«A teatro con Eduardo (Home i senyor / La gran il·lusió)», d'Eduardo de Filippo. Versió de Lluís Pasqual. Música de Dani Espasa. Intèrprets: Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Oriol Guinart, Teresa Lozano, Ramon Madaula, Fancesca Piñón, Albert Ribalta, Marc Rodríguez i Mercè Sampietro. Músics: Laura Aubert, Robert González, Pablo Martorelli i Carles Pedragosa / Roman Gottwald. Escenografia: Alejandro Andújar i Lluís Pasqual. Ajudanta escenografia: Jorge Salcedo. Vestuari: Alejandro Andújar. Ajudanta vestuari: Maria Albadalejo. Caracterització: Eva Fernández. Il·luminació: Xavier Clot. So: Roc Mateu. Audiovisual: Franc Aleu. Alumna pràctiques direcció: Judith López. Assistent direcció: Òscar Fabrés. Ajudant direcció: Juan Carlos Martel Bayod. Direcció: Lluís Pasqual. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure Montjuïc. Barcelona, 1 abril 2016.

El dramaturg Eduardo de Filippo ho demana a crits. El Nàpols mític ho demana a crits. I els personatges més pirandellians de tot el repertori d'Eduardo de Filippo també ho demanen a crits. Tots ells, a hores d'ara, ja només poden ser vistos, representats i recreats com una pintura al fresc, amb dues capes, una damunt de l'altra, amb barreja de morter de calç, sorra de riu, aigua, pols de marbre... I després, amb l'espargiment dels pigments, tot agafa forma i sentit, i el color va canviant de to tal com es va fent la llum. És més o menys així com diria que s'ha elaborat aquest muntatge versionat per Lluís Pasqual, «A teatro con Eduardo». Amb dues capes, com un fresc, la d'«Home i senyor (Uomo e galantuomo)» i «La gran il·lusió (La grande magia)». Dues peces que daten de dues postguerres. La primera, peça breu, del 1922, amb la ressaca de la Gran Guerra. La segona, del 1948, amb el pes arrossegat encara de la Segona Guerra Mundial. Com si Eduardo de Filippo (Nàpols, 1900 - Roma, 1984) fugís de la memòria dels dos desastres i es reclogués en un món propi fet d'il·lusió, en una capsa tancada per sempre, que el protagonista de «La gran il·lusió», el noble Calogero Di Spelta, vol guardar zelosament per no enfrontar-se al risc de trobar-se amb la buidor si n'aixeca la tapa... [+ crítica]