CIUTAT OBERTA 24 HORES

«Barcelona 24H». Text i música original de Pau Barbarà Mir. Arranjaments de Dídac Flores. Intèrprets: Jaume Casals, Anna Piqué, Àlex Sanz i Mireia Òrrit. Piano 24H: Dídac Flores / Mireia Federico. Coreografia i moviment: Júlia Pérez. Escenografia: Jordi Bulbena. Disseny il·luminació: Dani Gener. Fotografia i vídeo: Helena Palau. Producció: Suerte En Mi Vida. Direcció musical: Dídac Flores. Direcció: Marc Flynn. Primera estrena: Teatre Gaudí Barcelona, 2020. Nova temporada: Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 17 gener 2025.

El mateix repartiment original que va estrenar fa quatre anys «Barcelona 24H», aquest musical de creació catalana, i després d'una gira fora de Catalunya amb l'adaptació «Madrid24h» i la de l'Argentina («Open 24h»), torna a l'escenari on va esclatar i va conquerir els espectadors d'aquell moment. L'espai transcorregut de temps des de l'estrena ha permès a la companyia fer ara alguna adaptació nova a la situació social actual i, tècnicament, millorar aspectes d'il·luminació i acompanyament de projeccions amb l'Skyline de Barcelona i amb fotos de carrer, com si fos una petita exposició de figures humanes, gràcies a les quatre pantalles que caracteritzen la sala gran del Teatre Gaudí Barcelona. La història, postjuvenil, inserida en el pou sense sortida en què es troba la generació d'entre els 25 i els 35 anys, no ha perdut gens d'interès. La dificultat per trobar un pis a Barcelona; el seguiment d'ofertes immobiliàries infrahumanes envoltades d'estafes en portals d'Internet; l'abandó del projecte de futur d'arquitecta per aconseguir fer el que es vol, trencar amb la parella, i viure feliç, no amb el que toca, sinó amb la dèria de deixar testimoni fotogràfic amb els mètodes analògics i la llum vermella del laboratori, l'ampliadora i les cubetes de revelat; la síndrome de la feina 24 hores, com si el cos humà fos el rètol d'un supermercat dels que poblen la ciutat, per escalar en una empresa i ser un executiu en cap amb la butxaca plena però l'ànima buida; la incertesa d'identitat de qui pren com a model l'actor Hugh Grant; o la pija de la Plaça d'Artós i de Sarrià, ros brillant i subdialecte xava pur, al servei de la Visa de papà, amb brots d'esglai només de pensar en la plaga de la feina... [+ crítica]