16 d’octubre 2022

EL SILENCI DE LA POLTRONA “M”

«Silencio», de Juan Mayorga. Intèrpret: Blanca Portillo. Espai escènic i vestuari: Elisa Sanz. Il·luminació: Pedro Yagüe. Espai sonor: Manu Solis. Ajudanta d'escenografia: Sofía Skamtz. Fotografia: Javier Mantrana. Direcció tècnica: Adolfo Ontoba. Distribució: Cuca Villén. Producció executiva: Susana Rubio i Cristina Gómez. Direcció producció: Blanca Portillo i Chusa Martín. Producció: Avance i Entrecajas Produccions Teatrales. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta de direcció: Viviana Porras. Direcció: Juan Mayorga. Sala Tallers. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona, 14 octubre 2022.
          

El dramaturg i director Juan Mayorga (Madrid, 1965), també filòsof i professor universitari, és un dels pocs representants del sector teatral que ocupa una de les poltrones de la Real Academia Española: la poltrona “M”. En el seu discurs d'ingrés, l'any 2019, va tractar sobre el silenci i va fer una reflexió sobre l'espai i el temps en relació a la vida humana. Tot i que, dit així, pot semblar que el discurs estava en l'habitual línia carregosa i apta només per a iniciats, Juan Mayorga el va impregnar de la dinàmica i estètica teatral. I és d'aquell discurs que neix aquest espectacle de títol homònim, «Silencio», que sobretot és una gran oportunitat perquè la veterana actriu Blanca Portillo (Madrid, 1963) —de remarcables orígens teatrals però més reconeguda d'un temps ençà pel cinema— s'enfronti en solitari a l'escenari, durant una hora i quaranta minuts llargs, on desplega la seva inesgotable capacitat interpretativa, dramàtica, irònica, humorística, desinhibida i lliure de prejudicis. Totes les funcions esgotades abans de començar. ¿Fetitxisme? Una mica, sí. Però també confiança en una experiència teatral de les excepcionals. L'actriu Blanca Portillo es caracteritza en la pell d'un acadèmic d'un temps passat (un imaginari Juan Mayorga d'època remota), engalanat de negre, vestit d'etiqueta i sabates enxarolades, que entra al saló per les escales de la grada, amb l'esquena geperuda i les mans al darrere i amb un cert moviment parkinsià dels dits... [+ crítica]