«Pretty (Reasons to be pretty)», de Neil LaBute. Traducció de Violeta Roca. Intèrprets: Joan Carreras, Sara Espígul, Mariona Ribas i Pau Roca. Il·luminació: Luís Martí. Escenografia: Paula Bosch. Construcció escenografia: Jorba Miró. Vestuari: Maria Armengol. Disseny so: Txume Viader. Cap tècnic teatre: Jaume Feixas. Ajudant direcció: Jan Vilanova. Direcció: Marilia Samper. Companyia Sixto Paz. La Villarroel, Barcelona, 14 maig 2016.

No sempre és tan important el que es diu sinó com es diu. En aquesta obra del dramaturg, director i guionista cinematogràfic Neil LaBute (Detroit, Michigan, 1963) passa més o menys això: s'hi digui el que s'hi digui, el que interessa es com es diu. I per demostrar-ho hi ha el quartet format pels intèrprets de la companyia Sixto Paz que s'agafen a la tirallonga de seqüències marcades pel no-diàleg, o pel diàleg de sords i, com si cadascun dels quatre personatges que representen decidís anar a la seva, converteixen la trama en quatre històries que, si bé s'entrecreuen, també són a la vegada independents, personals, obsessives amb les seves fòbies o els seus complexos. Dels quatre personatges, l'aparentment més serè de tots és l'Edu (Pau Roca), un empleat de magatzem, company de treball i d'equip de bàsquet del Toni (Joan Carreras), que viu amb la Carla (Mariona Ribas) una guarda de segurerat de la mateixa empresa, amiga de la Meri (Sara Espígul), una perruquera que viu sota el mite de ser guapa i que és la parella de l'Edu... [+ crítica]