ELS FANTASMES DE LES TERRES MORTES

«El Cadell», de Josep Maria Miró. Intèrprets: Mercè Aránega, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, Alba Pujol, Rosa Renom, Marc Tarrida. Escenografia: Alejandro Andújar. Vestuari: Albert Pascual. Il·luminació: Toni Ubach. Composició musical: Xavier Albertí. So: Carles Bernal. Caracterització: Itziar Nzang. Moviment: Roberto G. Alonso. Música enregistrada per la Cobla Ciutat Girona (Flabiol i tamborí: Òscar Sánchez: Tible I:  David Plans; Tible II: Josep Salvatella; Tenora I: Josep Coll; Tenora II: Oriol Grèbol; Trompeta I: Joan Remacha; Trompeta II: Ton Martín; Trombó: Tomàs Espinosa; Fiscorn I: Enric Estrada; Fiscorn II: Joaquim Burjachs; Contrabaix: Eudald Sanllehí). Estudi de gravació: El local. Ajudant d'escenografia: Sergio Arribas. Ajudanta de vestuari: Joana Llach. Ajudant d'il·luminació: Arnau Nadal. Construcció de l'escenografia: Pascualin Estructures, Carles Piera Claramunt, Kike Blanco. Confecció de vestuari: Taller Goretti,  Flock Llanes, La Casa de Barrets. Ambientació: Berta Riera. Producció: Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Leonardo Sosa Constantini. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudanta de direcció: Aina Minguell. Direcció: Josep Maria Miró. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 30 setembre 2026.
 
En els últims cinquanta anys, els Països Catalans s'han convertit en un terreny mediterrani de terres mortes. El que queda de les antigues masies és pràcticament anecdòtic. Un rastre de runes. Les terres treballades per la pagesia, el conreu o el pasturatge s'han convertit en paisatges de terres boscoses, improductives, estèrils, ermes, abandonades i, en el pitjor dels casos, engolides per la plaga dels incendis. Davant d'aquest canvi geogràfic, biològic i de desequilibri de la fauna autòctona només queda la memòria. I és en el pou de la memòria on el dramaturg vigatà Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) ha rebuscat els secrets, els misteris, les enveges, els odis, els amors, les mitges mentides i les mitges veritats d'una nissaga rural de classe pagesa sense riqueses, al llarg de gairebé un segle, centrat en el paper del que ell anomena una història de “les tietes” o, dit d'una altra manera, del cos matriarcal que, sempre a l'ombra, ha aguantat el pes i les regnes del mas, de les terres i de la família. «El Cadell» és una obra intensa, amb un text dens, però punyent, de gran força literària, d'un registre dramatúrgic impecable, d'una gran riquesa narrativa, lingüísticament fort i net, amb concessions molt mesurades a un llenguatge rural, gens arcaic, sinó propi de la parla popular, que encara té ressò avui mateix sense que faci cap mal a l'oïda... [+ crítica]