«La nit de la Molly Bloom». Versió escènica de José Sanchis Sinisterra, a partir de l'últim capítol de la novel·la «Ulisses», de James Joyce. Traducció d'Artur Trias. Intèrprets: Àngels Bassas i Jep Barceló. Coach vocal: Muntsa Rius. Disseny espai: Artur Trias. Disseny atrezzo i vestuari: Mariela Sernagoras. Caracterització: Àngels Salinas. Disseny de llum: Ignasi Camprodon. Disseny de so: Daniel Seoane. Cap tècnic: Rafael Ruiz. Producció executiva: Cristina Raventós. Ajudant de direcció: Lídia Linuesa. Direcció: Artur Trias. Producció: Sala Muntaner, Jeloudoli i Bohèmia's. Sala Muntaner, Barcelona, 28 febrer 2018.

Fa gairebé quaranta anys, el 1979, José Sanchis Sinisterra va saber extreure de la immensitat de la novel·la «Ulisses», de James Joyce, la riquesa teatral que va detectar en el personatge de Molly Bloom en les últimes cinquanta pàgines del relat de l'autor dublinès i va reconvertir el monòleg literari en un monòleg interior teatral a càrrec d'aquest personatge femení que respira infelicitat pels porus, una cantant lírica, fidel i infidel al mateix temps al seu marit, Leopold Bloom, que en una nit sense poder dormir, al llit, fa un repàs dels seus pensaments, dels seus desitjos amagats, de les seves frustracions i també de les seves il·lusions i les seves esperances quan és a punt d'arribar a la franja dels quaranta anys. Aquella versió en espanyol, la malaguanyada actriu Rosa Novell la va portar a escena l'any 2000, sota la direcció de Lourdes Barba, a la ja tancada Sala Artenbrut, espai de Gràcia que aleshores dirigia la també malaguanyada actriu Mercè Anglès. La complexitat literària de l'«Ulisses» de James Joyce pot ser tan angoixant per a un lector corrent del segle XXI que la versió de Sanchis Sinisterra, que va coincidir dos anys després amb la publicació de la primera traducció catalana de la novel·la a càrrec de Joaquim Mallafrè, va obrir la porta a conèixer els personatges retratats per Joyce i, en especial el de Molly Bloom... [+ crítica]