«Homes foscos», de David Pintó i Clara Peya. Llibret: David Pintó. Composició musical: Clara Peya. Intèrprets: Rubén Yuste, Marc Vilavella. Piano: Clara Peya / Andreu Gallén. Disseny d’il·luminació: Xavi Gardés. Escenografia i vestuari: Jordi Bulbena. Assessorament vocal: Mariona Castillo. Moviment: Ariadna Peya. Producció executiva: Cristina Raventós. Direcció musical: Clara Peya. Direcció escènica: David Pintó. Companyia Bohemia's. El Maldà, Barcelona, 3 abril 2016.

De fons, Patricia Highsmith. I també un guionista que sua sang i fetge per posar el desitjat The End al seu relat. I encara més de fons, el personatge de Tom Ripley. Però els espectadors poden fer dues coses: o bé apuntar-se a l'opció de l'autora escollida i del seu conegut personatge de ficció o bé entrar en la proposta amb el convenciment que David Pintó i Clara Peya han creat un musical de cap i de nou on un guionista dels anys del blanc i negre daurat de Hollywood entra en la ficció fins a l'extrem de veure's les cares amb els personatges que li ronden pel magí i amb les diferents variants que li ofereix la trama. Dic tot això perquè el que de debò guanya pes en aquest musical de cambra és la composició —autèntica banda sonora— i el llibret —autèntic guió—, més que l'anècdota mítica que l'inspira. I ja és la segona peça de la trilogia de David Pintó i Clara Peya que, interpretada exclusivament en clau de musical sense intermedis parlats, explica una història de relacions que, si primer va ser entre una mare i una filla (recordem «Mares i filles», amb Nina i Mariona Castillo), ara és entre dos homes que pateixen la repressió de l'època per la seva condició sexual i, si hi ha un tercer muntatge, com sembla que hi haurà, aquest disseccionarà la foscor entre un home i una dona... [+ crítica]