«Kassandra», de Sergio Blanco. Intèrpret: Elisabet Casanovas. Assessorament de l'espai escènic: Max Glaenzel. Vestuari: Mercè Paloma. Il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Caracterització i perruqueria: Toni Santos. Producció executiva: Carmen Álvarez. Ajudanta producció en cap: Clàudia Flores. Productor en cap: Josep Domènech. Producció: TNC i Temporada Alta. Assistent direcció en pràctiques: Héctor Mellinas. Ajudant direcció: Antonio Calvo. Direcció: Sergi Belbel. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 24 octubre 2018.

Els espectadors d'aquesta «Kassandra» no trigaran gaire a adonar-se que els dos Sergis, tant Sergio Blanco (Montevideo, Uruguai, 1971), establert a París i autor del text de «Kassandra», com Sergi Belbel (Terrassa, 1963), el director de l'espectacle, els han parat una trampa, en complicitat, esclar, amb l'actriu —¿només actriu...?—, l'actriuassa Elisabet Casanovas! (Barcelona, 1994), una Cassandra roig encès que posa el teatre de panxa enlaire amb un muntatge que fuig de tots els registres que fins ara s'havien vist protagonitzat per un únic personatge i, a més, sorgit de la literatura més clàssica d'entre les clàssiques. ¿I quina és la trampa parada per l'autor, el director i l'actriu de «Kassandra»? Doncs que de les entranyes de la mitologia grega d'on prové Cassandra, la filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia..., si hem de ser sincers... res de res. O ben poca cosa. Que aviat qui domina el pati és la Kassandra contemporània, transsexual, exiliada, víctima de la guerra moderna, fantasiosa, esclava sexual, tiradora de cartes, mostra de carn humana d'un temps convuls, dura i tendra a la vegada, de llengua desconeguda trasplantada a un anglès iniciàtic universal, plena d'energia per sobreviure al llast de la tragèdia que arrossega sobre el cos... [+ crítica]