècnics escènics actuals, també l'embolcall escenogràfic, els efectes de so i els d'il·luminació que fan viure en directe, a tocar de la pell, allò que ni la gran pantalla ni la pantalla petita podran substituir mai... [+ crítica]