13 de gener 2017

«La taverna dels bufons», de Martí Torras Mayneris i Denise Duncan. Traducció de Joan Sellent. Intèrprets: Joan Pera, Carles Canut i Dafnis Balduz. Música en directe: Els Berros de la Cort (Jordi Batallé, Gavin Buckley, Elda Daunis, Marc Daunis, Xus Jiménez). Escenografia: Sarah Bernardy i Martí Torras Mayneris. Construcció escenografia: Uli Weigel, Carles Piera, Taller d’escenografia Jordi Castells. Vestuari: Rosa Solé. Confecció de vestuari: Goretti. Sastressa: Olga Fibla. Il·luminació: Quico Gutierrez. Espai sonor: Ramon Ciércoles. Caracterització: Toni Santos. Moviment: Fátima Campos. Mestre d’armes: Isaac Morera. Caps tècnic teatre: Raul Martinez, Sergio Lobaco. Direcció producció: Amparo Martínez. Cap producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Responsable tècnica: Moi Cuenca. Regidor: Blai Pera. Ajudant direcció: Denise Duncan. Direcció: Martí Torras Mayneris. Teatre Romea, Barcelona, 11 gener 2017.

No sabria dir si Martí Torras Mayneris i Denise Duncan, dramaturgs de «La taverna dels bufons», han volgut fer un homenatge a dos comediants o clowns de la companyia Lord Chamberlain's Men, de William Shakespeare, William Kempe i Robert Armin, o a dos actors de l'escena catalana contemporània, Carles Canut i Joan Pera. Ho dic perquè, a manera que avança la trama de «La taverna dels bufons», sembla que quedi en un segon pla el mateix Shakespeare i prengui força el saber fer dels dos veterans actors catalans que inclouen en els seus diàlegs —de text no n'hi falta— algunes picades d'ullet a les seves respectives "etiquetes" actorals que els espectadors més cul d'en Jaumet —és a dir, aquells que no només són del Romea "o" del Condal sinó que són del Romea "i" del Condal— copsaran a la primera. Entre ells dos, hi ha el jove actor Dafnis Balduz, que recentment sembla que estigui destinat a acompanyar veterans de l'escena catalana com ja va fer a La Seca Espai Brossa amb l'espectacle antològic d'Enric Majó— i que representa el paper de William Shakespeare, una personalitat que els amaga des de la seva aparició al Purgatori —processó per la platea a ritme medieval— on William Kempe i Robert Armin esperen ser redimits de la broma, per jugar amb les seves habilitats, els seus dons i també les seves aptituds dramàtiques... [+ crítica]