«John & Jen». Música d'Andrew Lippa. Llibret de Tom Greenwald i Andrew Lippa. Adaptació catalana de David Pintó. Intèrprets: Marc Pociello i Anna Valldeneu. Músics: Filippo Fanò (piano), José Manuel Martín (percussió), Bernat Hernández (contrabaix) i Andrea Peirón (violoncel). Disseny il·luminació: Daniel Gener. Disseny so: Enric Vinyeta. Escenografia i vestuari: Vocal Factory. Projeccions: Josep Palau. Disseny cartell: Zuhaitz San Buenaventura. Tècnic sala: AndriyKravchyk. Direcció actors: Jose Pérez-Ocaña. Direcció musical: Filippo Fanò. Direcció escènica: Xavi Duch. La Factory Produccions. Teatre Gaudí Barcelona. Barcelona, 24 juny 2018.

La història recula fins al 1952 i, des d'aleshores, fent salts en els anys, arriba al 1990, amb un punt intermedi, el 1971, que marca una mena de divisió de la trama en dues que, finalment es troben. Això vol dir que aquesta peça, estrenada a l'off Broadway de Nova York el 1995 i revisada fa poc, vint anys després, té una estructura narrativa suggerent que, a diferència d'altres petits musicals, aquest s'explica gairebé exclusivament a través de les lletres de les cançons amb un mínim diàleg. Això exigeix que els dos intèrprets protagonistes tinguin la capacitat vocal que els permeti enfrontar-se als diversos registres de la composició, cosa que tant l'actor i cantant Marc Pociello com l'actriu i cantant Anna Valldeneu superen amb escreix i fan del seu duet un miniconcert que té l'atractiu, a més, de mantenir els músics en directe i aconseguir així un espectacle complet. La trama de «Jon & Jen» té un inici que, sense voler-ho, es fa idoni per a espectadors joves, fins i tot primerencs, perquè Jon i Jen són germà i germana que estan molt compenetrats —amb ossets de peluix inclosos—, que fan una promesa de no trencar mai la seva unió i que, esclar, es fan grans, i les promeses, moltes vegades, se les emporta el vent... [+ crítica]