22 d’octubre 2018

«Només una vegada», de Marta Buchaca. Intèrprets: Anna Alarcón, Maria Pau Pigem i Bernat Quintana. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Míriam Compte. Vestuari d’Anna Alarcón: Txell Miras. Il·luminació David Bofarull. Composició musical: Clara Peya. Ajudanta de vestuari: Beatriz González. Assessorament en violència masclista: Marta Mariñas López, Carol Palau Oltra i Sonia Muñoz Serrano. Assessorament terapèutic: Juan Carlos Jiménez. Col·laboració al vestuari de Bernat Quintana: Josep Abril. Comunicació: Anna Aurich. Producció executiva: Xavi Buxeda. Producció: La Pocket i Grec 2018 Festival de Barcelona. Ajudant de direcció: Xavi Buxeda. Direcció: Marta Buchaca. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 21 octubre 2018.

En literatura narrativa hi ha una sèrie de relats d'última fornada que s'han qualificat sovint d'«autoajuda». En literatura teatral, el terme no és tan habitual. Però l'obra «Només una vegada», de Marta Buchaca (Barcelona, 1979) —que ha recuperat en temporada el TNC després d'haver-se estrenat fugaçment a l'Espai Francesca Bonnemaison dins del Festival Grec 2018— es podria considerar que aspira a ser qualificada d'«autoajuda». Si més no, perquè la trama té el do de neguitejar els espectadors i fa la sana funció de promoure la reflexió a la sortida del teatre sobre la manera de fer i de reaccionar de cadascun dels tres personatges. Una altra cosa és que després de noranta minuts i tres actes d'aproximadament mitja hora cadascun, es tingui la sensació d'haver assistit, més que al desenvolupament d'una obra teatral convencional... [+ crítica]