06 de desembre 2018

«Alba (o “El jardí de les delícies”)», de Marc Artigau. Intèrprets: Montse Guallar, Lluís Marco i Clàudia Riera. Escenografia: Emilio Valenzuela. Vestuari: Glòria Viguer. Il·luminació: David Bofarull. Audiovisuals: Joan Rodon. So: Jordi Bonet. Caracterització: Núria Llunell. Disseny gràfic: Artimaña. Assessorament moviment: Claudia Manini. Comunicació i programació: Patricia Mendoza. Producció executiva: Júlia Simó Puyo. Cap tècnic: Rubén Taltavull. Ajudanta de producció: Claudia Montes. Actors col·laboradors: Marc Rosich, Zúbel Arana, Júlia Cruz, Xènia Company, Iker Montero, Eduard Serra i Guillem Font. Ajudant direcció: Alfons Casal. Direcció: Raimon Molins. Coproducció Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Atrium Produccions, ENA (Escena Nacional d'Andorra) i Temporada Alta 2018. Premi Quim Masó 2017. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 5 desembre 2018.

Semblava impossible fa uns anys però ha arribat. Google s'ha apoderat del coneixement només a un clic vista. Viquipèdia ha deixat amb un pam de nas els pesadíssims volums d'enciclopèdies de paper amb els seus suplements impossibles de consultar sense moure'n mitja dotzena alhora. Els telèfons i rellotges intel·ligents ja són una realitat. I els robots submissos són a punt de formar part de la vida de la societat moderna. ¿Per què no imaginar que en un futur no gaire llunyà un clon amb intel·ligència artificial podria cobrir la solitud que amenaça les pròximes generacions i acompanyar un modest i senzill humà fent-li de majordom i de servidor de memòria absoluta de tota la seva vida? D'aquí parteix el dramaturg Marc Artigau (Barcelona, 1984) a l'hora de construir la seva obra «Alba» que subtitula «El jardí de les delícies» en referència a la pintura a l'oli sobre taula del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, el Bosch, obra simbolista i d'anàlisi inacabada fins ara, creada aproximadament, segons alguns experts, entre el 1480 i el 1490, tot i que podria ser més tardana, en clau de tríptic, una estructura que el muntatge teatral manté: Creació, Paradís, Infern... [+ crítica]