«Dolore sotto chiave», d'Eduardo De Filippo. Intèrprets: Tony Laudadio, Luciano Saltarelli i Giampiero Schiano. Escenografia i vestuari: Lino Florito. Ajudant vestuari: Francesca Apostolico. Il·luminació: Cesare Accetta. So: Daghi Rondanini. Cap tècnic: Lello Becchimanzi. Ajudant direcció: Giovanni Merano. Direcció: Francesco Saponaro. Coproducció Teatri Uniti Napoli Teatro Festival Italia en col·laboració amb la Università della Calabria. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 7 març 2015.

Dues peces curtes d'Eduardo De Filippo i una introducció breu de Luigi Pirandello. Una hora i vint a tot estirar. Tres temps d'escriptura: 'Dolore sotto chiave' (1958), 'Pericolosamente' (1938) i 'I pensionati della memoria' (1914). Pot semblar una fusió estranya, malgrat la simpatia de De Filippo per Pirandello, però té tot el sentit perquè les tres parts tenen de rerefons l'engany i la mort i, a més, perquè l'obertura pirandelliana s'ha adaptat al napolità de De Filippo. Un engany i una mort, però, passats sempre pel sedàs del registre de l'humor negre, augmentat i revisat per la particular mirada napolitana: allò que pot semblar més inversemblant per a segons qui és absolutament real per als napolitans. La companyia Teatre Uniti resol la posada en escena amb una escenografia molt simple. Inicialment, unes portes de cambra en relleu de taüt. Finalment, intecanviades per dos murs domèstics de fons. Una taula, una cadira de braços, una ampolla de gasosa d'època que esclata... A tota hora, una il·luminació tenebrosa, com pertoca al gènere. I sempre, tres intèrprets sobre els quals reposa tot el relat. I dic relat perquè una de les peces, la primera de les dues de De Filippo, 'Dolore sotta chiave', va emetre's primerament el 1959 per la ràdio, i per això encara ara exigeix als espectadors que parin bé l'oïda... [+ crítica]