«Les cigonyes vénen de Tailàndia (L'hora abans que jo nasqués)», de Blanca Bardagil. Intèrprets: Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa i Xavier Alomà. Espai escènic: Anna Tantull. Il·luminació: Aina Vergés. Vestuari: Marina Prats. Espai sonor: Damià Duran. Producció executiva: Eduard Autonell. Direcció: Blanca Bardagil. Producció: Els McGregor Teatre, amb el suport d'ENA. Sala El Maldà, Barcelona, 22 juny 2018.

Seixanta minuts de lligar i deslligar. Però no pas “lligar” i “deslligar” en el sentit romàntic del terme sinó en el sentit literal, amb correatges i cinturons, amb llaços i nusos. Una peça amb aires de thriller, però tampoc no ben bé un “thriller” cinematogràfic tot i que algunes fugaces escenes es tintin de vermell. Una peça de comèdia sobre la maternitat i, encara més, sobre la paternitat. Però no del tot en el sentit que s'entèn la condició de “mare” i la de “pare”. Una peça sobre la recerca dels orígens, ni que sigui a través d'una postal de vacances de trenta anys enrere. Però tampoc sobre els “orígens” estrictament desconeguts sinó sobre la veracitat i la falsedat d'«on venim, qui som i on anem». Doncs, això: una peça inclassificable i multiclassificable a la vegada que es guarda a la màniga la sorpresa de l'última escena com un epíleg, en boca d'un dels personatges, en clau de conte curt, una clau més literària que estrictament de gènere teatral. Però, precisament per això, d'una intensitat que en fa atractiva la trama amb una conclusió inesperada que tanca el cercle i l'arrodoneix... [+ crítica]