«Les altres», de Marc Artigau. Intèrprets: Cristina Arenas, Laura Pujolàs. Disseny de so i llums: Arnau Nadal. Disseny d'escenografia: Paula Bosch. Fotografia: Sílvia Poch. Producció: Mithistòrima Produccions S.L. / Sala La Planeta. Ajudant de direcció. Arnau Nadal. Direcció: Meritxell Yanes. Sala Àtrium, Barcelona, 21 juny 2023.
Vet aquí el dilema. Allò que s'entén que podrien ser els set pecats capitals també podrien ser set virtuts capitals. O això almenys és el que proposa una mare a la seva filla en el primer dels esquetxos. En dic “esquetxos”, però són més aviat contes curts que, per cert, funcionarien molt bé com a recull literari. El muntatge «Les altres» és una obra breu, una hora i cinc minuts a tot estirar, del dramaturg Marc Artigau (Barcelona, 1984) —que té també en cartellera a La Villarroel l'obra «L'illa deserta»— i que en aquest cas de «Les altres» tanca la temporada de la Sala Àtrium després de l'encàrrec que sembla que li van fer les dues actrius, Cristina Arenas i Laura Pujolàs, i que prèviament, sota la direcció de Meritxell Yanes, van estrenar a la sala La Planeta. L'adolescència com a protagonista, abocada a l'abisme de la incertesa. Contra la luxúria, bany de discoteca. Contra la golafreria, pipes amb closca. Contra l'avarícia, un iPhone d'última generació. Contra la mandra, energia adolescent. Contra la ira, rastellera de vocabulari en argot juvenil. Contra l'enveja, venjança. Contra l'orgull, modèstia. Hi ha en aquesta peça de petit format una interpretació que va més enllà de la trapelleria teatral i que requereix haver trepitjat els escenaris molt abans, com porten fet en la seva trajectòria les dues actrius del muntatge. Hi ha també un esmolat treball de llenguatge que esprem al màxim totes les possibilitats d'una llengua. Hi ha una mirada entendridora, en el fons, cap a l'adolescència, tot i que en un cert moment aquesta mateixa mirada es torni aspra i fins i tot cruel... [+ crítica]
