03 de setembre 2022

ENTRE EL GRAND GUIGNOL I EL FREGOLISME

«El bon policia», de Santiago Rusiñol. Versió, dramatúrgia i interpretació: Ricard Farré i Arnau Puig. Música: Joel Riu. Escenografia: Enric Romaní. Il·luminació: Adrià Aubert. Vestuari: Carlota Ricart Amenós (monstruA). Assessorament escènic: Laura Aubert i Adrià Aubert. Assessorament de moviment: Aida Llop. Producció: Marina Marcos / El Maldà. Ajudant direcció i producció: Montse Farrarons. Ajudant d’escenografia: Paula Font. Caracterització: Àngels Palomar i Marquès – Damaret. Pròtesis: David Chapanoff. Comunicació i premsa: Ester Cánovas i Anna Castillo. Fotografia: Sílvia Poch. Un espectacle de Ricard Farré i Arnau Puig amb coproducció d’El Maldà i les Decennals de Valls 2021. Agraïments: Xavier Albertí, Col·lecció Etnològica Puig Casas, Alba Puig, Marc del Valle, Glòria Casas i Jaume Puig, Victor Emil, Montse Miralles, Jordi Ferré. Teatre El Maldà, Barcelona. 10 febrer 2022. Reposició: 29 agost 2022.

«El bon policia» era una obra de Santiago Rusiñol força desconeguda, comparada amb algunes de les més celebrades de l'autor com «L'auca del senyor Esteve», «L'Hèroe» o «Els Jocs Florals de Canprosa», que sí que s'han recuperat força en els últims anys. Però el buit es va cobrir ja la temporada passada amb l'estrena de la versió d'«El bon policia» que en van fer els actors Ricard Farré i Arnau Puig. La comèdia va ser estrenada el 1905, en plena efervescència anarquista, i no va ser ben rebuda pel públic de l'època. Això va fer, segurament, que fos deixada al bagul dels records fins que recentment, l'any 2019, es va incloure en un volum que es titula precisament «Teatre polèmic de Santiago Rusiñol». ¿Ho és, de polèmica, la comèdia «El bon policia»? Els prejudicis ja s'han superat i allò que abans dia posar el dit a la nafra avui és vist com un “divertimento” al qual els dos intèrprets han passat el raspall, l'han polit, n'han escurçat el gruix de personatges —una vintena de l'original— fins a una desena que ells dos interpreten en un hilarant muntatge que es mou entre el “Grand Guignol” i el fregolisme. El cas és que el protagonista d'«El bon policia» probablement seria feliç si no fes de policia, però cal portar el plat calent a taula cada dia, alimentar les criatures i, per molt bo que el policia sigui, no li toca altre remei que fer collita i portar presumptes delinqüents a la garjola ni que sigui per fer mèrits davant la jerarquia del cos... [+ crítica]