10 d’octubre 2019

Viatge d'anada i tornada al CosmoCaixa

«Abans que es faci fosc», de Hattie Naylor. Intèrpret: Míriam Iscla. Vens en off: Rosa Cadafalch, Daniela Lucas, Lluís Soler i Toni Ubach. Una proposta escènica de Míriam Iscla. Traducció de l'anglès: Neus Bonilla i Carme Camacho. Espai sonor: Toni Ubach. Espai escènic: Xavi Erra. Vestuari: Míriam Compte. Il·luminació: Joana Serra. Vídeo: Vicenç Vilaplana. So: Toni Ubach. Assessora de moviment: Joana Serra. Ajudanta de direccció i regidora: Irene Ferrer. Cap tècnic: Xavier Xipell 'Xipi'. Cap de producció: Carles Manrique. Distribució: Elena Blanco-Magneticam. Equips Teatre Lliure. Coproducció: Grec 2019 Festival de Barcelona, Velvet Events i CAET - Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, amb la col·laboració del Teatre Auditori de Sant Cugat. Direcció: Pep Pla. Espai Lliure Montjuïc, Barcelona, 9 octubre 2019.

El relat de l'autora londinenca Hattie Naylor està integrat per dos blocs que s'interrelacionen però que mantenen un discurs paral·lel que s'ha d'acabar trobant en un espai llunyà del firmament, de la mateixa manera que un punter imaginari, en nits serenes mirant el cel, fa que la ment dibuixi, per exemple, el Carro Gros o Óssa Major, o localitzi, solitària, l'estrella polar. Les estrelles neixen i moren en un equilibri constant enmig de cent o dos-cents mil milions de punts de llum. Les veiem a anys llumy de distància. I perden la seva lluminositat quan al cap de milions d'anys han perdut la seva energia. Aquest és el lligam del relat que interpreta en solitari l'actriu Míriam Iscla —acompanyada de diversos personatges amb veu en off—, representant una astrònoma mare d'una filla petita d'uns 5 o 6 anys —encara cal que es justifiqui socialment que és mare soltera— que rep el diagnòstic d'una malaltia degenerativa que acabarà deixant-la cega en molt poc temps. El contrast entre la foscor de l'univers i la foscor que l'assetja marca tot el tempo del relat que passa de l'eufòria dels jocs il·lusionats amb la seva filla petita —d'un nivell gairebé superdotat pel que fa al coneixement dels estels tal com s'expressa en off— a la seva impotència per la progressiva disminució de la vista... [+ crítica]