«Venus in fur», de David Ives. Traducció d'Hèctor Claramunt. Adaptació d'Alfons Casal. Intèrprets: Uri Guillem i Clàudia Riera. Disseny d’espai: Judith Puig. Disseny de vestuari: Maria Solsona. Il·luminació i so: Eloi Pla. Disseny de producció i producció executiva: Claudia Riera & Alfons Casal. Fotografia promocional: Victoria Deeva, Alcafilms. Vídeo i fotografia de l'espectacle: Jordi Aldosa & Cítric. Disseny Gràfic: Òscar Llauradó. Una producció de Batcat Creacions amb el suport d'Andorra Crea. Direcció: Alfons Casal. Sala Atrium, Barcelona, 15 gener 2026.
El 2013, Hèctor Claramunt i Joel Joan, amb la seva productora Arriska i amb Focus, van fer una triple jugada teatral: aprofitar el ressò d'una novel·la escandalosa al segle XIX adaptada al teatre el segle XXI i, d'aquí, rebotada al cinema. Un recorregut que començava amb l'escriptor original, Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 1836 - Lindheim, Frankfurt, 1895) i que continuava amb l'adaptador teatral nord-americà David Ives (Chicago, Illinois, EUA, 1950) i també l'adaptador cinematogràfic de la versió de Roman Polanski (París, 1933). En aquell moment, l'obra teatral havia estat un èxit a Broadway i havia guanyat un premi Tony atorgat a l'actriu. Amb aquest currículum, el repte d'estrenar en primícia «Venus in fur» en català no podia ser més temptador. L'estrena, aleshores al Teatre Goya, va ser també per rellançar en el camp teatral català la jove actriu Meritxell Calvo, en el paper de Vanda, la protagonista. La proposta actual, una segona generació, manté la traducció del mateix Hèctor Claramunt i s'ha adaptat lleugerament als usos actuals del telèfon mòbil, la càmera democràtica i la projecció perquè, com diu irònicament el director de càsting, si en un muntatge no hi ha càmera i projeccions sembla que no hi hagi res... [+ informació]
