VIATGE SENSE FLORS AL PAÍS DE L'IMPOSSIBLE

«En la mesura de l'impossible», de Tiago Rodrigues. Traducció de Cristina Genebat. Intèrprets: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats. Música, so i vídeo en directe: Mar Orfila. Espai: Bibiana Puigdefàbregas. Llums: Guillem Gelabert. Vestuari: Gina Moliné. Assessorament de moviment: Vero Cendonya. Construcció arbre: Taller d'escenografia Castells. Vídeo promocional: Mar Orfila i Anna Molins. Fotografia cartell: Noemí Elias Bascuñana. Fotografia: Alex Rademakers. Regidoria: Maria Molist i Marc Serra. Tècnics funcions: Quim Nuevo, Pau Segura i Martí Serra. Agraïments a Ahmad Alhamasha, Al Martinho, Álex Álvarez, Montse Bartui, Helena Cardellach, Irina Manrique, Anna Molins, Joan Parera, Vicenta Obón. Una producció de La Perla 29. Ajudants de direcció: Emma Arquillué. Direcció: Cristina Genebat. Teatre La Biblioteca, Barcelona, 1 març 2026.

 Entrar en un teatre quan acaba d'esclatar una altra guerra com la de l'Iran de conseqüències desconegudes —¿o potser la demència bèl·lica instigadora en dirà també ”operació especial”?— té alguna cosa de catarsi col·lectiva. I molt més si l'obra «En la mesura de l'impossible», del dramaturg i director del Festival d'Avinyó, Tiago Rodrigues (Lisboa, Portugal, 1977), transmet les impressions recollides per diversos cooperants d'oenagés o institucions com Creu Roja i Metges sense Fronteres que van relatar a la companyia de Tiago Rodrigues algunes de les seves experiències viscudes en missions humanitàries. Si Mercè Rodoreda va explorar la fantasia amb el seus viatges i les seves flors a països exòtics inspirats en els que tenia més a l'abast de la mà, Tiago Rodrigues fa un salt semblant quan, en comptes d'anomenar alguns dels països que viuen sota el jou de la guerra i als quals es refereixen els seus interlocutors, decideix parlar d'un espai fronterer entre el poble del Possible, on tot és culte, ric, lliure i feliç, i el poble de l'Impossible, abatut per l'esclat de l'ambició i la tragèdia. El resultat és un espectacle tan poètic com ple de sensibilitat narrativa que recau en cadascun dels quatre intèrprets que no només desgranen el text, farcit de sentències i reflexions, en català (l'actriu Màrcia Cisteró) sinó que ho fan també en francès (l'actor Joan Amargós), portuguès (l'actriu Elena Tarrats) i anglès (l'actor Andrew Tarbet), primer en unes projeccions que representa que són cooperants explicant a una presumpta companyia de teatre el que han viscut i com ho han viscut i, després, directament sobre la sorra —aquesta vegada el sorral hi torna a escaure del tot igual com l'extensió fins al fons de la nau gòtica de La Biblioteca— amb l'acompanyament de les videoprojeccions de la compositora Mar Orfila que interpreta en directe, a la guitarra, la banda sonora de l'espectacle a la qual s'afegeix també en algun moment com a cantant l'actriu Elena Tarrats... [+ crítica]