SOMNIAR AMB ELS FAUNES DEL GREC

«La vida es sueño», de Pedro Calderón de la Barca. Adaptació: Declan Donnellan, Nick Ormerod. Intèrprets: Ernesto Arias, Prince Ezeanyim, David Luque, Rebeca Matellán, Manuel Moya, Alfredo Noval, Goizalde Núñez, Antonio Prieto, Irene Serrano. Disseny escenografia i vestuari: Nick Ormerod. Disseny il·luminació: Ganecha Gil. Disseny so i composició: Fernando Epelde. Assessorament dramatúrgia: Pedro Villora. Moviment: Amaya Galeote. Ajudantia escenografia: Alessio Meloni. Ajudantia vestuari: Elena Colmenar. Ajudantia so: Gastón Horischnik. Ajudantia il·luminació: Javier Hernández. Interpretació: Juan Ollero. Disseny gràfic i fotografia: Javier Naval. Direcció tècnica: Oscar Sainz. Regidoria: Alex Stanciu. Maquinista: Sira González. Producció executiva i gerència: Elisa Fernández. Ajudantia producció: Jair Souza-Ferreira. Direcció producció: Miguel Cuerdo.  Comunicació i distribució: Julio Municio. Direcció executiva Cheek by Jowl: Niamh O´Flaherty. Direcció general Cheek by Jowl: Harrison Collett. Administració i ajudantia de direcció Cheek by Jowl: Harry McDonald. Coproducció Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cheek by Jowl i LAZONA. Amb la col·laboració de Barbican (Londres) i Scène Nationale d’Albi (França). Ajudantia de direcció: Josete Corral. Direcció: Declan Donnellan. Festival Temporada Alta, Teatre Municipal de Girona, 22 i 23 octubre 2022. Festival Grec'23. Teatre Grec Montjuïc, Barcelona, 9 i 10 juliol 2023.

En el sector de les arts escèniques s'ha recuperat l'hàbit de xiular, picar de peus o “buuuejar” alguns directors com Calixto Bieito o Àlex Ollé quan gosen “épater les bourgeois” al Gran Teatre del Liceu. El cas més recent el tenim amb l'estrena de «L'incoronazione di Poppea» de Claudio Monteverdi, amb un Bieito absent per altres compromisos operístics i amb el venerable director musical Jordi Savall manifestament en desacord amb la posada en escena, com si la versió de Bieito no tingués res a veure amb ell i la seva funció fos només posar-hi música al seu aire. En el teatre, aquest hàbit, potser perquè és més popular i, per tant, més feble, no existeix. No hi ha cap estrena teatral que sigui rebuda amb xiulets, cops de peus o buuus!, ni que a vegades se'ls mereixi, quan l'equip directiu surt a saludar. Ben al contrari, l'auditori es desfà en aplaudiments fervorosos i no es conforma a fer-los sortir una o dues vegades a saludar sinó que a vegades els reclama un parell de vegades més. És el que ha passat amb les funcions de «La vida es sueño» de Pedro Calderón de la Barca, insígnia del Segle d'Or espanyol, en una versió, per primera vegada en ell, del prestigiós director Declan Donnellan, ànima de la companyia anglesa Cheek by Jowl, en cooperació amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), que té com a director artístic l'actor català Lluís Homar. L'obra, que es va estrenar a l'últim Festival Temporada Alta, ha passat només dues nits per l'amfiteatre del Teatre Grec de Montjuïc, dins el Festival d'Estiu de Barcelona, i els prop de quatre mil espectadors, almenys els dos mil primers, han rebut amb eufòria i alguns dempeus i tot la proposta de Declan Donnellan... [+ crítica]