«Les Traceurs». Concepció: Rachid Ouramdane. Música: Jean-Baptiste Julien. Funambulista: Nathan Paulin. Fotografia Bertrand Delapierre. Producció: Chaillot - Théâtre national de la Danse de París. Festival Grec'23. Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia, Barcelona, 2 juliol.
El pintor bielorús d'origen jueu, Marc Chagall —que va acabar abandoant Rússia i es va exiliar a París i que als anys trenta va fer una estada catalana a Tossa de Mar— si aixequés el cap s'ho hauria passat pipa durant els quaranta minuts —38 minuts per ser exactes— en què el funambulista francès Nathan Paulin va recórrer la distància de 350 metres, a 70 metres d'altura, entre la cúpula del Centre Movistar, al Portal de l'Àngel-Plaça de Catalunya i el terrat de l'Assicurazioni Generali, al Passeig de Gràcia-Gran Via de les Corts Catalanes. El funambulisme, art ancestral del circ de carrer, té avui en dia un aire romàntic que posa els espectadors del segle XXI al límit d'allò que l'ésser humà era i encara és capaç de fer. Marc Chagall feia volar en la imaginació de les teles els seus violinistes i alguns dels seus personatges de la nostàlgia de la Rússia d'infància perduda del pintor. El circ del segle passat tenia el concepte del risc entre un dels seus reptes. Sense risc no hi havia espectacle. Havíem vist funambulistes jugant-se la pell a cos nu, sense cable de seguretat i —experiència personal viscuda a mitjan segle passat— fins i tot travessant un cable damunt d'una motocicleta nana entre dos punts d'una llarga avinguda. La protecció no existia. La prudència no havia arribat com a exigència per donar el permís. La seguretat es deixava a l'abast de l'artista. El resultat final de l'espectacle, a la seva destresa i, sobretot, a la bona sort... [+ crítica]
