No es pot matar tot el que és gras!

«Vaselina (Thanks for Vaselina)», de Gabriele di Luca. Traducció de Joan Negrié. Intèrprets: Karin Barbeta, Artur Busquets, Lluïsa Castell, Joan Negrié i Joan Miquel Reig. Escenografia: Josep Iglesias. Vestuari: Joan Miquel Reig. Il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Ajudant escenografia: Juli SanJuan. Sastra: Vivianne Cavaleti. Cap tècnic teatre: Jaume Freixas. Imatge gràfica: Jordi Egea. Vídeo: Albert Rué. Xarxes socials: Mariona Garcia. Premsa: Anna Casasayas i Albert López. Màrqueting i comunicació: Publispec. Distribució: Bitó. Producció executiva: Eloi Isern. Producció: Sala Trono. Ajudant direcció: Hèctor Mellinas. Direcció: Sergi Belbel. La Villarroel, Barcelona, 21 setembre 2019.

L'autor Gabriele di Luca (Pésaro, Itàlia, 1981) no s'està de res a l'hora de bastir el seu discurs de registre «lumpen» amb una reflexió encoberta i subtil, embolcallada d'una presumpta irreverència farcida d'impromperis, renecs, cinisme i, esclar, sisplau per força!, d'una «vaselina» d'humor perquè els espectadors ho puguin pair. L'actor Joan Negrié, ànima de la companyia Trono i, en aquesta ocasió, traductor i protagonista de l'obra, l'ha feta arribar amb un nivell lingüístic D.O. I el director Sergi Belbel, l'ha situada en el punt just del fil invisible entre la correció i la irreverència aconseguint un bany de realisme sobre l'absència d'estima i la necessitat humana de trobar-la al preu que sigui. Dic tot això perquè seria frívol titllar «Vaselina» només com una comèdia d'humor, malgrat que també cal reconèixer que és inevitable que els espectadors passin els noranta minuts de l'obra amb un somriure —a vegades amarg— per tot el que hi passa i per tot el que s'hi diu... [+ crítica]